«Tant ens estima Déu, que ens ha enviat el seu Fill»

José Vte. Manzana

 

Arribat el vint-i-quatre de desembre, després de l’Advent, l’Església es vesteix de festa, ja que el temps d’espera ja finalitza: Jesús, l’Emmanuel, el Fill de Déu, està a punt de nàixer, de fer estada entre nosaltres. Canvien les celebracions, també els colors litúrgics i els símbols; ja no queden més ciris de la corona d’Advent per encendre; l’alegria comença a invadir-ho tot. Les campanes ens anuncien les vespres, i, perquè tots se n’assabenten, ho fan dos vegades: al migdia i ja entrada la vesprada. A la celebració del naixement ens convoquen amb tocs més solemnes (de sermó), i arribat el moment culminant, quan la presència ja és físicament real, com els àngels d’aquella santa nit, tots, campanes, persones i tota la creació, es fonen en una sola exclamació: GLÒRIA A DÉU A DALT EL CEL, I A LA TERRA PAU ALS HÒMENS QUE ESTIMA EL SENYOR! Tot un Déu ha volgut fer-se home, naixent com un xiquet qualsevol i amb la més absoluta pobresa i humilitat, per a, des de la humanitat dels humans i amb la divinitat de Déu, traure’ns de l’esclavatge de la mort, rescatar-los amb la seua pròpia sang. Estem de festa, estem contents i, com els pastors i tots aquells espectadors que varen contemplar fa ara poc més de dos mil·lennis la vinguda en la carn del Fill de Déu, nosaltres anem a vore’l per a adorar-lo.
Així ho vàrem fer després de l’Eucaristia, i convidats pel mossén continuàrem la celebració als locals parroquials, amb la presència de l’Infant Jesús que portàrem des de l’església, on ens esperava un àpat de dolços típics de Nadal. Compartírem l’alegria, les felicitacions, el menjar i les nadales, tot al voltant del Jesuset, i especialment entranyable va ser el moment en què Adriana (l’esposa de Fernando) i sa mare, aplegades les dos a la vora de la sarieta que conté la venerada imatge del Sant Nadó, li dedicaren una preciosa nadala de la seua terra, de Mèxic.
No deixen de ressonar en estes dates les paraules d’un sermó de la Nit de Nadal que va pronunciar el nostre sant patró, sant Lleó, fa més de mil anys, i que es llig en l’ofici de lectura d’esta celebració: «Adona’t, oh cristià, de la teua dignitat; fet ja partícip de la naturalesa divina, no vulgues retornar, per una vida degenerada, a la vilesa d’abans. No t’oblides el cap ni el cos dels quals ets membre. Recorda’t que t’han tret de la potestat de les tenebres i que has estat traslladat al Regne i a la llum de Déu».