Caritat en Veritat

Mn. Miquel Romero

 

Hem celebrat estos dies passats el Naixement del Senyor. Segurament ens crida l’atenció com el record d’este fet ens ompli el cor. I com s’arriba a crear un ambient social ben significatiu per a cada persona, i per a les famílies, i per als pobles i els diferents tipus de comunitats.
Ens ho diem entre tots els familiars, amics, veïns. Amb gust ens ho diem. I assaborim un sentit personal de goig i de fidelitat. Afavorim un clima d’afectivitat que ens fa feliços. Sentim necessitat de donar gràcies a Déu. Les felicitacions que intercanviem amb la família, amb els amics, amb el veïns pròxims, ens creen pel Nadal un clima únic i diví. Ens fem expressions, regals, tota mena d’atencions que ens fan retrobar la joiosa presència del DÉU AMB NOSALTRES. És a dir, l’autentificació de «l’Amor en la Veritat»: la consigna que ens ha recordat i urgit el Papa Benet XVI en la seua recent carta encíclica La Caritat en la Veritat (29-VI-2009). Que el Nadal no siga només per Nadal.
Potser el que ens caldrà és parlar-ne més vegades. Perquè ara el nostre món ens demana urgentment que ens decidim a viure, tractar-nos i ajudar-nos com a fills de Déu i com a germans els uns de tots els altres. Amén, amén, amén.