José Vte. Manzana
Al llarg d’estes jornades, anomenades «Tridu Pasqual», tenen lloc les celebracions dels dies sants, en els quals celebrem els més grans misteris de la nostra redempció, és a dir, la Passió, la Mort i la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist (o, com diria sant Ambròs, «quan Crist morí, descansà en el sepulcre i ressuscità d’entre els morts»), i que constitueix el punt culminant de tot l’any litúrgic.
Com a pròleg d’esta Setmana Gran, tenen lloc les celebracions del Diumenge de Rams, amb la benedicció dels rams, al Calvari, la processó a l’església i la Santa Missa; actes que constitueixen la litúrgia del dia de hui, en què acompanyem el Crist Rei, en estos moments de triomf i de dolor al mateix temps. I, dimarts següent, o Dimarts Sant, va tindre lloc la celebració del Sagrament de la Reconciliació, pel qual el capellà ens perdona els nostres pecats, en nom de Jesús i de l’Església, i som absolts dels nostres pecats i reconciliats amb Déu i amb l’Església, per a participar més dignament de les grans celebracions que tindran lloc esta setmana.
Arribat el Dijous Sant, dia en què la nota característica és l’amor (l’amor de Déu), celebrem la institució de l’Eucaristia, sagrament que Crist va lliurar a la seua Església la vigília de la seua mort, precisament perquè el seu misteri pasqual estiguera sacramentalment present i actuant en la mateixa Església; i, també, de l’ordre sacerdotal i del manament de la caritat fraterna. La missa que hui celebrem no és el record d’un fet passat, sinó una renovació, una reproducció enmig nostre del Sopar del Senyor, amb totes les seues exigències de caritat, en què se’ns convida a tindre els mateixos sentiments de Crist, estimant de veritat com Ell ens va estimar. I, ben entrada la nit, amb l’Hora Santa, acompanyem el Senyor en els moment de solitud i angoixa a Getsemaní, on va acceptar la voluntat del Pare i va ser traït per Judes.
Divendres Sant, quan celebrem la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, comencem el dia amb el Via crucis, acompanyant el Crist en el seu camí al Calvari, on serà clavat i elevat a la creu, la Creu del Senyor, que destaca, com a símbol de la Salvació. La creu del calvari no és només un suplici, sinó, sobretot, la creu exaltada. Hui se’ns mostra l’amor del Pare que ens entrega el seu fill. La creu és la revelació del nostre destí: el triomf de Crist per la Creu és la victòria de tots. El futur de l’home està ple de llum. La fe en la Creu és el fonament de la nostra esperança. Després dels Oficis de la Creu, té lloc la processó del Sant Soterrar, acompanyant el Crist mort i camí del sepulcre, i a la seua, i nostra, Dolorosa Mare, encara que enguany, per raons massa humanes, no hem tret ni el Sepulcre ni la Dolorosa i ens hem vist obligats per les circumstàncies a traure la primitiva imatge del Crist de la Vila, portada pel mossén, que era acompanyada pels fidels camí del Calvari. I de tornada a l’església, veneràrem el Crist jacent al sepulcre.
L’endemà, Dissabte Sant o de Glòria (dia alitúrgic per no tindre celebració eucarística), l’Església està al costat del sepulcre del Senyor meditant la seua Passió i Mort, fins a l’expectació nocturna de la RESURRECCIÓ, on ressuscitant, CRIST, ens dóna nova vida i fa noves totes les coses.
RESSUREXIT, SICUT DIXIT, ALLELUIA!!!,
per la nostra salvació, Al·leluia.
