HOMENATGE A UN VENCEDOR

Fa uns dies vaig tindre la sort de mantindre una conversa amb una parella sobre la malaltia, concretament sobre el càncer (eixa paraula que tant ens costa pronunciar). Vam començar parlant d’una situació familiar i la conversació va derivar cap a les vivències que ells havien tingut; i dic ells perquè quan la malaltia apareix afecta una part, però es pateix, es lluita i quasi sempre es venç amb la col·laboració de la parella, dels més pròxims i, per descomptat, dels metges.

Em van contar com havien superat 10 operacions quirúrgiques i en l’actualitat seguien un tractament. Comprenc que la malaltia no és motiu d’exposició pública, perquè comporta moments tristos, de flaquesa moral; però hi ha casos, com el d’esta parella, que haurien de ser coneguts per tots, no sols per la família més pròxima; perquè són un exemple a seguir: per la seua fortalesa física i mental, per l’amor propi i l’amor als altres, per haver sabut refer-se davant de les proves més dures que la vida terrenal i espiritual els han anat presentant, per demostrar-se a si mateixos i als altres que la fe de cada persona és molt gran i arriba a impregnar els qui es poden relacionar amb ella. Infon valor, coratge, esperança i il·lusió per a poder realitzar un passeig, una visita als camps, fer un bes o una abraçada al company, als fills, als néts…

Personalment m’han fet recapacitar molt, m’han ajudat a vore les coses des d’un altre punt de vista, més elevat del que habitualment utilitzem.

Em pregunte com és possible que hui en dia, en els temps de la informació global i immediata, en què quan alguna cosa succeeix en qualsevol part del món és ràpidament coneguda per les persones que s’interessen per eixos temes, desconeguem la situació del nostre veí, que viu tres portes més enllà de la nostra.