Nova carta a una jove de hui (Antonieta)
Amiga,
Si no ho recorde malament, era en el número 59 de L’Alé en què et demanava que vingueres a estes fulles i ens contares les teues vivències. Com creiem que només dos vegades has vingut a elles, en articles molt bonics i molt profunds, no tinc més remei que agafar-m’ho jo.
Tenia un altre treball preparat, però acabem d’eixir de la Quaresma, i és un diumenge de vesprada en què el temps convida a fer bromes.
Com que et conec, sé què em diràs: i jo, què vols que escriga? Doncs el que et passa, però disfressat.
Mira! Pots parlar-nos d’eixe professor que creus que et té mania, però que tu saps molt bé que ho has de dir amb la boca xicoteta perquè eres tu la que no ha complit durant l’any.
D’eixa mare que sempre està en la mateixa i pareix un disc ratllat. Parla’ns d’eixe pobre pare que se n’ha d’anar de casa abans que te’n vages tu, per no vore com ixes vestida de casa, perquè vestida no vas i també, per què no, d’eixe xic que et va darrere, que a tu no et desagrada però que ta mare posa el crit en el cel cada vegada que el veu perquè és d’eixos que no es tallen el cabell i porten una arracada.
No la pots convéncer quan li dius que és moda en el jóvens de hui. Ella et replicarà que res, que no treballa. I tu li dius que sa mare no li pot donar més diners i ha d’estalviar en barberia.
Parla’ns també d’eixa pobra iaia que mira i no veu ni comprén el que al voltant d’ella està passant. Si fas tot açò aconseguiràs posar-me a mi al dia, que com pots comprendre, prou falta que em fa.
Ara em diràs: si vosté ho diu tot, què he d’escriure jo?
Jo no he dit res, xiqueta, simplement t’he insinuat algunes cosetes. A tu et toca explicar-les.
Atentament,
0 comentarios