LA CATEQUESI PARROQUIAL, PRESENT I FUTUR

La pastoral es podria definir com el conjunt d’accions destinades a transmetre la fe. En eixe sentit, una de les accions més característiques i més importants a nivell parroquial especialment és la catequesi, que és, sobretot, una iniciació en el procés de creixement en la fe, que s’estén al llarg de tota la vida del creient però que adquireix una importància especial en determinades etapes que estan lligades a un procés d’adquisició i fonamentació dels conceptes bàsics d’eixa fe que es pretén transmetre.

En teologia pastoral i catequética es parla de la catequesi com un procés que té un començament però que no acaba mai i en el qual intervenen diversos actors: el catequitzant, l’Església que catequitza i la família fonamentalment. Podríem afegir també l’escola, quan es tracta de centres confessionals que inclouen en el seu ideari accions d’este tipus i inclús l’escola pública des de l’ensenyament religiós, ja que ha de garantir el dret dels pares perquè els seus fills reben una educació conforme a les seues conviccions.

En l’últim segle la catequesi ha conegut un gran avanç aplicant les tècniques pedagògiques i adaptant-se gradualment a la capacitat de comprensió i assimilació dels destinataris. Però, malauradament, també ha patit una càrrega que en molts moments li ha resultat insuportable i que l’ha devaluada molt. Em referisc al fet d’haver lligat el procés catequètic a la recepció de determinats sagraments, com ara l’Eucaristia i la Confirmació.

En el procés de secularització que ha experimentat la nostra societat en els últims anys, açò ha comportat que la pràctica religiosa haja experimentat un descens de vertigen, mentre que en les Primeres Comunions i les Confirmacions a penes s’ha notat eixe descens i la recepció d’eixos sagraments s’ha convertit en una simple excusa per a fer festa i unes despeses desmesurades en lloc de ser fites que marquen un creixement i maduració en la fe. Els xiquets i xiquetes no valoren la catequesi, i menys la pràctica sacramental (anar a missa, confessar-se...) per una senzilla raó: en el si de les famílies això no té importància i els fills actuen com a simples imitadors dels pares. Quan a casa alguna cosa (el futbol, la caça, etc.) sí que és considerat important, els fills també ho valoren com a positiu. La catequesi s’ha reduït sovint a una «activitat extraescolar» que es fa «perquè toca», no perquè es considere important i necessària.

Si fórem realment seriosos en les nostres opcions, molta gent hauria d’optar per no celebrar estos sagraments i, evidentment, no enviar els fills a la catequesi per una senzilla raó: si no creuen, per què fer comèdia de realitats tan valuoses com els sagraments, fonts de la vida de Déu? A més, per què convertir en un simple acte social (per no dir un espectacle) eixes realitats que per als creients mereixen un respecte molt gran?

Doncs, per respecte a aquells que creiem de veritat que el baptisme, l’eucaristia, la confirmació, el matrimoni o els altres sagraments són signes visibles de la gràcia de Déu i que per a celebrar-los cal una fe per part del subjecte que predispose al compromís i a la conversió, no els toquegem, no els desfem... no els prostituïm.

Crec que és un punt de partida per a la reflexió.

Però l’Església, mare dels seus fills, té l’obligació d’oferir als fills el depòsit de la fe, per això, malgrat les dificultats i els atacs, sempre continuarà sent això, mare i mestra. I la parròquia, presència d’eixa Església en un territori determinat, haurà de prendre la iniciativa per tal que continue de manera efectiva eixa transmissió de la fe, amb els mitjans senzills dels quals disposa i amb la col·laboració inestimable dels catequistes, que realitzen un servei tan important i tan poc reconegut, i més d’una vegada criticat.

  

Per al pròxim curs hem d’anar pensant ja en eixa bonica missió però, acord amb les normes diocesanes, prendre les mesures per a garantir la qualitat i la serietat de la nostra catequesi. Per això, es convoca ja des d’ara la catequesi de preparació per a la Primera Comunió i per a la Confirmació amb les següents condicions que no admetran excepció:

 

- Inscriure’s personalment a la Parròquia abans del mes de juliol. Per als joves que vulguen rebre la Confirmació, caldrà l’autorització dels pares.

- Estar matriculat en l’assignatura de Religió Catòlica per a aquells que cursen l’Educació Primària o l’ESO. Si el rector ho considera oportú caldrà aportar el certificat corresponent.

- Compromís per part de pares i fills de participar activament en la vida de l’Església, especialment en la missa dominical.

- Per a la Confirmació, estar cursant almenys el 1r curs de l’ESO.

Mossén Salvador Prades