DUES DATES A TINDRE EN COMPTE

Des d’ara ja anunciem a tota la comunitat cristiana d’Eslida dos actes importants per a la nostra vida eclesial: el dissabte 25 d’abril, el Senyor Bisbe vindrà al nostre poble a confirmar els jóvens que s’han estat preparant per a rebre el sagrament de la Confirmació. I el dissabte 9 de maig celebrarem el Sopar de la Fam, emmarcat dins de la campanya de Mans Unides «Combatre la fam, projecte de tots», que en esta ocasió cobra una especial rellevància ja que es compleixen 50 anys des que un grup de dones d’Acció Catòlica va iniciar la primera campanya contra la fam al crit de «Declarem la guerra a la fam».

Seran dos moments privilegiats per a renovar la nostra experiència i compromís cristians. Més avant vos informarem de tots els detalls. Preguem des d’ara per tal que els dos actes ens aporten grans beneficis espirituals.

REPARTIDA DE L'OLI

Com ja heu vist tots en el número anterior de L’Alé en un article que dedicàvem a la campanya de l’oliva 2008-2009, allà informàvem que la repartida de l’oli s’havia realitzat la setmana del 19 al 25 de gener. Esta era la previsió que tenien feta la SAT, però que finalment no va ser possible, i es va ajornar el repartiment al 7 de febrer. Demanem disculpes per la imprecisió.

SANTA ÀGUEDA

Com ja és tradicional, la santa patrona de les mestresses de casa ha tingut festa al mes de febrer. Al nostre poble, el dia 7 l’Associació d’Ames de Casa van oferir una missa per santa Àgueda i després van tindre un sopar de germanor al local que l’associació té al carrer del Príncep Felip.

DIMECRES DE CENDRA

Amb la celebració de la imposició de la cendra ha començat este temps litúrgic tan important per als creients com és la Quaresma, temps de penitència i de conversió. La celebració va tindre lloc el dimecres 25 amb l’assistència d’un grup significatiu de fidels que varen seguir la litúrgia amb atenció. Durant quaranta dies ens prepararem per a la Pasqua intensificant la pregària, el sacrifici i la caritat amb el proïsme. Caminem, ja des d’ara ben segurs, cap a la gran festa de la resurrecció de Jesucrist.

PREPARANT LA PASSIÓ 2009

L’assemblea de la Passió del passat diumenge 8 de febrer va ser l’inici de preparació de la representació. Amb l’assistència d’un important grup de participants es va iniciar el calendari d’assajos, les baixes de personatges i les noves incorporacions.

ACTITUDS PER A LA QUARESMA

·         La Quaresma és DESERT: és sequedat, soledat, dejuni, austeritat, rigor, esforç, penitència, perill, temptació.

·         La Quaresma és PERDÓ: les històries bíbliques de Jonàs i de Nínive i la paràbola del fill pròdig són exemples d’això.

·         La Quaresma és TROBADA: és abraçada de reconciliació com en la paràbola del fill pròdig o en la conversió de Zaqueu, o en el diàleg de Jesucrist amb la dona adúltera.

·         La Quaresma és LLUM: com es posa d’evidència, per exemple, en l’evangeli del cec de naixement. És el trànsit de les tenebres a la llum. Jesucrist és la llum del món.

·         La Quaresma és SALUT: símbol manifestat en textos com la curació del paralític o la sanació del fill del centurió.

·         La Quaresma és AIGUA: és el trànsit de la set de la nostra insatisfacció a l’aigua viva, l’aigua de Moisés al poble d’Israel en el desert o de Jesús a la dona samaritana.

·         La Quaresma és ALLIBERAMENT, TRIOMF: és superació victoriosa de les proves i dificultats. Algunes figures bíbliques, que pateixen greus perills i vencen en la prova, són Josep fill de Jacob, la casta Susanna, Ester, el profeta Jeremies i, sobretot, Jesús, temptat i transfigurat.

·         La Quaresma és CREU: signe i presència permanent durant tota la Quaresma. Prefigurada en l’Antic Testament i feta patent amb l’exemple de Jesucrist i com la seua crida a carregar-la com a condició per a seguir-lo.

·         La Quaresma és TRANSFIGURACIÓ: és la llum definitiva del camí quaresmal, preanunciada i pretastada en l’escena de la transfiguració de Jesús. "Per la creu a la llum".

·         La Quaresma és l’ESFORÇ per retirar el ferment vell i incorporar el RENT NOU DE LA PASQUA RESSUSCITADA I RESSUSCITADORA, ara i per sempre.

 

CONVERSIÓ QUARESMAL

• Convertir-se és recordar que el Senyor ens va fer per a Ell i que tots els anhels, expectatives, busquedes i fins i tot els frenesís de la nostra vida, només descansaran, només arribaran a la seua plenitud, quan tornem a Ell.

• La conversió és la crida insistent de Déu a assumir, reconéixer i purificar les nostres debilitats.

• La conversió és posar-nos en el camí de rectificar els xicotets o grans errors i defectes de la nostra vida, amb la tendresa, la humilitat i la sinceritat del fill pròdig.

• La conversió és entrar en u mateix i tamisar la pròpia existència a la llum del Senyor, de la seua Paraula i de la seua Església, i descobrir tot el que hi ha en nosaltres de vana ambició, de presumpció innecessària, de limitació i egoisme.

• La conversió és canviar la nostra mentalitat, plena d’eslògans mundans, llunyana a l’evangeli, i transformar-la per un visió cristiana i sobrenatural de la vida.

• La conversió és tallar els nostres camins de pecat, de materialisme, paganisme, consumisme, sensualisme, secularisme i insolidaritat, i mamprendre l’autèntic camí dels fills de Déu, lleugers d’equipatge.

• La conversió és examinar-nos d’amor i trobar el nostre cor i les nostres mans més o menys buides.

• La conversió és renunciar al nostre vell i pur egoisme, que tanca les portes a Déu i al proïsme.

• La conversió és mirar Jesucrist i contemplar el seu cos nu, les seues mans trencades, els seus peus lligats, el seu cor traspassat i sentir la necessitat de respondre amb amor a l’Amor que no és estimat.

• I així, d’esta manera, la conversió, sempre obra de la misericòrdia i de la gràcia de Déu i de l’esforç de l’ésser humà, serà una trobada joiosa i transformadora amb Jesucrist.

Mossén Salvador Prades

SABEM QUÈ SÓN ELS SERVEIS SOCIALS?

Lluny de fer una relació de lleis i normes que justifiquen l’organització d’uns serveis socials municipals, m’agradaria fer arribar a la població el dret que té cada persona de disposar d’uns serveis socials en el seu municipi per a accedir als recursos que ens permeten una millor qualitat de vida. Quan dic un dret em referisc a l’obligació de l’administració local, provincial i autonòmica de formalitzar un servei als ciutadans igual com s’ofereix a nivell educatiu a les escoles o en l’àmbit sanitari en els centres de salut (per comparar-ho) i per això es necessita una planificació tant financera, localització de lloc adequat per a atendre les persones i professionals contractats com cal.

Quan ens referim als recursos que milloren la nostra qualitat de vida NO podem pensar només en aquelles persones i famílies que necessiten ajudes de supervivència, és a dir, per a menjar, i que en l’actualitat són cada vegada més i moltes famílies que es mantenien amb un salari que estan quedant-se sense faena i esgotant els estalvis. També hi ha famílies que tenen dificultats per a atendre els fills, els majors o els discapacitats i són els Serveis Socials els que faciliten i gestionen el que necessiten per a millorar la situació familiar. Pel que fa a la tercera edat, el que més visible es fa és la tramitació de balnearis i viatges d’oci i temps lliure. També disposem del programa "Menjar a Casa" i del servei d’ajuda a domicili. Un altre camp de treball és la prevenció, en què s’analitzen les necessitats de la població i s’adeqüen els recursos per a atendre-les. Com a exemple d’això tenim l’organització de l’Escola d’Estiu per a les famílies que es troben en la necessitat d’oferir activitats en vacances escolars.

Estes reflexions són realitzades i comentades amb la treballadora social, Encarna, que ens ha prestat els serveis socials des de fa 20 anys i pareix ser que ara el nostre Ajuntament vol prescindir d’ells. Agraïm i reconeixem la labor de l’Equip Base de les Alqueries a través de la persona d’Encarna, i passe el que passe que no oblide la gent d’Eslida, que sempre li agrairà el seu treball.

Rosa doñate

DUES OBRES IMPORTANTS A ESLIDA

D’ací a uns mesos, les veïnes i els veïns d’Eslida podran gaudir de dos obres tan importants com necessàries per al nostre poble.

La primera de les obres és la construcció d’un nou consultori mèdic al costat de les antigues escoles, per un valor de 209.909 € finançat totalment per la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Amb esta actuació es pretén millorar les condicions d’atenció primària als pacients amb totes les comoditats d’un consultori d’estes característiques i amb el compromís d’anar millorant la qualitat del servici sanitari. Es canviaran les dotacions actuals, que són escasses i obsoletes, per unes de noves i modernes.

La segona obra és la millora i embelliment del marge esquerre entrant des d’Artana i que travessa Eslida, que preveu l’avinguda del País Valencià i la Carretera d’Aín. El valor d’esta obra és de 157.874 € i s’emmarca dins del Fons Estatal d’Inversió Local, també finançat totalment. Les actuacions que es faran són: crear una vorera, crear passos de zebra degudament senyalitzats, crear elements dissuasoris per a reduir la velocitat. En definitiva, actuar pensant en el vianant, dotant-lo de més seguretat a l’hora d’anar caminant per les travessies que hem anomenat.

En total, les dos obres sumen 367.783 € d’inversió real que es queden a Eslida i que pense que ajudaran molt a poder viure amb més comoditat i augmentaran la nostra qualitat de vida. En els temps que corren, ja eren demandes necessàries i imprescindibles, la consecució de les quals ajudaran a anar progressant i millorant el nostre poble.

José M. Pitarch

Regidor de l’Ajuntament

ARA SI QUE VA DE BO!

No és la primera vegada que parlem ací d’este edifici que pot ser per al poble, o perdre’l per a sempre. No és la primera vegada que al carrer es parla de la falta d’instal·lacions adequades per als usos i les necessitats culturals del nostre poble actual.

Això era parlar, però ara, senyores i senyors, va de bo, com diuen en el joc de pilota. O ara o mai. O per a tots i totes, o per a ningú. Ja està bé de deixar passar els trens i no pujar-hi a temps: o pugem amb il·lusió i pensant en el bé comú de tota la nostra comunitat, o cada volta que passarem per la carretera ens penedirem de no haver-ho fet bé. Intelligentia pauca, que deien els llatins.

AL RESCAT DE LA POBRESA

L’actual crisi ens està afectant a tots, però hi ha persones i famílies amb més dificultats que nosaltres per a suportar estos mals temps. En les parròquies, cada vegada són més els qui acudeixen a Caritas angoixats per necessitats econòmiques concretes, per la falta de treball i per la incertesa del futur. Per això, Caritas de Segorbe-Castelló ha realitzat una campanya extraordinària durant este Nadal per a recaptar diners i ajudar les famílies més castigades per la crisi econòmica.

En la nostra Parròquia es va llegir durant les misses un comunicat enviat per Caritas per a conscienciar la comunitat i es van repartir sobres perquè es puguen fer les aportacions segons les possibilitats de cada u. Al final s’han arreplegat 528,35 euros que ja han sigut transferits a la Caritas Diocesana. Gràcies a tots per la vostra generositat.

CAP D'ANY

Els clavaris del Crist 2009 van organitzar un sopar el 31 de desembre a la nau multiusos del poliesportiu per a festejar el començament del 2009. Van condicionar el local, van instal·lar calefactors i música en directe per tal que gaudiren de la festa la nit de Cap d’Any 146 adults i 32 xiquets. Esta serà enguany una nova manera de replegar diners per a finançar les Festes del Crist.

UNA BENVINGUDA ESPECIAL

El dilluns 5 de gener vam rebre la visita de SS.MM. els Reis, amb la col·laboració de la Comissió de Festes, l’Associació Cultural «El Puntal de l’Aljub», la banda municipal, l’Ajuntament i els pares de l’última xiqueta nascuda al poble: Teresa. Vam poder viure la visita, adoració i repartiment de regals als xiquets/xiquetes del poble i als participants del concurs de betlems.

JA HEM VIST LA NEU

Amb el començament de l’any, el 9 de gener vam vore les primeres volves de neu. No va ser una gran nevada, i menys encara si fem cas de les previsions meteorològiques de totes les cadenes de televisió que anunciaven neu a nivell de la mar. De fet, no va aplegar a blanquejar totes les muntanyes del terme, només les més altes, però estem contents perquè enguany ja hem vist la neu.

AMICS QUE EXPOSEN

Fins als primers dies de l’any nou han estat obertes les exposicions de dos amics esliders: Edu Toader i Miquel Hurtado.

Edu Toader va exposar a la Casa de Cultura una col·lecció de fotografies titulada «Un hivern de neu», realitzades durant un viatge a Romania l’hivern de 2007. No tenim ací tot l’espai necessari, però volem destacar el gust i l’interés per les textures que mostra l’artista fotògraf, al qual desitgem molta sort en l’exposició que ara té instal·lada a Castelló.

Pel que fa a Miquel Hurtado, direm que és un expert veterà de la restauració i de la pintura al natural, que ara ha volgut exposar al seu poble, Albalat dels Sorells, una mostra en què conviuen dos expressions artístiques: l’art figuratiu i l’abstracte, fet que demostra la seua versatilitat.

A tots dos, enhorabona!

BALANÇ PARROQUIAL DE 2008

Un any més, quan apleguem a estes dates en què acabem d’encetar l’any, una de les coses que fem és mirar arrere per a fer balanç de la vida parroquial, i ho fem fixant-nos ens dos aspectes: l’economia i les dades estadístiques. Açò no és realment el més important. El que ens hauria d’interessar més és la vivència personal i comunitària de la fe, però els paràmetres als quals m’he referit adés poden ser, en certa manera, indicatius de com vivim el nostre sentiment de pertinença a l’Església.

Pel que fa al resultat econòmic, és el següent:

 

 

ENTRADES		EIXIDES
Romanent any 2007	14.122,91	Compres (Material de culte...)	3.718,61
Ingressos per servicis	2.140	Impostos	208,43
Ingressos financers	11,82	Subministraments i conservació	1.756,29
Subvenció Conselleria Cultura	658	Activitat pastoral	337
Col·lectes per a la Parròquia	7.490,89	Funcionament	875,37
Donatius	7.616,56	Fons Comú Diocesà	750
Col·lectes diocesanes	3.340	Col·lectes diocesanes	3.276
TOTAL	35.380,18 €	TOTAL	10.921,70 €

 

 

Com he destacat en anys anteriors, estes xifres indiquen la generositat dels fidels que formen la comunitat parroquial, que fan front a les necessitats parroquials però sobretot comparteixen els béns amb els més necessitats. S’han enviat a Caritas Diocesana 760 euros; 1.551 a la Campanya contra la Fam de Mans Unides; 250 per al DOMUND; 115 per al Seminari i en la Col·lecta Diocesana s’arreplegaren 310 euros. Malgrat la fredor de les xifres, continuem fent comunitat compromesa i que viu la caritat. Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

 

Estadístiques sagramentals

Pel que fa a les dades estadístiques, ens referirem a la quantitat de batejos, casaments i exèquies. Evidentment, hem de tindre en compte que estes dades no corresponen exactament al moviment demogràfic del nostre poble, perquè hem de recordar que pot haver-hi gent que no rep els sagraments, però almenys ens serveixen per a vore la tendència:

 

Els que han rebut enguany el bateig són:

• Hugo Ferrandis Tormo

• Miguel Paulo Villar

• María Galindo Doñate

 

S’han casat:

• Antonio Rodríguez Martos amb Teresa de las Delicias Rochera Sanchis

• Arturo Pitarch Silvestre amb Estela Monferrer Segarra

• José Antonio Vilar Traver amb Carmen María Mondragón Díaz

• Javier Meseguer Vicent amb Rosa Ana Gómez Manzana

 

Han passat a la Casa del Pare:

• Teresa Gómez Sorribes

• Tomás Miravet Sorribes

• Francisco Latorre Molina

• Antonia Miravet Gómez

• Luisa Amparo Ferrandis Doñate

• Vicente Silvestre Galindo

• Balbina Gómez Silvestre

• Pascual Galindo Lengua

• Matilde Latorre Manzana

• Benjamín Gómez Sorribes

• Evaristo Gómez Segarra

Mossén Salvador Prades 

LES XIFRES DE L'OLI

Després del repartiment de l’oli la setmana del 19 al 25 de gener a tots aquells socis que han portat olives al molí, es tanca la campanya 2008-2009. Ja tenim les dades, amablement facilitades, com ja és costum, per la Societat Agrícola de Transformació (SAT). Encara que no és la nostra intenció parlar massa de xifres per no avorrir-vos, trobem indispensable donar-ne a conéixer unes quantes, i a més intentarem fer-ho gràfic.

Si analitzem la quantitat de quilos d’oliva que s’ha treballat a l’almàssera respecte de la campanya 2007-2008, quasi s’ha doblat, de 69.306 a 133.500 quilos. Per tant, la transformació en oli ha estat al voltant dels 24.000 quilos d’oli. Si fem una operació matemàtica ràpida, deduirem que el percentatge calculat està prop del 18%, que a excepció del 2007-2008 que va ser un poc superior, el 20%, el d’enguany és pràcticament el mateix que els dels últims anys. També creiem interessant comentar que s’observa una tendència a la baixa respecte de la quantitat de socis que porten olives al molí: de 90 passàrem a 77, i enguany 70 socis. Ara que ja tenim l’oli a casa, esperarem l’analítica, el seu contingut gras, l’índex d’acidesa, l’índex de peròxids, els polifenols, etc. Tots a omplir el setrill!

Alex Gimeno

SANT ANTONI, HISTÒRIA I TRADICIÓ

De sant Antoni podem dir que és un dels sants més populars per tot arreu de la província de Castelló, però quan parlem de sants tan populars, hem de distingir entre el que és llegenda i el que és història.

De sant Antoni podem dir, segons la seua història, que és el fundador del monacat cristià, és a dir, que tots els monestirs i convents de la història tenen origen en ell i en el que ell va començar. Un dels pares de l’Església, que li deien sant Atanasi, va escriure sobre ell que era un dels grans testimonis de Crist i que havia escoltat una paraula del Crist: "si vols ser perfecte, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i vine i segueix-me" (Mt 19, 21); però ell no es va quedar només escoltant-la, sinó que després la va complir. Sant Atanasi, parlant de sant Antoni, diu que va deixar totes les seues riqueses, que no eren poques, per a ser un seguidor de Crist. Ell vivia a l’Egipte, i coneixia que moltes persones d’altres religions s’apartaven d’este món per a fer un seguiment perfecte del seu Déu. Així ho feien els místics orientals, i ell va decidir fer el mateix, però en nom del Crist.

El seu estil de vida era la pobresa i l’abandonament de les riqueses més absolut, sense cap tipus de luxe i vivint del que li oferien les muntanyes. No era una persona de poca cultura: reis i bisbes el tenien de conseller i era una persona de saviesa reconeguda. Era una persona, com deia sant Atanasi, alegre, però sacrificada.

Només abandonava la seua soledat si així ho demanava l’Església (molts bisbes i reis li demanaven consell) o per a portar la salut (tant física com espiritual) a les persones. Les seues temptacions eren moltes: plaers, riqueses, fama..., però en cap de les temptacions caigué. El seu prestigi, com a fidel seguidor de Crist, era molt gran fins al punt que al cap d’un temps algunes persones el van seguir en la seua vida de soledat i de seguiment radical de Crist, i així es va fundar el primer monestir de la història del cristianisme.

A les nostres terres és coneguda la seua festa, per dos signes:

• El foc: símbol de purificació. Quantes persones hem vist que el rovell del ferro se’n va amb el foc? A les nostres terres hi ha la tradició dels dimonis i el foc (a les festes del Crist dels últims anys, han vingut grups vestits de dimonis, tirant coets. La tradició dels dimonis ix de les festes de St. Antoni del nord de Castelló). El simbolisme naix, pensant que amb el foc es purifiquen els pecats, per tal de fer el be; és la lluita entre el be i el mal. És el símbol que en la nostra vida hi ha bé i mal, i que hem de treballar per fer el bé.

• Els animals: de St. Antoni diem que és el patró dels animals, entre altres coses perquè en les seues imatges apareix amb un porquet al costat. El porquet simbolitza les temptacions per les quals va passar i que ell va superar. Malgrat això, cal reconéixer que estem pensant en una terra que antigament depenia dels animals, en especial per a llaurar la terra i cuidar els animals del camp, i per a fer eixa faena els animals eren de gran ajuda, necessitaven un sant per a protegir-los i van pensar en qui havia estat al llarg de la seua vida protector de tots els qui sofrien. Hui no necessitem els animals per a treballar, però al costat de moltes persones els fan d’acompanyants i que no es troben sols. També donen bellesa a este món i són criatures de Déu.

Este sant, als cristians, ens pot ensenyar moltes coses. Però n’hi ha una que està per damunt de qualsevol altra: que per a seguir Déu, no ens fan falta luxes ni riqueses, i sí caritat i estima cap a les persones que tenim al nostre costat. La radicalitat en les renúncies el portaven a la felicitat i a la joia personal, i a crear felicitat i vida al seu voltant; tot en nom i per seguiment perfecte a Crist.

Mossé Vicent J. Palo

MOBILIARI URBÀ

Durant les últimes setmanes hem vist com en el nostre poble s’han instal·lat alguns elements de mobiliari urbà que l’embelleixen i dignifiquen, però a vegades es produeixen situacions simpàtiques, com la de la foto, corresponent a la plaça del Molí, en la qual s’acumulen diversos d’estos elements: un banc, dos jardineres, un pal de senyalització i una font... No, la casa en venda de darrere no té res a vore!

Tal vegada sobre algun d’estos elements perquè no s’amuntonen en alguns llocs, però el que és important és que el poble vaja dotant-se d’estos i d’altres servicis importants.

BONA CUINA

El dissabte 13, l’Associació d’Ames de Casa va organitzar la demostració gastronòmica de menjars nadalencs aprofitant les habilitats de les sòcies del poble, que van preparar diversos menjars i després totes van sopar juntes.

OBRES DE CONDICIONAMENT

Com tots podeu comprovar, l’Ajuntament està fent un esforç considerable per condicionar el paviment d’alguns carrers com la Carrera, Corts Valencianes, Diputació, etc.; pistes forestals (12 km s’han arreglat i quasi 4 km s’han asfaltat), s’han instal·lat banquets de fusta en alguns carrers com la plaça de d’Església, la plaça del Molí, etc. Ànim, uns que vagen millorant el poble i altres anirem informant.