Sant Antoni

Mn. Rafael Fiol

Este pioner del monaquisme naix a Egipte cap a l’any 250. Quan moren els seus pares, que són uns agricultors prou rics, entrega tots els diners i deixa les seues germanes a cura d’unes consagrades. Així es troba en condicions de seguir la vida despresa i consagrada al Senyor, seguint el consell evangèlic de «si vols ser perfecte, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Així tindràs un gran Tresor al Cel». Va fer vida al desert amb un expert anomenat Pau, del qual va aprendre esta vocació. Després va viure durant prou de temps prop d’un cementeri per a meditar sobre la vida de Crist, que venç el pecat i la mort. Davant de la situació que es vivia, va ajudar amb la seua oració i penitència a sant Atanasi en la lluita contra l’heretgia arriana i va defendre els cristians davant la persecució de Dioclecià.
Sempre va compaginar el seu apostolat i la fundació de comunitats amb els seus prolongats recessos en la més absoluta austeritat. El seu exemple es va estendre i va reunir al seu voltant molts deixebles que el van imitar en esta forma ascètica i eremítica. Va morir l’any 356 a la muntanya Colzim, prop del mar Roig.

Cinquantenari de la diòcesi

José Vte. Manzana

El passat diumenge, dia 3 de gener, a les cinc i mitja de la vesprada va tindre lloc a la Catedral de Sogorb la missa d’obertura del cinquanta aniversari de la configuració actual de la nostra diòcesi de Sogorb-Castelló, presidida pel nostre bisbe Mons. Casimiro López Llorente, i concelebrada per diversos capellans.
En l’homilia, Mons. Casimiro va assenyalar que este aniversari és una ocasió propícia per a donar gràcies a Déu per la nostra Església diocesana, a més de fer memòria de la seua història; per conéixer-la en el seu passat i en el seu present, i per continuar creixent en el nostre sentit de pertinença i en l’amor a la nostra Església diocesana. També va referir que la diòcesi és una comunitat de batejats, una porció del Poble de Déu estés per tot el món, un do de Déu per a tots nosaltres, ja que en ella trobem Jesucrist i la seua salvació.
La celebració va concloure recitant tots els presents l’oració composta per a l’ocasió, i que tot seguit vos transcrivim a fi que vos pugueu unir també a la pregària per la nostra diòcesi, amb la nostra diòcesi, encapçalats tots pel nostre bisbe.

 

Oració del 50 aniversari de la diòcesi de Sogorb-Castelló

Déu Pare de Nostre Senyor Jesucrist,
Pare de misericòrdia i Déu de tot consol,
que has posat com a ferment en el món la força de l’Evangeli;
concedeix a la teua Església de Sogorb-Castelló,
que celebra amb gratitud i goig el seu 50 aniversari,
la gràcia de progressar en l’amor i la unitat,
de renovar-se en els seus membres, parròquies i comunitats,
en els seus moviments i institucions eclesials,
a fi de ser, d’esta manera, instrument de la presència de Crist
en el nostre món i anunciar la salvació,
sobretot als més pobres.

Infon sobre nosaltres, Senyor, la força del teu Esperit Sant
perquè s’òbriguen nous camins a la teua Església en el nostre temps,
i per emprendre amb nou vigor la missió
sempre nova d’anunciar l’Evangeli,
en la integritat de la fe, la santedat dels costums
i la caritat fraterna.

Que ens guien en el nostre camí
el patrocini de sant Pasqual Baylon,
l’audàcia evangèlica dels nostres màrtirs,
la generositat de santa Genoveva
i l’exemple dels nostres beats.
I que ens acompanye sempre la protecció maternal
de Nostra Senyora, la Verge de la Cova Santa,
tan estimada i venerada en la nostra terra.

Vos ho demanem per Jesucrist Nostre Senyor, AMÉN.

Casimiro, Bisbe de Sogorb-Castelló

Bon 2010 a tots!

«Hi havia una antiga tradició a Israel: els sacerdots d’Israel, en el nou any, beneïen el poble, invocant sobre ell el nom del Senyor amb una fórmula ternària: el nom sagrat s’invocava tres vegades sobre els fidels com a auspici de gràcia i de pau. Este antic costum ens porta a una realitat essencial: per a poder avançar pel camí de la pau, les persones i els pobles necessiten ser il·luminats pel rostre de Déu i ser beneïts pel seu nom. Precisament açò s’ha realitzat de forma definitiva amb l’Encarnació: la vinguda del Fill de Déu en la nostra carn i en la Història ens ha portat una benedicció irrevocable, una llum que ja no s’apaga mai i que ofereix als creients i als hòmens de bona voluntat la possibilitat de construir la civilització de l’amor i de la pau». (Benet XVI en la Jornada Mundial de la Pau, 1 de gener del 2009)
Que estes paraules de Benet XVI ens servisquen a nosaltres per a il·lusionar-nos a construir un any 2010 en el nostre poble ple d’esperança, d’amor i de pau, i que el naixement de l’Infant Déu il·lumine el nostre camí en este nou any que comença, perquè siga un any ple de fruits materials i espirituals. Bon 2010 a tots!

15 anys de L’Alé

La Nit de Nadal de l’any 1994 es presentava en la Missa del Gall el número 0 de L’Alé, el full parroquial i del poble d’Eslida. Fa uns mesos vam celebrar els 100 números amb un especial, però potser siga bo recordar esta efemèride per tal de valorar este fruit de la fidelitat del Poble de Déu que camina a Eslida.  Per molts anys més!

Concert de Nadal

Com és tradició, la UME ens ha delectat amb un Concert de Nadal ben variat. Van actuar en tres grups: els més menuts amb una nadala, els alumnes d’instrument i la banda. L’acte va tindre lloc el dissabte 26 a les 19 h a la Casa de la Cultura.

Un Nadal educatiu

El dimarts 22, a les escoles del poble va tindre lloc una gran concentració de gent. Tots vam acudir a contemplar les activitats organitzades pels nostres xiquets. Les actuacions van ser molt variades, des de nadales en diverses llengües fins a una peça de teatre que tracta la realitat de molts immigrants que busquen una vida millor per a ells i per als seus fills. Per acabar, ens van convidar a berenar xocolate i magdalenes. Enhorabona pel treball ben fet!

L’alegria de visitar els betlems

Un any més, l’Associació de la Passió ha organitzat el Concurs de Betlems. El diumenge 20, la junta acompanyada d’un grup de xiquets i xiquetes els van visitar i van desitjar un Bon Nadal als participants. L’itinerari va començar a l’església (on Valentín, un any més, l’ha muntat), ca Encarnita, ca Josep i Omar, ca Jorge, ca Maria, ca Martín, ca Maria, ca Rafa i Omar, ca Neus i Lluna i ca Adrià i Carla. Un any més, la gent participa.

Blanca neu

Com ja va sent habitual un dia a l’any, la neu ha fet acte de presència al nostre poble. Esta vegada no s’ha esperat a entrar a l’hivern (si ho recordeu, l’any passat va nevar després de Nadal, el 9 de gener). Fins aleshores no havia fet fred, però un canvi brusc de temperatura, el que els entesos anomenen «una onada de fred siberià» ha fet que la segona setmana de desembre les muntanyes s’hagen pintat de blanc, i inclús a primera hora del matí algunes teulades de les cases blanquejaren. La neu acumulada durant diversos dies va provocar temperatures molt baixes, fins i tot unes mínimes de -5 ºC.

Nou consultori

Hem començat el mes de desembre amb un nou consultori mèdic. Després d’uns mesos expectants, definitivament s’ha inaugurat l’edifici que farà les funcions que abans feia el local de la planta baixa de Ca la Vila (l’Ajuntament). Com ja és sabut, els locals estan situats al carrer de Francisco Mondragón, el que antigament era el pati de l’escola. Per a tal esdeveniment, el nostre poble va rebre la presència de les màximes autoritats polítiques  provincials i autonòmiques.

«Tant ens estima Déu, que ens ha enviat el seu Fill»

José Vte. Manzana

 

Arribat el vint-i-quatre de desembre, després de l’Advent, l’Església es vesteix de festa, ja que el temps d’espera ja finalitza: Jesús, l’Emmanuel, el Fill de Déu, està a punt de nàixer, de fer estada entre nosaltres. Canvien les celebracions, també els colors litúrgics i els símbols; ja no queden més ciris de la corona d’Advent per encendre; l’alegria comença a invadir-ho tot. Les campanes ens anuncien les vespres, i, perquè tots se n’assabenten, ho fan dos vegades: al migdia i ja entrada la vesprada. A la celebració del naixement ens convoquen amb tocs més solemnes (de sermó), i arribat el moment culminant, quan la presència ja és físicament real, com els àngels d’aquella santa nit, tots, campanes, persones i tota la creació, es fonen en una sola exclamació: GLÒRIA A DÉU A DALT EL CEL, I A LA TERRA PAU ALS HÒMENS QUE ESTIMA EL SENYOR! Tot un Déu ha volgut fer-se home, naixent com un xiquet qualsevol i amb la més absoluta pobresa i humilitat, per a, des de la humanitat dels humans i amb la divinitat de Déu, traure’ns de l’esclavatge de la mort, rescatar-los amb la seua pròpia sang. Estem de festa, estem contents i, com els pastors i tots aquells espectadors que varen contemplar fa ara poc més de dos mil·lennis la vinguda en la carn del Fill de Déu, nosaltres anem a vore’l per a adorar-lo.
Així ho vàrem fer després de l’Eucaristia, i convidats pel mossén continuàrem la celebració als locals parroquials, amb la presència de l’Infant Jesús que portàrem des de l’església, on ens esperava un àpat de dolços típics de Nadal. Compartírem l’alegria, les felicitacions, el menjar i les nadales, tot al voltant del Jesuset, i especialment entranyable va ser el moment en què Adriana (l’esposa de Fernando) i sa mare, aplegades les dos a la vora de la sarieta que conté la venerada imatge del Sant Nadó, li dedicaren una preciosa nadala de la seua terra, de Mèxic.
No deixen de ressonar en estes dates les paraules d’un sermó de la Nit de Nadal que va pronunciar el nostre sant patró, sant Lleó, fa més de mil anys, i que es llig en l’ofici de lectura d’esta celebració: «Adona’t, oh cristià, de la teua dignitat; fet ja partícip de la naturalesa divina, no vulgues retornar, per una vida degenerada, a la vilesa d’abans. No t’oblides el cap ni el cos dels quals ets membre. Recorda’t que t’han tret de la potestat de les tenebres i que has estat traslladat al Regne i a la llum de Déu».

Ministres de la Comunió

Emilio Molina

 

El dia 18 de desembre de l’any 1994, Mons. Josep Maria Cases, bisbe de Segorbe-Castelló, i sent el nostre rector Mn. Antoni López Quiles, ens va concedir el títol de ministre extraordinari de la Comunió a José Vte. Manzana i a Emilio Molina.
La nostra missió és ajudar el sacerdot estant al seu servici, tant a l’església com portant la Comunió als malalts i a les persones majors que ho sol·liciten.
Hi ha un detall que m’agradaria ressaltar en este escrit, i és que se sol tindre la idea equivocada que, quan a una persona li porten la Comunió, és que s’està morint, i no és així. Afortunadament, hui en dia encara queden persones que necessiten rebre el sagrament de la Penitència i de l’Eucaristia.  Moltes vegades, els nostres sacerdots han invitat els familiars de majors o malalts a poder-los assistir en este servici, i quasi sempre ens en recordem quan estan a punt o quan ja han mort. No oblidem que ningú sap ni el dia ni l’hora en què serem cridats pel Senyor, i bo seria que estiguérem preparats per a quan arribe el moment.
En estos quinze anys que estem fent este servici, volem agrair a totes les persones que ens obrin les seues portes cada vegada que els portem el Senyor. Volem donar gràcies a Déu per poder realitzar este servici.

Caritat en Veritat

Mn. Miquel Romero

 

Hem celebrat estos dies passats el Naixement del Senyor. Segurament ens crida l’atenció com el record d’este fet ens ompli el cor. I com s’arriba a crear un ambient social ben significatiu per a cada persona, i per a les famílies, i per als pobles i els diferents tipus de comunitats.
Ens ho diem entre tots els familiars, amics, veïns. Amb gust ens ho diem. I assaborim un sentit personal de goig i de fidelitat. Afavorim un clima d’afectivitat que ens fa feliços. Sentim necessitat de donar gràcies a Déu. Les felicitacions que intercanviem amb la família, amb els amics, amb el veïns pròxims, ens creen pel Nadal un clima únic i diví. Ens fem expressions, regals, tota mena d’atencions que ens fan retrobar la joiosa presència del DÉU AMB NOSALTRES. És a dir, l’autentificació de «l’Amor en la Veritat»: la consigna que ens ha recordat i urgit el Papa Benet XVI en la seua recent carta encíclica La Caritat en la Veritat (29-VI-2009). Que el Nadal no siga només per Nadal.
Potser el que ens caldrà és parlar-ne més vegades. Perquè ara el nostre món ens demana urgentment que ens decidim a viure, tractar-nos i ajudar-nos com a fills de Déu i com a germans els uns de tots els altres. Amén, amén, amén.

Maria crea comunió

José Vte. Manzana

 

Amb este lema, el passat dia 4 de desembre va tindre lloc a Nules, a l’església de la Immaculada, la III Vigília Diocesana de Jóvens. Al voltant de dos centenars de jóvens, entre ells els de la nostra parròquia que es preparen per a rebre el sagrament de la Confirmació, acompanyats dels seus mossens i catequistes, i tots presidits pel nostre bisbe Mns. Casimiro López Llorente, varen participar en esta celebració emmarcada ja dins del temps de preparació de l’Advent i en vespres de la solemnitat de la Puríssima. Tenint com a centre l’evangeli de l’Anunciació, Mons. Casimiro instà els jóvens i els presents a seguir l’exemple de Maria per a respondre tots, amb fermesa i decisió, un SÍ a Déu; a Déu que ix a l’encontre de la humanitat en Maria, perquè així, mitjançant ella, puguem arribar a l’encontre amb Crist.
Per tal d’ajudar-nos a treballar sobre el tema de la vigília, es varen fer una sèrie d’activitats audiovisuals i participatives en les quals cadascú va poder anar plantejant-se i responent a la pregunta: «Què vol Déu de mi?».
A la fi de la celebració, enmig d’un ambient distés i cordial, al temps que degustàvem un xocolate calentet i un tros de coca malfeta, els nostres jóvens varen tindre l’oportunitat de saludar i conéixer el nostre bisbe i d’intercanviar amb ell impressions enmig d’una fluida conversació. Ja després d’una passejada per Nules i havent visitat la Capella del Sagrari de la parròquia, on està contínuament exposat el Santíssim Sagrament, desférem el camí d’anada per a tornar a casa, joiosos i plens de l’ambient de germanor que havíem compartit.

Nou panell de rutes

Gràcies a l’Ajuntament, que ha col·locat un nou panell de la Xarxa de Senders d’Eslida a la porta de les oficines del Parc Natural, tothom, veïnat i visitants, podran fer els seus entrenaments per tal de millorar el resultat en properes edicions de la Volta a les Fonts d’Eslida que cada estiu s’organitza pel nostre terme.

Santa Cecília

La santa patrona dels músics, santa Cecília verge i màrtir, la festivitat de la qual se celebra oficialment el dia 22 de novembre, va ser festejada pel nostre col·lectiu musical més important, la Unió Musical Eslidense. Entre els actes més destacats, el dissabte van fer una cercavila i el sopar de pa i porta. El diumenge, missa, cercavila amb la imatge de la santa i el tradicional dinar de germanor.

 

Fotografia: gentilesa de Nuria Andrés del Alar.

Junta Rectora del Parc de la Serra

El 5 de novembre va tindre lloc al Centre de Visitants la reunió de la Junta Rectora del Parc. Van acudir 20 representants d’entitats per a parlar de les actuacions i dels projectes del 2009 que afecten els pobles i la població dels municipis que formen part del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Potser no ens adonem de les accions que fan, com per exemple la bassa d’aigua per a la prevenció d’incendis, la restauració de l’abocador de fem, la neteja que fan les brigades i els llocs de treball que hi ha al seu voltant.

In cimbalis jubilationis

El 14 d’octubre de 1999 va començar a materialitzar-se la restauració de les campanes, despenjant-les i davallant-les del campanar al dia següent per a portar-les a Atzeneta d’Albaida, als tallers de l’empresa Electrorecamp, SL, i realitzar allí els treballs necessaris. Quaranta cinc dies més tard, el 3 de desembre, vespra de la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels campaners, varen tornar, ja restaurades, i amb una nova imatge. Prompte farà deu anys de tot allò, i és motiu, com tot aniversari, d’alegria i felicitació. També pels 323 anys de la campana Santa Bàrbara, i els 231 de la Sant Vicent. Gaudim del seu magnífic, únic i excepcional so. «Lloeu Déu, amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals triomfants. Que tot el que respira, lloe el Senyor. Al·leluia» (Salm 150). Per molts més anys, per molts més segles. Laudetur Iesus Christus.

Campanya de l’oli

Segons la informació facilitada per la Junta de l’almàssera, el molí s’ha obert el dia 21 de novembre. Ara bé, enguany s’arreplegaran les olives al molí, però la molturació es farà a la SAT d’Altura. Eixa és l’eixida que s’ha pensat per a solucionar momentàniament la campanya.

El turisme i les noves tecnologies

Quan passem pel Centre de Visitants i portem el bluetooth activat, pot ser que ens avise d’una connexió amb informació disponible. No és cap alarma, sinó l’autoguia turística d’unes rutes que es descriuen per a conéixer el poble i la podem descarregar sense por. Això no obstant, seria interessant informar-ho de manera visual per tal que les persones que vulguen fer ús del servici ho sàpien.

Tots Sants, i vespra de Tots Difunts

Com marca el calendari, arribat el primer de novembre, celebrem la festa de Tots Sants, en la qual fem memòria de tots aquells germans i germanes que ens han precedit en la fe, i que ara gaudeixen de la presència de Déu en la Glòria. De matí vàrem celebrar l’Eucaristia pròpia de la solemnitat, i de vesprada, eixint des de l’església resant el rosari, anàrem al cementeri, on mossén Rafael, després de les oracions pròpies del respons, va anar beneint els sepulcres on reposen les restes dels nostres avantpassats. Amb estos actes i celebracions anem construint la nostra comunió amb l’Església del Cel, al mateix temps que enfortim l’esperança i la confiança de retrobar-nos, tots, algun dia, al si del Pare. L’endemà, dia d’ànimes, de vesprada es va celebrar la missa de difunts. Que descansen en la pau de Déu, i que, des d’allí, preguen i intercedisquen per nosaltres.