EMPATIA
Ahir vaig jugar a un joc de paraules: agafes una carta que té una paraula escrita i la penses. La paraula era «ANALITZAR», i això vaig fer. Jo sóc, com altres tantes, mare, esposa, filla, germana, amiga… Som necessàries? Alguna cosa fem ací. Estic en una època de la meua vida tan enriquidora! Tinc moltes novetats, responsabilitats i moltes coses que tirar endavant, que si bé no depenen només de mi, jo sí que sóc conscient que he d’ajudar i les vull disfrutar. Quan una dona està en esta època és com un arbre robust on els fills són les branques plenes de fulles i fruits…, on la parella es recolza en eixe tronc tant fort, on els pares encara de tant en tant tiren fem per a alimentar les arrels i alhora se senten orgullosos de vore com es manté tan esplendorós i on els germans potser s’asseuen buscant companyia i l’ombra en un dia de calor. Què és un arbre entre tantes muntanyes plenes d’arbres? POTSER NO ÉS MOLT, PERÒ QUÈ SERIEN LES MUNTANYES SENSE ELS ARBRES? Potser no serien res.
El dia 12 de març, dia trist, molt trist, ens van arrancar un arbre. Les seues branques brotades s’hauran de fer arbres prematurament amb l’ajuda d’una gran quantitat de fem, i així serà com la parella podrà recolzar-se de nou. Els germans ja no tenen l’ombra on descansar en un dia calorós, i les arrels arrancades de la terra deixen un gran forat que ja per sempre serà UN buit. Té açò algun sentit?
Ahir vaig jugar a un joc, ho recordeu? Em va eixir la paraula «ANALITZAR». Adéu, Rosa, una gran part de tu es queda ací.
10 comentarios
xooLfdZUIZfQashVs -
ztxyPXcpdDysNxYlNLc -
BqdrCcHgoNBieNwFCcu -
zVbyfGQYLTG -
OeqXobnpArBCqIcFKp -
vJZOoSmQRVV -
MfinjgBFklfzoCoj -
hbgBZBpzQ -
fcFUXNfT -
VFynnlnc -