EL NOSTRE PATRIMONI (I)

El número 83 de L’Alé (2006) informava que unes tècniques de la Conselleria de Cultura havien visitat el nostre poble per tal de catalogar alguns béns patrimonials que havien merescut la seua atenció. En el catàleg en línia de l’Àrea de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura podem consultar una part de la informació bàsica sobre els béns del patrimoni cultural d’Eslida estudiats en 1993. Si llegiu atentament estes fitxes, trobareu algunes informacions molt interessants que no s’havien difós massa.

Hui oferim un resum de les fitxes dels béns immobles d’etnologia (el Molí d’Aire i el Crist de la Carrera). En una altra ocasió publicarem els informes dels béns immobles (l’aqüeducte de la rambla, la cova de l’Oret i el castell).

  

El Molí d’Aire

Descripció: El Molí d’Aire d’Eslida es situa al capdamunt d’un petit tossal de forma cònica situat al nord-oest de la vila, al si de la serra d’Espadà, als peus de la qual, vers el llevant, s’obri la petita vall del riu d’Eslida o Rambla d’Artana. Tot l’entorn es caracteriza per l’abrupte paisatge típic d’Espadà, amb restes d’abancalament agrícola de secà majoritàriament abandonat. L’única tipologia constructiva de l’entorn pròxim són els aterrassaments agrícoles amb màrgens de pedra en sec. Llevat del camí del Fonillet, via tradicional a hores d’ara inclosa dins els «senders internacionals», pel llevant del molí corren les carreteres locals que comuniquen Eslida amb Aín, Artana i Xova.

Correspon a una estructura aïllada, amb forma de tendència troncocònica, més ampla que alta, que s’alça sobre la roca natural del tossal. Està bastit amb blocs de pedra carejada o no, travats amb morter de calç que configuren un gruixut mur, més ample a la base que a l’extrem superior. Presenta una porta orientada al migdia, amb llinda de paredat lleugerament arquejada.

El seu interior no presenta una planta estrictament circular, amb el costat SE de la porta, recta i de major amplària de l’altra brancalada, tot descrivint una mena de pilastra semblant a la que trobem al costat oposat. No conserva restes de l’escala, que ha estat desmuntada totalment, ni marques de la volta, element que no existiria en aquest molí. A l’interior i a l’exterior conserva restes d’enlluit de morter de calç i taques de pintura blanca de calç. Cal suposar que el pis superior seria sustentant per un lleuger embigatge del qual no es conserven restes. Sobre la paret del pis superior s’observen forats oposats, un a un, que descriuren l’estructura d’un embigat en forma de creu que sustentaria la coberta. A la planta baixa, en el sector NW, hi existeix un gran armari empotrat sobre el mur, de 152 x 116 x 78 cm. També davall de l’escala hi havia un armari del qual es conserven dos finestres oposades (al S/SE i N/NW) amb esplandit (més amples cap a l’interior). Els materials emprats consta de blocs calcaris i d’arenisca del mateix indret. Morter de calç. Realitzat amb paredat d’obra comú de blocs, carejats o no, disposats en filades més o menys horitzontals, travades amb morter de calç.

Data de construcció: segle XVIII-XIX?

Estat:    El risc de conservació depén de les inclemències del temps i l’acció incontrolada.

Autors de l’informe: Joaquim Bolufer Marqués i Jaume Buigues i Vila (1993).

   

Croquis del Molí d’Aire realitzat pels tècnics que van redactar l’informe de 1993.

    

Crist de la Carrera

Descripció: Santo Cristo. En una cruz de trazos regulares, Cristo Crucificado, robusto, con nimbo resplandeciente; entre nubarrones morados muy espesos; en un paisaje plano de trazo minucioso con herbajes y al fondo derecho y visible un monasterio murado, posiblemente alusión a la ciudad de Jerusalén. La orla tiene doble filete amarillo con perfilado naranja interior. Realizado en pintura cerámica polícroma vidriada sobre fondo estamnífero liso. Posee inscripciones: (En cartela sobre la cruz) «INRI». El retablo tiene un formato rectangular vertical, cuyas dimensiones son 0,8 x 0,6 m.

Tiene un total de 12 piezas; las dimensiones de cada pieza individualizada es 0,2 x 0,2 m. No presenta fornícula, pero hay un tejadillo metálico y de madera a dos aguas con farol de forja en el centro.

Data de construcció: segunda mitad del s. XIX.

Estat: Íntegro, sin roturas. El riesgo de destrucción es escaso; acaba de ser reinstalado.

Autor de l’informe: Inocencio V. Pérez Guillén (1993).

Óscar Pérez Silvestre