Una mostra nadalenca d’Eslida

Grup de Danses El Raval (Vila-real)

 

El cicle nadalenc comença amb l’Advent i acaba amb la celebració de l’Epifania i l’Adoració dels Reis. Les dates festives més significatives en el nostre àmbit cultural són les següents:
• Santa Caterina (25 de novembre). Celebració de fira a Vila-real amb venda de figuretes i altres objectes per a fer el betlem. La tradició de la mocaorà coincideix amb la celebració d’aquesta fira i dóna peu al consum dels productes típics nadalencs com les fruites seques i els torrons. També es trasllada a aquesta data el costum nadalenc d’estrenar la roba d’abric i rebre les estrenes per part dels padrins i familiars (fer de fira).
• Sant Nicolau (6 de desembre). Tot i que en la comarca no tenim moltes dades sobre aquesta diada, sí que hi ha referències en el nostre àmbit cultural de celebracions de nicolauets i caterinetes amb obsequis als mestres, cants i berenars al camp de llonganisses i pa blanc. S’han conservat alguns fragments de cançons infantils associades a aquesta festa a Borriana.
• La Puríssima (8 de desembre). Celebració de la Concepció Immaculada de Maria. Gran festa de l’Advent prèvia a la celebració de la seua maternitat. Molt popular a tota la comarca. A partir d’aquesta festa s’inicia el muntatge dels betlems familiars.
• Santa Llúcia (13 de desembre). Festa celebrada amb major popularitat en temps més remots, que en l’actualitat ha perdut vigència.
• La nit i el dia de Nadal (24 i 25 de desembre). Celebració més important de tot el cicle: reunions familiars el dia de Nadal, i la nit del 24 s’acostumava a arreplegar els aguinaldos pels carrers i participar en la Missa del Gall. Dins de la celebració del dinar de Nadal s’acostumava a fer el besamans als patriarques familiars (els més vells), que donaven estrenes als fills i als néts.
• El segon dia de Nadal, o Sant Esteve (26 de desembre). Almenys a Vila-real, aquesta festa encara té una gran vigència i és una continuació de la del dia de Nadal, que se sol celebrar amb la part de la família amb qui no s’ha celebrat la diada de Nadal. Aquesta duplicació de la festa manifesta la seua importància en el nostre àmbit cultural, ja que juntament amb la Pasqua Florida i la Pasqua Granada necessiten dos dies festius. Els costums repeteixen els del dia de Nadal.
• Els Innocents (28 de desembre). Festa destacada a tota la comarca en temps més antics. Malgrat que en l’actualitat tan sols es recorde fent algunes bromes, abans se celebraven festes de bojos a molts pobles de la comarca: pregons, reis i colles de joves feien autèntiques barbaritats. Aquest dia regnava la disbauxa i s’invertien els rols socials per unes hores.
• Cap d’Any o l’home dels nassos (31 de desembre i 1 de gener). Celebració del dinar familiar el primer dia de l’any i presència de l’home dels nassos en l’imaginari infantil: acudits i bromes en referència a la presència d’un personatge que té tants nassos com dies li queden a l’any.
• Els Reis (6 de gener). La vespra de la festa s’espera l’arribada dels reis carregats de regals i d’il·lusions i els xiquets entonen distintes fórmules i recitatius per tal de guiar-los en el camí. S’han conservat cants de tirorí a molts pobles de la comarca: Vila-real, Borriana, Betxí, Onda, Alqueries, Suera... A Vila-real, la pervivència del cant s’ha d’agrair a l’acció de la Joventut Antoniana, que ha transformat un cant de l’àmbit familiar i privat en un cant col·lectiu i públic que totes les xiquetes i xiquets de la ciutat renoven cada any a la Plaça Major.
Totes aquestes festes donen lloc a reunions familiars, trobades amb els amics, celebracions religioses que contextualitzen i donen ocasió al cant de peces musicals específiques, al relat de romanços i altres gèneres que són les mostres que hem anat recollint en el nostre treball de camp al llarg dels darrers anys.

La mostra nadalenca d’Eslida
Poca cosa més es pot afirmar a propòsit de la nadala que ens ocupa, tret que no correspon a cap de les tipologies de música popular com podrien ser les albades o els aguinaldos, tampoc als romaços o a altres estructures melòdiques o literàries pròpies de la nostra música nadalenca. Per això, aquesta peça que ha estat recollida tan sols als pobles d’Eslida i d’Aín, ens fa pensar que fóra composta per algun capellà d’aquestes viles ja que, encara que el tema «Deixem-se els quefers» i l’adoració dels pastorets apareix en altres comarques i de manera freqüent, no hem trobat cap cançó que mantinga l’estructura i les estrofes d’aquesta. A més, algunes expressions i el lèxic s’aparten de les pròpies de la manera de parlar d’eixos pobles. A l’església d’Aín es conserva un manuscrit de l’any 1941 que transcriu la lletra següent, que és la de la versió enregistrada en el nostre disc Nadal a la Plana, gravat al desembre de 2008. No obstant això, aquestes mateixes estrofes les hem pogudes escoltar amb moltes variacions a diferents intèrprets, sempre conservant els temes però barrejant els versos de maneres diverses.

Anem-mo’ne tots,
deixem-se el burret (els quefers),
a vore a Maria
i al Maniuelet.

Jesús ve a este món
d’un modo pobret,
en molta paciència
però alegret.

En este moment
en el portalet,
acaba de nàixer
tiritant de fred.

Porteu-li camisa
i un faixadoret,
bateta de llana
i també un gorret.
Porteu-li carota,
també un gamboixet,
albarques, peücs
i un saragüellet.

Porteu-li formatge
i una poca llet,
i per a que jugue
també un corderet.

Porteu-li samarra
per tapar-li el fred,
i un tros de baieta
per a un bolqueret.

Novetats dels Servicis Socials

Rafael Sorribes Gómez*

Des de la inquietud d’este Ajuntament per millorar la qualitat de vida de tot el veïnat d’Eslida, tant en la millora de les infraestructures com en la prestació de servicis, i sent conscients de la importància i de les necessitats cada vegada majors dels Servicis Socials, amb la intenció d’informar els nostres veïns i usuaris del servici dels canvis produïts, comunique quines modificacions s’han produït i per què, sempre amb la pretensió de millorar-los i adequar-los a les noves i creixents necessitats.
El servici va començar a prestar-se al municipi d’Eslida fa uns vint anys, després de l’acord mantingut entre l’Ajuntament de les Alqueries, Aín i Eslida per a sufragar en comú el manteniment de l’equip base de Servicis Socials, quedant únicament les Alqueries i Eslida després de la incorporació d’Aín a la Mancomunitat Espadà-Millars.
Dia a dia des d’aleshores, els Servicis Socials han anat assumint progressivament competències noves. Els eixos principals que han portat este Ajuntament a decidir tals canvis poden resumir-se en dos: economia i millora en la qualitat del servici.
1) Economia: Després de l’increment del cost que representaven per a este ajuntament els Servicis Socials, durant el primer any d’esta legislatura vam decidir estudiar les possibilitats per a abaratir i millorar el servici. Abans el cost era superior a l’actual, per la qual cosa s’han reduït costos. Després de l’estudi de les possibilitats per a abaratir i millorar el servici es va decidir per part de l’Ajuntament conveniar amb l’Ajuntament de la Llosa, que es trobava en la mateixa situació i junts muntar un nou equip de Servicis Socials.
2) Millora en la qualitat del servici: Abans hi havia únicament un dia per setmana d’atenció al públic (dilluns), i ara n’hi ha dos (dimecres i divendres).
Els motius tant de qualitat en la prestació del servici com dels costos i la seua reducció comporten una millora substancial en la prestació.
Els últims èxits aconseguits en matèria de Servicis Socials han sigut la prestació del servici Menjar a casa, que any rere any amplia la quantitat d e persones usuàries del servici, la contractació d’una treballadora familiar per a portar el programa d’ajuda a domicili, l’obertura de la nova oficina d’atenció a l’immigrant Oficina Amics i, finalment, l’aprovació per part de Creu Roja del repartiment d’aliments.
Des d’estes línies vull agrair en nom de l’Ajuntament d’Eslida els servicis prestats a Encarna, que amb tant d’interés ha exercit el seu treball entre nosaltres durant els últims 20 anys, i també donar la benvinguda a Teresa, tot desitjant-li que es trobe còmoda entre nosaltres i que afronte amb èxit el nou repte que se li presenta. Finalment, vull moure el veïnat d’Eslida a fer ús d’este servici i que conega les possibilitats en les seues múltiples facetes, ja que per a tots està pensat.

* Alcalde d’Eslida

El significat del temps d’Advent

Mn. Rafael Fiol. Rector

La paraula llatina ADVENTUS significa ‘vinguda’. En el llenguatge cristià es refereix a la vinguda de Jesucrist. La litúrgia de l’Església dóna el nom d’Advent a les quatre setmanes que precedeixen el Nadal, com una oportunitat per a preparar-nos en l’esperança i en el penediment per a l’arribada del Senyor.
El color litúrgic d’este temps és el morat, que significa penitència. L’Advent comprén les quatre setmanes abans del Nadal. L’Advent és temps de preparació, d’esperança i de penediment dels nostres pecats per a l’arribada del Senyor.
En l’Advent ens preparem per al Nadal i la segona vinguda de Crist al món, quan tornarà com a Rei de tot l’Univers. És un temps en què podem revisar com ha sigut la nostra vida espiritual, la nostra vida en relació amb Déu i convertir-nos novament. És un temps en què podem fer un pla de vida per a millorar com a persones.
Esta és una època de l’any en què estarem bombardejats per la publicitat per a comprar tot tipus de coses, estarem invitats a moltes festes. Tot açò pot arribar a fer que ens oblidem del sentit autèntic de l’Advent. Esforcem-nos per viure este temps litúrgic amb profunditat, amb el sentit cristià. D’esta manera viurem el Nadal del Senyor ocupats del Senyor del Nadal.

Un edifici per a ús públic

L’Ajuntament d’Eslida ha anunciat que es fa càrrec de l’edifici de l’antiga cooperativa fundada l’any 1947, de la qual ja hem informat en diverses ocasions des de les pàgines de L’Alé. Actualment s’està netejant este edifici, en estat ruïnós com sabeu, i encara no té una destinació aprovada pel consistori. Entre les diverses possibilitats que s’anomenen està la construcció d’un Museu del Suro.

Passejant per Internet

En els últims anys, Internet ha entrat en moltes cases i ha fet que les coses que estaven lluny les trobem ara més pròximes. La velocitat de difusió de la informació i l’accés immediat ha canviat la nostra manera d’informar-nos i de comunicar-nos.
Ningú no ha estudiat encara quina és la presència d’Eslida en Internet, però vos sorprendríeu gratament. Les més visitades ara mateix són:
-Ajuntament: www.eslida.es
-La Plana al Dia: http://www.laplanaaldia.com/eslida
-L’Alé: http://parroquiaeslida.blogia.com
Com a novetat, hem trobat esta: http://eslidaparla.blogia.com

Aplec de bandes

El passat dissabte 17 d’octubre va tindre lloc a Borriana la reunió de Bandes de la Plana Baixa i l’assemblea de la Federació de Bandes, amb la participació d’un grup de representants de la banda del nostre poble.

Sí que ha plogut!

Un any més donem com a notícia la gota freda. L’orografia del nostre terme ens permet una certa tranquil·litat a l’hora de rebre eixa gran quantitat de pluja recollida en pocs dies, a diferència d’altres pobles dels voltants, principalment costaners, que han suportat, un any més, les inundacions. Nosaltres podem parlar d’alguna gotera, d’alguna solsida, d’alguna fonteta que ha tornat a eixir... La quantitat de pluja registrada per un dels nostres veïns, que amablement ens ha passat la informació, és d’uns 240 litres/m2, recollits del 28 de setembre a l’1 d’octubre. Certament no som un dels pobles més afectats, ja que d’altres han arreplegat més de 130 litres en poques hores, però la gota freda és això.

Parc infantil

Si feu una ullada als voltants de la nau multiusos podreu vore que davant s’ha instal·lat el parc infantil. Segons la informació municipal, les obres d’este parc i de la nova pista de futbol sala s’emmarquen dins del Pla d’Infraestructures Esportives, en el qual la Diputació de Castelló aporta 35.000 € i la Generalitat Valenciana uns altres 35.000 €. Ara, fem-ne un bon ús.

Coneixent el poble

Este mes, els xiquets i xiquetes de l’escola han aprofitat el centre de visitants per a fer un recorregut de descoberta del poble. Han visitat l’aqüeducte, el llavador, el calvari, el molí, i han anat pels carrers del poble que no ara ja no estan massa xafats.

Un pessiguet de creació

El carisma de l’Objectiu d’este mes és la contemplació. Ja sabeu que la pregària i les actituds dels cristians davant la realitat que vivim són variades: d’acció de gràcies, de petició, de contemplació per a deixar-nos interpel·lar, profètica de denúncia per a fer que les coses canvien en benefici del bé comú...
Després de les pluges del mes de setembre, que tants estralls han causat a la costa i, sobretot, en molts països del Tercer Món, en el nostre cas ens deixa estampes efímeres tan belles com esta del pas del barranc de Xova per la font de Matilde i Alfetx.
Un pessiguet de creació divina que pessiga la nostra sensibilitat...

Una guia de la nostra serra

Òscar Pérez Silvestre

 

La Societat d’Amics de la Serra d’Espadà acaba de publicar la topoguia del tram del sender de gran recorregut GR-36 que passa per la nostra serra. La SASE  té un llarg currículum des de la darreria dels anys 80 en la recuperació i definició d’este senda i d’altres PR i SL. Tot i que l’objectiu preferent del llibre és descriure-la i aportar les dades quantificades dels recorreguts, també hi trobarem les descripcions d’altres itineraris que hi enllacen o se’n deriven a tall de retícula. La topoguia del GR-36 entre Montanejos i la Vilavella cobreix 131 quilòmetres de camins fonamentats en les artèries de comunicació tradicionals. Com diu Sento Puchades, «un artifici, una elecció subjectiva en forma de línia que a penes ratlla la pell de la serra per guiar les nostres passes. I traçat majoritàriament sobre el suport dels camins tradicionals, artificis també, segurament dels més primitius escomesos pels humans i alhora dels que menys modifiquen el medi natural tot adaptant el territori a la mesura humana».
La guia no es queda en una descripció minuciosa dels recorreguts ni en l’alçament d’una cartografia actualitzada per a l’ocasió. L’oportunitat de reunir una bona plèiade de col·laboradors amics de la SASE ha estat ben aprofitada per a demanar-los que parlaren sobre aspectes monogràfics que enriqueixen notablement un material sense parangó del que s’ha fet fins ara per ací. Gaudireu de veritat amb les descripcions geològiques, de la vegetació i de la fauna, i també dels escrits sobre el passat morisc de la serra, el patrimoni cultural immoble, el treball i l’economia del suro, la transhumància i el comerç antic de la neu. Certament, un llibre fet per a fer camí, però també per a degustar-lo a la butaca i descobrir-hi la riquesa d’estos paisatges tan pròxims.
El llibre s’ha presentat fa uns dies en societat, concretament el dijous 29 d’octubre al Jardí Botànic de València. Les pròximes presentacions seran a Castelló (Llibreria Babel, 5 de novembre) i a Nules (sala d’actes de la Caixa Rural, 3 de desembre). Ara podeu adquirir el llibre a Eslida en els comerços de mel de Paco Doñate i Mielmi. Més informació en www.serra-espada.org

Serra d’Espadà. GR-36. Topoguia
Carme Orenga i Sento Puchades (coordinadors)
224 pàgines

Veus d’abans, que no del passat

José Vte. Manzana

 

Amb una gravadora a la mà, disposat a fer quilòmetres i amb ganes de recuperar, o almenys deixar constància de costums, o en este cas, el patrimoni immaterial dels pobles, un home de Requena anomenat Fermín Pardo va recórrer les nostres terres, parlant amb les nostres gents. I sí, va passar també per ací, per Eslida, i va estar amb un grup de gent que, amb bon ànim i disposició, el varen fer partícip d’una xicoteta part del nostre patrimoni local, del nostre patrimoni, que podríem anomenar sonor.
Segons l’enregistrament de què disposem, que va cedir amablement fa uns mesos al Centre del Parc de la Serra d’Espadà, aquelles eslideres i esliders varen omplir la cinta magnetofònica de nadales, parts dels cants de l’aurora, la tornada i la quinta estrofa dels goigs del Crist del Calvari, d’un dels gojos de Santa Teresa, del començament de la Salve de Sant Lleó, d’una estrofa dels gojos de la Mare de Déu del Carme, d’un dels planys o laments de les Ànimes del Purgatori, d’un Ave Maria cantat que s’interpretava al llarg de l’aurora, d’un trosset de la famosa cançoneta dels pardalets de Sant Antoni de Pàdua, d’una part de la cançoneta de Sant Rafel i d’altres cants de tipus religiós i popular.
Este enregistrament és una molt bona mostra del que hem cantat, del que hem resat i de com ho hem fet, ja que, a més de la lletra, també està enregistrada la melodia, particular, pròpia i única de cada una de les peces.
Alegrem-nos per poder conéixer part del que, al llarg del temps, hem sigut capaços de fer TOT JUNTS, EN COMUNITAT, ELS UNS PELS ALTRES i AMB ELS ALTRES; cadascú amb la seua aportació única i pròpia (la veu d’un i d’altre), i que tot junt, l’únic i propi de cadascú amb el de l’altre, adquireix un to harmònic i uniforme, és a dir, cantat a una! Gaudim del que hem recuperat.

SOS des de Burkina Faso

Al setembre, Burkina Faso va patir unes fortes pluges que van provocar danys molt greus a la població a causa de la fragilitat de les cases i a la falta d’infraestructures. Podeu imaginar que estos desastres naturals causen més problemes a poblacions desfavorides com aquella.

Vos donem a conéixer la carta que va enviar a la Delegació Diocesana de Missions el pare Constantin Séré, responsable d’OCADES-CARITAS DÉDOUGOU, sol·licitant ajuda. Ell ens va visitar fa uns anys, convidat per Mn. Salva Prades. Com que és difícil enviar des d’ací els materials que ens demanen, en la Delegació es va creure convenient fer una col·lecta per a enviar diners i que es compren sobre el terreny els recursos necessaris.
Vos proposem que, si voleu col·laborar, ho feu de dos maneres: fent una aportació econòmica a la Delegació de Missions en els comptes que s’indiquen a continuació; a més, estes aportacions desgraven en la declaració de la renda, per a la qual cosa cal demanar el justificant corresponent a la Delegació: [e-mail]

Bancaixa: 2077 0580 42 1105079855
Caixa Rural: 3114 2210 11 1106129529

Gràcies per la vostra atenció.

 

Benvolguts germans, amics, benefactors i socis,

La campanya hivernal del 2009 està a punt d’acabar amb intensos ruixats que han provocat inundacions en diverses localitats. En efecte, la forta pluviometria registrada durant el període que va de final d’agost a mitjan setembre del 2009 ha ocasionat unes inundacions ben greus. A nivell de la capital, Ouagadougou i la seua contornada, s’han registrat danys materials molt importants i més de 150.000 persones afectades.

La diòcesi de Dédougou, a la regió de la Boucle du Mouhoun, s’ha vist afectada a la seua zona nord-est en tres parròquies: Zaba, Toma i Kiembara, a les províncies de Nayala i Mouhoun. Així, a la crida d’alerta d’estes parròquies, el Secretariat Executiu Diocesà de Dédougou d’OCADES-Caritas Burkina, ha enviat immediatament una missió per a avaluar l’impacte i les necessitats a causa de les inundacions.

Dels resultats de l’avaluació es dedueix que les poblacions no estaven del tot preparades per a suportar inundacions. Segons les previsions de principi de la campanya agrícola, es feia necessari explotar les fondalades perquè no plouria prou. De fet, molts s’han sorprés davant de la realitat. Les inundacions són conseqüència d’unes pluges torrencials i prolongades en un període breu de temps amb quantitats d’aigua considerables (217,9 mm en menys d’una setmana), que han tingut com a conseqüència nombrosos danys, la destrucció de vivendes i fins i tot la pèrdua de vides humanes.
Les diferents dades arreplegades immediatament sobre el terreny presenten la situació següent: 79 poblats afectats, 885 cases destruïdes, 228 graners plens de queviures destruïts (al voltant de 53,2 tones de menjar), 9.761 persones damnificades (sense allotjament), 8.885 hectàrees de camps inundats, més de 152 animals arrossegats per l’aigua, 6 morts (1 home i 5 dones) i 16 persones ferides, a causa dels afonaments de cases i per ofegament.

L’estimació de les necessitats en data 17-9-2009 són les següents:
Necessitats bàsiques: 9.000 mantes, 9.000 estores, 95.000 mosquiteres, 8.500 poals, 150 tones de queviures, 20 kits de medicaments antipalúdics, 150 kits de material escolar, 1.000 llums de petroli, roba.
Necessitats a mitjà termini: construcció de 150 vivendes, rehabilitació de 250 vivendes, 120 tones de queviures.
Davant d’este sinistre, una solidaritat manifesta ha pogut vore la llum. També s’ha pogut constatar el suport d’algunes institucions. Es tracta de CONASUR (Consell Nacional de Socors d’Urgència i de Rehabilitació) i d’algunes personalitats que han aportat queviures i material de primera necessitat (mantes, estores, poals, sabó…) per un valor de 5.075.000 francs CFA. Este gest és una bona iniciativa, però no arriba a cobrir les necessitats més urgents.

OCADES-Caritas Dédougou, com a conseqüència de les seues visites d’avaluació de la situació en les zones sinistrades, fa una crida urgent de solidaritat a les parròquies i institucions de la diòcesi de Dédougou, als seus col·laboradors i a totes les persones de bona voluntat per a ajudar a estos damnificats.
Espere que esta crida de socors trobe un eco de solidaritat cap a estes persones. OCADES-Caritas Dédougou vos garanteix la seua franca col·laboració.

Abbé Constantin Séré
Secretari Executiu
OCADES-CARITAS DEDOUGOU

L'Objectiu: Quina és la solució?

 

Sense voler entrar en polèmiques, sí que ens agradaria que entre tots trobàrem una solució a un problema que any rere any es planteja el dia del Crist: la cera dels carrers després de la processó. Possiblement, el primer pas és individual, de conscienciació: si cadascú que porta ciri també portara un gotet i anara amb compte, el problema estaria resolt. Suposant que això és complicat, tampoc no estaria de més cobrir els carrers i la carretera. S’ha intentat amb catifes, s’ha repartit arena després de la processó, i el resultat tampoc ha sigut del tot eficient. Quina és la solució?

La delicada situació del molí d’oli

 

Ja fa unes quantes setmanes, en concret el dia 25 d’agost, que es va realitzar la junta general de socis de la nostra cooperativa productora de l’oli. Si hui tornem sobre el tema és perquè sabem que preocupa a la gent d’Eslida.
La situació, presentada amb molta professionalitat pel tècnic Miguel Abad d’Intercoop, resulta ben delicada a hores d’ara: hi ha un expedient sancionador que pesa sobre la cooperativa perquè l’oli que s’ha elaborat últimament no pot ser etiquetat com a «verge extra» perquè ara la normativa i les inspeccions són més estrictes que no abans.
Este tècnic va presentar quatre opcions per als productors del poble, però la poca assistència (33 socis només) deixa oberta la decisió. Segurament es farà una consulta més general per a saber millor què convé fer d’ara en avant: mamprendre una reforma d’almenys 76.000 euros, associar-se a una altra SAT, l’associació individual lliure o fer la molturació a maquila.
Esperem que la decisió que es prenga siga la millor per a tots, i que el poble demostre que en els casos difícils sap estar unit, en concòrdia i treballant braç a braç. Bona sort!

Ja tenim Serveis Socials

Consultada la pàgina web de l’Ajuntament, hem pogut conéixer l’horari de la nova treballadora social, que serà els dimecres i divendres de 12 a 14 hores en un despatx de la Cambra Agrària. Esperem més notícies de com s’organitzarà el servici per la nova professional.

Recollida de firmes

Hem sabut, i és important que se sàpia per a interés general, que s’ha presentat a l’Ajuntament una petició signada per 74 persones que manifesten la necessitat que l’Ajuntament intervinga i prenga mesures per tal d’evitar els problemes veïnals que provoquen els casals en la convivència cívica. Fer compatible el dret a la diversió amb el dret al descans no sempre és fàcil, però cal intentar-ho.

Neteja de la teulada del temple

 

Per segona vegada en poc de temps, la parròquia s’ha vist obligada a acometre, de manera urgent, labors de neteja a la teulada del temple.  Degut a la quantitat d’excrements que s’acumulen a les teules, produïts per la plaga de coloms incontrolats que hi ha al poble, s’obstrueixen els rius de les teules i es produeix una gran quantitat de goteres i filtracions que estan afectant la decoració i que poden acabar afectant l’estructura del temple. Ja fa dos anys es va intervindre al campanar instal·lant teles metàliques per a evitar que accediren a l’escala i que feren els nius allí. Este insalubre problema ens està afectant a tots.  S’han arreplegat més de trenta sacs de fem, que en són molts. En realitat, en són massa.

Comença el curs escolar

El dia 9 de setembre va començar el curs escolar. Enguany hi ha poques novetats: quant a l’alumnat, s’han matriculat quasi 70 alumnes, tres o quatre menys que l’any passat. Respecte del professorat, la plantilla per al curs 2009-2010 és la mateixa que la del 2008-2009, llevat del mestre d’anglés i del d’educació física que s’incorporen per primera vegada al Col·legi Francisco Mondragón. Els donem la benvinguda i desitgem que s’hi troben com a casa.

Història, tradició i llegenda

 

Andrés Rodrigo*

La confusió, el desconcert dels espanyols quant a la seua història és tan monumental com la pròpia història d’Espanya. És tan rica la nostra història, tan completa i rellevant, fins i tot en els seus detalls més xicotets que, generalment, allò que la gent sap –o creu saber– no va més enllà de records escolars difusos, rumors i mitges veritats, poc relacionats amb la realitat. Així, la falta d’informació i els efectes de la desinformació –més tràgics– solen ser allò més habitual.
Als col·legis s’estudia molt poc la història d’Espanya, i la poca que s’estudia sol estar tendenciosament retallada i/o esbiaixada, per interessos situats al marge de la docència. En molts casos, no s’anomenen les coses pel seu nom; en altres, les bestieses malintencionades dels nostres ocasionals enemics històrics es prenen per veritats i, generalment, les inenarrables gestes estan estúpidament infravalorades i fins i tot criticades.
Cal lluitar contra l’estupidesa i la mala intenció, perquè les pàgines de la nostra història parlen dels nostres rebesavis, dels nostres iaios, dels nostres pares... i no podem renegar d’ells perquè no s’ho mereixen. Aquella gent va ser el fruit d’una època i d’unes circumstàncies, i només cal enorgullir-se d’ells i mirar de front els seus errors, jutjar-los dins del seu marc temporal, perquè només d’esta manera és possible reconéixer la veritat.
La finalitat de l’exposició urbana que cobreix els carrers d’Eslida és, precisament, establir el marc temporal correcte en què s’ha desenvolupat la història del poble, amb la finalitat de facilitar l’accés als continguts de l’audiovisual que està en procés d’elaboració. Ara, la gent que han recorregut els carrers d’Eslida té un poc més clar quin és l’orde històric dels fets; ara poden -almenys això espere- sentir que cada pam del terreny que xafen és una miqueta més que una porció de terra, de pedra, d’asfalt...
Cada pam de la terra d’Eslida és un llegat, el llenç en què els nostres avantpassats van abocar la seua sang, la suor del seu front... Cada pam de terra és sagrat. Eslida és una mescla d’història, de tradicions més o menys conegudes i de llegendes –de supersticions també, per descomptat– que convé conéixer i ponderar. Eixe riquíssim guisat de realitat i mite, de treball i festa, de producció i contemplació, és el que fa d’este poble, d’este entorn, un lloc màgic que oculta més del que mostra i que, conseqüentment, mai no perd el seu halo de misteri.
Reflexiona, amic: atura el teu camí i escolta l’eco dels teus avantpassats celtes o ibers, romans o visigots... Imagina’ls rient i plorant, lluitant, somiant... Imagina’ls imaginant-te, perquè tant ara com fa dos mil anys, el protagonista sempre has sigut tu.

*Autor de l’exposició urbana «Eslida: història, tradició i llegenda», penjada este estiu pels carrers del poble.