Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

La revista 'El Buen Amigo'

La revista 'El Buen Amigo'

Àlex Gimeno

És ben cert que fa 15 anys va nàixer L’Alé amb l’única pretensió de parlar del nostre poble des de la nostra parròquia (poble i parròquia, dos termes difícilment separables en aquell temps) i que va ser una novetat tant per a la gent jove que descobria treballs tradicionals, dades històriques, eines de treball locals, localitzacions prehistòriques, estudis del nostres monuments històrics, d’aigües... com també per a la gent no tan jove per a la qual accedir a L’Alé ha sigut durant estos anys, i és actualment, un mitjà més d’entrar en contacte amb el poble, amb la parròquia i amb la vivència de la fe (articles sobre l’Advent, Quaresma, Pasqua, Nadal...) mitjançant la lectura en valencià. Bé, però L’Alé no és la primera publicació coneguda pels nostre veïnat que tracta temes religiosos i no religiosos.
Gràcies a Lolín i al seu marit José Vicente, hem descobert una revista «popular de propaganda religioso-social, que se publica con censura eclesiástica, cincuenta veces al año» anomenada EL BUEN AMIGO. Els números que hem revisat van del 15 de gener al 12 de març de 1967, i també alguns solts dels anys 1974 i 1975.
Fundada en 1922, era de periodicitat setmanal i tenia un format semblant a L’Alé, però de contingut prou diferent. Trobem unes seccions fixes i altres no. Per exemple, a la primera pàgina llegim «Enseñanzas Evangélicas», on cada setmana es fa un comentari de la primera i segona lectura del diumenge i la transcripció literal de l’Evangeli amb un breu comentari. Segons el tamany dels comentaris, trobem també a la primera pàgina diverses seccions com «Cartas al pueblo», «Carta a un enfermo» o «Mundo Católico» (notícies nacionals i internacionals sobre temes variats («Acaba de estrenarse en París y en Italia la película La Biblia, producida por Dino de Laurentis» o «La mayoría de los obispos son partidarios de que se les trate con más sencillez», número 1748 de 15-1-1967). En els números dels anys 74 i 75, la primera pàgina acaba amb el Salm Responsorial.
En la segona pàgina veiem seccions, no permanents en tots els números, com «Cuentos de El Buen Amigo», «Cartas al pueblo», «Cartas a El Buen Amigo» i «Pláticas con la tía María» o «Pláticas con el tío Juan», on les dos primeres són contes o cartes al grup de lectors o a un col·lectiu concret (a les dones, als hòmens, als malalts...) amb missatge religiós, i les altres dos seccions estan estructurades en forma de diàleg amb la mateixa temàtica.
La tercera pàgina la formen tres apartats fixos. El primer és educatiu, però amb tres denominacions diferents depenent del contingut: «Sección Catequista», «Sección Litúrgica» o «Sección Bíblica». El segon, de tipus lúdic, s’anomena «Sección Recreativa», on s’inclouen jocs (cantares, fuga de vocales, endevinalles i acudits). I el tercer «El Folletín de El Buen Amigo», que ens parla de contalles històriques, i fins i tot ens il·lustra amb informacions reals i concretes de segles passats com la pesta negra.
L’última pàgina està composta per dos seccions permanents: «Página Agrícola» és la que ocupa quasi la totalitat del full. Depenent de l’època de l’any, podem llegir de la ramaderia, apicultura, cunicultura, però principalment de l’agricultura, les pràctiques per al mes, l’oratge per a tota la setmana, la guia de l’agricultor, els vins, l’olivar, insectes útils, etc. Al costat dret inferior ens donen la interpretació de l’oratge segons la Lluna i la seua evolució en la secció «¿Qué nos traerá la Luna?». Casualment, entre estes dos seccions, en alguns exemplars podem gaudir de la secció «Cosas para la tía María», on podem llegir consells casolans tan curiosos com: «No conviene perfumar demasiado las sábanas porque el olor puede impedir el sueño», o «Toda la ropa del recién nacido necesita un planchado muy caliente con el fin de esterilizarla...».
Per finalitzar, cal comentar que durant els anys que va ser repartida per les cases, va ser una publicació molt apreciada i valorada al poble pels seus diferents continguts. Això és el que ens han contat aquells que cada setmana l’esperaven amb recelet.

0 comentarios