RESTAURACIÓ DEL CRUCIFIX D'ESLIDA

Fa molts anys que Miquel Hurtado coneix el nostre patrimoni. No sabem quin fou el motiu que el portà a vindre a Eslida i a comprar-se una casa per a passar els estius, però no és un visitant corrent. Sempre s’ha preocupat perquè les joies que tenim a Eslida es conserven i siguen valorades, i en això fa una tasca pedagògica sempre que pot. Professionalment ha sigut professor d’institut (ara jubilat) i ha restaurat moltes peces artístiques, algunes per a les exposicions de La Llum de les Imatges organitzades en les diverses diòcesis valencianes.

L’estiu passat es va fixar en un crucifix que estava penjat a la sagristia. Quantes vegades l’havíem vist allà, amb mala cara i amb uns braços a punt de trencar-se...! Es va proposar d’estudiar-lo i el va restaurar per a tots. Mn. Salvador el va exposar el dia del Crist al presbiteri, per tal que el vérem i prenguérem consciència que els primers que hem de valorar el nostre patrimoni som nosaltres.

Moltes gràcies, Miquel, pel teu treball desinteressat i pel teu exemple d’arrelament entre nosaltres.

 

Aquesta xicoteta imatge del crucifix d’Eslida va ser l’única salvaguardada de la destrucció i incineració d’imatges d’aquesta parròquia de l’any 1936. Va presidir l’Altar Major de l’església d’Eslida, de la qual és titular el Salvador, fins que es construïren les noves imatges en la dècada dels quaranta, que són les que coneixem actualment.

No sabem ben bé com es va conservar aquest crucifix, o quina persona es va fer càrrec d’ell durant la contesa. El que sí sabem és que durant els anys quaranta i cinquanta, sent rector d’aquesta parròquia mossén Fernando Villalba Cerezo (1943-1955), aquest crucifix eixia en processó el dia de la festa del Salvador, patró de la parròquia i que també se l’anomena Crist de la Vila, seguint l’antic recorregut pel carrer de Baix. Solia eixir també en la Solispàssia (dimecres anterior al Dijous Sant).

 

Característiques de la imatge

Aquesta imatge del crucifix està realitzada en fusta policromada. Pareix que és un model que es va prodigar possiblement a la primera meitat del segle XIX. No sabem tampoc quin és el nombre d’unitats que se’n farien, però se’n coneixen alguns de semblats a aquest, per no dir iguals. Hem consultat un xicotet document que indica la seua existència i possible datació estimativa, que diu així: "Lunes día segundo, santo Cristo de la Villa: este crucifijo es el primitivo, si bien un poco restaurado, tiene más de doscientos años de existencia. Se lleva sobre las andas pequeñas". Aquest paràgraf està tret de "Costumbres y festividades de Eslida y Aín, año 1958".

                                                   

Estat de conservació

Atenent l’estat de conservació del crucifix abans de començar a restaurar-lo, podem dir que la creu no és l’original; algunes persones ens han confirmat que la creu no era així. La creu actual té un fust recte sense cap ornamentació, a excepció d’una motlura d’un centímetre d’ample daurada en or fi. Potser algun dia podrem saber quina era la forma original, ja que com que és una imatge seriada la forma original de la creu seria igual que la resta d’aquestes imatges. Pel que fa a la imatge del Crist, tot el deteriorament que patia el tenia en l’acoblament dels braços al cos. Aquest és el punt més dèbil, atés que no es pot tallar el tronc i els braços en una sola peça. La unió dels braços al cos sempre ha estat realitzada en peces independents pels escultors, i aquest punt d’inserció resulta el més delicat i feble de tota imatge de Crist en la creu. A banda d’aquest deteriorament citat, tant la creu com el cos de Crist havien patit un atac de corcó. Tota la superfície pictòrica de la policromia tenia abundant brutícia acumulada al llarg del temps, degut als avatars infringits i emplaçaments en llocs poc adequats per a la seua bona conservació.                                            

                                             

Procés de conservació i restauració

La primera actuació que es va fer fou el tractament del corcó, aplicant a la fusta per impregnació i injecció, tant de la creu com de la imatge del Crist, "Xilamon matacarcomas", el component actiu del qual és la permetrina. A continuació es va netejar superficialment per a llevar-li la pols, les parts greixades i fums acumulats sobre la superfície. Finalitzada aquesta fase es va procedir a eliminar el vernís oxidat. Per a dur a terme aquesta intervenció es varen aplicar uns gels de dissolvents que no eliminaven adequadament els vernissos oxidats, encara que d’alguna manera sols els amollien. Per això, es va aplicar el gel i es va mantindre durant un cert temps sobre la superfície amb la finalitat de remollir el vernís. Després es va eliminar per mitjà del bisturí, així fins a acabar tota la neteja de la imatge. La consolidació dels braços es dugué a terme aplicant-li cola blanca, que és l’acetat de polivinil. Després de consolidats els braços, les parts on els estucs antics s’havien després, es varen reomplir amb un estuc fet amb aquesta cola i serradura de corfa d’ametla. Posteriorment les parts més superficials es varen estucar amb un estuc sintètic. Per a la reintegració cromàtica s’utilitzaren pintures a l’aquarel·la, fins a igualar les tonalitats cromàtiques. Com a protecció final se li va aplicar un vernís mat per mitjà d’un procediment aerogràfic.

Recomanem sempre a les persones que tenen a càrrec seu la conservació i neteja d’alguna imatge, que per a llevar-li la pols utilitzen un plomer, i no mai draps ni espolsadors que puguen agredir la superfície pictòrica de les imatges, i encara menys productes de neteja industrials. Si el problema és més greu, cal consultar l’opinió d’un conservador i restaurador.

 

Miguel Hurtado Balaguer

*Professor i restaurador d’obres d’art