Una mostra nadalenca d’Eslida

Grup de Danses El Raval (Vila-real)

 

El cicle nadalenc comença amb l’Advent i acaba amb la celebració de l’Epifania i l’Adoració dels Reis. Les dates festives més significatives en el nostre àmbit cultural són les següents:
• Santa Caterina (25 de novembre). Celebració de fira a Vila-real amb venda de figuretes i altres objectes per a fer el betlem. La tradició de la mocaorà coincideix amb la celebració d’aquesta fira i dóna peu al consum dels productes típics nadalencs com les fruites seques i els torrons. També es trasllada a aquesta data el costum nadalenc d’estrenar la roba d’abric i rebre les estrenes per part dels padrins i familiars (fer de fira).
• Sant Nicolau (6 de desembre). Tot i que en la comarca no tenim moltes dades sobre aquesta diada, sí que hi ha referències en el nostre àmbit cultural de celebracions de nicolauets i caterinetes amb obsequis als mestres, cants i berenars al camp de llonganisses i pa blanc. S’han conservat alguns fragments de cançons infantils associades a aquesta festa a Borriana.
• La Puríssima (8 de desembre). Celebració de la Concepció Immaculada de Maria. Gran festa de l’Advent prèvia a la celebració de la seua maternitat. Molt popular a tota la comarca. A partir d’aquesta festa s’inicia el muntatge dels betlems familiars.
• Santa Llúcia (13 de desembre). Festa celebrada amb major popularitat en temps més remots, que en l’actualitat ha perdut vigència.
• La nit i el dia de Nadal (24 i 25 de desembre). Celebració més important de tot el cicle: reunions familiars el dia de Nadal, i la nit del 24 s’acostumava a arreplegar els aguinaldos pels carrers i participar en la Missa del Gall. Dins de la celebració del dinar de Nadal s’acostumava a fer el besamans als patriarques familiars (els més vells), que donaven estrenes als fills i als néts.
• El segon dia de Nadal, o Sant Esteve (26 de desembre). Almenys a Vila-real, aquesta festa encara té una gran vigència i és una continuació de la del dia de Nadal, que se sol celebrar amb la part de la família amb qui no s’ha celebrat la diada de Nadal. Aquesta duplicació de la festa manifesta la seua importància en el nostre àmbit cultural, ja que juntament amb la Pasqua Florida i la Pasqua Granada necessiten dos dies festius. Els costums repeteixen els del dia de Nadal.
• Els Innocents (28 de desembre). Festa destacada a tota la comarca en temps més antics. Malgrat que en l’actualitat tan sols es recorde fent algunes bromes, abans se celebraven festes de bojos a molts pobles de la comarca: pregons, reis i colles de joves feien autèntiques barbaritats. Aquest dia regnava la disbauxa i s’invertien els rols socials per unes hores.
• Cap d’Any o l’home dels nassos (31 de desembre i 1 de gener). Celebració del dinar familiar el primer dia de l’any i presència de l’home dels nassos en l’imaginari infantil: acudits i bromes en referència a la presència d’un personatge que té tants nassos com dies li queden a l’any.
• Els Reis (6 de gener). La vespra de la festa s’espera l’arribada dels reis carregats de regals i d’il·lusions i els xiquets entonen distintes fórmules i recitatius per tal de guiar-los en el camí. S’han conservat cants de tirorí a molts pobles de la comarca: Vila-real, Borriana, Betxí, Onda, Alqueries, Suera... A Vila-real, la pervivència del cant s’ha d’agrair a l’acció de la Joventut Antoniana, que ha transformat un cant de l’àmbit familiar i privat en un cant col·lectiu i públic que totes les xiquetes i xiquets de la ciutat renoven cada any a la Plaça Major.
Totes aquestes festes donen lloc a reunions familiars, trobades amb els amics, celebracions religioses que contextualitzen i donen ocasió al cant de peces musicals específiques, al relat de romanços i altres gèneres que són les mostres que hem anat recollint en el nostre treball de camp al llarg dels darrers anys.

La mostra nadalenca d’Eslida
Poca cosa més es pot afirmar a propòsit de la nadala que ens ocupa, tret que no correspon a cap de les tipologies de música popular com podrien ser les albades o els aguinaldos, tampoc als romaços o a altres estructures melòdiques o literàries pròpies de la nostra música nadalenca. Per això, aquesta peça que ha estat recollida tan sols als pobles d’Eslida i d’Aín, ens fa pensar que fóra composta per algun capellà d’aquestes viles ja que, encara que el tema «Deixem-se els quefers» i l’adoració dels pastorets apareix en altres comarques i de manera freqüent, no hem trobat cap cançó que mantinga l’estructura i les estrofes d’aquesta. A més, algunes expressions i el lèxic s’aparten de les pròpies de la manera de parlar d’eixos pobles. A l’església d’Aín es conserva un manuscrit de l’any 1941 que transcriu la lletra següent, que és la de la versió enregistrada en el nostre disc Nadal a la Plana, gravat al desembre de 2008. No obstant això, aquestes mateixes estrofes les hem pogudes escoltar amb moltes variacions a diferents intèrprets, sempre conservant els temes però barrejant els versos de maneres diverses.

Anem-mo’ne tots,
deixem-se el burret (els quefers),
a vore a Maria
i al Maniuelet.

Jesús ve a este món
d’un modo pobret,
en molta paciència
però alegret.

En este moment
en el portalet,
acaba de nàixer
tiritant de fred.

Porteu-li camisa
i un faixadoret,
bateta de llana
i també un gorret.
Porteu-li carota,
també un gamboixet,
albarques, peücs
i un saragüellet.

Porteu-li formatge
i una poca llet,
i per a que jugue
també un corderet.

Porteu-li samarra
per tapar-li el fred,
i un tros de baieta
per a un bolqueret.