Amb el terme «Salari Jove» anomenem uns llocs de treball creats i oferits per la Diputació, normalment contractes de 6 mesos, per a jóvens que han acabat la carrera universitària i no tenen encara faena. Des del mes de novembre, i sol·licitats per l’Ajuntament, tenim treballant per al poble amb este tipus de contracte a Eva i Javier.
El passat 4 de desembre va tindre lloc a la plaça de l’Ajuntament una manifestació en contra del terrorisme. Una vegada més, Eslida es va sumar solidàriament a la convocatòria nacional. És clar que som pocs els qui podem manifestar-nos en plena campanya de l’oli, campanya de la taronja, etc., però «tota pedra fa paret» i just perquè estem vius podem manifestar-nos en contra d’aquells que es creuen amb el poder de llevar la vida als altres.
Responent a la crida que ens va fer el capellà de la presó d’Albocàsser, moltes persones s’han acostat a la parròquia per a contribuir amb torrons, sobres i segells per tal que els interns puguen disfrutar un poc d’estes festes que són per a tots tan entranyables, però que es fan molt tristes per a aquells que estan lluny de sa casa i dels seus per qualsevol circumstància. Recordem les paraules del Senyor: «Vaig estar malalt o en la presó i em vàreu visitar...».
Gràcies per la vostra generositat. És ben segur que Déu vos ho pagarà.
Arran de la xarrada al voltant del patrimoni arquitectònic de l’església, que va tindre lloc la vespra de Sant Lleó, a càrrec del Sr. Miguel Hurtado, s’han iniciat els tràmits pertinents per a demanar les ajudes necessàries per a acometre la restauració del temple. Temps arrere va visitar la nostra parròquia un inspector del Patrimoni Moble de la Conselleria de Cultura, que va poder vore l’ornamentació del segle XVIII que hi ha, el seu alt valor i l’estat de conservació en què es troba. Com va dir aquell dia Miguel: «si no ens posem a la cua, mai no ens tocarà res». Ara ja estem fent cua, ja estem en camí!
Esperem que fructifiquen els esforços per a la restauració, que compta ja amb un grup de gent disposada a arromangar-se i posar-se a rascar, si és el cas, i així, entre tots (perquè és cosa de tots), ajudar que la nostra parroquieta recupere una imatge més aproximada a la que tenia quan la varen edificar. Així com cadascú s’estima sa casa, i com que l’estima vol que siga acollidora, que estiga bonica, no menys l’església, que és també la nostra casa, la de cadascun de nosaltres, la casa de la comunitat de batejats que es reuneix per a pregar i celebrar la fe: «domus dei, porta caeli», és a dir, «casa de Déu i porta del cel».
És cosa de tots, és tasca de tots, i ho hem de fer entre tots. Podem, sí o no?; o, volem, no o...? Com volem tindre la nostra casa?
Esta associació i banda de música, com és tradicional i des de la seua refundació en els anys 80, així com les anteriors bandes de música en els seus temps passats, va celebrar la festivitat a la santa patrona dels músics durant els dies 22 i 23 de novembre.
El programa realitzat va ser complet i concorregut per les persones relacionades amb la banda i l’associació, amb una especial atenció al concert del dissabte dia de la santa patrona, en què es va rendir homenatge als músics i en especial als tres que feia 25 anys que s’hi havien incorporat: Emilia Manzana (saxo), Rosabel Pitarch (saxo) i Vte. Manuel Sanchis (clarinet), a qui se’ls va entregar una placa commemorativa i una altra dedicada al nostre director de la banda i de l’escola d’educands Vicent Vinaixa Ballester, que complia també 25 anys en esta associació i banda de música. A tots i totes agraïm, com als actuals i anteriors músics, la seua dedicació i els sacrificis que a vegades no es veuen en favor de la música.
A continuació es va realitzar una cercavila pel poble i un sopar de pa i porta al local cedit per Ruralcaixa, amb assistència massiva de músics, familiars i educands. Enguany s’han incorporat a la banda, els següents músics: Pasqual Manzana (flauta), Maria Chesa (flauta) i Elisa Esteve (clarinet) el diumenge dia 23, amb cercavila en honor a la santa pel poble i missa amb actuació de la banda i assistència de la Junta de la banda i pares de músics, i després es va tancar la festa amb un dinar al restaurant.
Actualment, més de 20 xiquetes i xiquets fan un gran col·lectiu social amb els associats de l’entitat (120 socis) en este meravellós poble de la serra d’Espadà amb uns 1.000 habitants, que donen un aire festiu a actes i festes locals i tradicionals i en altres pobles on actua esta banda. L’últim acte d’enguany de la banda de música ha tingut lloc el 27 de desembre amb el Concert de Fi d’Any i l’audició dels nous educands i components de l’Escola de Música.
Vicent Pitarch Galindo
Fa uns dies vaig tindre la sort de mantindre una conversa amb una parella sobre la malaltia, concretament sobre el càncer (eixa paraula que tant ens costa pronunciar). Vam començar parlant d’una situació familiar i la conversació va derivar cap a les vivències que ells havien tingut; i dic ells perquè quan la malaltia apareix afecta una part, però es pateix, es lluita i quasi sempre es venç amb la col·laboració de la parella, dels més pròxims i, per descomptat, dels metges.
Em van contar com havien superat 10 operacions quirúrgiques i en l’actualitat seguien un tractament. Comprenc que la malaltia no és motiu d’exposició pública, perquè comporta moments tristos, de flaquesa moral; però hi ha casos, com el d’esta parella, que haurien de ser coneguts per tots, no sols per la família més pròxima; perquè són un exemple a seguir: per la seua fortalesa física i mental, per l’amor propi i l’amor als altres, per haver sabut refer-se davant de les proves més dures que la vida terrenal i espiritual els han anat presentant, per demostrar-se a si mateixos i als altres que la fe de cada persona és molt gran i arriba a impregnar els qui es poden relacionar amb ella. Infon valor, coratge, esperança i il·lusió per a poder realitzar un passeig, una visita als camps, fer un bes o una abraçada al company, als fills, als néts…
Personalment m’han fet recapacitar molt, m’han ajudat a vore les coses des d’un altre punt de vista, més elevat del que habitualment utilitzem.
Em pregunte com és possible que hui en dia, en els temps de la informació global i immediata, en què quan alguna cosa succeeix en qualsevol part del món és ràpidament coneguda per les persones que s’interessen per eixos temes, desconeguem la situació del nostre veí, que viu tres portes més enllà de la nostra.
Per segon any, l’Associació Cultural «Puntal de l’Aljub» ha organitzat el Concurs de Betlems. Els participants es van apuntar fins al 19 de desembre, i el diumenge 21 després de missa, la Junta va organitzar una visita acompanyada per totes les xiquetes que van voler vindre. La ruta va començar visitant el betlem parroquial, després ens vam dirigir a ca Omar i Josep, a ca Martín Chesa, a ca Maria de Martí, a ca Aitor, a ca Adrià i Carla i vam acabar a ca Vicent Miravet. Recordem a totes les persones participants que els premis es repartiran després de la Cavalcada dels Reis. Agraïm la participació de tots els qui han volgut ensenyar-nos el seu betlem i esperem que el proper any en siguen més, i també que augmente el grup de persones que ens acompanyen en la volta.
Associació "Puntal de l’Aljub"
Hi ha normes de circulació que les ensenyen a l’autoescola, però hi ha d’altres que són de sentit comú. A l’hora d’aparcar el cotxe, tots sabem que no s’ha de pujar a la vorera, encara que ajustem la roda al grasó, però i si té el morro llarg (cada vegada els cotxes són més grans) i/o la vorera és menuda i estem davant d’alguna porta d’entrada particular o establiment, ¿ens fixem si l’aparcament del nostre vehicle impossibilita el pas? Això està passant! Hem d’esperar o demanar que ens posen uns pilonets com es fa a les capitals? Tinguem consciència.
Tots els anys, l’Església espanyola celebra el Dia de l’Església Diocesana per tal que els creients prenguem consciència de la importància de sentir-nos membres actius de la comunitat cristiana i que entre tots hem de portar endavant la seua missió, no pensant que és únicament responsabilitat dels bisbes i capellans. A més, hem de ser capaços de fer vore a tota la societat l’aportació que l’Església fa a la societat en molts àmbits, com ara l’educació, l’atenció als vells, als malalts, als sectors més desfavorits de la societat, al Tercer Món, etc., sense fer accepció de persones a causa de les seues creences.
Però tot açò requereix molts recursos humans i econòmics. Enguany ha canviat el sistema de finançament de l’Església a través de la declaració de la renda i l’Estat ja no destinarà més recursos a l’Església, sinó que seran els mateixos fidels els qui destinaran directament una part dels seus impostos a este fi, per això és important que, quan aplegue el moment de fer la declaració, que no oblidem posar la creueta en la casella destinada a l’Església.
A més, es fa també una col·lecta extraordinària que a la nostra parròquia tindrà lloc el diumenge 7 de desembre. Amb este número de L’Alé vos aplegarà un sobre amb el qual podeu fer arribar el vostre donatiu a la Parròquia.
Aprofitem també l’ocasió per comunicar-vos que en la col·lecta del DOMUND es varen arreplegar 250 euros. Gràcies per la vostra generositat.
Després d’uns dies de neteja i de condicionament, el dia 17 de novembre va obrir les portes el molí de l’oli. Encara que donem per començada la campanya el dia que s’obri l’almàssera, ja fa uns dies que per tot arreu se senten les varetes, les maquinetes de collir i altres eines. Els entesos diuen que la campanya d’enguany serà prou bona i que continuarem sucant el pa en bon oli.
Si sumem un canvi de número de casa, un canvi de nom de carrer i un canvi de persona que reparteix el correu, el resultat és: tindre tots un poc de paciència. Hem demanat ajuda a l’Ajuntament per a informar-vos dels canvis realitzats, i són estos: carrer del Cerro (antic c/ Barranc de Xova), carrer del Bon Aire (antic c/ Ctra. de Xova), carrer de la Cova de l’Oret (començament c/ Sant Isidre, paral·lel al carrer de Baix), carrer del Calvari (carreró de pujada de la Carrera al mur de baix del Calvari), carrer del Puntal (xalets del Castell), carrer de la Serra d’Espadà (bifurcació de l’av. País Valencià fins a la plaça del Mestre Arnau), plaça de l’Església (antiga pl. Pius XII) i carrer de la Cova Ferrera (baixant de la Carrera pel c/ Sant Isidre, el primer carrer a l’esquerra, un dels més florits del poble).
El dia 23 i 24 es va celebrar Santa Cecília. Entre els actes remarquem la incorporació de nous membres (Maria, Elisa i Pasqual), l’homenatge als músics que estan 25 anys en la banda (Mili, Rosabel i Vicent) i la participació d’un grup de músics tocant en la comunió. Els felicitem a tots i els animen a continuar participant.
L’Associació «Puntal de l’Aljub» està preparant el concurs. Prompte podreu vore els cartells pel poble. Vos animem a recuperar la tradició de fer el betlem, apuntar-vos i acompanyar el jurat que farà una visita en grup el 21 de desembre. Viure la il·lusió del betlem amb els xiquets i xiquetes és una manera d’educar-los en la fe.
L’Església, per a començar l’any litúrgic, celebra la vinguda de Jesús amb una gran festa que anomenem Nadal. Esta festa és tan important per als cristians que l’Església, abans de celebrar-la, prepara els seus fills i filles durant el període conegut com Advent. Ja des de temps remots l’Església sol tindre esta preparació.
L’Advent es va inventar a Espanya. Va ser a finals del segle IV quan apareix, precisament a Espanya, el desig de dedicar uns dies a preparar les festes del Nadal i l’Epifania. Segons el Concili de Tarragona, en el 380, durant 21 dies, a partir del 17 de desembre els fidels han d’acudir diàriament a l’església.
Es tractava d’un temps de preparació del Nadal i l’Epifania. Va tindre distinta duració segons el lloc; a Espanya va començar amb una preparació de cinc setmanes. Finalment sant Gregori del Gran organitza definitivament l’Advent en quatre setmanes. Esta situació s’ha mantingut substancialment fins als nostres dies.
A poc a poc l’Advent es va anar omplint de contingut. Alguns el van vore com uns dies que preparaven la manifestació històrica de Crist (primera vinguda), altres com l’espera expectant de l’última vinguda del Senyor al final dels temps. Finalment es va donar esta síntesi d’expectació davant la vinguda històrica i la vinguda escatològica (al final dels temps) de Crist.
Per este doble motiu l’Advent es presenta com a temps de goig (es canta l’Al·leluia), però també penitencial, d’espera vigilant (s’utilitza el color morat com en Quaresma i se suprimeix el Glòria en les misses).
L’estructura actual de l’Advent assenyala molt bé esta doble orientació i es converteix en el temps fort de l’esperança cristiana. Eixa esperança està orientada cap a la vinguda definitiva de Crist (com diem en el Credo: «i tornarà gloriós...») durant les primeres setmanes (per això no ha de sorprendre’ns la presència de textos apocalíptics) i, a partir del 17 de desembre, l’esperança s’orienta cap a la celebració del naixement històric de Crist, que s’actualitza sacramentalment en la litúrgia de la festa de Nadal.
Tres personatges són els grans models de l’Advent:
• El profeta Isaïes, prototip de l’ànsia del Messies de l’home de l’Antic Testament.
• Sant Joan Baptista, invitant a preparar els camins del Senyor.
• La Mare de Déu, anunciadora del Salvador i cim de l’esperança del món hebreu.
L’Advent és el temps que, partint del fet ja ocorregut de la primera vinguda històrica de Jesucrist, orienta a la vinguda última i definitiva i a la vinguda sacramental en la litúrgia de Nadal, on s’actualitza el naixement de Jesús.
La paraula Advent, com es coneix este període, significa ‘arribada’ i clarament indica l’esperit de vigília i preparació que els cristians han de viure. Igual que es prepara la casa per a rebre un invitat molt especial i celebrar la seua estada amb nosaltres, durant els quatre diumenges previs a la festa de Nadal, els cristians es preparen per a rebre Crist i celebrar amb Ell la seua presència entre nosaltres.
En este temps és molt característic pensar:
• Com celebrarem la Nit de Nadal i el dia de Nadal?
• Amb qui disfrutarem estes festes?
• Què regalarem?
Però tot este tràfec no té sentit si no considerem que Crist és el festejat a qui hem d’acompanyar i complimentar en este dia. Crist vol que li donem el més preat que tenim: la nostra pròpia vida, per la qual cosa el període d’Advent ens serveix per a preparar eixe regal que Jesús vol, és a dir, l’Advent és un temps per a prendre consciència del que celebrarem i de preparació espiritual.
Durant l’Advent els cristians renoven el desig de rebre Crist per mitjà de l’oració, la generositat i l’amor als qui ens rodegen, és a dir, renovar-nos procurant ser millors en la nostra vida per a rebre Jesús.
Mossén Salvador Prades
Des de Caritas Diocesana volem compartir amb tota la comunitat cristiana el dolor que sentim en acollir cada dia més i més persones i famílies que pateixen necessitats causades o augmentades per la crisi econòmica.
A la nostra parròquia, a les parròquies veïnes i en tota la diòcesi, són moltes les persones i famílies que estan acudint a Caritas angoixades per necessitats econòmiques concretes, per la falta de treball i per la incertesa del futur. El pagament de la hipoteca, del lloguer, de la llum, la compra de medicaments, de bolquers, de llibres escolars, s’han convertit en autèntics malsons per a moltes famílies.
Per a alguns el problema ja no és aplegar a la fi de mes, sinó com passar la setmana! La desesperació davant els quatre mesos de llarga espera per a cobrar l’atur, davant els continus «no hi ha faena!» que sentim en totes les empreses a què s’acudeix, l’ansietat davant la urgència de tindre una oferta per a renovar el permís de treball que caduca...
Des de Caritas tractem d’acollir i acompanyar en els seus patiments les persones que vénen a nosaltres. Tenim la temptació humana de sentir-nos impotents davant de tot este sofriment, però «la caritat de Crist ens insta a actuar» i ens espenta a fer no sols «el que podem», sinó també a fer l’impossible per a ajudar efectivament els qui sofreixen. Als que ens escolteu vos invitem a:
• Si algú de vosaltres vos trobeu en necessitat, acudiu a Caritas.
• Als vostres familiars o veïns que es troben en necessitat, animeu-los a acudir a Caritas.
• Des del poc o molt que tingueu, feu un esforç especial de compartir els vostres diners i el vostre temps amb Caritas en estos moments de gran necessitat.
• Interpel·leu als vostres familiars i amics perquè compartisquen també amb Caritas per mitjà de donatius o fent-se’n socis.
• Mireu amb bons ulls els qui pateixen necessitat, animeu-los, no deixeu que es parle malament d’ells.
• Recolzeu la reivindicació que fem per tal que tota la societat, inclosos els governs, tots, eixim al rescat de la pobresa.
Caritas Diocesana
El passat mes de setembre van ingressar els primers interns al nou centre penitenciari Castelló II, situat al terme municipal d’Albocàsser. Fins ara hi ha uns 625 reclusos, la gran majoria d’ells procedents del món marginal de la nostra societat.
Sens dubte, esta població reclusa, amb les seues característiques, representa un nou repte per a l’acció pastoral de la nostra Església diocesana. És per això que des del primer dia hem començat a tindre una presència significativa entre els reclusos, en primer lloc per part del capellà. No obstant això, la pastoral penitenciària exigeix la implicació d’un bon nombre de voluntaris laics disposats a assumir un xicotet compromís per a evangelitzar esta realitat tan marginada físicament i socialment.
El nostre objectiu és fer present Crist i l’Església en este xicotet món de la presó. El nostre afany és possibilitar que l’intern recupere la seua dignitat i la seua identitat com a Fill de Déu, que descobrisca que Déu l’estima i l’accepta a pesar del seu passat, oferint-li un futur d’esperança. Per a això la pastoral penitenciària necessita voluntaris que des de l’esperança que viuen estiguen il·lusionats a dur a terme les diferent activitats que ens proposem:
• Tallers ocupacionals que els ajudaran a ocupar l’ampli temps lliure de què disposen, estimulant al mateix temps el seu viure quotidià.
• Tallers de formació humana i cristiana en què s’invita l’intern a dialogar i participar sobre un tema concret i d’interés per a la formació de la seua persona.
• Celebració de l’Eucaristia. En ella el voluntari celebra l’Eucaristia amb els interns des de la senzillesa i la interioritat.
• Activitats lúdiques: concurs de nadales, partits de futbol sala, etc.
• Seguiment i acompanyament, possibilitant una trobada personalitzada d’escolta i diàleg.
• Correspondència per correu postal amb interns.
• Comunicació en locutori, visitant aquells interns sense cap comunicació, a través del típic locutori envidrat.
• Visita als interns a la infermeria del centre o a l’hospital.
• Organització del rober per a cobrir les necessitats de vestuari que els familiars o el centre no resol.
Estes són les activitats que la pastoral penitenciària d’este centre pretenem realitzar. També cal assenyalar la relació quotidiana que el capellà manté amb ells, tant en conversacions com en ajudes puntuals.
En primer lloc, resar pels reclusos i les seues famílies. En segon lloc, col·laborar amb les necessitats materials de la pastoral penitenciària. Els presos valoren molt els xicotets gestos que procurem, com ara repartiment de caramels, tabac, targetes telefòniques, sobres amb segells, donatius de xicotetes quantitats per a gastos personals a tots aquells que no compten amb cap tipus d’ingrés, etc.
D’una manera particular este Nadal ens hem proposat entregar una pastilla de torró a cada intern. Vos invite, com a comunitat parroquial a contribuir en esta campanya amb este xicotet gest d’esperança. Bon Nadal per a tots!
Mossén Jordi Mas
Capellà de la Presó d'Albocàsser
Fins al dia 21 de desembre podeu aportar a la parròquia els vostres donatius per a la presó (torró, dolços, segells de correu, sobres, etc.), que seran distribuïts al Nadal. Gràcies.
Durant els primers dies del mes de novembre, alguns ciutadans d’esta població han col·laborat en la recollida de material escolar per als xiquets de Llatinoamèrica, i més concretament de Guatemala. Una iniciativa organitzada per la Fundació Novessendes de Betxí: entre els seus camps d’actuació (educació, cooperació al desenvolupament, salut i medi ambient) destaca l’educació com una inversió social, no sols com una tasca plantejada a escala local, sinó també treballant en altres llocs del món col·laborant amb entitats que fomenten i desenvolupen l’educació en zones necessitades, reforçant les seues condicions i possibilitats.
Si visitem la seua pàgina web (info@novessendes.org) podem trobar informació sobre programes d’ajuda al procés de desenvolupament de comunitats marginades en els anomenats països del Tercer Món. A Guatemala col·laboren amb l’Associació d’Educadors Nord-occidentals (AEN), ubicada a Ixcán, departament d’El Quicho, que es dedica a impulsar l’educació a les comunitats de població desarrelada, recolzant els promotors d’educació i els mestres indígenes del poble maia i enfortint el seu treball en més de 300 «escoles» repartides per 138 comunitats maies del nord-occident de Guatemala.
Ara, vivint en el segle XXI, en el primer món, en una de les primeres potències mundials, on els estudis realitzats sobre la població infantil «demostren» que els xiquets asseguren (i ho confirmen ells) que tenen massa joguets i poc de temps amb els seus pares, ¿no serà moment per a reflexionar? El primer pas l’han fet ells; quin és el pas següent? És possible compartir més temps amb els nostres menuts i ensenyar-los a compartir (joguets, material escolar...) amb iniciatives com les d’esta fundació.
Alex Gimeno
Heu vist el Molí d’Aire? Ja han començat les obres de restauració. El que desconeixem és el projecte d’actuació i adequació, quin grau de restauració, si coincideix amb la proposta de rehabilitació feta per Jaume Buigues i Vila, tècnic de gestió cultural de l’Ajuntament de Teulada i que tots vàrem poder llegir en l’article publicat en el número especial d’agost de L’Alé. En qualsevol cas, esperem que siga recuperat amb respecte i seguint les normatives que vetlen pel patrimoni comú.
El diumenge 5 d’octubre ens van visitar un grup de famílies d’Onda, que organitzen al llarg de l’any excursions familiars per a compartir el seu temps lliure coneixent, compartint i disfrutant de la natura.
Com vàrem anunciar el mes passat, reprenem les activitats parroquials entre les quals destaca la Catequesi. Per un costat els xiquets i xiquetes que es preparen per a la primera comunió ho fan els diumenges (els del primer any) i els dimecres (els del segon any). D’altra banda, els joves que es prearen per a rebre el sagrament de la Confirmació es reuneixen els dissabtes per la vesprada.
Els animem a seguir la seua formació cristiana amb interès, i agraïm des d’ací el servei desinteressat que els catequistes (José Vicente, Lolín, Pepi i Fernando) fan no sols als xiquets i joves, sino a tota la comunitat cristiana en general. Endavant!