Celebrar la resurrecció
El misteri de la resurrecció recorre tot este temps. Se’l contempla davall tots els seus aspectes durant els cinquanta dies. La bona nova de la salvació és la causa de l’alegria de l’Església. La resurrecció es presenta al mateix temps com a esdeveniment i com a realitat omnipresent, com a misteri salvador que actua constantment en l’Església. Així es dedueix clarament de l’estudi de la litúrgia pasqual. Començant el Diumenge de Pasqua i la seua octava, veiem que els evangelis de cada dia ens relaten les diverses manifestacions del Senyor ressuscitat als seus deixebles: a Maria Magdalena i a les altres dones, als dos deixebles que anaven camí d’Emaús, als onze apòstols asseguts a taula, en el llac Tiberíades, a tots els apòstols, inclòs Tomàs. Estes manifestacions visibles del Senyor, tal com les registren els quatre evangelistes, poden considerar-se el tema major de la litúrgia de la paraula. Així és certament en l’octava, en què cada dia se’ns presenta l’esdeveniment de Pasqua davall una llum nova.
Després de l’octava, no es perd de vista la resurrecció, sinó que se la contempla des d’una perspectiva diferent. Ara es destaca sobretot la presència activa en l’Església de Crist glorificat. Se’l contempla com el bon pastor que des del cel pastura el seu ramat, o com el camí que porta al Pare, o bé com la font de l’Esperit i el que dóna el pa de vida, o com la vinya de la qual obtenen la vida i el suport les sarments.
Considerada, per tant, com a esdeveniment històric i com a misteri que afecta la nostra vida ací i ara, la resurrecció és el focus de tota la litúrgia pasqual. És este el temps de la resurrecció i, per tant, de la nova vida i l’esperança.
I com este misteri és realment una bona nova per al món, és necessari testificar-lo i proclamar-lo. Els evangelis ens presenten el testimoni apostòlic i exigeixen de nosaltres la resposta de la fe. També hi ha altres escrits del Nou Testament, com els Fets dels Apòstols, que han consignat per a nosaltres el testimoni que els deixebles van donar de «la resurrecció del Senyor Jesús».
Participar de la resurrecció
Durant el temps de Pasqua no celebrem només la resurrecció de Crist, el cap, sinó també la dels seus membres, que comparteixen el seu misteri. Per això el baptisme té tant de relleu en la litúrgia. Per la fe i el baptisme som introduïts en el misteri pasqual de la passió, mort i resurrecció del Senyor. L’exhortació de sant Pau que es llig en la Vigília Pasqual ressona al llarg de tota esta època:
Els qui pel baptisme vam ser incorporats a Crist, vam ser incorporats a la seua mort. Pel baptisme vam ser sepultats amb ell en la mort, perquè, així com Crist va ser despertat d’entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres caminem en una vida nova (Rom 6,3-11).
No n’hi ha prou amb recordar el misteri; hem de mostrar-lo també amb les nostres vides. Ressuscitats amb Crist, les nostres vides han de manifestar el canvi que ha tingut lloc. Hem de buscar «les coses de dalt, on Crist està assegut a la dreta de Déu» (Col 3,1). Açò significa compartir la llibertat dels fills de Déu en Jesucrist.
Tot el misteri de la redempció
La commemoració litúrgica de la resurrecció està en el centre del Temps Pasqual. No obstant això, esta no esgota tot el contingut d’este període. Pertanyen també a este temps els gloriosos misteris de l’Ascensió i la Pentecosta. Sense ells, la celebració del misteri pasqual quedaria incompleta.
Pareix que en els primers temps cristians, abans que l’any litúrgic començara a adquirir forma en el segle IV, l’Ascensió i la Pentecosta no se celebraven com a festes a banda. Però estaven incloses en la comprensió global de la Pasqua que tenia aleshores l’Església. Es commemoraven implícitament dins dels cinquanta dies i eren tractades com a parts integrants de la solemnitat pasqual. Per això no és estrany que es referiren a tot el període pasqual com «la solemnitat de l’Esperit».
L’Església primitiva, en la seua celebració del que ara anomenem Temps Pasqual, commemorava tot el misteri de la redempció. Açò incloïa la resurrecció, les manifestacions del Senyor ressuscitat, la seua ascensió al cel, la vinguda de l’Esperit Sant, la presència de Crist en la seua Església i l’expectació de la seua tornada gloriosa.
A la llum del que sabem de la cristiandat primitiva, el període de Pentecosta celebrava el misteri cristià en la seua totalitat, de la mateixa manera que el diumenge, dia del Senyor, celebrava tot el misteri pasqual. El diumenge setmanal i el «gran diumenge» introdueixen els dos al cos de Crist en la glòria adquirida pel cap.
L’experiència de l’Església primitiva pot enriquir la nostra comprensió del Temps Pasqual. La consciència viva de la presència de Crist en la seua Església era part important d’esta expressió. Tal presència continua posant-se en relleu en la litúrgia i se simbolitza en el ciri pasqual permanent al presbiteri. Els Fets dels Apòstols ens recorden els quaranta dies que medien entre la Pasqua i l’Ascensió com el temps en què el Senyor ressuscitat està amb els seus deixebles. Com en temps passats, l’Església commemora hui esta presència històrica, alhora que celebra la presència de Crist ací i ara en el misteri de la litúrgia. Durant el Temps Pasqual, l’Església, esposa de Crist, s’alegra per haver-se reunit novament amb el seu espòs (cf. Lc 5,34-35).
