LLIBRET DE FESTES

Els Clavaris del Crist volen convidar a participar amb l’articles, poemes, reflexions... en l’elaboració del llibret de festes d’enguany. Parleu amb l’Ajuntament per a més detalls.

APLICACIÓ DE LA LLEI ORGÀNICA 5/1985

En l’article 163 de la Llei Orgànica 5/1985 es fa referència a la atribució d’escons en funció de l’escrutini tenint en compte les següents regles:

 

a) No es tenen en compte les candidatures que no arriben al 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció.

b) S’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres obtingudes per les altres candidatures.

c) Es divideix la quantitat de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, 4... fins al número igual al d’escons corresponents a la circumscripció. Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguen els coeficients majors, atenent un orde decreixent.

d) Quan en la relació coincideixen els coeficients de dos candidatures, l’escó s’atribuirà al de major quantitat total de vots. Si coincideix el total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els següents de manera alternativa.

e) Els escons corresponents a cada candidatura s’assignen als candidats que apareixen en la candidatura per orde de col·locació.

Aplicant esta norma a Eslida, la situació seria: per als 585 votants li corresponen 7 regidors/es.

 

La distribució de regidors seria:                                               PSD                2

                                                                                              UV                  2

                                                                                              PP                   2

                                                                                              PSOE              1

                                                                                              --------------

                                                                                              TOTAL:          7

 

En les eleccions es van produir 22 vots nuls, i alguns van ser impugnats o recorreguts per algun partit, a l’espera de ser resolts pels organismes responsables. Estos són els números amb què comptem.

Rosa Doñate

FESTA A L'ESCOLA

És 22 de juny i primer dia de l’estiu 2007. Els xiquets del col·legi Francisco Mondragón porten dies i dies preparant les actuacions, els mestres creant coreografies, coordinant-los i assajant-los, i els pares ajudant els mestres i els xiquets (repàs a casa, vestuaris...); fins i tot, en algun cas, ha col·laborat tota la família. Hem de valorar el gran esforç de tots per fer-nos gaudir d’un dia de festa a menuts, grans i més grans, amb la satisfacció d’haver donat cadascun d’ells el màxim per tal d’aconseguir sentir-se orgullosos del treball realitzat, amb el qual han fet feliços els altres.

Tot comença a les 10 del matí a l’escola i per a un públic casolà i molt entregat, amb un obra de teatre realitzada pels alumnes del 3r cicle i la interpretació de danses per cada classe. A continuació, audicions per part dels alumnes de 5é i 6é amb instruments de banda, flautes dolces i instruments de placa (xilòfons i metal·lòfons), i tot seguit, el lliurament de diplomes i orles als xiquets que acaben període escolar. Amb l’ajuda de grans i menuts es prepara l’esmorzar per al professorat i per a l’alumnat, que en acabar recorren les distintes localitzacions on s’han preparat els jocs populars com el sambori, la corda... fins a l’hora de dinar. Ja de vesprada, i organitzat per l’AMPA, a les 18 h tornen els jocs per als xiquets (i per als pares, és clar), fins a les 21.30 h que comença el sopar, dos "bous" embolats per als xiquets i discomòbil per als més festers.

Enhorabona, alumnes, mestres, pares i mares: un dia complet.

Alex Gimeno

CONCURS DE CARTELLS PASSIÓ 2008

Amb l’arribada de les vacances d’estiu, vos presentem les bases del Concurs de Cartells per a la Passió del 2008. Animem a començar les vacances dels xiquets, xiquetes i dels grans participant en la preparació de cartells d’este concurs.

 

1. Tema

Huitena edició de la representació de la Passió de Jesucrist.

 2. Participació

Podrà participar qualsevol persona amb la quantitat d’obres que crega oportú, a condició de ser obres originals i inèdites.

 3. Termini d’admissió

El termini de presentació finalitzarà el 5 d’agost del 2007.

 4. Presentació i entrega

Junta Directiva

Els cartells s’han de presentar amb suport rígid, sense la signatura de l’autor i amb un lema escrit a la part posterior del cartell. En un sobre adjunt i tancat s’escriurà a l’exterior el mateix lema del cartell. A l’interior del sobre figurarà el nom i els cognoms de l’autor, l’adreça i el telèfon. Les obres poden entregar-se als membres de la Junta: Emilio, Fernando, José Manuel, José Antonio, Merxe, Sofia i Rosa, o a la Parròquia.

 5. Format

A més del suport rígid, el format serà lliure i ha d’aparéixer una o més imatges de la representació de la Passió a Eslida (fotos, reproduccions...).

 6. Jurat

L’elecció del cartell guanyador serà per votació popular el dia 12 d’agost en la "XIII Mostra de productes d’Eslida i de la Serra d’Espadà", on es tindran exposades les obres per a poder ser vistes i votades. En cas d’empat, ho decidirà la Junta.

 7. Premis

L’obra guanyadora serà reproduïda com a cartell anunciador de la "VIII Representació de la Passió de Jesucrist". L’Associació es reserva la possibilitat de declarar desert el concurs.

 8. Reproducció

L’organització del concurs podrà efectuar reproduccions del cartell elegit i publicar-lo sense que el autor evoque drets al respecte. Durant el procés d’impressió s’inclourà en el cartell, a més del nom de l’autor, la data, l’horari i els anagrames de les entitats col·laboradores i/o patrocinadores.

La participació en este concurs comporta l’acceptació de totes les bases.

KE DIVER!

Has trencat els arbrets del carrer Fco. Mondragón, perquè eres incapaç de saber com fer-los créixer. Has partit els testos perquè eres incapaç de tindre un carrer net i llustrós. Has furtat rosers al Calvari perquè no saps on comprar-los i com criar-los. Has destrossat retrovisors i has fet pintades als cotxes, perquè eres incapaç de plasmar el teu art en un paper o un llenç. T’has de plantejar que ja no eres notícia, i que les teues accions ens avorreixen. Si vols gastar energia fent coses, nosaltres tenim unes quantes propostes.

ASSEMBLEA DE LA PASSIÓ

Un any més, després del dia de la representació, l’1 de maig va tindre lloc a la nau multiusos del poliesportiu el Dinar de Germanor i posterior Assemblea General de la Passió.  Una oportunitat més per a passar el dia junts i fer balanç de l’actuació d’enguany, de l’estat de comptes, de les noves incorporacions, valoració de les noves ubicacions dels escenaris, i també el moment d’elegir democràticament un nou membre de la Junta de l’Associació. Sofia Gimeno substituirà Juanvi Sorribes, qui causa baixa voluntària.

PARTICIPACIÓ ELECTORAL

El passat 27 de maig, la població es va manifestar i va participar amb el seu vot en l’elecció dels nous/noves administradors/es del poble i la comunitat.

Amb un cens de 661 persones amb dret al vot, van participar:

A nivell municipal, el 88,50%, amb els següents resultats:

PP ...........113

PSD..........168

PSOE ......110

UV............164

NULS: 22       EN BLANC: 8

 

El 86,69% a nivell autonòmic, amb els següents resultats:

EU ...............27

PP ...............182

PSOE ..........217

PSD.............19

UV...............101

Altres ..........7

NULS: 10        EN BLANC: 10

 

Ara comença el temps de treballar al servici dels ciutadans i respondre a la confiança depositada en les persones elegides.

SOPAR DE LA FAM

La quarta edició del Sopar de la Fam va tindre lloc el passat 12 de maig al saló de la Casa de la Cultura. L’assistència va ser sensiblement inferior a la d’altres anys, però no l’entusiasme dels participants. En principi estava previst que els amics de Tales que varen amenitzar la vetlada l’any passat tornaren a actuar, però a última hora els va ser impossible vindre. Després de llegir el manifest de Mans Unides i de sopar, com tots els anys a base de pa amb tomaca, vàrem jugar unes partides de bingo amb les quals vàrem recaptar diners. Encara no podem dir el total del que s’ha arreplegat, però ho direm pròximament.

Per acabar, donem les gràcies a les voluntàries de la parròquia i Associació d’Ames de Casa per la seua inestimable col·laboració i a l’Ajuntament per cedir-nos el saló. L’any que ve, més.

ESTIU GRÀFIC

Quan ve l’estiu, en L’Alé comencem a preparar el número especial d’agost, el que té 8 pàgines, el que esperen tots perquè hi ha fotos antigues. Fins ara, i des de l’any 1995 que férem el primer, el poble no ha fallat, i fruit d’eixes arreplegues de fotos han estat els diversos especials d’agost i l’exposició dels carrers d’Eslida que van organitzar els Clavaris de 2006.

A voltes costa tindre un poc de consciència del valor que tenen per a tots els esliders eixes fotos velles o antigues que guardem al calaix. Torna-les a traure, mira-les, i si creus que algunes poden ajudar a reconstruir la història d’Eslida, fes-les arribar a la parròquia abans del dia 15 de juliol. Estaràs fent un servici a tota la comunitat.

Vos recordem també la col·laboració que ja vam anunciar amb els Clavaris del Crist d’enguany. De segur que prepararan una exposició molt molt boniqueta.

LA CATEQUESI PARROQUIAL, PRESENT I FUTUR

La pastoral es podria definir com el conjunt d’accions destinades a transmetre la fe. En eixe sentit, una de les accions més característiques i més importants a nivell parroquial especialment és la catequesi, que és, sobretot, una iniciació en el procés de creixement en la fe, que s’estén al llarg de tota la vida del creient però que adquireix una importància especial en determinades etapes que estan lligades a un procés d’adquisició i fonamentació dels conceptes bàsics d’eixa fe que es pretén transmetre.

En teologia pastoral i catequética es parla de la catequesi com un procés que té un començament però que no acaba mai i en el qual intervenen diversos actors: el catequitzant, l’Església que catequitza i la família fonamentalment. Podríem afegir també l’escola, quan es tracta de centres confessionals que inclouen en el seu ideari accions d’este tipus i inclús l’escola pública des de l’ensenyament religiós, ja que ha de garantir el dret dels pares perquè els seus fills reben una educació conforme a les seues conviccions.

En l’últim segle la catequesi ha conegut un gran avanç aplicant les tècniques pedagògiques i adaptant-se gradualment a la capacitat de comprensió i assimilació dels destinataris. Però, malauradament, també ha patit una càrrega que en molts moments li ha resultat insuportable i que l’ha devaluada molt. Em referisc al fet d’haver lligat el procés catequètic a la recepció de determinats sagraments, com ara l’Eucaristia i la Confirmació.

En el procés de secularització que ha experimentat la nostra societat en els últims anys, açò ha comportat que la pràctica religiosa haja experimentat un descens de vertigen, mentre que en les Primeres Comunions i les Confirmacions a penes s’ha notat eixe descens i la recepció d’eixos sagraments s’ha convertit en una simple excusa per a fer festa i unes despeses desmesurades en lloc de ser fites que marquen un creixement i maduració en la fe. Els xiquets i xiquetes no valoren la catequesi, i menys la pràctica sacramental (anar a missa, confessar-se...) per una senzilla raó: en el si de les famílies això no té importància i els fills actuen com a simples imitadors dels pares. Quan a casa alguna cosa (el futbol, la caça, etc.) sí que és considerat important, els fills també ho valoren com a positiu. La catequesi s’ha reduït sovint a una «activitat extraescolar» que es fa «perquè toca», no perquè es considere important i necessària.

Si fórem realment seriosos en les nostres opcions, molta gent hauria d’optar per no celebrar estos sagraments i, evidentment, no enviar els fills a la catequesi per una senzilla raó: si no creuen, per què fer comèdia de realitats tan valuoses com els sagraments, fonts de la vida de Déu? A més, per què convertir en un simple acte social (per no dir un espectacle) eixes realitats que per als creients mereixen un respecte molt gran?

Doncs, per respecte a aquells que creiem de veritat que el baptisme, l’eucaristia, la confirmació, el matrimoni o els altres sagraments són signes visibles de la gràcia de Déu i que per a celebrar-los cal una fe per part del subjecte que predispose al compromís i a la conversió, no els toquegem, no els desfem... no els prostituïm.

Crec que és un punt de partida per a la reflexió.

Però l’Església, mare dels seus fills, té l’obligació d’oferir als fills el depòsit de la fe, per això, malgrat les dificultats i els atacs, sempre continuarà sent això, mare i mestra. I la parròquia, presència d’eixa Església en un territori determinat, haurà de prendre la iniciativa per tal que continue de manera efectiva eixa transmissió de la fe, amb els mitjans senzills dels quals disposa i amb la col·laboració inestimable dels catequistes, que realitzen un servei tan important i tan poc reconegut, i més d’una vegada criticat.

  

Per al pròxim curs hem d’anar pensant ja en eixa bonica missió però, acord amb les normes diocesanes, prendre les mesures per a garantir la qualitat i la serietat de la nostra catequesi. Per això, es convoca ja des d’ara la catequesi de preparació per a la Primera Comunió i per a la Confirmació amb les següents condicions que no admetran excepció:

 

- Inscriure’s personalment a la Parròquia abans del mes de juliol. Per als joves que vulguen rebre la Confirmació, caldrà l’autorització dels pares.

- Estar matriculat en l’assignatura de Religió Catòlica per a aquells que cursen l’Educació Primària o l’ESO. Si el rector ho considera oportú caldrà aportar el certificat corresponent.

- Compromís per part de pares i fills de participar activament en la vida de l’Església, especialment en la missa dominical.

- Per a la Confirmació, estar cursant almenys el 1r curs de l’ESO.

Mossén Salvador Prades

ENCARNITA

Ara fa quasi dos mesos ha tancat definitivament les portes un dels establiments més emblemàtics del nostre poble: «Casa Encarnita, la de Veo», situada a la plaça de l’Ajuntament.Quan vares començar amb la tenda?

Jo vaig baixar de Veo quan tenia catorze anys i vaig estar treballant amb Doña Isabel a la seua tenda, amb la carn. Tot el que sé ho vaig aprendre d’ella. Allí vaig estar treballant un temps inclús després de casada. Entre els dos llocs he estat cinquanta anys treballant. Imagina’t!

I com va ser això de posar-te pel teu compte?

Ella va tancar i en donar-se de baixa jo vaig continuar, però ella solia vindre a ajudar-me. Feia de tot: de comare, de practicanta, de tendera, etc. Era una dona que valia per a tot.

Durant estos anys, quin tipus d’activitat s’ha fet a la tenda?

Tenia molta activitat, venia de tot: carn, verdures, conserves... i beguda, perquè sobretot a festes venia molta gent a beure i a menjar faves. Ara molta gent està dient-me que a festes en prepare també.

Supose que hi hauria unes èpoques que serien més fortes per al negoci...

Sobretot a l’estiu hi havia molta gent. No ens aclaríem. Estàvem tots treballant i no aplegàvem. Ara el poble ha perdut molt en estiu i en hivern. No hi ha comparació. Abans eren tres mesos d’estiu, però llargs. Els carrers se posaven de gent de gom a gom, però ara no hi ha ningú. Vénen quinze dies i se’n van.

I això s’ha notat a nivell del comerç, de bars...?

Sí, a tots els nivells.

I els horaris?

No n’he tingut mai. Moltes vegades eren les tres de la vesprada i la gent venia per cerveses fresquetes. No era com ara que ho compren calent i ho posen a la nevera. Havia de ser tot fresc. A l’hora de tancar era el mateix, les deu o les onze de la nit. Perquè jo estava a la fresca i no podia asseure’m mai, sempre dins i fora atenent els clients. Donava igual menuts que grans, era continu.

En eixes típiques tendes antigues de poble també es notaria la proximitat amb la gent?

Jo m’he fet amb tots, això era el més bonic, poder parlar amb tothom: homes, dones... El tracte ha sigut meravellós. La gent m’ha volgut i jo l’he volguda. A mi no m’han distingit mai per no ser del poble, sinó al contrari, com si haguera nascut ací. A Veo em diuen «Encarnita la d’Eslida».

I ara que t’has jubilat, què faràs?

Encara no he parat, perquè he de buidar el local. El balanç de tots estos anys és molt positiu.

Li desitgem a Encarnita molta felicitat. Segur que sempre la tindrem ahí disposada a fer qualsevol favor.

QUE NO ET XAFEN LA LLENGUA

Quan arriba el mes d’abril, algun poble de cada comarca valenciana aplega en un sol dia molta gent que es reuneix per a fer festa i per a reivindicar que la llengua que parlem els valencians ha de tindre tots els drets. Pareix mentida, però encara que ens assisteixen les lleis (la Constitució, l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i altres normes de rang inferior a estes), el fet de poder viure EN VALENCIÀ amb normalitat -com fan els parlants d’altres llengües- no és normal entre els valencians.

Algú em podrà objectar que sóc un exagerat, que em queixe perquè vull, que ningú et posa una pistola per a deixar de parlar el valencià. Això podríem fer!, que damunt t’amenaçaren físicament per causa de voler expressar-te en la teua llengua, en la que has aprés a casa, al carrer, la que pots llegir si vols i quan vols.

Modernament, l’ús de les llengües no es reprimeix per les armes o amb la violència, o amb castics, com passava antigament. La modernitat no passa per això, sinó per un altre mecanisme sés subtil i aparentment innocent: la persuació.

¿I de què volen persuadir-nos els qui volen que el valencià desaparega com a vehicle d’expressió i com a manera particular d’entendre el món, el nostre món? Hi ha arguments de tot tipus, com ara que el progrés no passa per l’ús de les llengües que ells anomenen minoritàries. És a dir, que passa per conéixer i usar altres llengües amb més parlants, amb més prestigi, o que siguen més universals. Entre nosaltres podria ser el castellà o l’anglés.

Deixeu-me dir que això són tot errors, i que el valor d’una llengua no es mesura pels milions de parlants que té, sinó pel valor intrínsec que té, que és igual en tots els idiomes. I sabeu per què? Perquè les llengües són uns productes de l’evolució multisecular dels pobles, que tenen un nom per a cada cosa i per a cada acció que fan les persones que l’han generada generació rere generació. Mireu quin valor! És l’herència que donarem en herència, sense cap preu, lliure d’impostos, com a forma natural d’expressió d’una manera de ser.

Tornem al principi. Les Trobades d’Escoles, o també anomenades Festes per la Llengua, festegen i reivindiquen una normalitat que encara no tenim. Mireu la vostra vida quotidiana i voreu quants actes no podem fer encara només en valencià: comprar productes etiquetats en valencià, jugar amb joguets en valencià, llegir cartells i instruccions, vore la TV...

Ah, i desconfieu dels qui s’omplin la boca parlant de les excel·lències del valencià però no el parlen...

Oscar Pérez

FENOMENS ESTRANYS

És possible que al Cementeri Municipal s’observen fenòmens estranys? Diuen, comenten, que s’han trobat en algunes zones molt concretes, més o menys a meitat del primer carrer, que els ocupants d’alguns nínxols han desaparegut: s’han desplaçat de la seua localització original. Com és això possible? Efectivament, ens han informat que algunes casetes molt velles, pel pas del temps, s’han afonat, desplaçant-se fins a la caseta de baix, amb tot el que això suposa.  Buscarem una solució? Segurament.

ABRIL ACTIU

Durant el mes d’abril, l’Associació de Pares i Mares ha organitzat unes activitats extraescolars per als dies de Pasqua per tal que els alumnes continuen formant-se en temps de vacances. També destacarem la participació de l’Associació i dels alumnes el dia 29 d’abril a la Vall d’Uixó en la Trobada d’Escoles.

Al seu torn, la Unió Musical Eslidense, en el XXV aniversari d’alta en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana amb el número 244, ha participat amb molta il·lusió per primera vegada en el XXX Certamen de Bandes de Música de Castelló, organitzat i patrocinat per la Diputació de Castelló, en la 4ª secció amb els seus 35 músics federats. Això va ser el dissabte 28 d’abril, amb gran assistència de públic.

SOPAR DE LA FAM

Un any més, la Parròquia d’Eslida s’uneix a la campanya de MANS UNIDES i organitza el que ja és tradicional: el Sopar de la Fam. Una bonica ocasió per a mostrar-nos solidaris amb els més necessitats amb un gest de fraternitat, que consisteix a sopar junts d’una manera molt sensible, compartir els nostres béns amb aquells que més ho necessiten, prendre consciència de la necessitat de comprometre’ns en la lluita per la justícia i, com no, passar una vetlada agradable.

Vos convidem a participar en este sopar que tindrà lloc el  dissabte 12 de maig, a les 20.30 h. Oportunament ja farem publicitat pel poble. No perdem res per anar-hi, i tots guanyarem molt.

SETMANA SANTA

Un any més hem celebrat, com pertot arreu, la Setmana Santa, la setmana gran dels cristians perquè en ella fem un recorregut acompanyant Jesús en la seua passió, mort i resurrecció. Si al fervor amb què es viuen estos dies es pot afegir algun comentari podria ser que la participació ha estat sensiblement més baixa que altres anys. Tal vegada la pluja persistent que ens ha acompanyat durant tants dies ha fet que més d’u no es fera l’ànim d’eixir de casa. Afortunadament, tots els actes s’han pogut celebrar, encara que el Via Crucis del divendres es va fer a l’interior de l’església perquè plovia molt. La processó, de nit, es va poder fer sense cap problema.

Des d’ací volem donar les gràcies a tots aquells que d’una o altra manera han col·laborat per tal que tots els actes pugueren tindre la dignitat que mereixen.

LA PASSIÓ

L’1 d’abril va tindre lloc la VII Representació de la Passió. Un any més, el públic no ha fallat, i l’assistència tant a la plaça del Mestre Arnau com a cada un dels escenaris naturals va ser considerable, malgrat el mal oratge i les previsions de pluges a les nostres comarques. Agraïm la col·laboració i la participació de tots, els que es veuen i els anònims.

VICENT I LLEÓ

Els dies següents a la Pasqua hem tingut dos celebracions religioses locals amb diversa participació de la població: la festa al patró sant Lleó va concentrar una gran quantitat de gent, amb la missa, processó i repartida de la coqueta, i la festa de Sant Vicent amb la missa.

MÉSFESTA!

Una altra vegada els Clavaris del 2006 ens dirigim a ls lectors de L’Alé per a agrair la participació de tot el poble en els actes que s’han portat a terme estos dies del pont de Sant Vicent i dins de les festes del nostre patró Sant Lleó.

A pesar de la pluja intermitent, s’han realitzat tots els actes previstos: discomòbil, espectacle d’animació infantil, sopar popular amb una truita monumental, espectacle de focs artificials i, per acabar, l’actuació d’una orquestra, actes tots estos organitzats pels Clavaris 2006 amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Hem intentat organitzar estes activitats pensant que poguera participar la gent de totes les edats. Esperem que haja sigut del vostre gust.

Gràcies una vegada més, i animem a tots/es a treballar pel nostre poble d’Eslida.

Clavaris 2006

ELECCIONS MUNICIPALS: TOTS FEM POLÍTICA

Una definició de política és: «activitat dels qui gestionen o aspiren a gestionar els assumptes públics», i una altra és: «activitat del ciutadà quan intervé en asumptes públics amb la seua opinió, amb el seu vot o de qualsevol altra manera». Ja hem començat el període electoral, i des de L’Alé volem participar amb la publicació de les candidatures presentades en l’àmbit municipal. Animen les persones que tenen voluntat de treballar en la política municipal i a la resta de la població a donar suport a estes persones amb la participació el dia de les eleccions.

 

PSOE (Partit Socialista)

- Carlos Miravet Batlle

- Noemi Aleixandre Albiol

- David Zorrilla Montalt

- Elu Galdón Hidalgo

- Jéssica Marco De Miguel

- José Ángel González Herrera

- Juan Miguel Mondragón Miravet

Suplents:

- Antonio Vinuesa Cases

- José Vte. Torralba Ferrer

-         José Mondragón Doñate

 

PP (Partit Popular)

- Rafael Sorribes Gómez

- Ester Arnau Sorribes

- Emilia Manzana Sorribes

- José Ballester Ballester

- Juan Galindo Lengua

- Modesto Jaime Galindo

- José Arnau Millán

Suplents:

- Emilia Sorribes Silvestre

 

PSD (Partit Social Demòcrata)

- Lucía Doñate Sorribes                       

- Paco Doñate Galindo                       

- Ximo Doñate Doñate                        

- Raquel Galiana Muñoz             

- Guillermo Frontera Álvaro 

- Miguel Doñate Gómez                         

- Mariola López Cáceres             

 Suplents:

- Reyes Miravet Sorribes          

-José Enrique Pallarés Muchola

 

UV (Unió Valenciana)

- José Manuel Pitarch Miravet

- Mª Teresa Manzana Segarra

- Gustavo Paulo Manzana

- Juan José García Carrasco

- Vicente Manzana Galindo

- Manuel Gilabert Ramis

- Natalia Manzana Sorribes

 Suplents:

- Vicente Miravet Mondragón

-         Sonia Manzana Segarra

 El poble necessita un bon equip que gestione els interessos de tots i totes. Fer equip és el principi, mantindre l’equip és el camí, treballar en equip és l’èxit.