Campanetes del meu poble

A l’amic José Vte., el campaner,que s’estima més les campanes que moltes coses seues. No hi ha en tot lo món dos campanes que sonen igual. No les he sentides totes, evidentment, però les campanes de cada poble són úniques. Sempre han dit que les dos nostres, quan estan de festa, diuen «pa i mel!»; un bon berenar celestial, sens dubte, eixe mannà.Les campanes marquen les hores (en els pobles que se les estimen), criden a festa i a morts; a oració. Quin desfici que creen quan hi ha un bateig, o un casament, o quan és la festa major del poble; o quan se’n va per sempre algú que preferiries que anara al teu soterrar.Alguns il·luminats han dit que les campanes molesten i posen nerviosos; jo crec que això és veritat només en part: crec que no posen nerviosos els nervis, sinó l’ànima; l’anima que espera, que celebra, que viu, la que tanca els ulls per a omplir-se.Els poetes valencians han sabut captar amb mestria i senzillesa el so etern i únic de les campanes, una de les poques músiques que han sentit dia rere dia, any rere any, vida rere vida, les generacions que han viscut en un poble. Em posa la pell de gallina pensar en quantes generacions d’esliders i eslideres han sentit el mateix so que ara sentim, sense variacions massa sensibles. No és meravellós? Tanqueu els ulls i rumieu-ho. Ompliu-vos-en.Entre molts altres, el poeta Emili Baró i Bori (1899-1936), que té un carrer ben important dedicat a València, va escriure: Campanetes del meu poble, de vibrant i clara veu, quan dins vos fiqueu de l’ànima, quan joioses repiqueu.... Quant boniques si repiquen batejant un angelet, com alegrant-li la vida en un àlit prometent! Quant melancòliques sonen si acomiaden, tristes veus, aquell que se’n va per sempre d’esta vall de sofriments...  Campanetes, campanetes, què teniu en vostres veus que tan dolces emocions

feu sentir al que vos sent!

Un foraster del poble

Ja arriben les festes

Pareix que va ser ahir quan vam decidir formar part d’esta meravellosa experiència de ser clavaris. El temps passa ràpid i el treball realitzat per a organitzar les Festes del Crist ha sigut dur en alguns moments, encara que també gratificant per moltes raons.La principal raó ha sigut compartir esta experiència tan bonica, en què, en el nostre cas, tres famílies hem treballat en conjunt al llarg de tot l’any amb la mateixa il·lusió per les nostres festes, dedicant tot el nostre esforç per tal que el poble d’Eslida puga gaudir de la nostra setmana de Festes del Crist, que ja forma part de la nostra tradició.També volem destacar com a molt gratificant en esta tasca, la relació, cada vegada més propera, amb els nostres veïns i amics d’Eslida que ens han ajudat i han estat col·laborant amb el seu suport, experiències i opinions, amb els dècims i loteries i, finalment, amb la quota d’ajuda a les festes, que és l’últim esforç que vos demanem a tots i que agraïm de tot cor, perquè, sense la vostra col·laboració, no podríem realitzar estes Festes.Hem de confessar-vos, no sense nervis i una gran sensació de responsabilitat, que ja estem desitjant que esta setmana gran comence, i molt especialment desitgem il·lusionats viure i compartir el dia més gran de les nostres festes: el dia del Santíssim Crist del Calvari, amb tots vosaltres, amb el desig que tot vos agrade i que gaudiu tant com nosaltres ho hem fet mentre ho preparàvem.

Finalment, volem animar a tots els qui tinguen il·lusió per viure esta experiència de ser Clavaris del Crist, que tiren endavant amb este compromís tan bonic i satisfactori.

Clavaris del Crist, 2006

Enhorabona, Eduard!

Per segon any consecutiu hem de felicitar Eduard Toader per la seua creativitat en la composició del cartell guanyador en el concurs per a l’elecció del cartell anunciador de la Mostra de Productes d’Eslida d’enguany, que organitza l’Ajuntament. Enhorabona, Eduard, i esperem una major participació per a l’any que ve.

Benvingut, D. Casimiro!

El divendres 23, va prendre possessió de la Seu Episcopal el nostre nou bisbe, monsenyor Casimiro López Llorente. Com ja sabeu, era bisbe de Zamora. Va ser una celebració solemne i va estar acompanyat pel Nunci, una vintena de bisbes, molts capellans, la seua família i molts fidels que omplien de gom a gom la catedral de Segorbe.

La primera impressió és que és molt menut d’estatura, però en les seues paraules deixa entreveure, per una part, la personalitat robusta dels castellans, i també la seua senzillesa i intel·ligència.

Un home nou per a una etapa nova i esperançadora de la nostra Església diocesana, durant la qual haurà de resoldre molts dels problemes agreujats durant «l’era Reig Pla».

Concurs de cartells (Associació

Un any més, l’Associació «Puntal de l’Aljub» (La Passió), convoca a tots i totes a participar en el Concurs de Cartells, a fi de seleccionar el cartell anunciador de la pròxima representació de la Passió. A tal efecte, s’estableixen les següents bases:

1. TEMA

Setena edició de la representació de la Passió de Jesucrist.

2. PARTICIPACIÓ

Podrà participar qualsevol persona amb la quantitat d’obres que estime pertinent, a condició de ser obres inèdites.

3. TERMINI D’ADMISSIÓ

El termini de presentació finalitzarà el 7 d’agost del 2006.

4.PRESENTACIÓ I ENTREGA

Els cartells es presentaran amb suport rígid, sense la signatura de l’autor, i amb un lema escrit a la part posterior del cartell, adjunt a un sobre tancat on s’escriurà a l’exterior el mateix lema del cartell. A l’interior del sobre figurarà el nom i cognoms de l’autor, l’adreça i el telèfon.

Les obres poden entregar-se als membres de la Junta: Merche, Juanvi, José Manuel, José Antonio, Fernando, Rosa i Emilio, o a la Parròquia.

5. FORMAT

Els cartells es presentaran amb suport rígid, el format serà lliure i ha d’aparéixer una o més imatges de la representació de la Passió a Eslida.

6. JURAT

L’elecció del cartell guanyador serà elegit per votació popular el dia 13 d’agost en la "XII Mostra de Productes d’Eslida i de la Serra d’Espadà", on es tindran exposades les obres per a poder ser vistes i votades. En cas d’empat, ho decidirà la Junta.

7. PREMIS

L’obra guanyadora serà reproduïda com a cartell anunciador de la "VII Representació de la Passió de Jesucrist". L’Associació es reserva la possibilitat de declarar desert el concurs.

8. REPRODUCCIÓ

L’organització del concurs podrà efectuar reproduccions del cartell elegit i publicar-lo sense que el autor evoque drets al respecte. Durant el procés d’impressió s’inclourà en el cartell, a més del nom de l’autor, la data, l’horari i els anagrames d’entitats col·laboradores i/o patrocinadores.

 

La participació en este concurs comporta l’acceptació de totes les bases.

 

Animen els menuts i els no tan menuts a posar en funcionament la imaginació i a presentar les seues obres.

Nova carta a una jove de hui (Antonieta)

Amiga,

Si no ho recorde malament, era en el número 59 de L’Alé en què et demanava que vingueres a estes fulles i ens contares les teues vivències. Com creiem que només dos vegades has vingut a elles, en articles molt bonics i molt profunds, no tinc més remei que agafar-m’ho jo.

Tenia un altre treball preparat, però acabem d’eixir de la Quaresma, i és un diumenge de vesprada en què el temps convida a fer bromes.

Com que et conec, sé què em diràs: i jo, què vols que escriga? Doncs el que et passa, però disfressat.

Mira! Pots parlar-nos d’eixe professor que creus que et té mania, però que tu saps molt bé que ho has de dir amb la boca xicoteta perquè eres tu la que no ha complit durant l’any.

D’eixa mare que sempre està en la mateixa i pareix un disc ratllat. Parla’ns d’eixe pobre pare que se n’ha d’anar de casa abans que te’n vages tu, per no vore com ixes vestida de casa, perquè vestida no vas i també, per què no, d’eixe xic que et va darrere, que a tu no et desagrada però que ta mare posa el crit en el cel cada vegada que el veu perquè és d’eixos que no es tallen el cabell i porten una arracada.

No la pots convéncer quan li dius que és moda en el jóvens de hui. Ella et replicarà que res, que no treballa. I tu li dius que sa mare no li pot donar més diners i ha d’estalviar en barberia.

Parla’ns també d’eixa pobra iaia que mira i no veu ni comprén el que al voltant d’ella està passant. Si fas tot açò aconseguiràs posar-me a mi al dia, que com pots comprendre, prou falta que em fa.

Ara em diràs: si vosté ho diu tot, què he d’escriure jo?

Jo no he dit res, xiqueta, simplement t’he insinuat algunes cosetes. A tu et toca explicar-les.

Atentament,

La V Trobada Munidal de les Famílies (Fernando Ballester*)

La Trobada Mundial de les Famílies (EMF) és una gran convocatòria que cada tres anys realitza el Papa per a celebrar el do diví que és la família. Reuneix centenars de milers de famílies dels cinc continents per a resar, dialogar, compartir i aprofundir la comprensió del paper de la família cristiana com a Església domèstica i unitat bàsica de l’evangelització. Com va dir Joan Pau II en anunciar la creació d’estes trobades: «En la família es forja el futur de la Humanitat».

Cada Trobada Mundial és organitzada pel Pontifici Consell per a la Família amb la col·laboració de la diòcesi triada com a seu. Altres ciutats on s’ha celebrat són Roma (Itàlia), Rio de Janeiro (Brasil) i Manila (Filipines). En cada una de les trobades ha participat més d’un milió de persones de tot el món. Tota Trobada Mundial de les Famílies consta de distintes manifestacions, entre elles un congrés internacional, celebracions eucarístiques per a les famílies en pelegrinatge, una trobada festiva i testimonial i la missa conclusiva presidida pel Papa o el seu llegat i que és concelebrada per cardenals, bisbes i sacerdots de tot el món.

Enguany ha correspost este honor a la diòcesi de València, on se celebrarà de l’1 al 9 de juliol. En esta V Trobada Mundial de les Famílies, el lema central que inspira tots els actes organitzats serà «La transmissió de la fe en la família». Els actes programats són:

- Fira Internacional de la Família. De l’1 al 7 de juliol. A Fira València.

- Congrés Internacional Teologicopastoral. Del 4 al 7 de juliol. A Fira València.

-Rosari de les famílies. Nit del 7 de juliol (divendres). A la platja de la Malva-rosa.

-Celebracions eucarístiques per grups lingüístics. Matí del 8 de juliol (dissabte).

-Trobada festiva i testimonial. Vesprada del 8 de juliol (dissabte). Ciutat de les Arts i les Ciències.

-Missa conclusiva presidida pel Papa. Matí del 9 de juliol (matí). Ciutat de les Arts i les Ciències.

 

Per a més informació es pot consultar la pàgina web: www.emf2006.org o telefonar al 96 315 45 96.

La participació s’ha canalitzat inscrivint-se a través de les parròquies, diòcesis, moviments eclesials, associacions, col·legis, confraries, clubs o entitats de diversa índole. A cada grup inscrit se li donaran unes credencials per a situar-se en el sector assignat dins del recinte immens on se celebraran els actes multitudinaris principals, al costat de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Més enllà de la projecció internacional per a València que òbviament tindrà la Trobada Mundial de les Famílies, allò autènticament important és que servisca per a enfortir la família com a nucli bàsic de la societat, imprescindible perquè esta adquirisca un rostre més humà. Com diu Javier Arnal, director de Comunicació de l’EMF: «Tants senyals d’alerta (ruptures matrimonials, desarrelament, violència domèstica, descens de la natalitat, conciliació entre treball i casa, etc.) reclamen un esforç universal a favor de la família. És l’autèntica solució per a desenvolupar personalitats madures, capaces d’enfrontar-se al dolor i a l’esforç, i per a ser solidaris, característiques que se troben a faltar en les societats economicistes i individualistes generadores de persones fràgils i egoistes. Apostar per la família és apostar per la dignitat humana, per la humanització de la societat. La família és el futur.»

Per a acollir tanta gent es mobilitzaran més de 9.300 persones voluntàries d’edats a partir de 15 anys. D’elles, 1.300 són estrangeres vingudes d’arreu, i la resta espanyoles, de les quals 6.000 són de la Comunitat Valenciana.

Per què sóc voluntari? Vaig tindre la fortuna de poder assistir a diverses Trobades Mundials de Jóvens (Denver, Toronto, Colònia), on sempre em vaig sentir molt ben acollit. Ara ens toca a nosaltres.

Estem tots invitats, encara que no estiguem inscrits, a assistir als actes centrals, especialment a la missa del diumenge 9 de juliol amb el Papa. Hi haurà lloc per a tots. Benet XVI, t’esperem a València!

* Voluntari EMF-2006

II Trobada d'Escoles Musicals d'Educands

A les Alqueries va tindre lloc el passat 10 de juny la Segona Trobada d’Escoles Musicals d’Educands de la Plana Baixa. El mal oratge no va impedir que 200 alumnes es concentraren a les 9 del matí per a esmorzar junts i després realitzar una sèrie d’activitats i assajos, supervisats pels monitor, fins a l’hora de dinar (paella per als alumnes, acompanyants i monitors). De vesprada, i després de continuar amb més activitats, ens delectaren amb una cercavila i un concert, on els joves músics tocaven els instruments i els que encara no en tenen, cantaven. Una jornada plena d’èxits.

Una altra fi de curs

Un any més celebrem la fi de curs. Enguany el festival constava de tres parts: un teatre amb l’obra Tot finor, que van interpretar els alumnes de 3r cicle; una actuació musical en què el 1r cicle va interpretar Maketu, el 2n cicle La polca amb la flauta i el 3r cicle Taliko, i finalment els balls.

Quan van finalitzar les actuacions es van repartir els Diplomes d’Honor per als alumnes que van finalitzar cicle i les orles per als alumnes de sisé curs que se’n van del col·legi. Esperem que aprofiten la seua pròxima etapa.

L’AMPA va repartir motxilles amb el nom de l’escola a tots els xiquets i mestres, i els van preparar per a esmorzar una picadeta i refrescos. Per a acabar el matí van realitzar diversos jocs. Després van entrar en la classe per a acomiadar-se i se’ls van repartir llepolies. Desitgem que passen un bon estiu i esperem amb il·lusió el curs que ve.

Solemnitat del Corpus

Allò que «tres jueves hay en el año que relucen más que el sol...» ja fa molt de temps que ha acabat, però el poble cristià continua celebrant la festa del Corpus Christi amb solemnitat portant el Santíssim Sagrament pels carrers del poble. La tradició de muntar altaretes pels carrers on adorar l’Eucaristia continua viva i és fruit d’una sana competitivitat entre carrers per fer-les el més boniques possible. Tant de bo que la quantitat d’estos altars es multiplicara en el futur. Però no oblidem el que és més important: Crist passa pels nostres carrers per a beneir-nos i recordar-nos que Ell estarà sempre amb nosaltres.

Primera Comunió

El passat diumenge 11 de juliol varen rebre per primera vegada el Cos i la Sang de Jesucrist els nostres germanets Elisa, Josep i Maria. Com de costum, la banda de música va anar a arreplegar-los a les seues cases per a anar amb les famílies a l’església per a participar de la celebració. En tot moment els xiquets varen estar molt atents i emocionats per poder participar ja com els majors de la gran festa dels creients. Els desitgem que açò siga el començament d’una llarga amistat amb Jesús.

TREBALLANT

No és cap novetat vore els clavaris del Crist treballant per millorar el Calvari. Assumim que esta és una de les tasques o obligacions que tenen al llarg de l'any, i tal volta així s'interpreta. Però no per habitual hem de deixar de reconéixer la faena feta per embellir el recinte o mantindre i conservar l'ermita. Durant esta clavaria hem vist com s'han fet obres per acondicionar els murets de la fonteta (on s'han plantat rosers), s'han reparat clavills al sostre de l'ermita, s'ha sanejat la terra dels jardins aportant terra nova, etc. Ànim i força per a continuar.

IMATGE DEL SALVADOR

Després d’uns quants anys d’absència, la imatge del Salvador ja està de nou a la fornícula que hi ha sobre la porta d’entrada de l’església parroquial. Pot paréixer que no queda del tot estètic, però és la millor solució que s’ha trobat per a evitar actes de vandalisme. Ara cal preguntar-se: quant durarà? Esperem que siga per molt de temps i, sobretot, que s’adquirisca una cultura de respecte al patrimoni de tots que faça innecessàries mesures com esta.

ASSEMBLEA DE LA PASSIÓ

El passat 30 d’abril va tindre lloc a la nau multifuncional del poliesportiu l’Assemblea General de l’Associació Cultural «El Puntal de l’Aljub». Entre els temes tractats (valoració de la representació d’enguany, estat de comptes actuals, millores per al pròxim any...) destaquem l’elecció de la nova Junta; com a president Emilio Molina Manzana, tresorer José Manuel Pitarch Miravet, secretari Fernando Ballester Jaime i com a vocals Merche Manzana Sanchis, José Antonio Rochera Sanchis, Juanvi Sorribes Ginés i Rosa Vicenta Doñate Sorribes. A tots ells els donem el nostre suport i els desitgem un bon treball.

BERENAR A MATILDE

Hi ha sempre una primera vegada i els començaments costen; així ens va passar al grup de catequesi de 8 anys.Preparat eixe dia (el divendres 28 d’abril) amb molta il·lusió i afecte, per a conviure en la bella naturalesa i donar gràcies a Déu per tot. Estava previst berenar, jocs, distraccions diverses, regalets, etc. Al principi va estar bé: les xiquetes molt boniques, els xiquets es van portar un poc malament. Volent fer les coses per a bé, a vegades ixen al revés. Tot no és perfecte ni de color de rosa.L’avaluació que van fer els xiquets va ser bona: van reconéixer el seu error i alguns varen demanar perdó per això. Cal aprendre la lliçó per a una futura ocasió.

LITÚRGIA EN VALENCIÀ

Des de fa uns diumenges anem recuperant algunes parts de la celebració de l’Eucaristia en la nostra llengua. L’ús del valencià a l’Església no hauria de quedar reduït a una gesta quasi folklòrica el dia de sant Vicent, sinó ser més normal ja que eixa és la llengua en què parlem, sentim i parlem amb Déu. De moment, a part de l’homilia, fem les lectures en valencià. Recordem les respostes: Al final de les lectures:S. Paraula de Déu.P. Vos alabem, Senyor. Abans de l’evangeli:S. El Senyor siga amb vosaltresP. I amb el vostre esperit.S. Lectura de l’evangeli segons sant...P. Glòria a vós, Senyor. Després de l evangeli:S. Paraula del Senyor.P. Lloança a vós, oh Crist.

UN PONT DE SOLIDARITAT (Mn. Salvador Prades)

Burkina Faso, antiga colònia francesa, es troba a l’Àfrica Occidental, en la regió del Sahel, fronterera amb el gran desert del Sàhara.Limita al nord amb Mali, a l’oest amb Níger i pel sud amb Costa d’Ivori, Ghana, Togo i Benín.Té uns 12 milions d’habitants i segons els últims informes de l’ONU és el segon país més pobre del planeta.El clima és extremadament dur: una època seca que va de l’octubre al maig en què s’arriba fàcilment a temperatures de fins a 43 graus a l’ombra; de finals del maig al setembre, l’època de les pluges fa que un terreny àrid i dur verdege amb tota la seua esplendor transformant el paisatge i arrancant a la terra els fruits que constituiran l’alimentació de la gent durant tot l’any.L’economia és bàsicament de subsistència: mill i cotó; una ramaderia molt pobra, treballs artesans i una indústria pràcticament inexistent, per això depén molt de les importacions i de l’ajuda internacional.Més de la meitat de la població burkinabé practica la religió tradicional africana, hi ha un 25% aproximadament de musulmans i un 10% de cristians.Safané és un poble situat en la província de Mouhoun. Té uns 8.000 habitants, majoritàriament de l’ètnia markà i és el centre d’una àmplia comarca en què hi ha altres localitats importants com La, Wona, Pompoi,...Durant més de 30 anys, sacerdots de Segorbe-Castelló i Albacete han treballat intensament a la parròquia de Safané que estén la seua acció a més de 100 poblats, amb una extensió d’uns 2.000 km2. El primer va ser mossén Ricardo Miralles «el Barbas», que va morir després de 27 anys d’entrega a l’Àfrica i està soterrat enfront de l’església de Safané.Safané és el centre econòmic i social de la comarca: cada cinc dies té lloc el mercat, que atrau gent de tots els poblats veïns.És seu de la Prefectura i està dotat d’un hospital, maternitat, escola i liceu.No hi ha llum elèctrica, ni aigua corrent. Els carrers estan sense asfaltar i no hi ha cap tipus de servei públic com ara el clavegueram. La Missió Catòlica, atesa en l’actualitat per tres sacerdots natius, és un eix vertebrador de la comunitat ja que presta tota mena de serveis, a més dels estrictament religiosos, com són l’alfabetització d’adults, assistència sanitària, animació sociocultural, etc.A més, les germanes de la Consolació dirigeixen un col·legi en què s’atenen les necessitats educatives d’un gran nombre d’alumnat.Safané és travessat, d’est a oest, per un barranc que durant l’estació de les pluges divideix el poble en dos zones: al nord la Missió, alguns barris i els camins que arriben d’altres poblats; al sud la resta de la localitat amb el mercat i les carreteres d’eixida cap a Dédougou i Boromo.Fa uns anys es va construir un pas que travessava este barranc, però els forts corrents d’aigua i la falta de manteniment han anat desgastant esta senzilla infraestructura fins a deixar-la pràcticament intransitable.Per això, la Missió va llançar una crida de socors a la diòcesi de Segorbe-Castelló per a construir un pont que resolguera d’una manera definitiva el problema que regularment causen les pluges torrencials cada any.La realització d’esta obra ajudaria a millorar les condicions de vida, ja que...• per mitjà d’una via de comunicació entre la Missió i el poble durant tot l’any.• tots els xiquets tindran accés al col·legi i s’afavoriria l’alfabetització d’adults.• els malalts podran ser tractats a l’hospital sense grans dificultats i podran ser evacuats a l’hospital de Dédougou aquells que necessiten cures més importants…En definitiva, necessiten la nostra ajuda perquè els recursos de què disposen són molt escassos en comparació amb els 60.000 euros aproximats del projecte.Safané ha sigut, des de fa molts anys, part de la vida de la diòcesi de Segorbe-Castelló i ha de continuar sent la nostra anella amb els més pobres del nostre món perquè podem continuar fent realitat l’esperit de caritat i solidaritat que sempre ens ha caracteritzat.Tu pots col·laborar fent arribar el teu donatiu a la Delegació Diocesana de Missions.Si vols participar en este projecte pots entregar el teu donatiu directament a la parròquia o a la Delegació Diocesana de Missions, o fer un ingrés en un dels següents comptes de la Delegació de Missions:

BANCAIXA: 2077-0580-42-1105079855

CAIXA RURAL: 3114-2210-11-1106129529

Entre tots podem construir un pont de solidaritat.

SOPAR DE LA FAM (Mn. Salvador Prades)

El passat dissabte 6 de maig va tindre lloc el ja tradicional Sopar de la Fam. És la tercera edició d’este acte ací a Eslida i cal dir que cada any la resposta és més gran, tant per l’assistència a l’acte en si com per la col·laboració dels comerços com de gent que, no podent assistir, compra igualment el tiquet i aporta els 5 euros de l’entrada. Cal donar les gràcies, una vegada més, a l’Associació d’Ames de Casa, que ens han ajudat en tot el que ha fet falta, i a l’Ajuntament, que ens ha cedit el local. Finalment, a la gent de la parròquia que han estat ahí, pegant patades amunt i avall.Unes cent persones varen començar a omplir la sala d’actes de la Casa de la Cultura a partir de les 8.30 de la vesprada. Vàrem comptar amb la companyia de socis de Mans Unides de la Vall d’Uixó i de Xóvar. Encara que un poc estrets, l’ambient era d’alegria i amb el desig de compartir moltes coses.En passar uns pocs minuts de l’hora prevista, es va fer, com sempre, la presentació de l’acte llegint el manifest de Mans Unides per a la campanya d’enguany i recordant els projectes que es pretén finançar des de la diòcesi de Segorbe-Castelló a Burkina Faso i Nigèria, a l’Àfrica, i dels quals ja ens hem fet ressò en L’Alé. Després es va projectar un vídeo de presentació d’un projecte de la Delegació Diocesana de Missions per a la construcció d’un pont a Safané (Burkina Faso); d’este projecte teniu informació detallada en este mateix número de L’Alé: hi podeu col·laborar amb el vostre donatiu depositant-lo a la bústia assenyalada de la capella, entregant-lo directament al mossén o a la Delegació de Missions fent un ingrés en els comptes d’este organisme diocesà.Després d’esta introducció vàrem sopar. El menú, senzill, com tots els anys: pa, oli, sal i allioli, i per a beure aigua. Ja volguera molta gent del Tercer Món poder menjar així.En acabar es va fer el sorteig dels regals que s’havien aportat: no eren de gran valor, però el que era realment important era continuar col·laborant. Encara així algú es va quedar un poc despagat. Una altra vegada serà!Tots els anys hi ha alguna sorpresa per a amenitzar la vetlada. Enguany va ser l’actuació del grup de teatre del «Racó de Sant Francesc» de Tales que va interpretar el sainet La tia Pepetona. Tots els assistents ho vàrem passar d’allò més bé. L’obra era realment divertida i els artistes, encara que aficionats, ho varen fer molt bé. Els agraïm sincerament la seua participació desinteressada  amb tot el que això suposa (assajos, desplaçaments, etc.). Ben segur que els tornarem a llogar.Com a resultat de tot això, a més de prendre consciència del problema de la pobresa en el món i que tots podem aportar el nostre granet d’arena per a superar-lo, es varen recaptar 1.300 euros, que units als de la col·lecta de Mans Unides de febrer fa un total de 1.795 euros (hem superat la quantitat de l’any passat en 395 euros).Gràcies una vegada més a tots i continuem units lluitant contra les injustícies.

ROBATORIS AMB TRAÏDORIA

El passat mes de març hem tornat a patir robatoris, esta vegada la Casa Cultura (bar i locals seus d’associacions del poble). Són molt denunciables estos actes en un bar on treballen dia a dia per poder guanyar-se el pa, i també que s’intente substraure i destruir material de locals cedits a associacions que durant tant de temps i tant d’esforç els ha costat aconseguir.

 

LA PASSIÓ

La Passió, amb passió o sense passió. No és la meua intenció ofendre a ningú, ni que ningú s’ofenga. Fa sis anys les Missioneres de les Doctrines Rurals ens van proposar a uns quants fills d’Eslida representar amb més o menys gràcia o encert "la Passió del nostre Senyor Jesucrist". Vam tindre les excuses per a acceptar o rebutjar eixos papers i tots ens vam posar mans a l’obra, amb aprenentatge dels personatges, els assajos i tot el xicotet sacrifici que això ens comportava, però amb la il·lusió de poder fer alguna cosa nova per a disfrutar nosaltres com a persones i fer viure, a la gent que ve a veure’ns, eixa gran Passió. Tinc la sensació que eixa gran Passió l’anem fent cada any més xicoteta, amb menys il·lusió, sempre posant "excuses" (per dir-ho d’alguna manera) per a no acudir a tots els pocs assajos que fem i tal vegada no ens adonem que ens estem apartant d’aquell camí recte que ens van proposar aquelles estimades i amables missioneres, que amb tota la il·lusió del món van confiar en nosaltres i per això ens van dir: "Déu t’ho demana".

Estic segur que estes Missioneres de les Doctrines Rurals resen per tots i cada un dels qui participem en tan meravellosa representació i no sols perquè ens isca bé tot, sinó perquè Jesús ens il·lumine en el nostre caminar diari i no ens apartem d’Ell.

Quina alegria quan, acabada la representació, tot són felicitacions de gent coneguda i desconeguda que ens anima a continuar l’any que ve; gent que entén i ens indica on fallem i com fer per eliminar eixos xicotets errors, i quina satisfacció quan persones que no coneixes, amb els ulls encara plorosos, et diuen: «gràcies pel bé que feu i per fer-nos viure estos moments tan intensos i tan profunds». És aleshores que podem estar orgullosos, perquè hem aconseguit que la gent que ens veu, visca amb nosaltres esta gran Passió. Per a major glòria de Déu.

Emilio Molina