MEDITANT...

Em va impactar molt l’article de l’últim número de L’Alé titulat «Empatia». Estic d’acord amb el símbol de l’arbre i m’unisc al dolor de tota la família de Rosa, en particular de Maruja, sa mare, el seu espòs i els seus fills, pel buit tan gran que ha deixat. Demane al Senyor que els done la força necessària i que Ell siga el seu consol i esperança.

Hui, dia de Divendres Sant, meditant que no hi ha major amor que donar la vida pels amics, veig que Jesús, l’innocent, ha carregat amb els nostres pecats. Per la seua mort en la creu ha redimit el món. Sa Mare l’ha vist morir i ha plorat amb el cos de Jesús en els seus braços. Demà ressuscitarà. En la Vigília Pasqual cantarem l’Al·leluia Pasqual, perquè Crist ha ressuscitat del sepulcre i amb la seua claredat il·lumina el món. Ell és viu, és Pasqua, dia de goig i d’esperança.

Quina alegria donava un naixement en la meua vida professional d’infermera. Treballant en Maternitat, Neonatologia i Pediatria he vist l’alegria de tantes mares en donar a llum un fill, com de felices que se sentien, com estaven de realitzades i quina llàstima quan queien malaltets i ingressaven en Pediatria...

Vaig vore l’alegria dels meus nebots (filla del meu germà, difunt als 43 anys) en nàixer les bessonetes, tan desitjades. Es deien com els seus pares: Victòria i Pilar. La xicoteta, Pilar, de dos mesos, la vam soterrar el Dimecres Sant, tan xicoteta, tan vulnerable i sense defenses i quin buit ha deixat, sobretot en els seus pares. Ella no va arribar a ser un arbre, va ser una xicoteta branca amb fulles i flors, no va donar fruit ni ombra...

En la missa de l’enterrament, Pedro, el rector de Borriana, va explicar en la seua homilia que no era la litúrgia clàssica de difunts, tot de morat, ni tocaven les campanes a morts, sinó que era una litúrgia especial, els ornaments eren blancs, les campanes repicaven alegrement, les moltes flors rebudes eren capolls blancs, que no havíem de plorar (encara que es comprén que la pèrdua de la xiqueta és una pena molt gran), que ens ha precedit en la Glòria, pel baptisme (que el va rebre en la UCI, on va estar ingressada tres setmanes) és filla de Déu, ella no va cometre pecat, està junt amb Ell...

Sé per la fe que està en el cel i des d’allí gaudeix de la presència de Déu. Ella ja el veu cara a cara i és la seua xicoteta amiga. Done gràcies a Déu per eixa vida que ens va donar i per la seua partida. Déu ens ha fet per a la vida, és un Déu de vida. Ell va plorar per la mort del seu amic Llàtzer, es va solidaritzar i va consolar les germanes Marta i Maria.

Pilar, carinyet, des del cel recorda’t i intercedeix pels teus pares i tots els que t’estimem.

Juanita Fandos

TURISME RURAL = RESPECTE DE L'ENTORN

Una gestió racional del turisme pot contribuir considerablement a la protecció i a la millora de l’entronc físic i del patrimoni cultural, així com l’augment de la qualitat de vida.

Per a aconseguir estos objectius, s’han de declarar unes mesures, com ara informar els turistes dels valors naturals i culturals dels llocs que visiten, promoure el desenvolupament sostenible en les zones turístiques, establir un límit de visitants a uns determinats enclavaments, elaborar un inventari dels espais d’interés natural i cultural, fomentar el desenvolupament de formes alternatives de turisme i garantir la cooperació nacional i internacional.

El turisme conscient i responsable ha començat a calar en la societat. Tant els organismes públics com els promotors privats han optat per esta alternativa i ofereixen ja uns productes de qualitat que són, alhora, respectuosos amb l’entorn natural i cultural. Com a conseqüència d’este nou concepte de viatjar sorgeix la figura de l’agent de desenvolupament local, que s’encarrega de fer funcions de suport a l’empresa i a l’empresari, assistència a l’ocupació i promoció de l’activitat econòmica (indústria, comerç, construcció, agricultura i ramaderia).

El poble d’Eslida disposa d’un agent de desenvolupament local a l’Ajuntament a disposició del municipi i dels turistes tots els dies en horari d’oficina.

Rocío Galindo Sanchis

PÀGINA WEB MUNICIPAL

Estem d’enhorabona. Ja tenim pàgina web d’Eslida oficial i municipal. Amb una pretensió de promocionar el poble, esta pàgina naix d’un programa pilot de la Diputació i consta d’una oficina virtual de descàrregues i consultes d’història, cultura, festes i de l’entorn del poble, a més d’un directori de les nostres empreses. www.eslida.es

ACTIVITATS DE LES AMES DE CASA

L’Associació ha organitzat un curset de balls de saló i de gimnàstica de manteniment per a totes aquelles persones amb ganes de aprendre balls nous i de cuidar i mantindre el seu cos. A més a més, a l’espera de confirmar data, s’estan preparant unes xarrades informatives sobre maltractaments i violència de gènere, uns temes de molta actualitat.

RECOLLIDA D'ALIMENTS

Del 15 de febrer al 2 de març ha tingut lloc a la Universitat Jaume I de Castelló la Campanya de recollida d’aliments per als refugiats sahrauís, com a resposta a la petició de la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí-País Valencià. Amb esta campanya es pretén pal·liar la greu situació alimentària dels refugiats als campaments ubicats als voltants de Tindouf (Algèria). Esta situació d’emergència és deguda als retalls i endarreriments que han patit les aportacions de l’ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats) i el PMA (Programa Mundial d’Aliments de l’ONU). Les reserves d’aliments de la Mitja Lluna Roja Sahrauí s’estan esgotant, i s’estima que els recursos disponibles en l’actualitat poden alimentar 80.000 persones, mentre que la població dels campaments ronda les 200.000. Des d’Eslida s’ha contactat amb el Racó de la Solidaritat de la UJI i s’ha col·laborat aportant els tres aliments bàsics sol·licitats: arròs, sucre i oli.

DIA DE LA DONA

L’Associació d’Ames de casa va iniciar la programació per a celebrar el Dia de la Dona amb un sopar a la seu per a totes les dones interesades i continuarà amb una xarrada el mes que ve. Animem les dones i els hòmens del poble a acudir a la xarrada, perquè aconseguir la igualtat de gèneres depén de tots i totes.

PREPARANT LES FESTES

Els clavaris i les clavariesses del Crist d’enguany estan preparant una exposició molt especial, i necessiten l’ajuda de tot el poble. Estan buscant els llibrets de festes dels anys 1949 a 1959 i els de 1961 a 1963. No patiu pels altres llibrets, perquè ja els tenen localitzats. A més, volen reunir les fotos dels clavaris de cada any, entre 1947 i el moment actual. Des de L’Alé animem a col·laborar amb ells, que és fer-ho per tot el poble.

CURSET DES DE L'AMPA

Des del 21 de març, i durant un mes, als locals de les escoles públiques tenen lloc uns cursets de fitness, batuka i aeròbic, organitzats per l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del col·legi Francisco Mondragón, per a totes les persones que vulguen apuntar-se i compartir unes agradables hores d’esport. A banda, s’estan preparant també activitats per als alumnes per a les vacances de Pasqua.

ELS PRIMERS ANYS DE LA RONDALLA

Cap a l’any 1979, mossén Salvador ens va preguntar si podríem formar una rondalla, si algú sabíem tocar els instruments que formen la rondalla (guitarra, bandúrria o llaüt). Li vam dir que "Carrasco" ens havia ensenyat a uns quants a tocar la guitarra i que alguns dels fills de la rondalla anterior sabien tocar la bandúrria. Férem una reunió a la qual va acudir prou gent, tant els que teníem instrument com els qui no.

Poc després començàrem els assajos a l’OJE (actualment és la Casa de la Cultura). Els assajos eren molt entretinguts, i aprenguérem moltes coses. En finalitzar els assajos dels divendres ens quedàvem a parlar (a l’estiu a la fresca, i a l’hivern a l’estufa de llenya) i se’ns feia la una o les dos de la matinada. Fou una bona ocasió per tal que els jóvens d’Eslida de distintes edats ens relacionàrem i ens coneguérem millor.

El primer grup érem uns 25 jóvens i començàrem tocant en les misses (dates senyalades com el Nadal, les comunions, la Immaculada…). La primera actuació fora de l’església la férem amb la banda.

Després es formaren dos grups més, que progressivament van augmentar la rondalla i van conformar el gran grup de la foto més completa.

Férem moltes eixides, ja que ens buscaven per a tocar en moltes misses fora d’Eslida (al poble també féiem actuacions i teatre).

Marta i Toni

EL TREBALL DE MANS UNIDES

Mans Unides, igual que altres associacions, funciona en forma de campanya, és a dir, que organitza diverses activitats, totes coordinades per tal d’aconseguir la finalitat que s’ha proposat.

La seua finalitat és aportar un gra d’arena al problema de tota la fam que hi ha al món, i les activitats que es fan van totes al voltant d’açò.

Quines son les seues activitats:

1. La formació/conscienciació de la gent. Nosaltres vivim al primer món, és a dir, en un món en què hi ha comoditats i on hi ha fam, però poca gent mor per esta raó. Però això no succeeix així a tot el món. Per tot arreu del món, hi ha molta gent que mor de fam, i això cal recordar-ho. Per això les campanyes de Mans Unides van destinades a les escoles, als instituts, a les parròquies.  La seua intenció és que la gent que creix conega la situació i entenga el perquè. Cal recordar al primer món la fam que hi ha. Però no solament el que passa, sinó també una reflexió de per què està passant, és  a dir, cal fer també una anàlisi de quines són les situacions que provoquen tot açò, i que caldrà denunciar les injustícies que provoquen eixes situacions de mort.

2. Recollida de diners. Esta tasca es fa de moltes maneres: col·lectes a les parròquies, sopars que es fan a molts pobles, entre ells Eslida i quasi tots els pobles del voltant; també hi ha donatius de persones particulars, d’entitats o altres associacions, donatius d’empreses, donatius de bancs o caixes, ajuntaments o altres institucions públiques; també hi ha hagut persones que han donat una part de la seua herència (enguany, uns pares que havien perdut el seu fill en un accident de trànsit no han volgut la indemnització i eixos diners s’han convertit en una escola per al tercer món), rifes, venda d’objectes, concerts, obres de teatre, desfilades de moda, concursos a TV...  si es vol construir una escola, un dispensari mèdic, una biblioteca, uns pous. El que es tracta és d’aconseguir finançament, fent que la gent vulga col·laborar amb el projecte. També hi ha persones que han decidit fer-se sòcies, i aporten una quantitat al mes o a l’any (en esta diòcesi n’hi ha més de 700, i a tot Espanya més de 55.000). Estos diners van destinats als projectes, i també a l’educació, i també en una proporció inferior al 12% a l’organització, però que gràcies a eixe 12% es poden visitar els projectes i comprovar l’execució dels projectes.

3. Com va començar Mans Unides? Un grup de persones integrades en els Moviments d’Acció Catòlica, va vore el problema de tantes persones que al món morien per la misèria, i van pensar que calia fer alguna cosa, i així va començar tot. Hui encara hi ha moltes persones en Mans Unides que són d’AC, encara que n’hi ha moltes que no en formen part, però comparteixen el compromís contra la fam i per un món millor i han decidit col·laborar.

4. Una altra de les característiques és que la gent de Mans Unides veu tot açò des de la seua fe en Crist. Este compromís per un món millor i per fer obres de caritat forma part del seu cristianisme. El mateix papa Benet XVI, en la seua encíclica sobre la caritat ens diu que tan important com els sagraments i la catequesi, és la caritat amb els qui pateixen. I també la carta de Jaume ens diu que la fe es demostra amb les obres de caritat i no amb bones paraules.

Mans Unides és una organització estesa per tot Espanya. A Castelló tenen la seu al carrer de Sant Lluís, 15, i a banda de la gent més directament relacionada, en molts pobles hi ha persones que col·laboren, sense pertànyer al moviment, gent que treballa amb l’organització dels sopars en pobles com Eslida, Fondeguilla, Xova, Moncofa, Xilxes...

Mossén Vicent J. Paulo

ORIGEN I SIGNIFICAT DEL VIA CRUCIS

Esta expressió llatina significa «camí de la Creu», és a dir, el que va recórrer Crist durant la seua Passió, des del Pretori de Pilat fins al Calvari. Esta expressió s’utilitza també de manera habitual per a designar una forma d’oració acompanyada de meditació sobre els esdeveniments ocorreguts en eixe camí de Crist, al qual s’afigen el fet de la seua mort en la creu, el davallament i la sepultura. Junt amb diverses oracions, en general de penitència i penediment, es van intercalant catorze meditacions que s’anomenen estacions, perquè els que fan este exercici de pietat es detenen uns moments per a meditar en cada una de les escenes.

Els precedents del Viacrucis daten dels primers segles del cristianisme, de la piadosa compassió amb què els cristians primitius veneraven els passos de la Via Dolorosa. La majoria d’estes estacions s’han pres de l’Evangeli, i altres les ha deduïdes o les ha afegides la tradició piadosa del poble cristià amb una sana lògica.

Les escenes o estacions directament descrites en els Evangelis són les següents:

-Primera: en Mt 27,1-31; Mc 15,120; Lc 23,1-25; Jn 18,28-40 i 19,1-16.

-Segona: en Jn 19,17.

-Quinta: en Mt 27,32; Mc 15,21 i Lc 23,26.

-Octava: en Lc 23,27-32.

-Desena: en Mt 27,35; Mc 15,24; Lc 23,34 i Jn 19,23-24.

-Onzena: en Mt 27-25 s.; Mc 15,24 s.; Lc 23,33 s. i Jn 19,18.

-Dotzena: en Mt 27,50-51; Mc 15,37; Lc 23,46 i Jn 19,30-33.

-Tretzena: en Mt 27,57-59; Mc 15,42-45 i Lc 23,50-53.

-Catorzena: en Mt 27,55-61; Mc 15, 42-47; Lc 23,50-55 i Jn 19,38-42.

Les altres estacions (tercera, quarta, sexta, sèptima, novena), que ha afegit la tradició piadosa dels cristians, estan relacionades o deduïdes de la descripció que els evangelistes fan del camí que va recórrer Jesús cap al Calvari. Són possibles les caigudes (estacions 3a, 7a i 9a) a causa de l’esgotament de l’Hort, dels interrogatoris i sobretot de les vexacions (assots, espines) i episodis que van acompanyar l’arrest. Es dedueix almenys una del fet d’haver demanat a Simó de Cirene que portara la creu, i se suposen lògicament altres caigudes, encara que no podem saber-ne quantes. Va ser quasi segur la trobada de Crist amb sa mare abans de la creu (4a estació), segons Jn 19,25-27 i altres passatges. És molt probable l’episodi de la Verónica segons Lc 23,27 ss. i relats escrits que es remunten als segles III i IV que poden dependre de relats i tradicions orals anteriors.

Quant als orígens d’este exercici piadós, és cert que els cristians de les primeres centúries van venerar els llocs relacionats amb la vida i mort de Crist. Açò es va facilitar a partir de la pau atorgada a l’Església per Constantí, amb la qual cosa es van multiplicar els pelegrinatges als Sants Llocs, dels quals es conserven descripcions des del s. IV.

Els franciscans van contribuir molt a estendre i propagar esta devoció, encara no molt ben definida, sobretot quan en el s. XIV se’ls va concedir la custòdia dels Sants Llocs.

A Eslida tenim un bonic Calvari en què està representat el Via Crucis. No hauríem de desaprofitar almenys la Quaresma i la Setmana Santa per a visitar-lo i, a més de fruir d’un dels paratges més bells del nostre entorn, acompanyar amb la nostra pregària silenciosa o comunitària el Crist en el seu camí cap a la Creu.

Mossén Salvador Prades 

EMPATIA

Ahir vaig jugar a un joc de paraules: agafes una carta que té una paraula escrita i la penses. La paraula era «ANALITZAR», i això vaig fer. Jo sóc, com altres tantes, mare, esposa, filla, germana, amiga… Som necessàries? Alguna cosa fem ací. Estic en una època de la meua vida tan enriquidora! Tinc moltes novetats, responsabilitats i moltes coses que tirar endavant, que si bé no depenen només de mi, jo sí que sóc conscient que he d’ajudar i les vull disfrutar. Quan una dona està en esta època és com un arbre robust on els fills són les branques plenes de fulles i fruits…, on la parella es recolza en eixe tronc tant fort, on els pares encara de tant en tant tiren fem per a alimentar les arrels i alhora se senten orgullosos de vore com es manté tan esplendorós i on els germans potser s’asseuen buscant companyia i l’ombra en un dia de calor. Què és un arbre entre tantes muntanyes plenes d’arbres? POTSER NO ÉS MOLT, PERÒ QUÈ SERIEN LES MUNTANYES SENSE ELS ARBRES? Potser no serien res.

El dia 12 de març, dia trist, molt trist, ens van arrancar un arbre. Les seues branques brotades s’hauran de fer arbres prematurament amb l’ajuda d’una gran quantitat de fem, i així serà com la parella podrà recolzar-se de nou. Els germans ja no tenen l’ombra on descansar en un dia calorós, i les arrels arrancades de la terra deixen un gran forat que ja per sempre serà UN buit. Té açò algun sentit?

Ahir vaig jugar a un joc, ho recordeu? Em va eixir la paraula «ANALITZAR». Adéu, Rosa, una gran part de tu es queda ací.

CARNESTOLTES A L'ESCOLA

El 16 de febrer, el Rei Carnestoltes va fer acte de presència a la plaça de l’Ajuntament. Els alumnes del Col·legi Públic Francisco Mondragón, pares, mares, amics i veïns  l’esperaven disfressats i amb ganes de festa. Una festa que començava a les 15.30 amb una cercavila amb tabalets pel poble des de l’escola fins a l’Ajuntament, per a finalitzar amb una gran xocolatada per a tots.

HORARIS DE SETMANA SANTA

Anunciem amb temps els horaris de Setmana Santa per a coneixement de tots.

Diumenge de Rams:

10.30 h. Processó de Rams des del Calvari i Eucaristia.

Dijous Sant:

19 h. Celebració de l’Últim Sopar del Senyor.

22.30 h. Hora Santa.

Divendres Sant:

9 h. Via Crucis en el Calvari

18 h. Celebració de la Passió del Senyor

21 h. Processó del Sant Soterrar

Dissabte Sant:

23 h. Solemne Vigília Pasqual

Diumenge de Pasqua:

10.30 h. Missa de Pasqua de Resurrecció

EFECTES DE LA NEU

No és notícia comentar que a finals de gener vàrem poder gaudir d’un matell blanc que tapissava les nostres muntanyes, teulades i carrers. Unes setmanes després, és novetat parlar dels efectes negatius que la neu ha produït al nostre terme. Fent un passeig pels camins, sendes i pistes forestals comprovarem la gran quantitat de branques i arbres trencats. El motiu no és més que la neu acumulada als arbres que amb una baixada considerable de la temperatura es congela i duplica el pes. És un fenomen natural, i curiosament este sí que no és per l’acció humana.

LA PASSIÓ: ASSAJOS

Un any més comencen els assajos per a la representació de la Passió.  Enguany serà ja la VII edició i per tal que tot es represente com cal, els membres de l’associació començàrem a assajar el 25 de febrer, el primer de sis dies (els diumenges 4, 18, 25 de març, i 29 i 30 de març, dijous i divendres respectivament). Si alguna persona vol participar en la representació encara està a temps, simplement comunicant-ho a la Junta. Per al 2007 hi ha novetats!

CELEBRACIONS

Este mes de febrer, l’Associació d’Ames de Casa ha estat molt ocupada organitzant la celebració de la seua patrona Santa Àgueda i de Sant Valentí. Han organitzat els sopars a la nova seu de l’associació, on han treballat per a la preparació del menjar i després han compartit amb les sòcies el dia de la patrona i amb les parelles el dia de Sant Valentí.

DIMECRES DE CENDRA

Amb la imposició de la cendra vam iniciar a la Parròquia, amb una bona participació de fidels, el temps de Quaresma, temps de preparació per a la Pasqua. La cendra és símbol de conversió; no es tracta de fer simples actes de mortificació, sinó d’aconseguir un canvi radical de l’existència humana, de l’opció fonamental que dóna sentit a la vida, de les actituds. Es tracta d’una conversió en una doble vessant inseparable: vertical cap a Déu i horitzontal cap al proïsme.

La cendra és símbol de la nostra fragilitat i limitació humanes. Ser conscient que un dia morirem, implica voler aprofitar la nostra vida per a dur a terme el pla de Déu, saber descobrir l’escala autèntica de valors en la nostra existència, comprometre’ns per a crear un món més humà, més just i més cristià.

La recepció de la cendra és un acte personal i voluntari. Açò significa el moviment personal de la conversió que es realitza davall la gràcia i la misericòrdia de Déu. La imposició de la cendra és també un acte eclesial. Es rep en una celebració comunitària, junt amb altres membres de l’Església. És també tota l’Església qui intensifica en este període el seu estat de conversió i purificació.

EXPOSICIÓ ITINERANT

Des de la Universitat ens va arribar una exposició sobre les dones de coll llarg. La vam poder vore uns dies a la seu de l’Associació d’Ames de Casa i després es va repartir pels forns, els bars i el pub amb la intenció de donar a conéixer com viuen. Es tracta d’unes dones d’algunes tribus birmanes establides a Tailàndia que són explotades com a atracció turística.

SAPS LLEGIR, ELLS NO. PODEM CANVIAR-HO

Aprendre a llegir, escriure, calcular, conéixer, pensar, són escalons bàsics, els primers d’un llarg camí d’aprenentatges per a la vida que donen contingut al dret fonamental a l’educació. Però l’educació no és un producte final, sinó un procés fet de molts escalons que pugem com a xiquets, adolescents, jóvens, adults i ancians, que té com a finalitat el desenvolupament integral i harmoniós de totes les nostres capacitats com a persones concretes i irrepetibles.

La societat i els poders públics situen l’educació entre les condicions prioritàries del desenvolupament personal i comunitari; i l’escola, entre els factors imprescindibles per a garantir-la. La dignitat comuna de tots els éssers humans i la seua vocació de buscar i descobrir la veritat sobre si mateixos, la vida i la història, constitueixen el fonament d’este dret universal i de l’obligació moral de garantir-lo.

Tots els esforços són pocs. Per això, Mans Unides ha decidit fer seus els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a exigir i donar suport al seu compliment. L’any 2007, reflexionarem sobre la importància d’aconseguir l’educació primària universal per als xiquets i xiquetes de tot el món abans de l’any 2015, perquè, segons l’Informe Anual 2006 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, en el món, 130 milions de xiquets no van a escola, dels quals el 70% són xiquetes; dels 960 milions d’adults que no saben llegir, el 66% en són dones; i dels 1.000 milions de persones més pobres del món, el 60% en són dones. Hi ha una estreta relació entre pobresa, analfabetisme, desigualtat i exclusió de la dona.

Construir escoles, dotar-les de professorat i recursos, i facilitar la gratuïtat de l’estudi són necessitats de primer orde si volem aconseguir l’ensenyança primària universal per a tots els xiquets i adults per sempre, no sols per a l’any 2015. Per a això cal fer altres polítiques de gasto públic, anteposant la inversió en educació a la despesa militar; és necessari traure més profit de la complementarietat entre els esforços de la societat civil i les administracions públiques; és necessari incrementar i gestionar millor l’ajuda oficial al sector educatiu, que ha disminuït en els últims anys; i cal millorar la qualitat per a lluitar contra l’abandó escolar i l’analfabetisme funcional.

Mans Unides acumula una història de solidaritat amb els més pobres de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Central i del Sud. Durant quasi cinquanta anys, treballa per eradicar les causes i les situacions que danyen la dignitat humana i neguen l’exercici del dret a l’educació, promovent projectes educatius, obrint les portes a la capacitació especialment de xiquets, jóvens i adults, dones i indígenes, en particular amb població rural i urbana, desplaçats, refugiats i discapacitats. En esta labor, al llarg de les sis últimes campanyes (2000-2005), Mans Unides ha donat suport i ha finançat 1.935 projectes educatius que han beneficiat prop de 30 milions de persones.

Compartim la iniciativa mundial Educació per a Tots que, en la Declaració de Dakar (2000), entén per educació bàsica aquella que satisfà les necessitats bàsiques d’aprenentatge, a fi que millore la seua vida i transforme la societat. Com va dir Pau VI en l’encíclica sobre el desenvolupament dels pobles, Populorum Progressio (1967), de la qual commemorem el 40 aniversari, l’alfabetització és per a la persona un factor primordial d’integració social i d’enriquiment personal, mentres que per a la societat és un instrument privilegiat de progrés econòmic i de desenvolupament. L’educació converteix les persones en artífexs del desenvolupament, pel fet que els capacita per a ser protagonistes del desenvolupament propi i dels altres.

 Mans Unides. Campanya 2007

Butlletí número 166