Veus d’abans, que no del passat

José Vte. Manzana

 

Amb una gravadora a la mà, disposat a fer quilòmetres i amb ganes de recuperar, o almenys deixar constància de costums, o en este cas, el patrimoni immaterial dels pobles, un home de Requena anomenat Fermín Pardo va recórrer les nostres terres, parlant amb les nostres gents. I sí, va passar també per ací, per Eslida, i va estar amb un grup de gent que, amb bon ànim i disposició, el varen fer partícip d’una xicoteta part del nostre patrimoni local, del nostre patrimoni, que podríem anomenar sonor.
Segons l’enregistrament de què disposem, que va cedir amablement fa uns mesos al Centre del Parc de la Serra d’Espadà, aquelles eslideres i esliders varen omplir la cinta magnetofònica de nadales, parts dels cants de l’aurora, la tornada i la quinta estrofa dels goigs del Crist del Calvari, d’un dels gojos de Santa Teresa, del començament de la Salve de Sant Lleó, d’una estrofa dels gojos de la Mare de Déu del Carme, d’un dels planys o laments de les Ànimes del Purgatori, d’un Ave Maria cantat que s’interpretava al llarg de l’aurora, d’un trosset de la famosa cançoneta dels pardalets de Sant Antoni de Pàdua, d’una part de la cançoneta de Sant Rafel i d’altres cants de tipus religiós i popular.
Este enregistrament és una molt bona mostra del que hem cantat, del que hem resat i de com ho hem fet, ja que, a més de la lletra, també està enregistrada la melodia, particular, pròpia i única de cada una de les peces.
Alegrem-nos per poder conéixer part del que, al llarg del temps, hem sigut capaços de fer TOT JUNTS, EN COMUNITAT, ELS UNS PELS ALTRES i AMB ELS ALTRES; cadascú amb la seua aportació única i pròpia (la veu d’un i d’altre), i que tot junt, l’únic i propi de cadascú amb el de l’altre, adquireix un to harmònic i uniforme, és a dir, cantat a una! Gaudim del que hem recuperat.