QUE NO ET XAFEN LA LLENGUA

Quan arriba el mes d’abril, algun poble de cada comarca valenciana aplega en un sol dia molta gent que es reuneix per a fer festa i per a reivindicar que la llengua que parlem els valencians ha de tindre tots els drets. Pareix mentida, però encara que ens assisteixen les lleis (la Constitució, l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i altres normes de rang inferior a estes), el fet de poder viure EN VALENCIÀ amb normalitat -com fan els parlants d’altres llengües- no és normal entre els valencians.

Algú em podrà objectar que sóc un exagerat, que em queixe perquè vull, que ningú et posa una pistola per a deixar de parlar el valencià. Això podríem fer!, que damunt t’amenaçaren físicament per causa de voler expressar-te en la teua llengua, en la que has aprés a casa, al carrer, la que pots llegir si vols i quan vols.

Modernament, l’ús de les llengües no es reprimeix per les armes o amb la violència, o amb castics, com passava antigament. La modernitat no passa per això, sinó per un altre mecanisme sés subtil i aparentment innocent: la persuació.

¿I de què volen persuadir-nos els qui volen que el valencià desaparega com a vehicle d’expressió i com a manera particular d’entendre el món, el nostre món? Hi ha arguments de tot tipus, com ara que el progrés no passa per l’ús de les llengües que ells anomenen minoritàries. És a dir, que passa per conéixer i usar altres llengües amb més parlants, amb més prestigi, o que siguen més universals. Entre nosaltres podria ser el castellà o l’anglés.

Deixeu-me dir que això són tot errors, i que el valor d’una llengua no es mesura pels milions de parlants que té, sinó pel valor intrínsec que té, que és igual en tots els idiomes. I sabeu per què? Perquè les llengües són uns productes de l’evolució multisecular dels pobles, que tenen un nom per a cada cosa i per a cada acció que fan les persones que l’han generada generació rere generació. Mireu quin valor! És l’herència que donarem en herència, sense cap preu, lliure d’impostos, com a forma natural d’expressió d’una manera de ser.

Tornem al principi. Les Trobades d’Escoles, o també anomenades Festes per la Llengua, festegen i reivindiquen una normalitat que encara no tenim. Mireu la vostra vida quotidiana i voreu quants actes no podem fer encara només en valencià: comprar productes etiquetats en valencià, jugar amb joguets en valencià, llegir cartells i instruccions, vore la TV...

Ah, i desconfieu dels qui s’omplin la boca parlant de les excel·lències del valencià però no el parlen...

Oscar Pérez