TEMPS DE VACANCES, TEMPS DE TROBADES

Estem a l’estiu, temps de vacacions. Tots necessitem un temps de repòs físic, psicològic i espiritual. I és una bona ocasió per a reflexionar almenys sobre tres valors presents en les vacacions: descans, silenci, convivència.

Descans. Immersos en el ritme cada vegada més veloç i en l’estrés de la vida diària, tots necessitem descansar per a enfortir el cos i l’esperit. El món en què vivim deixa pocs espais per al descans reconfortant, per a la reflexió profunda i per al contacte agradable amb la natura i la creació.

El llibre de la Gènesi diu que Déu «va descansar en el sèptim dia de tot el treball que havia fet» (Gn 2,2). La Sagrada Escriptura, en uns quants passatges, afirma la necessitat que té l’ésser humà de dedicar una part del seu temps a gaudir de la llibertat de les coses, per a tornar a entrar en si mateix i cultivar el sentit de la seua grandesa i de la seua dignitat en tant que imatge de Déu.

Silenci. En vacacions, a més, som invitats a descobrir el valor del silenci, com a espai per al retrobament amb Déu, amb si mateix, amb els altres i amb la naturalesa. El silenci interior ajuda a meditar sobre el sentit profund de la vida i a percebre en la natura l’empremta de la bondat i de la divina Providència, obrint-se a l’oració i a la lloança del Creador.

El papa Pau VI, en la seua al·locució a Natzaret, el 5 de gener de 1964, ens va deixar una bella lliçó sobre el valor del silenci. Deia el Papa: «Com desitjaríem que es renovara i s’enfortira en nosaltres l’amor al silenci, este admirable i indispensable hàbit de l’esperit, tan necessari per a nosaltres, que estem atordits per tant de soroll, tant de tumult, tantes veus de la nostra sorollosa i agitada vida moderna en extrem. Silenci de Natzaret, ensenya’ns el recolliment i la interioritat, ensenya’ns a estar sempre disposats a escoltar les bones inspiracions i la doctrina dels autèntics mestres. Ensenya’ns la necessitat i el valor d’una formació convenient, de l’estudi, de la meditació, d’una vida interior intensa, de l’oració personal que només Déu veu».

Desgraciadament, el silenci ens espanta, ens fa sentir por perquè no estem acostumats a ell, com una opció, no com una cosa imposada.

Convivència. Les vacacions són una oportunitat esplèndida que se’ns ofereix per al cultiu de la convivència i les relacions humanes: les relacions en família que, a vegades durant l’any, resulten escasses, insuficients i dominades per les ocupacions i preocupacions diàries; relacions i amistats noves amb gent vinguda d’altres parts. Un dels valors fonamentals de les vacacions és el retrobament amb éssers estimats, compartir moments de pau, de diàleg, de xarrada plàcida, d’estar junts en la mateixa taula.

Les festes en honor del Santíssim Crist del Calvari són una bona ocasió per a posar en pràctica este valor de la convivència, i un bon colofó per a acabar l’estiu, amb forces renovades per a reprendre les tasques quotidianes, el treball, els estudis, tornar a la vida de cada dia…

Parar-se, canviar el ritme de vida no significa necessàriament perdre el temps. Podem aprofitar-lo plenament si som capaços d’anar a la trobada de nosaltres mateixos, dels altres i de Déu. Ho agrairem...

Mossén Salvador Prades