ORIGEN I SIGNIFICAT DEL VIA CRUCIS

Esta expressió llatina significa «camí de la Creu», és a dir, el que va recórrer Crist durant la seua Passió, des del Pretori de Pilat fins al Calvari. Esta expressió s’utilitza també de manera habitual per a designar una forma d’oració acompanyada de meditació sobre els esdeveniments ocorreguts en eixe camí de Crist, al qual s’afigen el fet de la seua mort en la creu, el davallament i la sepultura. Junt amb diverses oracions, en general de penitència i penediment, es van intercalant catorze meditacions que s’anomenen estacions, perquè els que fan este exercici de pietat es detenen uns moments per a meditar en cada una de les escenes.

Els precedents del Viacrucis daten dels primers segles del cristianisme, de la piadosa compassió amb què els cristians primitius veneraven els passos de la Via Dolorosa. La majoria d’estes estacions s’han pres de l’Evangeli, i altres les ha deduïdes o les ha afegides la tradició piadosa del poble cristià amb una sana lògica.

Les escenes o estacions directament descrites en els Evangelis són les següents:

-Primera: en Mt 27,1-31; Mc 15,120; Lc 23,1-25; Jn 18,28-40 i 19,1-16.

-Segona: en Jn 19,17.

-Quinta: en Mt 27,32; Mc 15,21 i Lc 23,26.

-Octava: en Lc 23,27-32.

-Desena: en Mt 27,35; Mc 15,24; Lc 23,34 i Jn 19,23-24.

-Onzena: en Mt 27-25 s.; Mc 15,24 s.; Lc 23,33 s. i Jn 19,18.

-Dotzena: en Mt 27,50-51; Mc 15,37; Lc 23,46 i Jn 19,30-33.

-Tretzena: en Mt 27,57-59; Mc 15,42-45 i Lc 23,50-53.

-Catorzena: en Mt 27,55-61; Mc 15, 42-47; Lc 23,50-55 i Jn 19,38-42.

Les altres estacions (tercera, quarta, sexta, sèptima, novena), que ha afegit la tradició piadosa dels cristians, estan relacionades o deduïdes de la descripció que els evangelistes fan del camí que va recórrer Jesús cap al Calvari. Són possibles les caigudes (estacions 3a, 7a i 9a) a causa de l’esgotament de l’Hort, dels interrogatoris i sobretot de les vexacions (assots, espines) i episodis que van acompanyar l’arrest. Es dedueix almenys una del fet d’haver demanat a Simó de Cirene que portara la creu, i se suposen lògicament altres caigudes, encara que no podem saber-ne quantes. Va ser quasi segur la trobada de Crist amb sa mare abans de la creu (4a estació), segons Jn 19,25-27 i altres passatges. És molt probable l’episodi de la Verónica segons Lc 23,27 ss. i relats escrits que es remunten als segles III i IV que poden dependre de relats i tradicions orals anteriors.

Quant als orígens d’este exercici piadós, és cert que els cristians de les primeres centúries van venerar els llocs relacionats amb la vida i mort de Crist. Açò es va facilitar a partir de la pau atorgada a l’Església per Constantí, amb la qual cosa es van multiplicar els pelegrinatges als Sants Llocs, dels quals es conserven descripcions des del s. IV.

Els franciscans van contribuir molt a estendre i propagar esta devoció, encara no molt ben definida, sobretot quan en el s. XIV se’ls va concedir la custòdia dels Sants Llocs.

A Eslida tenim un bonic Calvari en què està representat el Via Crucis. No hauríem de desaprofitar almenys la Quaresma i la Setmana Santa per a visitar-lo i, a més de fruir d’un dels paratges més bells del nostre entorn, acompanyar amb la nostra pregària silenciosa o comunitària el Crist en el seu camí cap a la Creu.

Mossén Salvador Prades