Dimecres de Cendra

El Dimecres de Cendra vaig arribar com altres dies a la parròquia de vesprada i vaig aprofitar per a passar a vore els més menuts de la catequesi, que estaven amb Lolín als salons. Alguns estaven especialment revoltosos, i els vaig plantejar la qüestió. Aquell dia podrien quedar-se a missa perquè era Dimecres de Cendra i els havia de posar cendra al cap! Lolín, com altres vegades, ja s’havia anticipat i els ho havia dit a les mares.
Va arribar l’hora de l’Eucaristia i allí estaven tots a la primera fila amb José Vicente. En el moment de l’homilia, els vaig explicar de forma dialogada el sentit de la cendra (estem ací de pas) i de la Quaresma (temps de preparació o entrenament per a la Pasqua), però que tota la nostra vida hauria de ser una preparació per a la Pasqua definitiva: la nostra trobada amb Jesús Ressuscitat.
Va ser un dels moments més bonics que he viscut a la Parròquia d’Eslida, perquè els menuts són molt bons, són veritablement els fills menuts de Déu, que s’ho mereixen tot per tal que preservem la seua felicitat i innocència i el coneixement de Déu, i la fe té un paper importantíssim per a preservar esta innocència, esta infància i esta felicitat seua.