Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

L'Objectiu

CARNESTOLTES EXPRESS

CARNESTOLTES EXPRESS

El dia 20 de febrer es va celebrar el Carnestoltes al Col·legi Francisco Mondragón d’Eslida. Volem destacar que cada any són més les ganes de disfressar-se per part dels alumnes i dels mestres, familiars, pares, mares, iaios, etc. La novetat d’enguany ha estat l’oratge: el recorregut de la cercavila ha sigut molt curtet, ja que als 100 metres del pati de l’escola va començar a ploure i la comitiva va haver de tornar a l’escola a berenar xocolate abans del que havien previst.

ARA SI QUE VA DE BO!

ARA SI QUE VA DE BO!

No és la primera vegada que parlem ací d’este edifici que pot ser per al poble, o perdre’l per a sempre. No és la primera vegada que al carrer es parla de la falta d’instal·lacions adequades per als usos i les necessitats culturals del nostre poble actual.

Això era parlar, però ara, senyores i senyors, va de bo, com diuen en el joc de pilota. O ara o mai. O per a tots i totes, o per a ningú. Ja està bé de deixar passar els trens i no pujar-hi a temps: o pugem amb il·lusió i pensant en el bé comú de tota la nostra comunitat, o cada volta que passarem per la carretera ens penedirem de no haver-ho fet bé. Intelligentia pauca, que deien els llatins.

MOBILIARI URBÀ

MOBILIARI URBÀ

Durant les últimes setmanes hem vist com en el nostre poble s’han instal·lat alguns elements de mobiliari urbà que l’embelleixen i dignifiquen, però a vegades es produeixen situacions simpàtiques, com la de la foto, corresponent a la plaça del Molí, en la qual s’acumulen diversos d’estos elements: un banc, dos jardineres, un pal de senyalització i una font... No, la casa en venda de darrere no té res a vore!

Tal vegada sobre algun d’estos elements perquè no s’amuntonen en alguns llocs, però el que és important és que el poble vaja dotant-se d’estos i d’altres servicis importants.

QUIN MORRO!

QUIN MORRO!

Hi ha normes de circulació que les ensenyen a l’autoescola, però hi ha d’altres que són de sentit comú. A l’hora d’aparcar el cotxe, tots sabem que no s’ha de pujar a la vorera, encara que ajustem la roda al grasó, però i si té el morro llarg (cada vegada els cotxes són més grans) i/o la vorera és menuda i estem davant d’alguna porta d’entrada particular o establiment, ¿ens fixem si l’aparcament del nostre vehicle impossibilita el pas? Això està passant! Hem d’esperar o demanar que ens posen uns pilonets com es fa a les capitals? Tinguem consciència.

EL NOSTRE MOLÍ D'AIRE

EL NOSTRE MOLÍ D'AIRE

Heu vist el Molí d’Aire? Ja han començat les obres de restauració. El que desconeixem és el projecte d’actuació i adequació, quin grau de restauració, si coincideix amb la proposta de rehabilitació feta per Jaume Buigues i Vila, tècnic de gestió cultural de l’Ajuntament de Teulada i que tots vàrem poder llegir en l’article publicat en el número especial d’agost de L’Alé. En qualsevol cas, esperem que siga recuperat amb respecte i seguint les normatives  que vetlen pel patrimoni comú.

CONNECTATS A ESLIDA

CONNECTATS A ESLIDA

Este mes, l’Objectiu ha fixat la seua mirada en el web, perquè hem rebut un missatge que, amb permís del remitent, transcrivim a continuació. Amb ocasió d’això volem fer una crida a aquelles persones que havent nascut o descendint d’Eslida, ara viuen fora, i que l’han retrobada a través de la nostra pàgina en Internet. Donaria un bon caliu a la nostra publicació rebre els vostres testimonis.

 

Benvolguts:

M’ha fet il·lusió trobar, per casualitat, la vostra web. Ja fa molts anys (en 1914) que el meu avi per part de mare va deixar Eslida per anar a Barcelona, on es va casar amb la meva àvia, filla de Vila-real, però a casa conservem molts records de les coses explicades per ells dos. El meu pare també és fill de castellonencs, d’Onda, així que casa nostra és tota filla de la Plana. És per tot això que m’ha agradat tant navegar per la web i veure en imatges allò que m’havien descrit fa tant de temps.

De tot cor.

Òscar Pasqual i Sorribes

QUIN MODEL DE POBLE VOLEM?

QUIN MODEL DE POBLE VOLEM?

Fa uns dies, un estiuejant amb molta vista ens deia que Eslida ha de fer bandera d’allò que és, i que no li cal inventar res d’estrany perquè té el que li fa falta. Dit d’una altra manera: Eslida ha de continuar sent autèntica i potenciar allò que ha sigut sempre: un poble beneficiat per la natura, tranquil, humil, sense escarafalls.

A vegades ens volen vendre que la modernitat passa per altres valors, com que tot ha d’estar asfaltat i urbanitzat. Este també és un model de desenvolupament, que ja sabem quins resultats està tenint a la costa. Si Eslida vol continuar sent el que és, que cultive els valors de la proximitat, del bon veïnatge, de la senzillesa, de l’honradesa, de la tradició, que és allò que ens alimenta cada dia.

CAMP DE FUTBOL

CAMP DE FUTBOL

Els xiquets, que no entenen de política sinó de necessitats, van improvisar fa temps un camp de futbol en un lloc on els majors no ho havíem pensat, o almenys no amb eixa utilitat. Els xiquets van decidir jugar al futbol a la zona asfaltada entre l’edifici de l’escola i la pista de tenis. Ara, l’Ajuntament ha condicionat provisionalment eixa ubicació i ja s’ha disputat un torneig i tot.

TANCAT PER VANDALISME

TANCAT PER VANDALISME

Actualment tenim el Cementeri Municipal obert les vint-i-quatre hores del dia. Després del que ha passat durant el mes de maig, la primera idea que ens passa pel cap és tancar-lo en clau. Però, qui es farà càrrec de la clau?, quin serà l’horari per a poder anar-hi?, quants dies per setmana estarà obert? Es podrà deixar la clau en algun lloc prop del cementeri com es fa en altres pobles? Qui té la solució? Com és habitual, el mal ús d’uns pocs perjudica la majoria.

HUI ANEM DE PREMIS...

HUI ANEM DE PREMIS...

El nostre amic i col·laborador Òscar Pérez Silvestre va rebre el passat 19 d’abril dos premis literaris a Suera. Eren el primer premi de poesia «Castell de Suera» i el primer accèssit al guardó de narrativa breu «Suera Alta», atorgats pel Centre Cultural d’este poble de la Serra d’Espadà. Òscar va destacar en el seu parlament que estar a Suera era allò més paregut a estar al seu poble, Eslida.

Des d’ací el felicitem efusivament i li desitgem que continue escrivint i portant el nom d’Eslida allà on vaja.

UNA DE FREDA, UNA DE CALENTA

UNA DE FREDA, UNA DE CALENTA

Positiu. Una associació més per al nostre poble: Fonts d’Eslida. Es tracta d’una associació esportiva que organitzarà carreres pel nostre terme i altres del voltant. Sabem que no només és crear-la, sinó que cal mimar-la, donar-li suport i treballar molt per conservar-la.

Negatiu. Una associació amb problemes: Pensionistes i Jubilats. Es va desfer la Junta directiva, i fins ara no se n’ha constituït cap altra. És un col·lectiu que per l’edat costa més que a altres organitzar activitats i, per tant, necessita més suport i ajuda. Ens agradaria poder informar-vos molt prompte que l’associació té de nou una Junta i que torna a realitzar activitats per als seus socis.

MINIMAL PHONE BOX

MINIMAL PHONE BOX Pareix que la modernitat avança cap al minimalisme. Això es nota sobretot en el disseny, que al capdavall ho determina tot: com han de ser les cases on vivim, com és la roba que vestim, els mobles, el boli, l’ordinador, els calcetins... A voltes el disseny fa males passades als usuaris, i potser un cas d’estos són les cabines que està instal·lant la companyia telefònica amb més història i experiència.La minimalització ha portat al fet que si estàs parlant per telèfon te’n vages tot xopat a casa si cau un arruixó; o també a no tindre cap intimitat perquè en realitat estàs parlant al carrer, al mig del carrer. Societat contradictòria, la nostra! Sí, eixa societat que venera la intimitat, la integritat i la comoditat al servici de la persona!

NO MOLESTEU, PEL BÉ COMÚ...

NO MOLESTEU, PEL BÉ COMÚ...

Durant els últims mesos, el carrer del Sant Salvador s’havia convertit en el lloc més apreciat per a aparcar el cotxe. Gestions a l’Ajuntament, visita al metge, prendre el cafenet i fer la partida eren motius més que suficients per a deixar-hi el vehicle i això impedia moltes vegades el pas de les persones. De res no havia servit posar el senyal de prohibició d’aparcar a la paret de l’església. Fa unes poques setmanes va aparéixer este senyal al mig del carrer impedint el pas si no és per a descarregar mercaderies. Sols ens quedaria fer-ne cas i adonar-nos que no passa res per deixar el cotxe a la plaça de l’Ajuntament o, si és el cas, al «muro», que no està tant lluny. Però resulta curiós que no és l’Ajuntament qui va posar el senyal, sinó algú pel seu compte; fins i tot fa uns dies que ja no hi és. Malgrat tot, creiem que pot ser una bona mesura si la pren qui té l’autoritat i en fem tots cas. Guanyarem tots i serà una mostra de civisme.

EL NOM DE LES COSES

EL NOM DE LES COSES

Pels carrers del poble i per les pistes estan col·locant uns indicadors que orienten les persones visitants a anar als llocs principals d’Eslida, del seu terme o com trobar els senders. Convé agrair a qui corresponga, és a dir, al Centre de la Serra, que haja materialitzat este projecte amb la màxima correcció i anomenant les coses tal com es diuen. Encara que ens parega una futilesa, és molt important fixar la toponímia (els noms de lloc) en la llengua que els va generar. La nova retolació permetrà recuperar el nom tradicional d’algun lloc destacat, com ara la Font de Gregori, on estan les taules, més coneguda per la fonteta de baix de Matilde.

MUNTEM EL BETLEM

MUNTEM EL BETLEM

El Nadal és un temps de tradicions, unes més arrelades en la fe cristiana i altres que han anat afegint-se al llarg dels segles sense tindre massa a vore amb el naixement de Crist, però totes ens ajuden a mantindre viu el caliu d’estes festes. Muntar el betlem a les nostres cases és una d’eixes coses que no passen mai de moda i que es resisteixen a desaparéixer d’esta societat nostra dominada de les presses, els costums importats d’Amèrica o la banalització dels sentiments més profunds. L’Associació «El Puntal de l’Aljub» contribueix a dignificar l’esperit nadalenc amb el Concurs de Betlems. Cada vegada són més les famílies que hi participen i esperem que este concurs contribuïsca a animar-nos més a retrobar-nos amb una tradició tan bonica.

TEMPS DE BOLETS

TEMPS DE BOLETS

No ha estat el millor any, però estem contents dels bolets trobats durant estos últims mesos, encara que no tots saben buscar-los. És a dir, hi ha zones que s’ha regirat tot el fullatge de davall dels arbres, la qual cosa impedirà que en un futur es torne a gaudir d’este aliment tan apreciat a les nostres terres. Tal vegada seria interessant fer algun curset de bolets: recol·lecció, classificació, propietats medicinals, culinàries… De segur que descobriríem altres espècies igual o més delicioses que les que solem collir...

D'AÍN A BUENOS AIRES

D'AÍN A BUENOS AIRES

En les passades eleccions, una de les propostes que figurava en algun programa polític era la d’il·luminar amb faroles des de la carretera d’Aín fins a Buenos Aires. No es posarien contents ni res els argentins! Tot ple de llums travessant l’Atlàntic fins al bressol del tango!...

Déu meu, que ningú no es confonga! Es tracta de posar llums al llarg de la pujada de la carretera de Xóvar, anomenada carrer del Bon Aire. Tal vegada les marques que han aparegut pintades en eixe trajecte, cada 25 metres aproximadament, volen dir que el projecte va avant.

Estaria bé, perquè és un camí pel qual passeja molta gent i realçaria molt el nostre poble.

MÉS VAL APLEGAR A HORA...

MÉS VAL APLEGAR A HORA... Durant els últims dies s’ha dut a terme la reparació de la teulada de l’església parroquial, una actuació necessària perquè feia molt de temps des de l’última vegada que s’havia fet i perquè hi havia algunes goteres que afectaven l’interior del temple. El treball ha sigut intens perquè hi havia molt de fem acumulat, els desaigües embossats, teules i canals trencades...Les pluges de les últimes setmanes varen començar coincidint amb el final dels treballs. Podem estar contents perquè almenys una part del nostre patrimoni estarà en condicions de suportar la climatologia durant els pròxims anys.

PORTADES DEL PROGRAMA

PORTADES DEL PROGRAMA

Com tots sabeu, el 15 d’agost es va inaugurar l’exposició de Portades de Programes de Festes del Crist i de fotografies de Clavaris entre 1945 i 2007. Entre els comentaris del públic que la van visitar van sorgir unes preguntes que es repetien constantment i que no sabem contestar: Quin és el procés de selecció de la portada del programa?, què es valora?, es fa concurs?,  hi ha possibilitat d’enviar propostes?, a qui?…

TORNEM A L'ESCOLA?

TORNEM A L'ESCOLA?

Com cada estiu, i també durant l’any, no està de més recordar que vivim en comunitat, i això implica que hi ha unes normes bàsiques de civisme per a tots, per a tots. No és acceptable que un gos faça caca a la porta d’una casa o al carrer i l’amo deixe allí els excrements tan tranquil·lament. No és possible netejar els contenidors si a les 8 del matí ja estan plens de fem abans d’hora (les 8 són de la nit, no del matí!). No està bé aparcar el cotxe al mig del carrer i anar-se’n a dinar o a fer la becadeta...

Apel·lem al sentit comú en favor del benefici comú. Respectar i no molestar és també una bona manera d’estimar els altres.