Blogia

Parròquia El Salvador - Eslida

NO HI HA RELLOTGE SENSE RELLOTGER

...o algú que d’ell se n’ocupe.

Ja fa uns quants «Alés», vàrem publicar els capítols del campaner de l’any 1801, en els quals quedaven reflectides les tasques que el campaner havia de realitzar, i a més el seté capítol indicava que quedava com a «encargado del reloj». L’any passat publicàvem la sèrie de noms i inscripcions que apareixen a les parets de la cambra del rellotge, que de ben segur pertanyen a aquells als qui se’ls ha anat assignant la tasca de rellotger.

I ara, ordenant i revisant arxius, s’ha trobat més documentació referent al rellotge i a aquells a qui, al llarg dels anys, se’ls ha anat confiant la precisa tasca de mantindre’l en funcionament. Establint una cronologia amb les dades que s’han trobat sobre el rellotge a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Eslida, ara sabem que:

-el 3 d’abril del 1920 és nomenat José Silvestre, de manera provisional, «encargado del reloj público de este municipio» per l’alcalde Pascual Sanchis, per la dimissió de Vicente Doñate Sorribes.

José Vte. Manzana (campaner de la parròquia)

-1943: es nomena, interinament, a Ramón Mondragón Sorribes, com a alguatzil, fins al 14 de febrer de l’any 1947, que cessa per acord de la Corporació Municipal.

-1949: sent alcalde Pascual Galindo Doñate es convoca concurs amb examen per a accedir a la plaça d’alguatzil, a la qual concorre l’esmentat Ramón Mondragón Sorribes i José Beltrán Mir, qui, per no presentar un dels documents requerits, no és admés a la prova. Ací ja podem vore la quantitat de documents que, ja aleshores, es demanava als aspirants per a poder accedir-hi.

-1954: segons la convocatòria publicada en el Boletín Oficial del Estado, núm. 94, any CXXII, de 10 d’agost, ocupant l’alcadia José Gómez Mondragón, es convoquen proves per a cobrir la plaça de: «Alguacil: voz pública y encargado del reloj», a la qual opta, de nou, Ramón Mondragón Sorribes, i també Manuel Mondragón Martínez.

Fins ací, el que de vell, a hores d’ara, ens ha revelat el nostre Arxiu Municipal. Ara exposarem la part més coetània a nosaltres, extraient-ne part del que, de nou, o millor dit, recent, a l’arxiu hi ha.

El 1956 va ocupar la plaça d’alguatzil Ramón Mondragón Garcés (l’Alguatzil o de Mateuet), fins l’any 1973. En este interval de temps, concretament l’any 1966, sent alcalde Celestino Manzana Ballester, es va canviar l’esfera que mira cap al poble, que podríem anomenar la nova, ja que, originàriament, a eixa part del campanar no n’hi havia cap. Esta primera era de fusta i va ser substituïda per «una esfera con su marco de hierro fundido, en trece piezas de cristalina grabada a la arena, de 1,80 m de diámetro, con sus correspondientes agujas y minutería». L’actual, de Talleres Cronos de Roquetes de Tarragona, va costar 7.000 pessetes. Del canvi sabem fins i tot com es va fer, per boca d’aquell que hi va intervindre: Ramón va lligar l’esfera amb una corda; després de soltar-la del mur del campanar, la va baixar fins a l’ixent que hi ha al peu del campanar, al carrer que hi ha baix, fent servir la campana menuda a mena de quinal, havent passat la corda pel braç del jou, per la qual cosa, degut al pes de l’esfera, la campana es movia, i va haver de fer ús del «fre de peu» per tal d’evitar que la campana pegara la volta.

I, per anar acabant, des del 1973 fins al 2005 va ser l’alguatzil, i encarregat del rellotge també, Rafael Pitarch Miravet, Pere (ara que semblava que açò d’alguatzils anava de ramons). En estos anys, el rellotge va començar a manifestar els símptomes del pas del temps (mai millor dit), i ja demanava una merescuda jubilació. El 1984, sent alcalde José Manuel Pitarch Sorribes, va ser substituït per un altre electrònic, que anunciava les hores mitjançant els altaveus que es feien servir per als pregons. Junt amb ell, es va canviar l’esfera que mira vers la plaça de l’Església, que era de llautó, amb una finestreta al número tres, per «una esfera de metacrilato de matilo, luminosa por transparencia, juego de saetas, maquinilla, barra de sujeción y marco, siendo dicha esfera de un metro aproximado, de diámetro»; tot d’Industrias Salvador Manclús de València.

Estos rellotgers que hem esmentat sabem que no han sigut els únics, ja que en algunes ocasions esta pacient tasca ha sigut confiada a altres que no han treballat d’alguatzils. I com que, a hores d’ara, no ha aparegut documentació que ho corrobore, per no excloure’n cap, estos que figuren de manera oficial representen, per a tots nosaltres, a tots els qui han sigut alguna volta «encarregats del rellotge».

Que este humil article siga un sentit homenatge a tots aquells que al llarg del temps han exercit tan lloable càrrec; i com no, a eixe vell i bell enginy mecànic que, pacient i constant, d’amagat i discret, ha anat mesurant el nostre temps, el temps que hem emprat en cadascun dels nostres afers quotidians i que es comunicava amb nosaltres, de cada quinze minuts, mitjançant les veus del Vicent i la Bàrbara.

El temps, el nostre temps que fuig... I quan s’acabe, qué?: «Crist ahir i hui, principi i fi, alfa i omega. Seu és el temps i l’eternitat. A Ell la glòria i el poder, pels segles dels segles. Amén». Quan s’acabe... l’ETERNITAT, on el temps no passa.

NADAL A L'ESCOLA

Una vegada més, el Nadal ha arribat al nostre centre, el Col·legi Públic Francisco Mondragón, i com altres tants anys ressorgeixen en els nostres cors els bons desitjos. Al nostre col·legi estos dies es respirava l’ambient nadalenc en la preparació dels actes típics d’esta època: muntatge del betlem, adornament de les classes, assaig de nadales i, com no podia ser d’una altra manera, la preparació de la Tendeta Solidària.

I és que en estos dies tornen a casa els recurrents anuncis de productes típics d’estes dates, els regals que ens introdueixen en l’ambient del consumisme més desenfrenat, les festes i les llargues menjades interminables. Però el Nadal és més que tot això: el sentit d’estes festes ha d’anar més enllà de tindre uns dies de vacacions; hem de pensar en tots aquells per a qui estes festes no són com ho puguen ser d’agradables per a molts de nosaltres, bé perquè els falta alguna persona estimada, o perquè no tenen res que els cobrisca les necessitats bàsiques de supervivència.

És per això que al nostre col·legi volem inculcar en els més menuts un sentit més autèntic del Nadal com a festa d’amor, de pau i de solidaritat, intentant que es renoven valors que ens acompanyen durant tot l’any, però si és possible més encara en estos dies en què estem més sensibles a compartir amb els altres els sentiments que adés comentàvem.

Claustre de Professors

Amb esta intenció, i durant diversos anys com vostés saben, el nostre col·legi organitza un mercadet solidari amb l’objectiu de col·laborar amb els xiquets de Llallagua, a Bolívia, per als quals anem arreplegant durant tot el curs les diferents donacions de particulars que després es vendran. Estos xiquets són en la seua majoria discapacitats, i els religiosos que col·laboren amb estes associacions a Bolívia els proporcionen ajudes i un berenar cada vesprada en què se’ls ofereix llet i panellets, que per a molts representa la menjada més nutritiva del dia, ja que el nivell de pobresa d’estes famílies els impedeix tindre cobertes les més mínimes necessitats alimentàries. Al seu torn, l’associació ha creat el que allí es denomina «La cabaña del lectorcito», on també disposen de material escolar i llibres per a llegir i realitzar els deures escolars. Com veuen, quan ací comprem un xicotet objecte, no ens adonem de la bona obra que estem realitzant. Esta Tendeta Solidària s’ha celebrat enguany el divendres 21 de desembre a les 11.30 h. Allí podien comprar l’esmorzar i altres productes, i com era el nostre desig, va ser un èxit com en estos anys passats.

Per a la vesprada s’havien preparat diversos actes per a celebrar el Nadal a partir de les 15.30 h:

- Infantil. Teatre: Els pallassos a l’escola. Nadala: La nit de Nadal.

- Primer Cicle. Nadala: Camina Maria.

- Segon Cicle. Nadala: Senyora ama.

- Tercer Cicle. Nadala. Teatre: Historia de Ángeles.

Nadala amb instruments: Déme el aguinaldo.

Per a finalitzar les actuacions, tots junts entonàrem la nadala Les dotze van tocant.

També hi va haver una rifa de les cistelles i xocolatada a càrrec de l’AMPA.

Els recordem que les classes es reprendran el dilluns 7 de gener. Els desitgem unes bones festes i els millors desitjos per a l’any que ve.

L'ESCOLA DE MÚSICA

L'ESCOLA DE MÚSICA

Els passats dies 9, 10 i 11 de novembre vam celebrar Santa Cecília. Sempre parlem de la banda de música, de les cercaviles, dels sopars i dinars… però esta vegada hem preferit parlar-vos dels nous xicotets grans músics que s’han incorporat a la banda. Enguany comptem amb 7 nous fitxatges, que ja anaven fent falta perquè cada vegada en som menys:

·           Mireia Martín _______________      flauta

·           Letícia Gimeno ______________     clarinet

·           Albert Alba _________________     trompeta

·           Josep Manzana  ______________     trompeta

·           David Saura _______________        trompa

·           Alejandro Muchola    __________    oboé

·           Josep Silvestre ______________      percussió

Per a este curs, l’Escola de Música té 24 alumnes, dels quals 14 ja toquen instrument. Després de molts esforços s’ha aconseguit que a part del solfeig els xiquets tinguen mestres per a la majoria d’instruments:

·           Laura (la Vilavella) ___________     flauta

·           Emilio Molina _______________     trompeta

·           Ángel (Nules) ________________   saxo

·           Vicent Vinaixa _______________    percussió

·           Isabel Sanchis ________________   clarinet                       

I per al solfeig: Marta Manzana, Sílvia Sorribes, Sandra Galindo, Cristian Muchola i Isabel Sanchis.

Amb l’esforç de tots i l’ajuda dels pares, que sempre ens fan de taxistes, hem acudit a les concentracions d’escoles de música de la comarca celebrades des de fa tres anys, i esperem poder fer més activitats per tal que els xiquets disfruten del que és ser músic.

Per a Nadal farem un concert amb la banda en el qual els més majors que ja toquen instrument interpretaran una nadala i els més menuts en cantaran una altra. Costa molt de preparar i sense públic no és el mateix. Esperem que tots vingueu a vore’l.

Isabel Sanchis

MOVIMENT PARROQUIAL DEL 2007

BATEJOS

Julisa Miravet Miguel, Izar Jordana García, Diego Pitarch Galiana, Carla-Esther Crespo Gil, Enrique Galindo Gil, Sergi Campos Fabra, Pau Campos Fabra i Xavi Roca Sorribes.

 

MATRIMONIS

Ángel Monferrer Segarra amb Salomé Felguera Castillo.

José Vicente Martí Julià amb Rebeca Helga García Sorribes.

Ramón Galindo Manzana amb Asunción Doñate Doñate.

 

DEFUNCIONS

María Mondragón Miravet, Ramón Gómez Sorribes, Carmen Miravet Sorribes, Amado Gómez Sorribes, Victoria Eixarch Aznar, Manuel Molina Mondragón, Teresa Mondragón Miravet, Francisca Mondragón Mondragón, Josefina Sorribes Galindo, Antonio Miravet Mondragón, Rafaela Silvestre Álvaro, José Miravet Doñate i Vicente Doñate Gómez.

 

Per als amants de les estadístiques, vos adjuntem un quadre en què podeu comparar les dades del 2006 i del 2007:

                                                           2006                2007

                        - Batejos                       3                      8

                        - Matrimonis                 6                       3

                        - Defuncions                13                    13

TEMPS DE BOLETS

TEMPS DE BOLETS

No ha estat el millor any, però estem contents dels bolets trobats durant estos últims mesos, encara que no tots saben buscar-los. És a dir, hi ha zones que s’ha regirat tot el fullatge de davall dels arbres, la qual cosa impedirà que en un futur es torne a gaudir d’este aliment tan apreciat a les nostres terres. Tal vegada seria interessant fer algun curset de bolets: recol·lecció, classificació, propietats medicinals, culinàries… De segur que descobriríem altres espècies igual o més delicioses que les que solem collir...

TOTS SANTS

Com cada any, la caiguda de la fulla ens avisa que estem en la tardor, i el primer de novembre ens anuncia, amb els dies més curts, que és moment de recordar-nos d’aquells que ja no estan entre nosaltres, però que els sentim ben a prop nostre. Per això, com és tradicional per tot arreu, la gent d’Eslida s’acosta al cementeri a netejar les làpides, a portar flors al seus difunts, a recordar... i també a resar. Com a comunitat, un nombrós grup de fidels ho va fer caminant fins allí el dia de Tots Sant a la vesprada. La celebració de l’Eucaristia a l’església va ser el millor marc per a donar gràcies a Déu pel do dels seus millors fills.

JA TENIM LLUM

JA TENIM LLUM

Com va anunciar el mes passat L’Objectiu, semblava que anaven a ser instal·lades faroles a la carretera de Xova i en pocs dies hem pogut comprovar que són una realitat. Realment, eixe trajecte és més segur i bonic, i segur que, quan vinga el bon temps, abellirà més passejar per la carretera. Esperem que millores d’este tipus siguen contínues per al bé de tots els esliders i visitants.

CELEBRACIÓ MATINERA

CELEBRACIÓ MATINERA

El segon cap de setmana, coincidint amb l’estiuet de Sant Martí, els músics i socis de l’Associació Musical d’Eslida han celebrat la  festa de Santa Cecília. Els actes van començar el divendres de nit fins al diumenge: es van acollir les noves incorporacions, van participar en la celebració de la missa i van compartir el dinar.

OLI D'OLIVA

Ja estem en plena campanya de l’oliva. Es nota en el fet que durant la setmana quasi no trobem gent pels carrers del poble. Això sí, els caps de setmana al terme es pinta del color verd de les mantes i del soroll de les vares i canyes: un gran moviment de gent que cullen, pleguen i transporten les olives al molí, que enguany ha obert les portes el diumenge 18 de novembre.

UN COMPANY ESCRIPTOR

UN COMPANY ESCRIPTOR

El nostre estimat amic Òscar Pérez ens ha sorprés amb la publicació d’una edició estudiada i actualitzada de l’obra d’Antoni Roig i Civera, titulada Romeu! L’Òscar és ben conegut per tots i no calen presentacions, sinó tan sols dir que és un puntal bàsic en la vida cultural del nostre poble.

Antoni Roig i Civera (Rafelbunyol 1844-València 1898) és un autor que va desplegar entre 1870 i la fi del XIX una variada activitat cultural i literària vinculada al nucli de literats animats per Constantí Llombart i Lo Rat Penat, a València. A més de la poesia molt del gust de l’època, en teatre conreà el joguet còmic i el drama rural i històric. Romeu! és una obra de teatre concebuda a partir de l’homenatge que la ciutat de Sagunt va retre en 1888 a l’heroi de la Guerra del Francés, en el qual Roig i Civera tingué una participació ben activa. S’estrenà l’any següent a Sagunt i fou publicada a Gandia en 1890.

Desitgem anar coneixent el patrimoni literari valencià de la mà d’aquells que, com el nostre company, en saben molt.

EL TURISME RURAL COM A ALTERNATIVA ECONÒMICA EN L'INTERIOR

EL TURISME RURAL COM A ALTERNATIVA ECONÒMICA EN L'INTERIOR

El món rural es troba en un procés de canvi. Les estructures agràries perden pes i la globalització avança. Els problemes socioeconòmics que afecten les nostres societats s’aguditzen en entorns rurals, a causa de la falta de pes demogràfic, social i econòmic que tenen respecte del conjunt del país.

És en este context en què des de fa un parell de dècades sorgeix l’anomenat turisme rural o turisme d’interior. L’objectiu era evident: aportar un complement a les rendes cada vegada menors de l’agricultura, ajudar a crear alternatives d’ocupació que fixaren la població jove, posar en valor un patrimoni natural i històric que necessitava una especial atenció.

En l’àmbit del Parc Natural de la Serra Espadà, el camí a recórrer és encara llarg. Són poques les iniciatives turístiques que ofereixen els municipis de la Serra, i no obstant les condicions per al floriment d’un sector turístic fort són perfectes.

Si repassem els recursos de què disposem, la llista és aclaparadora: el parc natural més extens de la Comunitat Valenciana, la proximitat als mercats turístics, proximitat a les principals vies de comunicació, és a dir, un aïllament relatiu, un patrimoni i una història per descobrir, una xarxa de sendes pioneres en la Comunitat Valenciana, productes naturals de qualitat, aigües i fonts… En definitiva, una imatge molt positiva de territori verge encara per descobrir turísticament.

A més, cal afegir la pròpia institució del Parc Natural, que entre els seus objectius té el desenvolupament del turisme i que ha de servir de plataforma per a les iniciatives que puguen nàixer.

La pròpia característica del territori de la serra d’Espadà, amb municipis pertanyents a comarques distintes, amb llengües distintes i escassa cohesió territorial, fa que resulte quasi imprescindible la creació d’alguna figura que agrupe tota l’oferta per a posar en comú els inevitables problemes, maximitzar les solucions i generar sinergies positives.

Cursos com el realitzat al llarg dels mesos d’octubre i novembre al Centre de Visitants del Parc Natural de la Serra d’Espadà amb el títol «Activitats turístiques sostenibles en el medi rural» van en eixa direcció. Este curs ha oferit una formació pràctica a la iniciativa privada i als agents públics per a trobar projectes sostenibles de desenvolupament rural, en què el turisme rural i el respecte al medi ambient en un entorn tan privilegiat puga fructificar en realitats empresarials.

El turisme rural és, sens dubte, una alternativa viable, sostenible i rendible per als nostres municipis en la serra d’Espadà.

Salvador Andrés (Tècnic de Turisme)

SOBRENOMS D'ESLIDA*

(Els sobrenoms que ja apareixen en el segle XIX van escrits en lletra cursiva (p. ex. Caldera).

 

Abel (nom del pare); Abuelo (del seu físic); Acla; Aguassila (ofici de 1’avi); Agustines (del nom de la mare, heretat per dues germanes); Ainenca (del poble d’Aín); Alcudiera; Alejandro («j» castellana; nom del pare); Almedijano («j» castellana; vingut d’Almedíjar-Almedíxer); Ànima (costum de pregar sempre per les ànimes); Anissetos (del nom del pare); Antolino (nom del pare).

Baineta; Ballaora (gust per bailar); Barranquet; Barraques; Barreta (del nom de la fusta travessa que tancava les portes. Aquest home les robava, i després les cremava); Barró (del físic: era petit); Baronet (diminutiu del precedent); Barrufo; Barrut (caràcter); Beata (caràcter); Bigot (físic: bigot gran); Blanco (físic: color de la pell); Boba (físic); Bollo; Bona (caràcter); Bonyiga; Borinot; Borrasca; Borreguera; Borregues; Botero (ofici: fabricant de bots); Botifarra (físic: ventre gros); Botifarrera (ofici); Bouero (ofici: a les festes portava els «bous» als corrals); Bufa’m 1’Ull (físic: parpellejava d’un ull).

Cabedo (de «cabo» de la Guàrdia Civil, pare veritable: el fill no s’assemblava al pare legítim); Cabut (caràcter); Cabreta (caràcter nerviós); Cagarruta (físic: menut); Caín (caràcter dolent); Calatràs; Caldera; Calmante; Calo (de «Pasqual»); Caloio (de «Pasqual»); Camila (nom de la mare); Campana (ofici: campaner); Campanària (ofici: campaner); Canella; Cànio; Campessí (ofici: llaurador); Cantín; Carmelo (nom del pare); Carnisser (ofici); Carter (ofici); Carreguina; Cassoleta; Catra; Centeno; Cinta (nom de la mare); Cisne (nom de la botiga a Castelló); Cistellera (ofici); Clec; Clerrién (nom del pare); Coc; Coixa (físic); Colom; Compàs; Conillero (ofici: cria de conills); Corda; Cotilla; Cotilletes; Creïlletes; Cristo; Curret.

Dàtil (costum de menjar-ne); Dominga (nom de la mare); Elena (nom de la mare); Estudiantes; Felipa (nom de la mare); Fideuer (ofici); Fofeta; Formigues; Gallo (caràcter); Gamella; Garrotín; Gasparillo (de «Gaspar»); Gordo (físic); Gepa (defecte físic); Gorra; Goi; Graella; Guala; Guapa (físic); Guardiamonte (ofici); Hatxa.

Josefines (nom de la mare, portat per dues germanes); Joana (nom de la mare); Lengua (d’un cognom); Lina (nom de la mare); Lluent (físic: parpellejava dels dos ulls).

Malaüga (caràcter?); Malena (nom de la mare); Maleta (costum de viatjar amb maleta, cosa rara al poble); Mama (caràcter: marer); Manasses (caràcter: tot ho trencava); Marcelina (nom de la mare); Matacanillos (matava aquest animal a les vinyes); Mateuets; Mestre (1’únic aleshores del poble); Mimat (caràcter); Mitjadona (caràcter); Morrut (físic); Nap; Negret; Nelo (de «Manel»); Nigüero; Obrer (ofici: paleta); Oroneta (corria molt).

Patxí; Paciència (caràcter); Panxeta (físic), Panader (ofici); Panderola (del renom del trenet de Castelló. En contava sempre aventures); Panera; Panses; Papau; Peixeter (ofici); Pelà; Pelacanyes (costum, pels carrers del poble); Pelele; Pelut (físic); Pellero (ofici); Penyablanca; Peperreu (caràcter: bast); Pepeta (nom de la mare); Pepesoíbes (pronúncia defectuosa del seu nom: Josep Sorribes); Pera; Perxa; Perfecto (nom del pare); Perol; Perumet; Perrutxa (caràcter avar dels pares); Pescaire; Pitxeret (en dibuixava sempre); Pina; Pipes; Pipeta; Pistoles; Piu; Poma; Poquito; Pua (caràcter: ecònom); Puces (mal geni); Puerto; Punxonet; Quico; Quiqueretes.

Rabut (perquè venia d’Artana, a qui donen aquest malnom); Rapavelas (del comengament d’una cancó d’uns comediants que vingueren al poble); Raposa (= rabosa); Remolina; Rei (físic); Rito; Roca; Rogerica; Roges (cabell); Romero; Rullet (físic: forma del pèl); Sabre; Sacristana (ofici); Safa; Saliner (ofici: venedor de sal); Sanxa (nom de la mare); Sapet; Saua; Seba; Segarra; Sendra; Seberina (nom de la mare); Sigarrero; Sillera (ofici); Sipiano; Sola; Solfa; Sompa; Sopes; Soqueta; Sorda (defecte físic); Surdet.

Talera; Tanda; Tomassa (nom de la mare); Torian (de «Vitoriano»); Trill; Vacatxurra (criava vaques, i a una li faltava una banya); València (en parlava molt); Vallero (de la Vall d’Uixó); Voltahòmens (caràcter: mal geni); Xaca (portava americana, fet estrany aleshores); Xaparro (físic baix); Xarlot; Xato (físic); Ximo (diminutiu de Joaquim); Xoua; Xorís; Xoveret (vingut de Xova); Xotxa; Xuli (del castellá «chulo», per la manera de portar la gorra); Xulleta; Xutxa (per camussa, semblança amb un gos); Iaio; Zacarias (nom del pare).

 

* Extracte revisat d’un treball realitzat per al professor Dr. Miquel Arbona - Universitat de Barcelona

Albert Sanjosé Latorre

ADVENT

ADVENT

Tota persona, des de la creació, està en un advent, en una espera continuada.

Segons el llibre del Gènesi, Déu promet un redemptor. I tota la humanitat, patriarques i profetes de tots els temps, han esperat el compliment de les promeses. Les dones volien ser mares per si naixia d’elles el Messies esperat. Segles i segles esperant, en estat d’Advent.

Arriba el Messies, nascut de Maria Verge i acaba l’Advent dels qui esperaven la promesa de Déu. Havia arribat la plenitud dels temps.

Ara, en el temps de l’Església, cada any quan arriba Nadal revivim aquell Advent dels nostres avis llunyans.

Tot i tindre el Messies, ja fa 2000 anys les persones d’ara estem vivint en ple Advent, en plena espera. Què esperem més? Esperem este Messies, Jesucrist, que torne, ara gloriós, a tancar la història dels homes. Quan serà?, no ho sabem. Per això esperem, estem en Advent continuat. La vida de l’home, com veieu, és estar en espera, en Advent.

I mentre esperem que Jesús torne gloriós a tancar la història, hem d’estar molt atents a les vingudes de Jesús enmig nostre. Bé en el pobre, o bé en l’Eucaristia, en la Paraula de Déu, en el xiquet que no té alegria, en els homes i dones del món que passen fam, guerra i violència. Jesús passa cada dia pel costat nostre. Cal anar amb els ulls ben oberts per saber-lo descobrir.

Com veieu, el centre de la vida de tot home i tota dona és esperar. Perquè Déu sempre ve a nosaltres. Però no ens diu el dia ni l’hora. Per això, unit a la vida feta Advent, hem d’afegir la vigilància, estar a punt. I això en diem pregària.

El poble sempre ha pregat quan esperaven el Messies. I prega ara per la vinguda gloriosa del Senyor. I continua pregant per tindre el ulls ben nets per veure Jesús pels carrers dels nostres pobles, pels hospitals, enmig del immigrants… veure’l en el rostre de tot home.

No trenquem la cadena dels patriarques i profetes. Continuem esperant. Fem que cada dia siga Advent.

Bon Nadal… mentre esperem les altres vingudes del Senyor.

Mossén Joan Güell

D'AÍN A BUENOS AIRES

D'AÍN A BUENOS AIRES

En les passades eleccions, una de les propostes que figurava en algun programa polític era la d’il·luminar amb faroles des de la carretera d’Aín fins a Buenos Aires. No es posarien contents ni res els argentins! Tot ple de llums travessant l’Atlàntic fins al bressol del tango!...

Déu meu, que ningú no es confonga! Es tracta de posar llums al llarg de la pujada de la carretera de Xóvar, anomenada carrer del Bon Aire. Tal vegada les marques que han aparegut pintades en eixe trajecte, cada 25 metres aproximadament, volen dir que el projecte va avant.

Estaria bé, perquè és un camí pel qual passeja molta gent i realçaria molt el nostre poble.

RECORDEM EL NOU HORARI D'HIVERN

            • Misses:

                        Laborables, dissabtes i vespres de festes: 18.30 h.

                        Diumenges i festes: 10.30 h.

            • Despatx parroquial: després de la missa dels dies laborables, durant una hora.

                        Tel. 964 62 82 32 i 699 809 639

                        Correu electrònic: parroquiaeslida@yahoo.es

EL FUTUR DELS POBLES DEL PARC

El diumenge 14 d’octubre, a Suera vam disfrutar de la trobada de la gent dels pobles que formen part del Parc Natural de la Serra d’Espadà, i ho diem bé, de la gent, perquè els artesans de molts pobles van acudir a participar i a promocionar els pobles, mentre que a nivell institucional sols van acudir els ajuntaments de l’Alcúdia de Veo, Assuévar, Xóvar, Tales i la Vall d’Almonacid (dels 19 que es beneficien del parc) i les dos Mancomunitats (Espadà-Millars i Alt Palància). Felicitem l’acollida i la implicació del poble de Suera, i esperem que la resta de municipis tinguen en compte que el futur dels pobles està en les mans de tots i totes.

COMENÇA LA CATEQUESI

COMENÇA LA CATEQUESI

Un any més ha començat la catequesi parroquial, amb la novetat que enguany reprenem la preparació per al sagrament de la Confirmació. Huit xics i xiques varen començar el dissabte 20 d’octubre les sessions amb els seus catequistes. Esperem que perseveren i descobrisquen que val la pena seguir a Jesús i comprometre’s amb Ell. Els més menuts (de 2n i 3r de Primària) també es preparen per a la Primera Comunió. Ells varen començar la primera setmana d’octubre.

Des d’ací volem agrair l’esforç i la dedicació dels catequistes per fer este servici a la comunitat cristiana. Cal fer també una crida als pares per tal que s’ho prenguen amb responsabilitat. No es tracta d’una activitat més de les que fan els seus fills, sinó d’un pilar fonamental en la seua personalitat.

VIATGE A LA COSTA BRAVA

Aprofitant la festivitat del Nou d’Octubre, l’Associació d’Ames de Casa va organitzar un viatge a la Costa Brava (Lloret de Mar, Girona, Figueres, Cadaqués…). De matinada, i ple l’autobús (esta vegada sí que s’ha aconseguit omplir totes les places), el dia 6 d’octubre movien cap a terres catalanes per a passar quatre dies de festa i esplai. Quasi un mes després, encara se senten contalles i rialles d’un viatge molt complet i divertit.

UNA VISITA PER A CONÉIXER-SE

UNA VISITA PER A CONÉIXER-SE

El 17 de octubre van visitar Eslida l’alcalde de Palafrugell, un tècnic i el director del Museu del Suro per a oferir la possibilitat que Eslida, per la seua tradició suberícola, estiga en la Xarxa Europea de Territoris Surers (RETECORK). Es van reunir a l’Ajuntament i després van visitar el Centre de Visitants del Parc, la trituradora de suro i la fàbrica de RXG. Ara només falta l’aprovació del Ple de l’Ajuntament per a entrar a formar part d’una xarxa que creiem que només pot ser beneficiosa.

L'ARC DE LA RAMBLA

L'ARC DE LA RAMBLA

Com tots heu vist, durant el mes d’octubre s’han estat fent treballs de restauració en l’aqüeducte de la Rambla i de neteja dels seus voltants. Amb este tipus de decisions, sembla que comencem a valorar el nostre patrimoni històric i arquitectònic.  Esperem que esta siga la primera d’una sèrie d’actuacions que ens ajude a cadascú a conservar i mimar la nostra cultura, tant a nivell particular com de les institucions.