Sant Antoni

Mn. Rafael Fiol

Este pioner del monaquisme naix a Egipte cap a l’any 250. Quan moren els seus pares, que són uns agricultors prou rics, entrega tots els diners i deixa les seues germanes a cura d’unes consagrades. Així es troba en condicions de seguir la vida despresa i consagrada al Senyor, seguint el consell evangèlic de «si vols ser perfecte, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Així tindràs un gran Tresor al Cel». Va fer vida al desert amb un expert anomenat Pau, del qual va aprendre esta vocació. Després va viure durant prou de temps prop d’un cementeri per a meditar sobre la vida de Crist, que venç el pecat i la mort. Davant de la situació que es vivia, va ajudar amb la seua oració i penitència a sant Atanasi en la lluita contra l’heretgia arriana i va defendre els cristians davant la persecució de Dioclecià.
Sempre va compaginar el seu apostolat i la fundació de comunitats amb els seus prolongats recessos en la més absoluta austeritat. El seu exemple es va estendre i va reunir al seu voltant molts deixebles que el van imitar en esta forma ascètica i eremítica. Va morir l’any 356 a la muntanya Colzim, prop del mar Roig.