SOBRENOMS D'ESLIDA*

(Els sobrenoms que ja apareixen en el segle XIX van escrits en lletra cursiva (p. ex. Caldera).

 

Abel (nom del pare); Abuelo (del seu físic); Acla; Aguassila (ofici de 1’avi); Agustines (del nom de la mare, heretat per dues germanes); Ainenca (del poble d’Aín); Alcudiera; Alejandro («j» castellana; nom del pare); Almedijano («j» castellana; vingut d’Almedíjar-Almedíxer); Ànima (costum de pregar sempre per les ànimes); Anissetos (del nom del pare); Antolino (nom del pare).

Baineta; Ballaora (gust per bailar); Barranquet; Barraques; Barreta (del nom de la fusta travessa que tancava les portes. Aquest home les robava, i després les cremava); Barró (del físic: era petit); Baronet (diminutiu del precedent); Barrufo; Barrut (caràcter); Beata (caràcter); Bigot (físic: bigot gran); Blanco (físic: color de la pell); Boba (físic); Bollo; Bona (caràcter); Bonyiga; Borinot; Borrasca; Borreguera; Borregues; Botero (ofici: fabricant de bots); Botifarra (físic: ventre gros); Botifarrera (ofici); Bouero (ofici: a les festes portava els «bous» als corrals); Bufa’m 1’Ull (físic: parpellejava d’un ull).

Cabedo (de «cabo» de la Guàrdia Civil, pare veritable: el fill no s’assemblava al pare legítim); Cabut (caràcter); Cabreta (caràcter nerviós); Cagarruta (físic: menut); Caín (caràcter dolent); Calatràs; Caldera; Calmante; Calo (de «Pasqual»); Caloio (de «Pasqual»); Camila (nom de la mare); Campana (ofici: campaner); Campanària (ofici: campaner); Canella; Cànio; Campessí (ofici: llaurador); Cantín; Carmelo (nom del pare); Carnisser (ofici); Carter (ofici); Carreguina; Cassoleta; Catra; Centeno; Cinta (nom de la mare); Cisne (nom de la botiga a Castelló); Cistellera (ofici); Clec; Clerrién (nom del pare); Coc; Coixa (físic); Colom; Compàs; Conillero (ofici: cria de conills); Corda; Cotilla; Cotilletes; Creïlletes; Cristo; Curret.

Dàtil (costum de menjar-ne); Dominga (nom de la mare); Elena (nom de la mare); Estudiantes; Felipa (nom de la mare); Fideuer (ofici); Fofeta; Formigues; Gallo (caràcter); Gamella; Garrotín; Gasparillo (de «Gaspar»); Gordo (físic); Gepa (defecte físic); Gorra; Goi; Graella; Guala; Guapa (físic); Guardiamonte (ofici); Hatxa.

Josefines (nom de la mare, portat per dues germanes); Joana (nom de la mare); Lengua (d’un cognom); Lina (nom de la mare); Lluent (físic: parpellejava dels dos ulls).

Malaüga (caràcter?); Malena (nom de la mare); Maleta (costum de viatjar amb maleta, cosa rara al poble); Mama (caràcter: marer); Manasses (caràcter: tot ho trencava); Marcelina (nom de la mare); Matacanillos (matava aquest animal a les vinyes); Mateuets; Mestre (1’únic aleshores del poble); Mimat (caràcter); Mitjadona (caràcter); Morrut (físic); Nap; Negret; Nelo (de «Manel»); Nigüero; Obrer (ofici: paleta); Oroneta (corria molt).

Patxí; Paciència (caràcter); Panxeta (físic), Panader (ofici); Panderola (del renom del trenet de Castelló. En contava sempre aventures); Panera; Panses; Papau; Peixeter (ofici); Pelà; Pelacanyes (costum, pels carrers del poble); Pelele; Pelut (físic); Pellero (ofici); Penyablanca; Peperreu (caràcter: bast); Pepeta (nom de la mare); Pepesoíbes (pronúncia defectuosa del seu nom: Josep Sorribes); Pera; Perxa; Perfecto (nom del pare); Perol; Perumet; Perrutxa (caràcter avar dels pares); Pescaire; Pitxeret (en dibuixava sempre); Pina; Pipes; Pipeta; Pistoles; Piu; Poma; Poquito; Pua (caràcter: ecònom); Puces (mal geni); Puerto; Punxonet; Quico; Quiqueretes.

Rabut (perquè venia d’Artana, a qui donen aquest malnom); Rapavelas (del comengament d’una cancó d’uns comediants que vingueren al poble); Raposa (= rabosa); Remolina; Rei (físic); Rito; Roca; Rogerica; Roges (cabell); Romero; Rullet (físic: forma del pèl); Sabre; Sacristana (ofici); Safa; Saliner (ofici: venedor de sal); Sanxa (nom de la mare); Sapet; Saua; Seba; Segarra; Sendra; Seberina (nom de la mare); Sigarrero; Sillera (ofici); Sipiano; Sola; Solfa; Sompa; Sopes; Soqueta; Sorda (defecte físic); Surdet.

Talera; Tanda; Tomassa (nom de la mare); Torian (de «Vitoriano»); Trill; Vacatxurra (criava vaques, i a una li faltava una banya); València (en parlava molt); Vallero (de la Vall d’Uixó); Voltahòmens (caràcter: mal geni); Xaca (portava americana, fet estrany aleshores); Xaparro (físic baix); Xarlot; Xato (físic); Ximo (diminutiu de Joaquim); Xoua; Xorís; Xoveret (vingut de Xova); Xotxa; Xuli (del castellá «chulo», per la manera de portar la gorra); Xulleta; Xutxa (per camussa, semblança amb un gos); Iaio; Zacarias (nom del pare).

 

* Extracte revisat d’un treball realitzat per al professor Dr. Miquel Arbona - Universitat de Barcelona

Albert Sanjosé Latorre