EDITORIAL

Teniu a les mans un exemplar molt especial de L’Alé: és el número 100 des d’aquell número zero que es presentava la Nit de Nadal de 1994. Són també 100 mesos d’informació del poble, de reflexions, d’investigacions breus; 100 reunions d’un equip estable de redacció que ha crescut en edat i no ha perdut ni una miqueta d’il·lusió perquè creu que continua sent vàlida aquella espenta inicial inspirada en la màxima que no hi ha res humà que siga estrany a Déu Pare-Mare.Per això, hem cregut convenient dedicar este número a fer un balanç i una miqueta d’història d’estos 100 números fent parròquia des de les pàgines d’una publicació que és vista per moltes persones del poble i també de fora com un exemple de dignitat posat al servici del Poble de Déu que camina a Eslida.Hem pensat que calia donar veu als tres capellans que han animat la vida de L’Alé: el fundador Mn. Antoni López Quiles (1994-1996), ara rector de la parròquia de Vinalesa; Mn. Miguel Abril Agost (1996-1998), rector del Mater Dei actualment, i Mn. Salvador Prades (2002...). Volíem que en digueren la seua, i així ho han fet. A més, hi escriu Guillem Farré, de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació i responsable de l’Hoja Parroquial del Bisbat de Segorbe-Castelló, que la sap llarga sobre este tipus de publicacions que, per cert, no abunden en les parròquies. El Senyor Bisbe, Mons. Casimiro López, ens ha obsequiat amb una salutació plena de calidesa que li agraïm de tot cor.El fet que L’Alé, la fulleta, arribe al número 100 és un motiu de goig per a totes les persones que formem el consell de redacció, un grup molt ben avingut que va començar a reunir-se fa quasi catorze anys. Tots som, per tant, catorze anys més vells, més madurs. Ara les notícies ja no arriben en paper escrites a mà, ni les fotos són revelades i impreses in extremis perquè si no, no arribàvem a la impremta. Internet ha parat un pont entre les distàncies que ens separen, i possiblement és un dels factors principals que fan que L’Alé isca al carrer. L’altre factor, el més decisiu, és que Mn. Salvador ho va tindre molt clar des del primer moment, quan Fernando Ballester va insistir de valent perquè es recuperara aquell full parroquial que havia passat a millor vida.L’Alé és la primera revista d’Eslida que aplega a eixa fita dels 100 números, amb més de 500 pàgines publicades. És quasi l’únic supervivent material d’aquell ressorgiment cultural i social que algunes persones vam tindre la sort de viure intensament en uns anys que podien ser crítics per al desarrelament dolorós –cultural, social i generacional– amb Eslida.L’Alé, però, no seria res sense vosaltres, un públic fidel que, venint a la parròquia o no, el seguiu mes a mes perquè al capdavall sabeu que és el testimoni dels fets presents d’Eslida i serà –de fet, ja ho és– dels fets del passat remot i des d’aquell 1994. Història viscuda, història compartida, senyes d’identitat i sentiments comuns d’un poble que vol continuar sent poble. I fent parròquia, ja sabeu que fem poble. Enhorabona, Eslida!