Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

L'Objectiu

Un raconet aprofitat

Un raconet aprofitat

Tenim una nova cabina de telèfon a la plaça de l’Església. No fa moltes setmanes que està, i encara que ara no és una de les zones més visitades del poble, sí que és ben cert que últimament entre enterros, el dia de les Comunions, el dia del Corpus, etc.. sí que heu pogut fixar-vos en el nou aparell telefònic. Aquell racó triangular que ocupava l’antiga cabina ha donat per a col·locar-ne una de nova i a més fer, per la part interior de la primera planta, un WC adaptat per a minusvàlids i, per tant, el bar ja compleix la normativa vigent.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

La nostra escola

La nostra escola

Després de consultar l’escola, podem informar que per al proper curs tindrem 8 alumnes més. L’any passat en van començar 11 nous, i l’anterior 12. Pareix que la tendència és a baixar en la matrícula, per això aprofitem per a donar el nostre suport a l’escola en la seua responsabilitat de formar i participar en l’educació dels ciutadans presents i futurs del nostre poble.

Cristianisme actiu

Cristianisme actiu

Enguany ens demanen, des de la Delegació de Pastoral Penitenciària, la nostra col·laboració en la campanya de Nadal, per apropar-nos més als presos, en estos dies que es troben lluny de les seues famílies i, per tant, sense la companyia tan estimada del seus. Per a esta finalitat, se’ns demana que aportem targetes nadalenques, sobres i segells; bolígrafs del tipus bic, targetes de telèfon per a cabines de Telefònica. Tot açò s’ha d’arreplegar abans del dia 20 de desembre. Confiem en la vostra solidaritat i generositat.

Millorar el servici

Millorar el servici

En poques setmanes, les oficines de Ca la Vila es traslladaran temporalment al local que l’Associació de Jubilats ocupava a la planta baixa del Consell Agrari (antiga Cambra Agrària). Amb una duració prevista de cinc mesos, aproximadament, una unió temporal d’empreses d’Eslida refaran tot l’interior de l’ajuntament, rehabilitaran la teulada i les fatxades i adaptaran les dependències a les necessitats actuals. Com sempre, cal donar confiança i tindre paciència, que és per al bé de tot el poble.

Fer-se avant... amb l’ajuda de Déu i de tots

Fer-se avant... amb l’ajuda de Déu i de tots

Pareix que la xicoteta desil·lusió de no tindre clavaris i clavariesses per a les festes de l’any que ve ha fet que algunes persones s’hagen animat a portar avant el repte de servir al poble. Pel que es comenta, hi ha un parell de famílies que es poden fer avant si troben l’ajuda d’altres persones amb la mateixa intenció. Si teníeu previst fer la festa però vos trobeu un poc indecisos, potser ara siga l’ocasió. Amb l’ajuda de tots i, sobretot, del Nostre Senyor, serà més senzill.

288 anys de Calvari, i... per molts més

288 anys de Calvari, i... per molts més

Cada cinc de setembre, es compleixen anys de la benedicció de l’ermita del Crist del Calvari, i enguany ja en fa 288. En l’edifici de l’ermita s’han anat fent diverses actuacions, que li han donat l’aspecte que ara podem vore, que no tindria quan la varen concebre, ja que, al llarg del temps, han anat fent-se-li diverses actuacions d’ampliació, millora i conservació. Ara, concretament, estem en esta última, la de conservació i restauració, llevant-li les humitats, tant les que entren per la teulada i les que pugen pels fonaments; i a més en la recuperació de la decoració original que, encara que no es veja, està, però tapada per les diverses capes de pintura que al llarg dels anys han anat posant-se-li: una prova d’açò és el que es pot vore a la cúpula. Tots estem orgullosos del nostre Calvari, i hem de tindre present que és la casa del Crist, on la seua imatge està tot l’any. Per tant, si a nosaltres ens agrada tindre la nostra casa bonica i en condicions, quant més no la d’Aquell a qui diem estimar tant.

Endavant, endavant...

Endavant, endavant...

Podríem dir que ens agrada presumir que al nostre poble no es pot fer res, que qualsevol iniciativa és perseguida fins que s’aconsegueix destruir. Possiblement som molt crítics, i més respecte dels altres que respecte de nosaltres mateixos. Doncs, bé. Amb tot això, enguany hem tingut Festes de Juliol gràcies a un grup de persones que han decidit deixar de costat el què diran? i portar endavant el projecte de coordinar dos caps de setmana de festes per al poble. Des de L’Alé desitgem que es valore com cal la seua iniciativa i els felicitem pel treball desinteressat en benefici de tota la comunitat.

Un bon estiu per a tots

Un bon estiu per a tots

En este número, a la pàgina 3 trobareu unes reflexions senzilles i plenes de trellat del bisbe de Tortosa Mons. Xavier Salinas, d’origen valencià, a propòsit del període estival i la nostra vivència de la fe en este temps de relaxació.
No és la primera vegada que des d’este espai donem recomanacions per a ser més feliços a l’estiu. Recordeu que la felicitat ens ve de les coses xicotetes, dels detalls que moltes vegades ens passen desapercebuts. Mirem-ne algun exemple: un acte tan rutinari com aparcar el cotxe pot ser un motiu de molèstia per a moltes persones si no està ben estacionat. Una actuació com esta té uns efectes en cadena: la persona afectada haurà de cridar a l’Ajuntament, que buscarà a algú que haurà d’avisar per la megafonia i és possible que desperte a l’amo del cotxe, que volia fer ús del dret de la becadeta estival. TOTAL: un fet de la rutina diària es converteix en una molèstia de dimensions impensables.
Diu la dita que «a l’estiu, tot el món viu». Nosaltres afegim que «tot el món viu i deixa viure». Bon estiu des de l’estima i el respecte mutus!

L'Objectiu: Cal tapar les juntes...

L'Objectiu: Cal tapar les juntes...

Als murs exteriors de l’església, haureu vist que hi ha parts on el morter que hi ha entre les pedres ja no està perquè s’ha anat desprenent: la humitat, els agents atmosfèrics, les agressions externes…, tota una sèrie de circumstàncies han fet que el morter es deteriorara i acabara caient; fins i tot, en algun lloc falta la pedra i ja s’hi veu un forat. Assabentats del problema, vistes les causes que ho han ocasionat, ara cal posar les solucions a fi que el deteriorament dels murs no vaja a més. Molt prompte es tornarà a aplicar morter a les juntes on no n’hi ha, es reposaran les pedres que falten i es farà el possible per evitar que les humitats afecten de forma incontrolada.

D’on bufa el vent?

D’on bufa el vent?

Des de la restauració del campanar, entre els últims mesos de 1986 i els primers de 1987, que el penell que hi havia al piló de la dreta de damunt de la campana gran, estava desaparegut.  Pel que es pot vore, varen tallar el pal vertical que fa d’eix de gir de la fletxa, amb una serreta...
Doncs bé, «com que no hi ha qui de casa se’n vaja, que a casa no torne», l’hem recuperat, i està previst que torne a ocupar el seu lloc a la terrassa del campanar, on estava des d’algun que altre segle. Esvelta, senzilla i àgil, però ferma, tornarà a indicar-nos la direcció del vent, com ho fa la que hi ha al llanternó de la cúpula, ja que és bo saber d’on bufa, o rebufa, el sempre canviant vent.

L’aigua de cada dia

L’aigua de cada dia

En L’Alé hem parlat moltes vegades de l’aigua, del valor (no econòmic) que té i de les necessitats humanes. No és un tema menor, encara que ací presumim que no s’acabarà mai l’aigua i diem que algunes muntanyes estan plenes d’este element. Possiblement siga un efecte més de la banalització dels recursos naturals (esgotables per definició) i de la falta d’informació.

El 27 de desembre vam tindre un ensurt amb les canalitzacions de l’aigua que ens ha de fer pensar a tots. No és només el fet del manteniment de les instal·lacions que ha de fer l’Ajuntament (que va donar una resposta ràpida, tot s’ha de dir), sinó també del paper personal que tots i totes tenim en l’ús responsable dels recursos. Pareix que només ho entenem un poc quan ens falta. Pregunteu quin valor té l’aigua en el Tercer Món...

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Bon 2010 a tots!

Bon 2010 a tots!

«Hi havia una antiga tradició a Israel: els sacerdots d’Israel, en el nou any, beneïen el poble, invocant sobre ell el nom del Senyor amb una fórmula ternària: el nom sagrat s’invocava tres vegades sobre els fidels com a auspici de gràcia i de pau. Este antic costum ens porta a una realitat essencial: per a poder avançar pel camí de la pau, les persones i els pobles necessiten ser il·luminats pel rostre de Déu i ser beneïts pel seu nom. Precisament açò s’ha realitzat de forma definitiva amb l’Encarnació: la vinguda del Fill de Déu en la nostra carn i en la Història ens ha portat una benedicció irrevocable, una llum que ja no s’apaga mai i que ofereix als creients i als hòmens de bona voluntat la possibilitat de construir la civilització de l’amor i de la pau». (Benet XVI en la Jornada Mundial de la Pau, 1 de gener del 2009)
Que estes paraules de Benet XVI ens servisquen a nosaltres per a il·lusionar-nos a construir un any 2010 en el nostre poble ple d’esperança, d’amor i de pau, i que el naixement de l’Infant Déu il·lumine el nostre camí en este nou any que comença, perquè siga un any ple de fruits materials i espirituals. Bon 2010 a tots!

Un pessiguet de creació

Un pessiguet de creació

El carisma de l’Objectiu d’este mes és la contemplació. Ja sabeu que la pregària i les actituds dels cristians davant la realitat que vivim són variades: d’acció de gràcies, de petició, de contemplació per a deixar-nos interpel·lar, profètica de denúncia per a fer que les coses canvien en benefici del bé comú...
Després de les pluges del mes de setembre, que tants estralls han causat a la costa i, sobretot, en molts països del Tercer Món, en el nostre cas ens deixa estampes efímeres tan belles com esta del pas del barranc de Xova per la font de Matilde i Alfetx.
Un pessiguet de creació divina que pessiga la nostra sensibilitat...

L'Objectiu: Quina és la solució?

L'Objectiu: Quina és la solució?

 

Sense voler entrar en polèmiques, sí que ens agradaria que entre tots trobàrem una solució a un problema que any rere any es planteja el dia del Crist: la cera dels carrers després de la processó. Possiblement, el primer pas és individual, de conscienciació: si cadascú que porta ciri també portara un gotet i anara amb compte, el problema estaria resolt. Suposant que això és complicat, tampoc no estaria de més cobrir els carrers i la carretera. S’ha intentat amb catifes, s’ha repartit arena després de la processó, i el resultat tampoc ha sigut del tot eficient. Quina és la solució?

L'Objectiu: «El parque de Eslida está roto...»

L'Objectiu: «El parque de Eslida está roto...»

Esta és una frase d’una cançó que cantaven els xiquets de la rondalla fa molts anys i que ara reprén actualitat, perquè el parc infantil que està al costat de l’escola ha desaparegut per a celebrar alguns actes durant les festes. Però, és que no hi havia cap altra solució? No es podia haver desmuntat just abans de l’estiu i traslladar-lo a un altre espai? Així hem perdut durant l’estiu un lloc segur per als jocs infantils. O és que els xiquets i xiquetes d’Eslida no tenen dret a jugar?... «El parque de Eslida està roto...». Ai, si ells votaren...!

ARA SI! FONT DE SANT JOSEP

ARA SI! FONT DE SANT JOSEP

Feliç i encertada idea la que ha tingut qui ha volgut obsequiar-nos amb una imatge del patriarca Sant Josep, plasmada en un plafonet ceràmic a la font que porta el seu nom, reproducció del que tenim a la parròquia. Davall de la imatge, figura el nom del sant, i més avall, quasi a la vora del taulellet, el següent: «Obsequio de Benjamín y Esperanza». A estos benefactors, enhorabona i moltes gràcies.

BILINGÜISME O VIL LINGÜISME?

BILINGÜISME O VIL LINGÜISME?

Mira que costa poc fer bé les coses! En temps de crisi sembla que tot està permés. Però, és que no hi ha correcció lingüística en les empreses que dissenyen els senyals de trànsit? O és que voldrien escriure-ho meitat en castellà meitat en valencià? I per què no altres opcions, com «Sant José», «Sant Chusep», «Sant Joseph» o «Sant Pepe»...? El ridícul sí que el fem bé, sí!

QUINA TRISTOR...

QUINA TRISTOR...

Quina tristor que fa vore buit el cor de l’església parroquial, on tantes vegades ha interpretat la Rondalla el seu repertori. Cada vegada són menys els actes en què podem comptar amb la seua música, malgrat l’entusiasme de «los últimos de Filipinas» que han intentat darrerament fer un nou impuls a la iniciativa que va tindre fa anys mossén Salvador Pastor. Ni la commemoració dels 25 anys de la seua fundació ni l’intent anunciat en L’Alé per ressuscitar-la han tingut resultats positius.

I, desgraciadament, no és l’única mala notícia en el camp cultural del poble. La Banda de Música tampoc sembla passar per una bona època i les dificultats són cada dia majors.

Si des de L’Objectiu fem este toc d’atenció és perquè prenguem tots consciència de la importància que estes dos entitats tenen per al nostre poble, per a dinamitzar la vida cultural i, especialment, per a donar als jóvens espais de formació i de convivència. Així que, ànim! No deixem morir allò que ha costat tant d’esforç crear.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

RECUPERANT CULTURA

RECUPERANT CULTURA

Sorprenent! Sorprén que prompte es puguen sentir cançons que cantaven els nostre avantpassats! Sorprén que es puguen recuperar gravacions d’estes melodies antigues! Sorprén més encara que s’hagen interessat per elles persones que no són del poble! Estem d’enhorabona, doncs. Heu de saber que, possiblement, el 23 de maig podrem escoltar-les de nou en la Trobada dels Pobles de l’Espadà a l’Alcúdia de Veo.

PROMOCIONANT EL POBLE

PROMOCIONANT EL POBLE

L’edat no importa, i sempre és un bon moment per a fer coses i més si es fan amb ganes, amb el cor. Això és el que passa amb Tadea Doñate, que ha escrit en el Butlletí del Centre de Nules un article sobre la seua Eslida: les festes, la gastronomia, els paratges que cal visitar, les fonts, els monuments, els comerços, la història, etc. Qui li havia de dir a Tadea que a estes edats...

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres