Al llarg d’este mes, l’Associació d’Ames de Casa ha organitzat la celebració de Santa Àgueda, com a patrona seua, i Sant Valentí. Comuniquem que estan preparant l’assemblea extraordinària per al pròxim 8 de març per a informar les sòcies de les gestions fetes en el 2007, i recordem la importància de l’assistència de les sòcies per a donar suport al treball de la Junta.
El passat diumenge 10 de febrer, a la concatedral de Santa Maria de Castelló, varen ser entregades de mans del nostre bisbe, Mons. Casimiro López, les credencials de Ministres Extraordinaris de la Comunió. En esta ocasió, a més de renovar els nostres amics José Vicente i Emilio, n’ha instituïdes de noves, la qual cosa evidencia que continua havent gent compromesa, generosa i activa en les nostres «comu-unitats» parroquials. El ministre instituït, no ordenat, no és més que un membre de la comunitat a què pertany, que fa el servici d’ajudar el rector a distribuir la Comunió en les celebracions i portar-la als malalts que no poder assistir a les celebracions a la parròquia. Este servici és confiat a la persona que serveix, per a fer-lo dins el territori de la comunitat parroquial de la qual forma part, amb el guiatge i la cura del responsable d’eixa comunitat, és a dir, el rector. Es dóna per un temps determinat renovable, concretament per un període de tres anys, a la fi dels quals, prèvia la formació adient, es pot renovar. Donem gràcies a Déu perquè continua suscitant en les nostres comunitats la generositat i la disponibilitat entre les persones que les integren, que dediquen una part del seu temps a ser «servents de servents del Crist».
El diumenge 16 de març no podeu faltar a la representació anual de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Serà a les 5 de la vesprada, i hi ha moltíssima il·lusió.
Intentaré explicar-vos el perquè d’açò. La primera cosa que cal tindre en compte és que hi ha moltes festes que van lligades a la Pasqua, com ara el Dimecres de Cendra, que marca el començament de la Quaresma (quaranta dies abans de la Setmana Santa), la festa de Sant Lleó, Pentecosta (cinquanta dies després de Pasqua), el Corpus (amb la gran preocupació que suposa això per als pares dels xiquets que han de prendre la Primera Comunió, perquè clar, s’ha de reservar el restaurant, que de l’església ja se n’ocuparà el rector...). I si vols desplaçar-te a Castelló per gaudir de les festes de la Magdalena (tercer diumenge de Quaresma) tens la mateixa, que no saps mai quan cauen. En definitiva, que no ens aclarim i que cada any ho tenim difícil per a programar-nos les vacances. Molts pensen que estes celebracions haurien de tindre un dia marcat i fix, però això també ocasionaria molts problemes i la realitat és la que tenim.
Si prenem com a punt de referència la Pasqua per a establir el calendari, hem de mirar arrere perquè això és una herència del judaisme.
Nosaltres utilitzem el calendari solar (un any és el temps que li costa a la Terra de fer la volta al Sol), mentre que els jueus utilitzen el calendari lunar (l’any té 354 dies i els mesos corresponen al cicle lunar complet. Cada quatre anys els jueus intercalen un mes).
Els jueus celebren la Pasqua, que commemora l’eixida del poble esclau d’Egipte (el pas de l’esclavatge a la llibertat) i ho fan el 14 del mes de Nissan (aproximadament entre el març i l’abril). Eixe dia correspon a la primera lluna plena de primavera. Nosaltres, els cristians, anomenem Pasqua a la celebració de la Resurrecció de Jesucrist (que passa de la vida a la mort) i, com que sempre ho fem en diumenge, podem deduir que és el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera. Clar, com que el nostre calendari no es regeix per la Lluna, sinó pel Sol, no podem donar una data exacta a eixa lluna plena i per això va canviant.
El Primer Concili de Nicea (any 325) va decretar que la pràctica romana per a determinar el diumenge de Pasqua havia d’observar-se en tota l’Església.
Evidentment, per a saber quan serà Pasqua en tal o qual any no cal estar mirant la lluna tots els dies. Hi ha calendaris en què ja podem saber amb anticipació quan serà.
No sé si vos ha quedat clar, però per curiositat, l’any que ve (2009) Pasqua serà el 12 d’abril i l’any 2020 també serà eixe mateix dia.
Mossén Salvador Prades
Sabem per què els nostres joves suspenen tant? Per què els costa tant fer els deures, estudiar, anar a l’escola i més a l’institut? Com és que no volen aprendre? Tots sabem que per a algunes coses són molt espavilats, fan servir tot tipus de maquinetes com mòbils, MP3, MP4, videoconsoles, etc. sense cap problema. Qui d’ells no sap entrar a Internet per a buscar la informació que els interessa?, i això intenten fer-ho sense ajuda de majors, com no? Són intel·ligents i tenen molta curiositat en aprendre algunes coses que són més difícils i que als pares ens arriben a preocupar. QUÈ ESTEM FENT?
Pares i mestres, de la mà, tenim la responsabilitat de MOTIVAR els xiquets i xiquetes per tal que l’aprenentatge a l’escola els interesse, que tinguen curiositat per saber aquelles coses que allí els ensenyen.
Un xiquet motivat és un xiquet feliç. Hem de potenciar la satisfacció personal del xiquet quan gràcies al seu esforç aconsegueix els objectius. Eixe és el millor premi. A la fi, el benefici que obtenen és per a ells, i no com moltes voltes pareix, siga per als pares. Cada xiquet ha de poder desenvolupar les seues pròpies capacitats: uns en tindran més, altres en tindran de diferents, però que tots tenen dret a desenvolupar-les, tant al qui aparentment li resulta més costós, com a qui aparentment va sobrat. Ells necessiten avançar i així se sentiran satisfets.
De tot això i molt més s’ha parlat en unes jornades que han tingut lloc a la Diputació de Castelló els dies 23, 28, 29 i 30 de gener. Les han impartides professionals, coneixedors de la matèria, entre altres professors d’universitat, psicòlegs i fins i tot un químic i hipnòleg clínic (per allò de la importància d’estar relaxat a l’hora d’estudiar).
Ha resultat molt interessant i el CP Francisco Mondragón d’Eslida ha estat representat per dos dels seus mestres, que sense cap dubte sabran motivar els xiquets i informar els pares. Com a mare d’alumnes done suport i agraïsc este tipus d’iniciatives pensades per a una millora en matèria educativa.
Sofia Gimeno
Un dels «Objectius del Mil·lenni» per a l’any 2015, formulats per les Nacions Unides, és «promoure l’autonomia de la dona i la igualtat de gènere». Amb el lema «Mares sanes, dret i esperança», Mans Unides inicia la Campanya 2008 per a posar en relleu la insubstituïble identitat de la mare en la vida familiar i de la dona en el desenvolupament de la societat.A l’Àfrica, una de cada 16 dones mor com a resultat de les complicacions durant l’embaràs o el part i, en els països industrialitzats, la mortalitat derivada de la maternitat és només d’una cada 4.000. Podríem enumerar molts fets denunciant la condició precària de la dona i també moltes raons per no quedar-nos indiferents.
Promoure projectes sanitaris en centres de salut que treballen per millorar les condicions de vida de les poblacions i finançar projectes educatius que donen les mateixes oportunitats als xiquets i a les xiquetes o als jóvens i a les jóvens: estos són els objectius marcats per Mans Unides. Per aconseguir-los, Mans Unides necessita el suport de tots i totes, i confia en la nostra col·laboració a la Campanya 2008.
Com tots els anys, des de ja en fa quasi 50, ha arribat el segon cap de setmana de febrer, i Mans Unides toma a demanar la col·laboració de totes les persones de bona voluntat.
Hi ha una cosa que a totes les persones ens ha de preocupar: al món hi ha milions de persones que passen fam, o passen per circumstàncies extremes. Els cristians, davant d’estes coses, no podem passar de llarg: hem de fer alguna cosa, encara que siga una gota en la immensitat de l’oceà, però cal fer alguna cosa. Així ho va entendre l’Acció Catòlica fa uns anys i va crear esta campanya d’ajuda al Tercer Món; es donava per suposat que no era la solució al problema de la fam, però era un pas: que almenys en un lloc concret es faça alguna cosa perquè un grup d’éssers humans visquen amb un poc més de dignitat
El projecte d’enguany és el següent: un programa de desenvolupament integral a vint pobles a l’Índia. El treball que es farà serà en els següents àmbits: Educació, Sanitat i Higiene, Treball i Organització Social.
Com es pot veure, abraça molts àmbits, i la raó és que el que es pretén evitar és que estes persones s’hagen de traslladar a les grans ciutats, on la majoria de les vegades serien explotats per les màfies i per gent sense escrúpols. Amb este programa es podrien valdre per elles mateixes als seus pobles, tindre les seues pròpies escoles, els seus dispensaris mèdics, i fonamentalment tindre els llocs de treball.
Com es pot observar, el treball de Mans Unides i el de moltes altres persones és el dels drets humans. El fet que caracteritza Mans Unides, i tants missioners i missioneres, que són els qui en els llocs concrets porten a terme estos projectes, és que ho fan des de la seua fe en el Crist.
Este treball, per a tots ells, naix a partir de la seua fe, ja que el que intenten fer és que el seu projecte, el projecte del Crist, la seua voluntat, siga una realitat. Que hi haja llibertat, justícia, respecte a la vida, pau, fraternitat, joia; tot açò forma part del que el Crist vol per a tots nosaltres. El que hem de fer els qui ens considerem seguidors seus és que això siga una realitat.
La campanya, en cadascuna de les poblacions de la zona, constarà d’unes activitats: exposicions, visites a escoles, festivals infantils, sopars de la fam, col·lectes a les parròquies. Els Sopars de la Fam, ja s’han realitzat en algunes poblacions, com Nules o la Vall d’Uixó, i continuaran en altres pobles. En estos sopars s’explica el resultat dels projectes dels anys anteriors i s’anuncien els projectes de l’any present. Enguany, com en anys anteriors, també a Eslida es farà el Sopar de la Fam; tan sols queda determinar la data.
Mossén Vicent J. Paulo
Pels carrers del poble i per les pistes estan col·locant uns indicadors que orienten les persones visitants a anar als llocs principals d’Eslida, del seu terme o com trobar els senders. Convé agrair a qui corresponga, és a dir, al Centre de la Serra, que haja materialitzat este projecte amb la màxima correcció i anomenant les coses tal com es diuen. Encara que ens parega una futilesa, és molt important fixar la toponímia (els noms de lloc) en la llengua que els va generar. La nova retolació permetrà recuperar el nom tradicional d’algun lloc destacat, com ara la Font de Gregori, on estan les taules, més coneguda per la fonteta de baix de Matilde.
En ple hivern, el dissabte 19 de gener, la figura de sant Antoni va tornar a convocar a la gent d’Eslida per als actes tradicionals en honor al sant: la benedicció dels animalets, l’encesa de la foguera, els bunyols i la mistela... L’animació va omplir el carrer de Sant Antoni i la plaça del Mestre Arnau. L’endemà, diumenge, l’eucaristia en el seu honor també va ser un acte especialment viscut.
A la nostra Comunitat són moltes les festes que tenen el foc com a protagonista, i a les comarques castellonenques este ritu gira entorn d’este sant que, en els primers segles del cristianisme ho va deixar tot seguint la crida de Jesús: «Si vols ser perfecte, ven tot el que tens...». Es va retirar al desert per portar una vida de pregària solitària i va iniciar un moviment espiritual que ha donat grans beneficis a la vida de l’Església: el monacal.
Cal agrair a tots els que fan possible la continuïtat d’esta festa, l’esforç realitzat. D’una manera especial la nostra admiració a l’Associació d’Ames de Casa per la seua contribució a mantindre el nostres costums.
Ja tenim les dades de l’almàssera de la campanya 2007-2008, facilitades per la SAT. Entre els 77 socis que enguany han portat olives al molí (90 el 2006-2007) s’han molt 69.306 quilos d’olives (quasi la meitat de l’any passat, que eren 147.164 quilos) que han donat 13.820 quilos d’oli, fet que representa un percentatge del 20%, quasi tres punts més que l’any passat (17,75%). La conclusió és que la campanya 2007-2008 ha sigut més pobra en quilos d’olives però el percentatge ha resultat millor que en anys anteriors. Els socis van passar a retirar l’oli el 27 de gener.
El diumenge 13, amb l’assistència d’una quantitat important de socis, va tindre lloc l’assamblea, bàsicament per a organitzar el calendari d’assajos i conéixer la disponibilitat dels participants. Cal assenyalar que hi ha diverses baixes per problemes d’agenda i incorporacions noves, com és el cas de Nereida i de les xiquetes i xiquets que prenen enguany la comunió. Es recorda la importància d’assumir cadascú la seua responsabilitat d’acudir als assajos, que van començar el diumenge 20 a les 17.00 h, a la plaça del Mestre Arnau.
Un any més L’Alé ens ofereix l’oportunitat d’obrir si cal una miqueta més la Parròquia al poble oferint el balanç econòmic de l’exercici 2007.
Els números solen ser una cosa que no ens fa massa gràcia, però com més clars millor i sempre amb la idea de mostrar l’agraïment a tota aquella gent generosa que ha anat contribuint al manteniment del nostre patrimoni religiós, les activitats pastorals i la comunió amb l’Església diocesana i universal per mitjà de les distintes col·lectes. Ahí va la informació:
Entrades
Romanent any 2006 | 15.441,51 |
Ingressos per servicis | 2.220 |
Ingressos financers | 8,63 |
Subvenció Conselleria Cultura | 585 |
Col·lectes per a la Parròquia | 6.037 |
Donatius | 965 |
Col·lectes diocesanes | 3.890 |
| Total | 29.147,14 |
Compres (material de culte...) | 3.716,84 |
Impostos | 203,53 |
| Subministraments i conservació | 4.644,51 |
Activitat pastoral | 797 |
Funcionament | 932,36 |
Fons Comú Diocesà | 750 |
Col·lectes diocesanes | 3.980 |
| Total | 15.024,24 |
Com a despeses importants cal destacar que en passar l’estiu es va revisar el teulat de l’església perquè hi havia filtracions d’aigua i feia molts anys que no s’havia netejat, la qual cosa feia urgent una intervenció d’este tipus.
Un capítol molt important a destacar és el de la contribució dels fidels d’Eslida a les campanyes organitzades per recaptar fons per a diversos fins. Cal remarcar que per a la Campanya de la Fam s’han arreplegat 1.665 euros, i per a Caritas Diocesana se n’han enviat 865.
Totes estes xifres no tindrien major importància si no ens revelaren una actitud que es fa present al llarg de tot l’any, i que és la generositat dels creients i d’altres persones que, sense tindre contacte amb la Parròquia, consideren que l’Església ofereix totes les garanties per a destinar les seues aportacions als fins desitjats, especialment en tot el que fa referència a l’ajuda als més pobres d’ací o en el Tercer Món.
L’any 2008 suposa per als cristians un nou repte en haver canviat el sistema de finançament que fins ara regia a Espanya. És cosa ben sabuda per tots que en la Declaració de la Renta es podia destinar una xicoteta quantitat a l’Església Catòlica. Cada any, l’Estat decidia quin era el total que l’Església rebria i si no s’hi aplegava, el completava. Ara això canvia: l’Església sols rebrà allò que els ciutadans designen directament com a donatiu per a l’Església. Per tant, els catòlics hem de prendre consciència de la nostra responsabilitat en el sosteniment de la comunitat eclesial i aportar-hi els recursos necessaris per tal que esta puga continuar desenvolupant la seua missió.
Mossén Salvador Prades
Reunida la junta per a valorar els betlems, es va acordar agrair la participació, fer un reconeixement a les peculiaritats de cada participant i l’obsequi d’un llibre que es va regalar el dia del Reis.
- Diploma al més treballat: Vicente i Nacho Saurí
- Diploma al més original: Neus i Lluna Pitarch
- Diploma al més alegre: néts del tio Pere
- Diploma al més tradicional: Irene Molina
- Diploma al més dolç: Martín Chesa i nebots
- Diploma a l’esforç personal: Carmen Masip
- Diploma al més atrevit: Guadalupe Manzana
- Diploma a la figura més entranyable: Maria Segarra
- Diploma al més visitat: Bar Paquita
- Diploma i menció especial al més solidari: Valentín Paulo
Impaciència era la paraula. Des dels més grans als més menuts, tots érem conscients que els Reis estaven a punt d’arribar. Enguany havien unit esforços l’Ajuntament, la Comissió de Festes, la Banda de Música i Associació «La Passió» per tal d’aconseguir donar a l’acte de recepció dels Mags la sumptuositat que Ses Majestats es mereixien. Poc abans de les 7.30 de la vesprada, els membres de l’Associació Cultural «El Puntal de l’Aljub-La Passió» i algun que altre veí van eixir a buscar els Reis Mags per a acompanyar-los a l’entrada del poble, on els esperava la Banda de Música i la Corporació Municipal per a entregar-los la «Clau del Poble». Contents per l’acollida rebuda, els Mags van pujar a la plaça de l’Església, on van oferir, com diu la tradició, els seus presents al Jesuset: or, encens i mirra. Allí mateix, després de la recollida de menjar que la parròquia havia fet per al menjador de transeünts del «Pare Ricardo» de Castelló, i on havia participat una gran quantitat de veïns, es va fer el lliurament dels diplomes a les diferents categories en el Concurs de Betlems organitzat per «La Passió». Una altra de les novetats va ser l’entrega dels regals, ja que per primera vegada no es feia al saló d’actes de la Casa de la Cultura, sinó a la plaça de l’Església, en un escenari fet per a l’ocasió. En eixe lloc, un per un van passar tots els xiquets i xiquetes que havien sigut bons per rebre els regals que els Reis Mags de l’Orient els havien portat, perquè els que no havien fet bondat el que tenien era...
Alex gimeno
El número 83 de L’Alé (2006) informava que unes tècniques de la Conselleria de Cultura havien visitat el nostre poble per tal de catalogar alguns béns patrimonials que havien merescut la seua atenció. En el catàleg en línia de l’Àrea de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura podem consultar una part de la informació bàsica sobre els béns del patrimoni cultural d’Eslida estudiats en 1993. Si llegiu atentament estes fitxes, trobareu algunes informacions molt interessants que no s’havien difós massa.
Hui oferim un resum de les fitxes dels béns immobles d’etnologia (el Molí d’Aire i el Crist de la Carrera). En una altra ocasió publicarem els informes dels béns immobles (l’aqüeducte de la rambla, la cova de l’Oret i el castell).
Descripció: El Molí d’Aire d’Eslida es situa al capdamunt d’un petit tossal de forma cònica situat al nord-oest de la vila, al si de la serra d’Espadà, als peus de la qual, vers el llevant, s’obri la petita vall del riu d’Eslida o Rambla d’Artana. Tot l’entorn es caracteriza per l’abrupte paisatge típic d’Espadà, amb restes d’abancalament agrícola de secà majoritàriament abandonat. L’única tipologia constructiva de l’entorn pròxim són els aterrassaments agrícoles amb màrgens de pedra en sec. Llevat del camí del Fonillet, via tradicional a hores d’ara inclosa dins els «senders internacionals», pel llevant del molí corren les carreteres locals que comuniquen Eslida amb Aín, Artana i Xova.
Correspon a una estructura aïllada, amb forma de tendència troncocònica, més ampla que alta, que s’alça sobre la roca natural del tossal. Està bastit amb blocs de pedra carejada o no, travats amb morter de calç que configuren un gruixut mur, més ample a la base que a l’extrem superior. Presenta una porta orientada al migdia, amb llinda de paredat lleugerament arquejada.
El seu interior no presenta una planta estrictament circular, amb el costat SE de la porta, recta i de major amplària de l’altra brancalada, tot descrivint una mena de pilastra semblant a la que trobem al costat oposat. No conserva restes de l’escala, que ha estat desmuntada totalment, ni marques de la volta, element que no existiria en aquest molí. A l’interior i a l’exterior conserva restes d’enlluit de morter de calç i taques de pintura blanca de calç. Cal suposar que el pis superior seria sustentant per un lleuger embigatge del qual no es conserven restes. Sobre la paret del pis superior s’observen forats oposats, un a un, que descriuren l’estructura d’un embigat en forma de creu que sustentaria la coberta. A la planta baixa, en el sector NW, hi existeix un gran armari empotrat sobre el mur, de 152 x 116 x 78 cm. També davall de l’escala hi havia un armari del qual es conserven dos finestres oposades (al S/SE i N/NW) amb esplandit (més amples cap a l’interior). Els materials emprats consta de blocs calcaris i d’arenisca del mateix indret. Morter de calç. Realitzat amb paredat d’obra comú de blocs, carejats o no, disposats en filades més o menys horitzontals, travades amb morter de calç.
Data de construcció: segle XVIII-XIX?
Estat: El risc de conservació depén de les inclemències del temps i l’acció incontrolada.
Autors de l’informe: Joaquim Bolufer Marqués i Jaume Buigues i Vila (1993).
Croquis del Molí d’Aire realitzat pels tècnics que van redactar l’informe de 1993.
Descripció: Santo Cristo. En una cruz de trazos regulares, Cristo Crucificado, robusto, con nimbo resplandeciente; entre nubarrones morados muy espesos; en un paisaje plano de trazo minucioso con herbajes y al fondo derecho y visible un monasterio murado, posiblemente alusión a la ciudad de Jerusalén. La orla tiene doble filete amarillo con perfilado naranja interior. Realizado en pintura cerámica polícroma vidriada sobre fondo estamnífero liso. Posee inscripciones: (En cartela sobre la cruz) «INRI». El retablo tiene un formato rectangular vertical, cuyas dimensiones son 0,8 x 0,6 m.
Tiene un total de 12 piezas; las dimensiones de cada pieza individualizada es 0,2 x 0,2 m. No presenta fornícula, pero hay un tejadillo metálico y de madera a dos aguas con farol de forja en el centro.
Data de construcció: segunda mitad del s. XIX.
Estat: Íntegro, sin roturas. El riesgo de destrucción es escaso; acaba de ser reinstalado.
Autor de l’informe: Inocencio V. Pérez Guillén (1993).
Óscar Pérez Silvestre
El Nadal és un temps de tradicions, unes més arrelades en la fe cristiana i altres que han anat afegint-se al llarg dels segles sense tindre massa a vore amb el naixement de Crist, però totes ens ajuden a mantindre viu el caliu d’estes festes. Muntar el betlem a les nostres cases és una d’eixes coses que no passen mai de moda i que es resisteixen a desaparéixer d’esta societat nostra dominada de les presses, els costums importats d’Amèrica o la banalització dels sentiments més profunds. L’Associació «El Puntal de l’Aljub» contribueix a dignificar l’esperit nadalenc amb el Concurs de Betlems. Cada vegada són més les famílies que hi participen i esperem que este concurs contribuïsca a animar-nos més a retrobar-nos amb una tradició tan bonica.
Este mes ha tingut lloc l’Assemblea General de l’Associació de Jubilats del poble, i encara que van ser pocs els participants es va tractar la necessitat d’alguna persona que assumisca la gestió del bar i també els càrrecs que queden vacants en la Junta, que són la Presidència, Secretaria i Tresoreria. Reconeixem i agraïm la labor de les persones que han treballat en estos càrrecs i animem els socis i sòcies a presentar-se voluntaris o voluntàries a fi que no desaparega l’associació ni els assoliments actuals en benefici del col·lectiu dels jubilats del nostre poble.
L’Associació Musical Santa Cecília ens ofereix un concert el dissabte dia 29 a l’església per a celebrar el Nadal amb la població. Els felicitem i els animem a continuar organitzant activitats perquè la música és part de la nostra cultura.
Justament un mes després de l’obertura del molí (18-11-2007), ha acabat la campanya 2007. Enguany ha sigut una campanya curta en dies (trenta dies escassos) i curta en quilos d’olives (69.000), aproximadament la meitat que l’any 2006. No és encara el moment de parlar de percentatges, del repartiment de l’oli, dels socis que han portat olives, etc., però en disposar de la informació vos ho farem saber.
Un dels actes prenadalencs que s’està instaurant com una tradició a les nostres cases és la demostració culinària que porta a terme l’Associació d’Ames de Casa. I així, enguany cinc són les cuineres eslideres que han fet possible que el Dia de la Constitució, trenta-dos persones gaudiren de plats tan selectes i dignes dels millors restaurants, entre els quals destaquem el rotllo de carn amb xampinyons i porro, la tortada de pinya, el mero amb salsa verda i gambes i cloïsses, el flam de galetes, l’ensaladilla amb croissants i gambes al cava o la tortada de taronja. Gràcies a Elvira, Glòria, Ana, Carmen i Lola per compartir els vostres coneixements.
Un any més, el nostre amic Valentín ha muntat el Betlem parroquial, amb la novetat que enguany, en lloc d’estar situat als baixos de la Casa Abadia, el podem vore a la capella del Sepulcre, dins del temple parroquial. El lloc resulta més digne i més fàcil de visitar. El podeu vore mitja hora abans de les misses i una estoneta en acabant. Li agraïm a Valentín, una vegada més, la constància, imaginació, art i il·lusió que posa any rere any en l’elaboració d’esta representació plàstica del naixement de Jesús.