COS I SANG DE CRIST

Celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, coneguda popularment com el Corpus Christi, la finalitat de la qual és exaltar la presència de Jesús en el pa i en el vi consagrats. Els seus orígens es remunten al segle XIII, en un temps en què alguns teòlegs negaven la presència eucarística de Crist. Ara, quasi huit segles després, no ha canviat molt el context: la nostra societat, descristianitzada, es mostra indiferent davant d’un Déu que ha volgut romandre com a aliment per a reposar les nostres forces en el camí de la vida. D’ací que no hàgem de deixar-la passar com si res. Per a això podem fer diverses coses:

 

Memorial de la Passió

Jesús, en l’últim sopar, va avançar sacramentalment la seua mort sacrificial en la creu. Per a això va donar un nou valor i sentit al pa i al vi relacionant-los amb la seua mort imminent: el pa partit i repartit entre els seus deixebles passava a ser el seu cos que seria entregat a la mort; el vi compartit en el sopar era la seua sang vessada en la creu. Jesús, que mor en la creu per amor, vol deixar un signe permanent d’este amor. Jesús vol que la seua vida, entregada perquè nosaltres tinguérem vida, invadisca fins al fons del nostre ser perquè ens transforme. Per això ens deixa com a aliment, en el pa i el vi, el seu cos i la seua sang. L’oració col·lecta ens lo recordarà: Oh Déu que en este sagrament admirable ens vas deixar el memorial de la teua passió. També el prefaci I de l’Eucaristia redunda en esta idea: la seua carn, immolada per nosaltres, és aliment que ens enforteix; la seua sang, vessada per nosaltres, és beguda que ens purifica.

Signe d’unitat

L’eucaristia crea comunió; més encara, és el signe de la comunió eclesial. L’oració sobre les ofrenes ho diu: el do de la pau i la unitat significat en les ofrenes sacramentals que et presentem. I el prefaci II de l’Eucaristia també ens ho recorda: que una mateixa fe il·lumine i un mateix amor congregue totes les persones que habiten el mateix món.

Combreguem del mateix pa els qui compartim una mateixa fe. De manera que a qui dissent de la fe catòlica, l’Església li nega la comunió (excomunió). En la pregària eucarística manifestem que celebrem en comunió amb l’Església que pelegrina en la terra. Ens unim també a l’Església celestial que gaudeix ja de la presència de Déu. I intercedim per l’Església purgant, pels nostres difunts que encara no han accedit a la glòria celeste.

 

Aliment salvífic

L’Eucaristia és l’aliment de salvació que Déu ens ha donat i açò es desplega en una doble direcció: com a prolongació del passat i com a anticipació del futur. D’una banda actualitzem la redempció que Crist ens va obtindre en la creu. L’oració col·lecta ho assenyala: experimentem constantment en nosaltres el fruit de la teua redempció. I d’altra banda ens anticipa el banquet celestial, sembrant en nosaltres la llavor de la immortalitat. Ens reunim entorn de la taula d’este sagrament admirable perquè l’abundància de la teua gràcia ens porte a posseir la vida celestial, diu el prefaci II de l’Eucaristia.

Mossén Salvador Prades