SANT ANTONI, HISTÒRIA I TRADICIÓ

De sant Antoni podem dir que és un dels sants més populars per tot arreu de la província de Castelló, però quan parlem de sants tan populars, hem de distingir entre el que és llegenda i el que és història.

De sant Antoni podem dir, segons la seua història, que és el fundador del monacat cristià, és a dir, que tots els monestirs i convents de la història tenen origen en ell i en el que ell va començar. Un dels pares de l’Església, que li deien sant Atanasi, va escriure sobre ell que era un dels grans testimonis de Crist i que havia escoltat una paraula del Crist: "si vols ser perfecte, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i vine i segueix-me" (Mt 19, 21); però ell no es va quedar només escoltant-la, sinó que després la va complir. Sant Atanasi, parlant de sant Antoni, diu que va deixar totes les seues riqueses, que no eren poques, per a ser un seguidor de Crist. Ell vivia a l’Egipte, i coneixia que moltes persones d’altres religions s’apartaven d’este món per a fer un seguiment perfecte del seu Déu. Així ho feien els místics orientals, i ell va decidir fer el mateix, però en nom del Crist.

El seu estil de vida era la pobresa i l’abandonament de les riqueses més absolut, sense cap tipus de luxe i vivint del que li oferien les muntanyes. No era una persona de poca cultura: reis i bisbes el tenien de conseller i era una persona de saviesa reconeguda. Era una persona, com deia sant Atanasi, alegre, però sacrificada.

Només abandonava la seua soledat si així ho demanava l’Església (molts bisbes i reis li demanaven consell) o per a portar la salut (tant física com espiritual) a les persones. Les seues temptacions eren moltes: plaers, riqueses, fama..., però en cap de les temptacions caigué. El seu prestigi, com a fidel seguidor de Crist, era molt gran fins al punt que al cap d’un temps algunes persones el van seguir en la seua vida de soledat i de seguiment radical de Crist, i així es va fundar el primer monestir de la història del cristianisme.

A les nostres terres és coneguda la seua festa, per dos signes:

• El foc: símbol de purificació. Quantes persones hem vist que el rovell del ferro se’n va amb el foc? A les nostres terres hi ha la tradició dels dimonis i el foc (a les festes del Crist dels últims anys, han vingut grups vestits de dimonis, tirant coets. La tradició dels dimonis ix de les festes de St. Antoni del nord de Castelló). El simbolisme naix, pensant que amb el foc es purifiquen els pecats, per tal de fer el be; és la lluita entre el be i el mal. És el símbol que en la nostra vida hi ha bé i mal, i que hem de treballar per fer el bé.

• Els animals: de St. Antoni diem que és el patró dels animals, entre altres coses perquè en les seues imatges apareix amb un porquet al costat. El porquet simbolitza les temptacions per les quals va passar i que ell va superar. Malgrat això, cal reconéixer que estem pensant en una terra que antigament depenia dels animals, en especial per a llaurar la terra i cuidar els animals del camp, i per a fer eixa faena els animals eren de gran ajuda, necessitaven un sant per a protegir-los i van pensar en qui havia estat al llarg de la seua vida protector de tots els qui sofrien. Hui no necessitem els animals per a treballar, però al costat de moltes persones els fan d’acompanyants i que no es troben sols. També donen bellesa a este món i són criatures de Déu.

Este sant, als cristians, ens pot ensenyar moltes coses. Però n’hi ha una que està per damunt de qualsevol altra: que per a seguir Déu, no ens fan falta luxes ni riqueses, i sí caritat i estima cap a les persones que tenim al nostre costat. La radicalitat en les renúncies el portaven a la felicitat i a la joia personal, i a crear felicitat i vida al seu voltant; tot en nom i per seguiment perfecte a Crist.

Mossé Vicent J. Palo