La passió fotogràfica de Mario Guillamón Vidal

Òscar Pérez Silvestre

 

Amb este breu article volem fer un homenatge a un home que va tindre la fotografia com a principal afició del temps lliure. Mario Guillamón Vidal (València, 1924-1990) és un exemple de l’excursionista que sent la passió per deixar constància dels llocs per on passa, en uns anys en què posseir una càmera fotogràfica era un luxe que no estava a l’abast de tots.

Gràcies a un article redactat per l’amiga historiadora Conxa Ridaura, sabem que a sa casa es va respirar sempre un ambient literari i artístic. La família mantenia relació amb el pintor Julio Peris Brell (que també va visitar Eslida i la va pintar), els músics José Serrano i Juan Martínez Báguena, els literats Ricard Sanmartín, Jesús Morante Borràs, Francesc Almela i Vives i Beatriu Civera, a més dels valencianistes Ignasi Villalonga, Joaquim Reig i Adolf Pizcueta. Ell es va llicenciar en Dret a la Universitat de València (1948), on va conéixer els escriptors Llorenç Millo (conegut pels llibres de viatge i de gastronomia) i el periodista i polític Vicent Ventura. Una altra relació molt important en la seua biografia és Emili Beüt i Belenguer, excursionista incansable i fundador del Moviment Scout valencià.

La seua passió per la fotografia apareix amb força a partir de 1953, quan es casa. La quantitat aproximada de 30.000 fotografies (entre negatius i positius) dóna una idea de la immensa labor que va realitzar Mario Guillamón entre els anys 1953-1990, quan els mitjans fotogràfics eren més limitats que els d’ara. El seu projecte personalíssim, no subjecte a cap institució, el va portar durant aquells anys a visitar i fotografiar els monuments, edificis i racons naturals de tots els pobles valencians, sense excepció. Ho feia, segurament, per una satisfacció íntima de visitar aquell País Valencià que tant s’estimava...

Per al cas d’Eslida, Mario Guillamón va realitzar 62 fotografies en blanc i negre en les 8 visites que va fer al poble els dies 21 de juny de 1964, 19 de setembre de 1965, 3 d’octubre de 1965, 6 de juliol de 1969, 6 de març de 1977, 27 de març de 1977, 26 de juny de 1977 i 11 de febrer de 1978.
Actualment, el Fons Gràfic de la Biblioteca Valenciana custodia este tresor fotogràfic tan immens i el posa a la disposició de la ciutadania. Fa uns mesos el vaig consultar i vaig poder apreciar l’orde de treball i la meticulositat que Mario posava en este projecte global. Vaig poder contemplar un àlbum dels anys 1964-1969 (el més antic que dedica a Eslida) que encara no està digitalitzat. Este àlbum, ben planificat, conté textos acuradament mecanografiats o retallats de la premsa sobre la història, la geografia, l’estadística, la demografia i l’economia de la zona que visita. Més en concret, en l’àlbum trobem diverses panoràmiques del poble d’aquells anys 60, de la carretera de Xova, de la frontera del temple parroquial, del carrer de Sant Roc des de la plaça, del castell, 4 fotos de la font de Fosques, del caminet de Berissanda i de la rambla i aqüeducte del camí d’Aín.

En el fons digitalitzat, corresponent als anys 1977-1978, hi ha també algunes panoràmiques frontals del poble des de la carretera d’Artana o més elevades des de la carretera de Xova, vistes parcials des del Calvari, la façana del temple i el campanar, el carrer del Salvador, l’ermita del Calvari i el camí de les creus, el castell, el Molí d’Aire, l’aqüeducte gran de la rambla del camí d’Aín, la font de Fosques i la de Ferro. Ací en reproduïm unes miniatures, gentilesa de la Biblioteca Valenciana, que poden ser contemplades des del seu catàleg en línia: http://bval.cult.gva.es/screens/opacbv_val.html

 

[e-mail]

Déu serà tot en tots: Bona Pasqua!

Mn. Rafael Fiol

 

En el missatge de Quaresma d’enguany, el Sant Pare Benet XVI ens fa, entre d’altres, les següents reflexions. Estes paraules del Sant Pare Benet XVI ens poden servir per a centrar-nos una miqueta més en este temps de Pasqua:

En estos dies pasquals, sentirem ressonar sovint les paraules de Jesús: «He ressuscitat i estic sempre amb tu». L’Església proclama amb goig: «És veritat, el Senyor ha ressuscitat», i manifesta els seus sentiments cantant: «Éste es el día en que actuó el Señor». Ressuscitant d’entre els morts, Jesús inaugura el seu dia etern i també obri la porta de la nostra alegria.
«No moriré, viuré». El Fill de l’home crucificat, pedra rebutjada pels arquitectes, és ara el sòlid fonament del nou edifici espiritual, que és l’Església, el seu Cos místic, el Poble de Déu, el cap del qual és Crist.
Tota la humanitat s’incorporarà a ell i tota realitat existent participarà en la seua victòria definitiva. «Ell serà la plenitud de totes les coses» i «Déu serà tot en tots».
La comunitat cristiana s’alegra perquè la resurrecció del Senyor ens garanteix que el pla diví de salvació es complirà amb seguretat, a pesar de tota la foscor de la Història. La seua Pasqua és, en veritat, la nostra esperança. Bones festes a tots!

El meu llibre sobre l’evolució

Rafael Mondragón

 

L’ésser humà sempre ha estat esclau d’un pensament que no sols l’ha mortificat, sinó que a més ha sigut la base de les seues creences religioses i dels esdeveniments socials. Em referisc a la famosa frase: ¿D’on venim? ¿Per a què estem ací? i ¿Cap a on anem?
No és que jo tinga la resposta a estes inquietuds, però, com deia Descartes en La crítica de la raó pura, hi ha coses que mai no podrem respondre, però pel mateix motiu no podem deixar de preguntar-nos-les. De les tres preguntes, n’hi ha una que mai no podrem contestar. Respecte de les dos primeres, cada persona pot pensar el que vulga, però cert és que la ciència ens apropa cada vegada més cap a eixa veritat a la qual tan difícil pareix arribar.
El llibre que he escrit és un assaig sobre la teoria de l’evolució. Les bases són completament científiques, i a partir d’elles em permet donar la meua explicació de com ha pogut donar-se l’aparició de les diferents espècies d’éssers vius que han existit i que existeixen.
La ciència ortodoxa continua mantenint una visió sobre l’evolució que, a la llum dels descobriments actuals sobre biologia molecular i genètica, cal canviar. Però, si no és com hem pensat durant 150 anys, com és? Esta és la qüestió de per què de moment no es canvia la teoria. Allò que jo expose en l’assaig és precisament una nova visió sobre els mecanismes que han pogut promoure la variabilitat de les formes de vida. La idea central que manté la ciència es basa en l’atzar, i jo crec que l’atzar només existeix en la ment.
És com el zero, com el conjunt buit o com «el no-res»; no existeixen, però fan falta per a comprendre algunes coses. És més, si alguna cosa ocorre per atzar, no cal que ens esforcem per entendre-la.

Una escola molt activa

Al mes de febrer, a l’escola han fet diverses celebracions, entre elles el Dia de la Pau, el Dia de l’Arbre i també Carnestoltes, activitats que promouen la responsabilitat, el respecte i la participació dels xiquets, professorat i pares en la comunitat i en el futur del poble.

Visita Pastoral

La notícia estrella del mes en l’àmbit parroquial és la visita pastoral de Mons. Casimiro. D’ací uns dies, L’Alé publicarà un especial dedicat a la visita. Mentrestant, la parròquia vol donar les gràcies a totes les persones per la col·laboració que han prestat en els treballs de preparació de la visita del Sr. Bisbe, que van fer que se sentira tan bé entre nosaltres i que coneguera de primera mà la realitat del poble i les inquietuds que respirem els cristians i les cristianes d’Eslida.

Preparant la Passió 2010

L’Associació de La Passió vol recordar les dates dels últims assajos per a la representació i agrair la participació de tots per tal d’aconseguir que els canvis realitzats siguen un èxit per a tots. Les dates són:
 Dissabte 6 de març, a les 16.30 h.
 Diumenge 14 de març, a les 16.30 h.
 Dissabte 20 de març, a les 16.30 h.
 Divendres 26, a les 21.30 h (pl. Mestre Arnau).
 Dissabte 27: descans.
 Diumenge 28, a les 8.00 h, muntatge.
 A les 18.00 h, representació de la Passió.

Dimecres de Cendra

El Dimecres de Cendra vaig arribar com altres dies a la parròquia de vesprada i vaig aprofitar per a passar a vore els més menuts de la catequesi, que estaven amb Lolín als salons. Alguns estaven especialment revoltosos, i els vaig plantejar la qüestió. Aquell dia podrien quedar-se a missa perquè era Dimecres de Cendra i els havia de posar cendra al cap! Lolín, com altres vegades, ja s’havia anticipat i els ho havia dit a les mares.
Va arribar l’hora de l’Eucaristia i allí estaven tots a la primera fila amb José Vicente. En el moment de l’homilia, els vaig explicar de forma dialogada el sentit de la cendra (estem ací de pas) i de la Quaresma (temps de preparació o entrenament per a la Pasqua), però que tota la nostra vida hauria de ser una preparació per a la Pasqua definitiva: la nostra trobada amb Jesús Ressuscitat.
Va ser un dels moments més bonics que he viscut a la Parròquia d’Eslida, perquè els menuts són molt bons, són veritablement els fills menuts de Déu, que s’ho mereixen tot per tal que preservem la seua felicitat i innocència i el coneixement de Déu, i la fe té un paper importantíssim per a preservar esta innocència, esta infància i esta felicitat seua.

Santa Àgueda

Ja és costum que l’Associació d’Ames de Casa del nostre poble celebren la festa de la seua patrona, santa Àgueda. Així estava previst, però enguany les circumstàncies (la pèrdua d’una jove molt estimada per tots) han fet que se suspengueren tots els actes previstos i que s’hagen ajornat per al dia de la Dona Treballadora. Des de la Parròquia, enviem una abraçada de suport a la família d’Ana.

Música a Eslida

La Banda de Música d’Eslida, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el patrocini de la Diputació de Castelló, estan organitzant i preparant per al dissabte 10 d’abril, a les 17.00 h, vespra de la festa del patró Sant Lleó, la XVI Trobada de Bandes de Música de la Comarca de la Plana Baixa, en la qual participaran diverses bandes amb cercaviles i un acte central.

Un temps d’autèntica conversió

Mn. Rafael Fiol

 

En el missatge de Quaresma d’enguany, el Sant Pare Benet XVI ens fa entre d’altres les següents reflexions:
La paraula justícia significa «donar a cadascú allò seu». No obstant això, esta definició no aclareix en què consisteix «allò seu». L’home viu de l’amor que només Déu, que l’ha creat a imatge i semblança, pot comunicar. Els béns materials són útils i necessaris (és més, Jesús mateix es va preocupar de curar els malalts, de donar a menjar a la multitud que el seguia, però la justícia distributiva no proporciona a l’ésser humà tot allò que li correspon. L’home, a més, necessita a Déu.
D’on ve la injustícia? L’evangelista Marc diu les següents paraules de Jesús: «No hi ha res fora de l’home que, entrant en ell, puga fer-lo impur, sinó allò que ix de l’home, això és el que contamina l’home. Perquè de dins, del cor dels hòmens, ixen les intencions roïnes» (Mc 7,15,20-21). La injustícia, fruit del mal, no té arrels exclusivament externes, té el seu origen en el cor humà, on es troba el germen d’una misteriosa convivència amb el mal. Sí, l’home és fràgil a causa d’un impuls profund, que el limita en la seua capacitat d’entrar en comunió amb el proïsme. Obert per naturalesa al lliure flux del compartir, sent dins seu una estranya força de gravetat que el porta a replegar-se en si mateix, a imposar-se per damunt dels altres i contra ells: és l’egoisme, conseqüència de la culpa original. Adam i Eva, seduïts per la mentida de Satanàs, aferrant el misteriós fruit en contra del manament diví, substituir la lògica del confiar en l’Amor per la de la sospita, la lògica del rebre, l’esperar confiat els dons de l’Altre, per la lògica ansiosa de l’aferrar i de l’actuar pel seu compte, experimentant com a resultat un sentiment d’inquietud i d’incertesa. Com pot l’home alliberar-se d’este impuls egoista i obrir-se a l’amor?
Quina és la justícia de Crist que celebrarem en la Pasqua? És, abans que res, la justícia que ve de la gràcia, on no és l’home que repara, es cura a si mateix i als altres, sinó el gest de l’amor de Déu. Dios ha pagat per nosaltres en el seu Fill el preu del rescat, un preu veritablement exorbitant. La justícia de la creu posa de manifest que l’home necessita Déu per a ser plenament ell mateix. Convertir-se a Crist, creure en l’Evangeli, significa precisament això: eixir de la il·lusió de l’autosuficiència per a descobrir i acceptar la pròpia indigència. Fa falta humilitat per a acceptar tindre la necessitat d’un altre que m’allibere d’allò meu, per a donar-me gratuïtament allò seu.
Que este temps penitencial siga per a nosaltres un temps d’autèntica conversió i d’intens coneixement del misteri de Crist, que va vindre per a acomplir tota justícia.

La revista 'El Buen Amigo'

Àlex Gimeno

És ben cert que fa 15 anys va nàixer L’Alé amb l’única pretensió de parlar del nostre poble des de la nostra parròquia (poble i parròquia, dos termes difícilment separables en aquell temps) i que va ser una novetat tant per a la gent jove que descobria treballs tradicionals, dades històriques, eines de treball locals, localitzacions prehistòriques, estudis del nostres monuments històrics, d’aigües... com també per a la gent no tan jove per a la qual accedir a L’Alé ha sigut durant estos anys, i és actualment, un mitjà més d’entrar en contacte amb el poble, amb la parròquia i amb la vivència de la fe (articles sobre l’Advent, Quaresma, Pasqua, Nadal...) mitjançant la lectura en valencià. Bé, però L’Alé no és la primera publicació coneguda pels nostre veïnat que tracta temes religiosos i no religiosos.
Gràcies a Lolín i al seu marit José Vicente, hem descobert una revista «popular de propaganda religioso-social, que se publica con censura eclesiástica, cincuenta veces al año» anomenada EL BUEN AMIGO. Els números que hem revisat van del 15 de gener al 12 de març de 1967, i també alguns solts dels anys 1974 i 1975.
Fundada en 1922, era de periodicitat setmanal i tenia un format semblant a L’Alé, però de contingut prou diferent. Trobem unes seccions fixes i altres no. Per exemple, a la primera pàgina llegim «Enseñanzas Evangélicas», on cada setmana es fa un comentari de la primera i segona lectura del diumenge i la transcripció literal de l’Evangeli amb un breu comentari. Segons el tamany dels comentaris, trobem també a la primera pàgina diverses seccions com «Cartas al pueblo», «Carta a un enfermo» o «Mundo Católico» (notícies nacionals i internacionals sobre temes variats («Acaba de estrenarse en París y en Italia la película La Biblia, producida por Dino de Laurentis» o «La mayoría de los obispos son partidarios de que se les trate con más sencillez», número 1748 de 15-1-1967). En els números dels anys 74 i 75, la primera pàgina acaba amb el Salm Responsorial.
En la segona pàgina veiem seccions, no permanents en tots els números, com «Cuentos de El Buen Amigo», «Cartas al pueblo», «Cartas a El Buen Amigo» i «Pláticas con la tía María» o «Pláticas con el tío Juan», on les dos primeres són contes o cartes al grup de lectors o a un col·lectiu concret (a les dones, als hòmens, als malalts...) amb missatge religiós, i les altres dos seccions estan estructurades en forma de diàleg amb la mateixa temàtica.
La tercera pàgina la formen tres apartats fixos. El primer és educatiu, però amb tres denominacions diferents depenent del contingut: «Sección Catequista», «Sección Litúrgica» o «Sección Bíblica». El segon, de tipus lúdic, s’anomena «Sección Recreativa», on s’inclouen jocs (cantares, fuga de vocales, endevinalles i acudits). I el tercer «El Folletín de El Buen Amigo», que ens parla de contalles històriques, i fins i tot ens il·lustra amb informacions reals i concretes de segles passats com la pesta negra.
L’última pàgina està composta per dos seccions permanents: «Página Agrícola» és la que ocupa quasi la totalitat del full. Depenent de l’època de l’any, podem llegir de la ramaderia, apicultura, cunicultura, però principalment de l’agricultura, les pràctiques per al mes, l’oratge per a tota la setmana, la guia de l’agricultor, els vins, l’olivar, insectes útils, etc. Al costat dret inferior ens donen la interpretació de l’oratge segons la Lluna i la seua evolució en la secció «¿Qué nos traerá la Luna?». Casualment, entre estes dos seccions, en alguns exemplars podem gaudir de la secció «Cosas para la tía María», on podem llegir consells casolans tan curiosos com: «No conviene perfumar demasiado las sábanas porque el olor puede impedir el sueño», o «Toda la ropa del recién nacido necesita un planchado muy caliente con el fin de esterilizarla...».
Per finalitzar, cal comentar que durant els anys que va ser repartida per les cases, va ser una publicació molt apreciada i valorada al poble pels seus diferents continguts. Això és el que ens han contat aquells que cada setmana l’esperaven amb recelet.

Aplicació de la Llei de dependència a Eslida

Rosa Doñate

A finals del 2006 es va aprovar la Llei d’autonomia personal, coneguda com la Llei de dependència. L’objectiu d’esta llei és reconéixer el dret de les persones que necessiten ajuda per a realitzar les funcions bàsiques de la vida que tinguen els recursos necessaris per a tindre una vida digna. El fet que es reconega com un dret ho posa al mateix nivell que el dret d’accés a la sanitat o a l’educació bàsica per a tota la població.
Així, l’any 2007 es van posar en funcionament els Serveis Municipals d’Atenció a la Dependència per tal d’aplicar la llei i atendre la població per zones. Eslida forma part de la zona de Nules, on podem disposar de dos professionals per a atendre també Nules, les Alqueries, Betxí, la Vilavella i Artana.
La gestió es realitza amb la col·laboració de la treballadora social de l’Equip Base, que trasmet la informació de la documentació necessària als usuaris i pot tramitar la sol·licitud. L’equip de la dependència tramita les sol·licituds, realitza les visites domiciliaries i manté informats els usuaris a través del telèfon 964 67 47 56 o en atenció directa als despatxos situats a Nules, a l’edifici de Serveis Social (C/ Marc Antoni Ortí, núm. 3-3r) en horari de dilluns de 16.00 a 18.00 h i dimecres i divendres d’11.00 a 13.00 h.
El resultats que coneixem d’aplicació a Eslida es resumeixen en 21 sol·licituds presentades, de les quals s’han completat 6 expedients amb 5 resolucions de prestació econòmica per a la cuidadora no professional i 1 en espera d’assignar recursos. La resta dels 11 expedients estan en espera de valoració, d’elaboració del PIA (Pla Individual d’Atenció) o no entren en el calendari d’aplicació de la llei fins al 2011 o 2013.
Cal insistir en la importància d’esta llei per a atendre les persones, per a reconéixer la labor desinteressada i poc reconeguda, sobretot de les dones en el medi rural, de dedicació a l’atenció dels majors i discapacitats així com dels llocs de treball que es poden crear per a tindre ateses estes necessitats d’estes persones i famílies en els pobles i fer possible l’elecció de poder viure al poble mateix amb una qualitat de vida i una atenció digna.

L’aigua de cada dia

En L’Alé hem parlat moltes vegades de l’aigua, del valor (no econòmic) que té i de les necessitats humanes. No és un tema menor, encara que ací presumim que no s’acabarà mai l’aigua i diem que algunes muntanyes estan plenes d’este element. Possiblement siga un efecte més de la banalització dels recursos naturals (esgotables per definició) i de la falta d’informació.

El 27 de desembre vam tindre un ensurt amb les canalitzacions de l’aigua que ens ha de fer pensar a tots. No és només el fet del manteniment de les instal·lacions que ha de fer l’Ajuntament (que va donar una resposta ràpida, tot s’ha de dir), sinó també del paper personal que tots i totes tenim en l’ús responsable dels recursos. Pareix que només ho entenem un poc quan ens falta. Pregunteu quin valor té l’aigua en el Tercer Món...

Aliments contra la crisi

Coincidint amb la festa de la Immaculada, allà pel 8 de desembre, el rector va proposar a la parròquia començar una campanya de Caritas per a ajudar les famílies necessitades en el temps de Nadal, en estos moments en què la crisi castiga amb més força. Era la manera de començar a posar en pràctica una proposta que va llançar uns mesos arrere Mons. Casimiro, el nostre bisbe, en una de les reunions mensuals amb els capellans jóvens: «cada un de vosaltres, a la seua parròquia, podria muntar una Caritas. És molt fàcil: només fa falta arreplegar aliments a la gent que li’n sobren i repartir-los a la gent que en necessita…».
La resposta, dins de la senzillesa de la poca gent que som i de les nostres pròpies dificultats econòmiques, ha sigut des del primer moment seguida i contínua; un dia una bossa; un altre dia dos; al quart, dos més. Així, el rector les ha portat a famílies necessitades conegudes, als pares sense treball i amb diversos fills que han d’atendre. Estos aliments han sigut per a ells com l’aigua de maig en estos dies de Nadal, quan els cristians hauríem de ser encara més solidaris si és possible, perquè no es repetisca eixa escena de l’Infant Déu, que no va tindre on albergar-se, en la Nit Santa de Betlem.

Blanca neu II

Encara que no són les primeres neus de la temporada, sí que podem dir que són les primeres neus de l’any. El divendres 8 de gener ens vam despertar amb el poble tot nevat, muntanyes, teulades i també algun carrer.  Vàrem estar blanquets durant tres dies, fins que la nit del dia 11 va tornar a nevar per a sorpresa de tots. Dos nevades en pocs dies!

Felicitacions a La Fulla de l’Olivar

La nit de Nadal es va presentar a la parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs el número 500 de la nostra germana gran: La Fulla de l’Olivar. Per a qui no ho sàpia, en els orígens de L’Alé (1994) ens vam inspirar en aquell full parroquial, que és el més antic de l’arxidiòcesi de València redactat en valencià. Com a fruit d’aquella relació intensa, ens han dirigit un comentari en el número 500, un producte de primera qualitat. Per molts anys més al servici de la nostra Església i del poble!

La Passió 2010

El dia 8 de gener va tindre lloc la primera assemblea de l’associació per a l’any 2010. A banda de tractar temes com les noves incorporacions i el dia de la representació (el 28 de març), es va dissenyar un calendari d’assajos que, com a novetat, enguany s’alternarà cada setmana un dissabte i un diumenge a les 16.30 h. Les dates són: dissabte 23/01, diumenge 31/01, dissabte 6/02, diumenge 14/02, dissabte 20/02, diumenge 28/02, dissabte 6/03, diumenge 14/03, dissabte 20/03 i divendres 26/03 a les 21.30 h.

Campanya de l'oli 2010

La campanya de l’oli va acabar el 9 de desembre. Ha sigut una campanya un tant atípica, ja que al molí simplement s’han arreplegat les olives per a transportar-les al molí d’Altura, on les han mòlt enguany. Les xifres que ens han proporcionat des de la directiva de la SAT són: s’han recollit 32.090 kg d’olives, que al 19,50 % s’han transformat en aproximadament 6.300 quilos d’oli, que es van repartir als socis el dia 2 de gener. Ja sabeu que esta ha sigut la millor eixida que s’ha pogut donar en esta campanya a les nostres olives.

Gran benvinguda als Reis d’Orient

El dimarts 5 de gener de vesprada ens van visitar els Reis d’Orient, en un acte organitzat per l’Ajuntament i l’Associació de la Passió. Van fer l’adoració de la Sagrada Família, representada per la família Galindo-Doñate, i el repartiment de regals a l’església.

ADR: una nova associació per al poble

José M. Iriepa

Durant el passat any 2009, es va constituir L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL D’ESLIDA. Esta associació, que en la seua fundació compta amb 10 associats, intenta aglutinar totes les empreses d’Eslida que estiguen involucrades o que la seua activitat comercial estiga directament relacionada amb el turisme rural, ja siga d’allotjament o d’activitats complementàries, com poden ser artesans, restaurants, les que desenvolupen programes d’oci i aventura i qualsevol altra interessada en el desenvolupament rural i sostenible del nostre poble.
Eslida compta en l’actualitat amb una quantitat important d’artesans dedicats a diferents oficis, i l’apicultura és l’ofici més representatiu. D’altra banda, durant els últims deu anys s’han creat un gran nombre de places d’allotjament, repartides en diferents cases rurals i altres que en l’actualitat estan en projecte.
Açò, unit a la riquesa paisatgística, a la posada en marxa per part de l’Ajuntament de diferents projectes encaminats a impulsar el senderisme i la ubicació del Centre de Recursos de la Serra d’Espadà al nostre poble, juntament amb la seua proximitat als nuclis turístics i altres, amb grans poblacions, fan que Eslida compte amb molts recursos atractius per al desenvolupament del turisme rural en el present.
Actualment estem treballant en el desenvolupament d’una ruta urbana que identifique els diversos tallers artesans i les cases rurals i restaurants que integren l’associació, a més de diferents espais pintorescos i monuments d’interés. En este projecte, en el qual comptem amb l’ajuda de la Diputació de Castelló, estem dissenyant un fullet que pretén mostrar al visitant una ruta per diversos carrers del poble. La idea és que es puga oferir als visitants en les cases rurals, així com repartir-los en els centres turístics de la província. D’esta manera pretenem mostrar-nos com una alternativa ludicocultural al turisme que ens rodeja.
Esta ruta urbana es completaria amb la instal·lació d’uns panells informatius semblants als que ja s’han posat per a mostrar les rutes de sendes, de manera que els visitants podran identificar fàcilment on s’ubiquen els llocs del seu interés.
Per una altra banda, volem dir que som una associació oberta a qualsevol persona o empresa d’Eslida que estiga interessada a dur a terme els nostres objectius, que es resumeixen en el foment del DESENVOLUPAMENT RURAL D’ESLIDA seguint un model sostenible i conseqüent amb els recursos naturals i culturals que han format la seua cultura a través dels anys. És per això que des d’ací volem invitar totes aquelles persones i empreses que vulguen treballar amb nosaltres en l’èxit d’un poble més pròsper, desenvolupant els seus propis recursos.