Per tal de millorar la qualitat de vida de les famílies, voldríem informar-vos que al nostre poble s’ha ampliat el servici d’ajuda a domicili amb la contractació per tres mesos a jornada completa d’una auxiliar que treballarà tant assistencialment com educant i supervisant les persones assistides, és a dir, farà faenes però ajudarà, ensenyarà i supervisarà a aquelles persones que poden fer-se-les. Considerem que és una millora important.
Cada any, a l’octubre, celebrem la jornada del DOMUND, però a banda de la col·lecta que se celebra en totes les parròquies, tal vegada sabem molt poc sobre este tema. En les següents línies es traça una breu història del Domund com a manifestació de la vocació missionera i universalista de l’Església, que enguany se celebra amb el lema «Com Pau, missioner per vocació».
Quan el cardenal arquebisbe de Milà, Aquil·les Ratti, és triat pontífex en 1922, amb el nom de Pius XI, té ja fama de gran afavoridor de l’apostolat missioner.
A les poques setmanes de la seua entronització com a Papa, tria en la persona de monsenyor Roche el primer bisbe indígena, que inaugurarà la sèrie de prelats autòctons de ritu llatí en el segle XX. Pocs dies després promulga com a pontifícia l’Obra de la Propagació de la Fe, junt amb l’Obra de la Santa Infància i del Clero Indígena, i les declara instrument principal i oficial de la cooperació missionera de tota l’Església catòlica.
En 1925 obri en el Vaticà, en pavellons alçats sobre el pati cèlebre del Belvedere, una esplèndida Exposició Missionera, aprofitant l’afluència de pelegrins al nou Any Sant, a fi de promoure les vocacions missioneres, suscitar l’interés dels fidels pels problemes de les missions i excitar la seua generositat espiritual i material.
Al febrer de 1926 publica la cèlebre encíclica Rerum Ecclesiae, en la qual reafirma la importància i urgència dels objectius missioners programats al principi del seu pontificat i manifesta la seua resolució indestructible d’acurtar les etapes per a la realització. «L’Església –afirma en esta encíclica– no té una altra raó de ser sinó la de fer partícips totes les persones de la redempció salvadora, escampant per tot el món el regne de Crist». Abans d’acabar aquell any, consagraria el Papa els sis primers bisbes indígenes de la Xina. I és precisament en este any de tan notables esdeveniments quan tindrà lloc un altre fet significatiu: la institució de la jornada missionera d’octubre.
Així, en eixe clima tan favorable a la causa missionera de l’Església, sorgeix en el si del Consell General de l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe (alguns creuen que per determinació del mateix pontífex) la iniciativa de celebrar una Jornada Mundial de Propaganda que constituïsca un impuls seriós en la consciència de tot el Poble de Déu, per a recordar-li la seua responsabilitat missionera de dimensió universal.
Es proposen cinc grans objectius:
• Oració fervent al Senyor per a accelerar el seu regnat en el món.
• Fer comprendre a tots els fidels el formidable problema missioner.
• Estimular el fervor missioner dels sacerdots i dels fidels.
• Donar a conéixer millor l’Obra de la Propagació de la Fe.
• Sol·licitar l’ajuda econòmica en favor de les missions.
En concret, el Consell Superior General suplica entre altres coses:
• «Que es fixe el diumenge penúltim d’octubre com a jornada d’oració i propaganda missionera en tot el món catòlic.
• Que se celebre en eixa jornada la missa "per l’evangelització dels pobles".
• Que la predicació, en eixe dia, siga de caràcter missioner, amb especial referència a l’Obra de la Propagació de la Fe».
Esta Jornada Mundial ha significat per a l’apostolat missioner un impuls formidable, difícil de superar per altres mitjans, tant per la seua extensió com per la seua profunditat. Pau VI la va qualificar diverses vegades com «un esdeveniment de gran relleu en la vida de l’Església», una «genial intuïció de Pius XI», una «ocasió de fer sentir la seua vocació missionera a l’Església, als nostres germans en l’episcopat, al clero, als religiosos i religioses i a tots els catòlics»; una «poderosa i insubstituïble ajuda per a les Missions», un «acreixement de la fe tant en les Esglésies d’antiga cristiandat, com en les jóvens Esglésies».
Catequesi eficaç de la doctrina missionera conciliar. En el missatge que en 1972 va dirigir Pau VI al cardenal Renard, arquebisbe de Lió, amb motiu del Congrés Internacional de les OMP, referint-se al Domund escrivia: «Estes jornades seriosament preparades permeten als cristians una mirada nova sobre les missions... Examinar l’evangelització local i l’evangelització llunyana en una mateixa pastoral missionera, l’única font de la qual és Crist». És incalculable el bé immens que han ocasionat els missatges dels pontífexs que han succeït Pius XI amb motiu de la celebració d’esta jornada. Amb raó, el prefecte de Propaganda Fide, cardenal Van Rossum, va poder anomenar este dia «el Gran Dia de la Catolicitat».
El Domund va nàixer davall el signe d’estos caràcters distintius: clar universalisme missioner, conscienciació del deure missioner, col·laboració intensa espiritual, ajuda generosa material, vinculació íntima a l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe.
Mossén Salvador Prades
El passat divendres 17 d’octubre es va celebrar a la Parròquia de Sant Vicent Ferrer de Castelló, l’acte d’enviament dels «visitadors de malalts», que són aquelles persones que, en nom de l’Església (i de la seua parròquia en particular) visiten les persones que per malaltia no poden assistir a les celebracions parroquials i tenen, així, l’oportunitat de rebre el sagrament de l’Eucaristia.
L’acte va consistir en una missa presidida pel nostre bisbe, Casimiro López, en la qual va demanar als visitadors que visqueren el servici que fan com una autèntica vocació i una missió, ja que són enviats per l’Església, que és l’encarregada d’evangelitzar. El bisbe va parlar sobre la dimensió transcendent del dolor i la malaltia i com la fe i els sagraments ens ajuden a trobar-ne sentit.
A la nostra parròquia, eixe servici el realitza el nostre estimat Emilio Molina, qui, acompanyat per mossén Salvador, va assistir a la celebració per a renovar forces per a poder exercir dignament eixe ministeri.
La secretària autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, María Ángeles Ureña, va inaugurar el dia 22 d’octubre el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra d’Espadà, adscrit a la xarxa de parcs de la Generalitat, en la construcció del qual la conselleria ha invertit 745.000 euros. Ubicat al municipi d’Eslida, el Centre d’Interpretació «serà un punt de referència per a atendre els visitants que s’acosten a l’espai protegit i ubicar la direcció i el personal del parc», ha afirmat la secretària autonòmica. El Centre d’Interpretació està situat al Col·legi Públic «Francisco Mondragón» d’Eslida, un antic edifici emblemàtic de l’època de la República que la conselleria ha rehabilitat. L’objectiu és, ha assegurat María Ángeles Ureña, «crear un espai senzill, sense barreres arquitectòniques i que proporcione al visitant la informació necessària per a animar-lo a acudir al parc natural». En el nou Centre d’Interpretació –ha afegit Ureña– «s’arreplegaran aspectes prioritaris com la protecció i conservació, i es donaran les bases de tot allò que posteriorment podrà observar el visitant en el parc, alhora que se li proporciona una visió global de l’entorn». Sala d’exposició, sala d’audiovisuals i oficina tècnica són els elements que componen el Centre d’Interpretació. La sala d’exposició conté material tàctil, vitrines per a manipulació d’objectes interactius, projeccions i mòduls expositius. Conté, així mateix, informació sobre la història, recursos naturals i activitats econòmiques del parc. A més, en esta sala els visitants podran conéixer les característiques generals del parc natural, la seua funció, la formació de la serra d’Espadà, quines espècies l’habiten, la fauna, la flora i les rutes de senderisme. En la sala d’audiovisuals, amb capacitat per a 40 persones, es faran projeccions audiovisuals sobre els diferents aspectes del parc natural, la seua geologia, flora, fauna, paisatges, història, recursos naturals i activitats econòmiques. Finalment, en l’oficina tècnica s’ubiquen les oficines de gestió del parc natural, de la direcció del parc i de l’equip d’educació ambiental. 3.600 visitants en el primer semestre L’any 2007 hi va haver 6.933 visites (ateses pel personal del parc) al Parc Natural de la Serra d’Espadà. En el primer semestre de 2008, el nombre de visitants va ser de 3.667. Respecte dels grups de població, són majoritaris els escolars de primària i secundària. La major part dels visitants procedeix de Castelló i província, encara que també abunden els provinents de la ciutat de València. Les localitats més visitades són Eslida, Xóvar, Aín i Almedíxer. La ruta preferida pels senderistes és l’ascens al pic d’Espadà. *Adaptació de la nota de premsa publicada per la Conselleria de Medi Ambient RedaccióDotació del centre
Este mes, l’Objectiu ha fixat la seua mirada en el web, perquè hem rebut un missatge que, amb permís del remitent, transcrivim a continuació. Amb ocasió d’això volem fer una crida a aquelles persones que havent nascut o descendint d’Eslida, ara viuen fora, i que l’han retrobada a través de la nostra pàgina en Internet. Donaria un bon caliu a la nostra publicació rebre els vostres testimonis.
Benvolguts:
M’ha fet il·lusió trobar, per casualitat, la vostra web. Ja fa molts anys (en 1914) que el meu avi per part de mare va deixar Eslida per anar a Barcelona, on es va casar amb la meva àvia, filla de Vila-real, però a casa conservem molts records de les coses explicades per ells dos. El meu pare també és fill de castellonencs, d’Onda, així que casa nostra és tota filla de la Plana. És per tot això que m’ha agradat tant navegar per la web i veure en imatges allò que m’havien descrit fa tant de temps.
De tot cor.
Amb l’arribada del mes d’octubre, l’escola ja comença l’horari habitual d’hivern i sembla que la plena normalitat ja aplega a la vida dels nostres xiquets i joves estudiants. Així serà també a la Parròquia, perquè és moment per a començar també la catequesi tant de preparació per a la Primera Comunió com per a la Confirmació. Oportunament s’indicaran els dies i les hores per a cada grup. Recordem la importància de la catequesi, però deixant clar que esta és solament una part de la formació cristiana. Juntament amb la participació en l’Eucaristia haurien de ser els motors per a donar un vertader testimoni de vida cristiana.
Tots sabeu que ha començat ja el curs escolar 2008-2009 i, com no, també al nostre col·legi. Entre les novetats (algunes polèmiques a escala estatal quant a continguts i assignatures) voldríem destacar els canvis en els càrrecs de l’equip docent i més concretament de la direcció del centre. Després de cinc anys al cap de la seua gestió i direcció, Tica passa el testimoni i funcions a Abel, que també domina i coneix les particularitats de l’escola del nostre poble. Tica, gràcies! Abel, ànim!
L’Ajuntament, amb subvenció de la Generalitat, està formant la gent interessada a aprendre a navegar per Internet. Estan els grups d’iniciació i de millora, és gratuït i van començar a l’agost fins a l’octubre. Encara poden informar-se a la Cambra Agrària. A més, l’Associació d’Ames ha començat amb viatges a Andorra i a Cambrils. Al Centre de Visitants va començar el dia 15 de setembre el curs de «Tècniques de cultiu en agricultura ecològica», que finalitzarà el 10 d’octubre. També hi ha un grup de dones d’Eslida i Artana que estan fent un curs de ioga dos vesprades per setmana.
El dissabte 20, a Assuévar va tindre lloc la Trobada de Pobles del Parc Natural de la Serra d’Espadà, amb la representació d’alguns municipis, associacions i comerços de la zona.
Els que seguiu un poc l’evolució de la Rondalla sabeu que hem reduït la participació en els actes festius i culturals a tocar el dia de les Comunions i al dia del Crist (si no hi ha res millor), més com un grup d’amics que queden a assajar per a tocar dignament que com una agrupació musical. Com que ja hem vist el final, i l’hem vist, un xicotet grup de components d’aquella rondalla que Salvador Pastor va formar ens hem proposat de reconduir les ganes que pensem que encara tenen alguns músics del poble cap a una Rondalla forta, que vol aprendre cançons noves, que vol tornar a tocar obres oblidades, que vol aprofitar el temps, que vol tindre la gent que tenia, que vol gent nova, que vol assajar tot l’any… Ja hem començat a fer assajos els dissabtes de vesprada. Les portes estan obertes, animeu-vos.
Recordeu que la nit del dissabte 25 al diumenge 26 d’octubre canviem a l’horari d’hivern. Per tant, a partir del diumenge 25 els horaris de misses són:
Diumenges i festes: a les 10.30 h.
Laborables, dissabtes i vespres de festa: a les 18.30 h.
En alguna ocasió hem publicat en esta secció unes breus dades sobre la vida d’algun sant, però, prop de la solemnitat de Tots Sants, ens podem preguntar per què els recordem i els donem culte.
Són els herois de cada dia. Herois de la Fe i de l’Amor. La santedat cristiana no és una perfecció construïda sobre virtuts abstractes. Entre el filòsof cristià, que ordena la seua vida segons una ètica rigorosa, i el sant, hi ha una diferència substancial. El primer serveix una idea, el segon imita una persona. El sant és la reproducció de Crist.
Però els sants, com a limitats, no poden esgotar el model que pretenen reproduir. Ja és molt que en ens mostren alguna faceta, algun tret notable que ens recorde el Crist. No hi ha dos sants iguals com no hi ha dos hòmens iguals. El que s’hereta amb la sang i s’adquireix amb l’educació no és el mateix en cada home i en cada dona. Sobre esta matèria humana treballa l’Esperit de Jesús, perquè la fisonomia de cada sant i de cada santa conserve els seus traços característics i inconfusibles, sense que resulte la reproducció en sèrie del mateix clixé. Els sants difereixen sorprenentment els uns dels altres, encara que tots conserven un aire de família que els ve de la seua similitud comuna amb Jesús.
Els sants no van ser estàtues. Van viure, es van moure, van conversar i també, a vegades, van pecar. Davant dels seus contemporanis no sempre van tindre aquella aurèola que se’ls va col·locar el dia de la seua canonització. Les seues vides poden exercir una saludable influència sobre nosaltres, estimulant-nos a la santedat precisament pel sistema pedagògic més eficaç: l’exemple. Hem de conéixer-los i estimar-los perquè ens ensenyen i ens ajuden en el camí del seguiment cristià.
Fa molts anys que Miquel Hurtado coneix el nostre patrimoni. No sabem quin fou el motiu que el portà a vindre a Eslida i a comprar-se una casa per a passar els estius, però no és un visitant corrent. Sempre s’ha preocupat perquè les joies que tenim a Eslida es conserven i siguen valorades, i en això fa una tasca pedagògica sempre que pot. Professionalment ha sigut professor d’institut (ara jubilat) i ha restaurat moltes peces artístiques, algunes per a les exposicions de La Llum de les Imatges organitzades en les diverses diòcesis valencianes.
L’estiu passat es va fixar en un crucifix que estava penjat a la sagristia. Quantes vegades l’havíem vist allà, amb mala cara i amb uns braços a punt de trencar-se...! Es va proposar d’estudiar-lo i el va restaurar per a tots. Mn. Salvador el va exposar el dia del Crist al presbiteri, per tal que el vérem i prenguérem consciència que els primers que hem de valorar el nostre patrimoni som nosaltres.
Moltes gràcies, Miquel, pel teu treball desinteressat i pel teu exemple d’arrelament entre nosaltres.
Aquesta xicoteta imatge del crucifix d’Eslida va ser l’única salvaguardada de la destrucció i incineració d’imatges d’aquesta parròquia de l’any 1936. Va presidir l’Altar Major de l’església d’Eslida, de la qual és titular el Salvador, fins que es construïren les noves imatges en la dècada dels quaranta, que són les que coneixem actualment.
No sabem ben bé com es va conservar aquest crucifix, o quina persona es va fer càrrec d’ell durant la contesa. El que sí sabem és que durant els anys quaranta i cinquanta, sent rector d’aquesta parròquia mossén Fernando Villalba Cerezo (1943-1955), aquest crucifix eixia en processó el dia de la festa del Salvador, patró de la parròquia i que també se l’anomena Crist de la Vila, seguint l’antic recorregut pel carrer de Baix. Solia eixir també en la Solispàssia (dimecres anterior al Dijous Sant).
Aquesta imatge del crucifix està realitzada en fusta policromada. Pareix que és un model que es va prodigar possiblement a la primera meitat del segle XIX. No sabem tampoc quin és el nombre d’unitats que se’n farien, però se’n coneixen alguns de semblats a aquest, per no dir iguals. Hem consultat un xicotet document que indica la seua existència i possible datació estimativa, que diu així: "Lunes día segundo, santo Cristo de la Villa: este crucifijo es el primitivo, si bien un poco restaurado, tiene más de doscientos años de existencia. Se lleva sobre las andas pequeñas". Aquest paràgraf està tret de "Costumbres y festividades de Eslida y Aín, año 1958".
Atenent l’estat de conservació del crucifix abans de començar a restaurar-lo, podem dir que la creu no és l’original; algunes persones ens han confirmat que la creu no era així. La creu actual té un fust recte sense cap ornamentació, a excepció d’una motlura d’un centímetre d’ample daurada en or fi. Potser algun dia podrem saber quina era la forma original, ja que com que és una imatge seriada la forma original de la creu seria igual que la resta d’aquestes imatges. Pel que fa a la imatge del Crist, tot el deteriorament que patia el tenia en l’acoblament dels braços al cos. Aquest és el punt més dèbil, atés que no es pot tallar el tronc i els braços en una sola peça. La unió dels braços al cos sempre ha estat realitzada en peces independents pels escultors, i aquest punt d’inserció resulta el més delicat i feble de tota imatge de Crist en la creu. A banda d’aquest deteriorament citat, tant la creu com el cos de Crist havien patit un atac de corcó. Tota la superfície pictòrica de la policromia tenia abundant brutícia acumulada al llarg del temps, degut als avatars infringits i emplaçaments en llocs poc adequats per a la seua bona conservació.
La primera actuació que es va fer fou el tractament del corcó, aplicant a la fusta per impregnació i injecció, tant de la creu com de la imatge del Crist, "Xilamon matacarcomas", el component actiu del qual és la permetrina. A continuació es va netejar superficialment per a llevar-li la pols, les parts greixades i fums acumulats sobre la superfície. Finalitzada aquesta fase es va procedir a eliminar el vernís oxidat. Per a dur a terme aquesta intervenció es varen aplicar uns gels de dissolvents que no eliminaven adequadament els vernissos oxidats, encara que d’alguna manera sols els amollien. Per això, es va aplicar el gel i es va mantindre durant un cert temps sobre la superfície amb la finalitat de remollir el vernís. Després es va eliminar per mitjà del bisturí, així fins a acabar tota la neteja de la imatge. La consolidació dels braços es dugué a terme aplicant-li cola blanca, que és l’acetat de polivinil. Després de consolidats els braços, les parts on els estucs antics s’havien després, es varen reomplir amb un estuc fet amb aquesta cola i serradura de corfa d’ametla. Posteriorment les parts més superficials es varen estucar amb un estuc sintètic. Per a la reintegració cromàtica s’utilitzaren pintures a l’aquarel·la, fins a igualar les tonalitats cromàtiques. Com a protecció final se li va aplicar un vernís mat per mitjà d’un procediment aerogràfic.
Recomanem sempre a les persones que tenen a càrrec seu la conservació i neteja d’alguna imatge, que per a llevar-li la pols utilitzen un plomer, i no mai draps ni espolsadors que puguen agredir la superfície pictòrica de les imatges, i encara menys productes de neteja industrials. Si el problema és més greu, cal consultar l’opinió d’un conservador i restaurador.
Miguel Hurtado Balaguer
*Professor i restaurador d’obres d’art
El dia 8 de setembre vam començar el nou curs escolar 2008-09 a l’escola d’Eslida. La matrícula d’enguany està formada per 7 alumnes nous a l’aula d’Infantil de 3 anys. A més, uns altres 2 alumnes nous s’han incorporat als seus respectius nivells educatius. En total comptem, de moment, amb un total de 71 alumnes per al curs 2008-2009.
Aquest curs escolar Vicenta Pitarch Masip, després de cinc anys com a directora, cessa d’aquest càrrec que ara desenvoluparà Abel Sorribes Palmer, mestre de primer cicle de Primària al nostre centre.
El Claustre es compon de 5 mestres: 2 d’Infantil i 3 de Primària, 4 mestres especialistes en les àrees d’Anglés, Educació Física, Música i Religió, a més d’una mestra de Pedagogia Terapèutica, una logopeda i una psicopedagoga.
Després d’aquesta breu descripció del centre volem aprofitar l’ocasió per a donar les gràcies a totes les persones que treballen i col·laboren en l’escola. A l’AMPA, que sempre ens reforça i ens ajuda en les activitats proposades. A l’Ajuntament, que atén les nostres peticions i necessitats. Al personal de neteja i manteniment que fan possible que dia a dia l’escola es mantinga en bon estat.
Ens acomiadem amb el desig que aquest curs que ara comencem transcórrega amb il·lusió i harmonia entre tots/es els/les membres de la Comunitat Educativa.
L’Equip Docent
Fa uns dies, un estiuejant amb molta vista ens deia que Eslida ha de fer bandera d’allò que és, i que no li cal inventar res d’estrany perquè té el que li fa falta. Dit d’una altra manera: Eslida ha de continuar sent autèntica i potenciar allò que ha sigut sempre: un poble beneficiat per la natura, tranquil, humil, sense escarafalls.
A vegades ens volen vendre que la modernitat passa per altres valors, com que tot ha d’estar asfaltat i urbanitzat. Este també és un model de desenvolupament, que ja sabem quins resultats està tenint a la costa. Si Eslida vol continuar sent el que és, que cultive els valors de la proximitat, del bon veïnatge, de la senzillesa, de l’honradesa, de la tradició, que és allò que ens alimenta cada dia.
Durant uns dies, ens ha visitat Jean Baptiste Davou, un capellà de Burkina Faso, concretament originari de la parròquia de Safané, i nascut en un poblet anometat Somona. Durant el mes de juliol va estar col·laborant al Santuari de Lissieux, a França, i a l’agost va tindre l’ocasió de conéixer Albacete i la nostra província. Esperem que l’experiència viscuda ací haja sigut positiva. Especialment guarda un bon record de l’acollida de la gent i del bou embolat!, que va vore per primera vegada a Betxí. Li desitgem un bon retorn al seu país, on l’espera la seua parròquia de Zaba.
L’Associació Esportiva «Fonts d’Eslida» va marcar un nou registre d’èxit el passat 9 d’agost: 334 participants, més del doble que en la primera edició. La gent que ha vingut a Eslida a la II Volta a les Fonts se n’ha anat molt contenta per les característiques de la prova en plena natura i per la magnífica organització. No hi ha res com les coses autèntiques i ben fetes. Enhorabona de veritat!
Més matinera que altres anys es va celebrar la Fireta el diumenge dia 10. El fet que s’haja avançat ha provocat que algunes de les paradetes que altres anys ens acompanyaven, ja tingueren compromés el dia 10 en altres poblacions Va ser un dia molt calorós i amb algunes novetats, com ara la projecció de l’audiovisual del Parc Natural al Centre de Visitants i l’actuació de cabuts a la vesprada, que van fer la delícia dels més menuts.
Aprofitant el pont de l’Assumpció, i organitzat per l’Associació de les Ames de Casa, la matinada del 14 al 15 d’agost una nombrosa representació del poble d’Eslida, més de cinquanta veïns, va fer cap a Saragossa a visitar l’Expo. Van tornar molt satisfets del viatge i dels pavellons que allí van poder visitar.
Un any més cal reconéixer la faena feta pels clavaris i clavariesses, la unió i l’esforç que han demostrat al llarg de tot l’any i especialment durant la setmana plena d’actes. Animem els nous clavaris a continuar treballant amb il·lusió i els felicitem per la responsabilitat de servici que han assumit. Ells i elles són: Antonio Galindo Manzana i Mª José Martín Fernández; Amable Gimeno Martín i Maite Real Cañavera, i José Mª Gómez Ten i Mª Teresa Miravet Galindo. Sense cap dubte, tindran el suport de tot un poble.
Com ja és habitual, el dia de la Fireta es va fer la selecció del cartell anunciador de la Passió per a l’any 2009. Es van presentar quatre cartells, i el resultat per votació popular va ser el següent:
Núm. 1 autor: Santiago Sifre Gómez vots: 101
Núm. 2. Autora: Raquel Galiana Muñoz: 187 vots.
Núm. 3. Autora: Neus Pitarch i Sofía Gimeno: 47 vots.
Núm. 4. Autor: Rafael Pitarch Mondragón: 72 vots.
Agraïm la gran col·laboració popular (un total de 407 vots) i més encara la participació dels artistes, que esperem que continuen cultivant la seua creativitat en pròximes edicions.