El 24 de juny celebrem la festa de la Nativitat de sant Joan Baptista, l’únic sant de qui se celebra el naixement. Dels altres, en recordem la mort. És una festa que en els últims anys ha adquirit un caire molt popular, sobretot a les zones de la costa, però no oblidem el paper que exerceix Joan en la història de la salvació.
La vida del Precursor està plena de miracles fins i tot abans de nàixer. El miracle dins de l’esterilitat i ancianitat dels seus pares: «No tingues por, Zacaries: la teua súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teua muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement».
Un altre prodigi: l’ancià sacerdot dubta de la veracitat de tot el que li diu l’Arcàngel Sant Gabriel de part de Déu i queda mut... fins al dia del naixement del Baptista, qual se li solta la llengua i comença a lloar Déu, que ha fet meravelles.
Però abans d’este segon miracle n’hi hagué un altre: l’únic succeït als fills de dona: va ser santificat en el mateix si de sa mare en rebre la visita del seu cosí, que serà el mateix Salvador de la humanitat i que està acabat d’encarnar en el si de Maria, cosina de sa mare Isabel. «Tan bon punt he sentit la teua salutació –diu Isabel a Maria– l’infant ha saltat de joia dins les meues entranyes».
Per això ben bé podia son pare Zacaries, ple de l’Esperit Sant, cantar amb goig i profetitzar el que seria aquell fill seu: «I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats».
La vida de Joan serà molt original. Potser va pertànyer a la comunitat de Qumram. La veritat és que portava una vida molt austera i que anava predicant pertot arreu: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seues rutes. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat... Ara la destral ja és arran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llançat al foc». La missió de Joan és esta: «Este és l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món... seguiu-lo».
La Nativitat de sant Joan Baptista, sis mesos abans que la de Jesús, és com el Nadal de l’estiu. Tots els anys la celebrem amb una alegria immensa. L’àngel li havia anunciat a Zacaries: «Molts s’alegraran del seu naixement». Per açò, demana l’Església en este dia «el do de l’alegria espiritual».
Juan és, abans que res, l’enviat de Déu, el testimoni de la llum, el que va profetitzar a Crist i ho va mostrar a les persones. En celebrar la solemnitat del Precursor, hem d’estar atents, per la nostra part, per a reconéixer Crist, el sol que ve del Cel que ens visitarà en l’Eucaristia i per a portar una vida entregada al seu servici, amb l’ardor i l’interés d’aquell del qual va dir Jesús: «Joan era la llàntia encesa i resplendent» (Jn 5,35). Les fogueres de la Nit de Sant Joan potser seran un vestigi de les festes paganes del solstici d’estiu, però resulten plenament concordes amb esta festa cristiana, en la qual tot ens parla de llum.
Els cosins comparteixen un poc el mateix patrimoni genètic, però no tant com per a ser idèntics. No obstant això, llevat dels germans i de les germanes, els cosins són els nostres parents més pròxims. Els cosins són familiars interessants. No hem d’associar-nos amb els nostres cosins com hem de fer-ho amb els nostres germans, i, en alguns casos ni tan sols podem saber qui són els nostres cosins. Si tenim relació amb ells, això permet algunes de les mateixes i fàcils familiaritats que provenen d’haver compartit moltes funcions i tradicions familiars, però sense tant d’estrés.
A Joan el Baptista i a Jesús se’ls ha anomenat tradicionalment cosins perquè les seues mares estaven emparentades. Van nàixer amb sis mesos de diferència l’un de l’altre en ciutats no massa allunyades entre si. Encara que la Bíblia no ho diga, es degueren trobar en casaments i en funerals de la família. Joan va començar el seu ministeri públic uns pocs anys abans que Jesús, i va acabar dient que només havia preparat el camí per a Jesús.
Quan busquem amics i aliats, els cosins poden ser una de les nostres millors fonts. Ja saben alguna cosa sobre nosaltres i de la nostra història. Si se’ls dóna l’oportunitat, els cosins sovint poden convertir-se en bons amics.
Mossén Salvador Prades
