Blogia

Parròquia El Salvador - Eslida

HALLOWEEN? I A MI, QUÈ?

HALLOWEEN? I A MI, QUÈ?

D’uns anys a d’ara, es va imposant un costum que res té a veure amb la nostra cultura, és la festa de Halloween, importada dels països anglosaxons i que és potenciada per interessos comercials i lúdics. Això no seria cap problema si no fóra perquè al mateix temps sembla que anem oblidant les nostres tradicions pròpies, tan arrelades fins ara, que semblen perdre terreny.El record als difunts es disfressa amb carabasses i bruixes i oblidem parlar als xiquets d’eixe fet que ens iguala a tots o recordar les persones estimades que ens han transmés tot el que som.Serà fruit de la globalització? Siguem seriosos.

TOTS SANTS

Un any més, i tal com marca la tradició, hem celebrat la solemnitat de Tots Sants amb els actes de costum: la processó fins al cementeri resant el Rosari i l’Eucaristia. Unida esta festa a la commemoració dels Fidels Difunts (al dia següent), tots hem fet un senzill homenatge a aquelles persones estimades que ja ens han deixat. Durant els dies previs també s’ha notat una gran afluència de gent al cementeri per a netejar les làpides, portar flors, etc. No oblidem mai els que ens han precedit. Ells són les nostres arrels i ara intercedeixen davant el Pare per nosaltres.

NOU LOCAL PER A LES AMES DE CASA

NOU LOCAL PER A LES AMES DE CASA

Des del passat 19 de novembre, l’Associació d’Ames de Casa té un nou local per a poder realitzar les nombroses activitats que desenvolupen al llarg de l’any. Es tracta d’un local cedit per l’Ajuntament al carrer del Príncep Felip i que va ser inaugurat amb la presència de la corporació municipal, jutge de pau, el capellà, associacions locals, etc., i un representant del Grup d’Acció Local Associació Alt Palància-Alt Millars, que han finançat, amb fons de la Comunitat Europea, 14.356,28 euros, la meitat del pressupost de condicionament de la nova seu. L’altre 50% anirà a càrrec de l’associació mitjançant la concessió d’un préstec a sis anys. Desitgem que gaudisquen del nou local i que continuen treballant per elles i per al poble, i que també el poble les ajude en este projecte.

A OMPLIR LA GERRA

Des dels primers dies de novembre estem en plena campanya de recollida d’olives. La d’enguany serà una bona campanya quant a tones d’olives. En són molts els sacs i els caixons d’olives (generalment verdes) que s’estan entrant al molí diàriament. Per a parlar de la producció de quilos d’oli esperarem que s’acabe la temporada per a fer un recompte més detallat i exhaustiu.

PUGEM AL CARRO

En la societat actual, les coses canvien molt de pressa, però també tenim l’oportunitat d’estar al dia en el nostre poble. Això han fet un grup de 6 persones que han realitzat el curs d’Internet, organitzat per l’Ajuntament aprofitant el programa "Connectem" de la Universitat Jaume I i amb una duració de 12 hores, a l’Aula d’Internet, del 14 al 17 en horari de vesprada.Per a la resta de gent interessada, ja està oberta l’Aula de Internet Rural de dilluns a dijous, de 17 a 20 h en el 2n pis de la Cambra Agrària.

CAP DE SETMANA MUSICAL

CAP DE SETMANA MUSICAL

La Unió Musical Eslidense ha celebrat, com tots els anys, la festa de la seua patrona Santa Cecília amb diversos actes els dies 25 i 26, però cal destacar la incorporació dels nous músics als assajos de la banda. Animen i felicitem Albert Alba, Aitor Galindo, Letícia Gimeno, Josep Manzana, Mireia Martín, Alejandro Muchola, David Saura i Josep Silvestre a disfrutar i continuar la tradició musical del poble.

DE ROMA ESTANT...

DE ROMA ESTANT...

La veritat és que la vida ací a Roma és molt rutinària externament: hom s’alça a les 7, es desdejuna a 7.25, pren l’autobús a les 7.40, comença les classes a les 8.30, torna al col·legi a les 12.30, dina a les 13.30, fa la migdiada fins a les 15, estudi, un berenaret a les 17, estudi, pregària a les 19.15, missa a les 19.45, sopar a les 20.30, telediari a les 21, estudi a les 21.30, gitar-se a la 1.30.L’exercici és anar a peu des de la facultat, situada a la Piazza la Pilotta, fins a vora riu on hi ha una parada d’autobús, distància 20 minuts a peu lleuger. Solem conversar una monja del Brasil i jo que anem en la mateixa direcció tant de cames com de cap, pel camí de l’alliberament, a l’ombra de sostres més senyorials que eclesiàstics, o al revés.Per allargar-ho un poc més vos diré una mica l’itinerari dels meus desitjos:El lloc on estudie es diu així: "Pontificio Istituto Biblico". Està situat a la plaça de la Pilota núm. 25 (on també està situada la Gregoriana), a Roma, no lluny de la Fontana de Trevi (on es tiren monedetes; per cert, hi ha un espavilat que s’ha comprat un imant potent i de nit va a pescar monedes com si foren peixos! Res a dir si no fóra que eixes monedes són per a una organització benèfica, segons diuen) o de la plaça Navona (on els cafés valen 80 cèntims si et quedes dret i tres euros si t’asseus). Tots els dies prenc l’autobús fins a una fermata (parada) que s’anomena Via Paola, més enllà del riu Tíber o més ací, segon d’on vingues, clar, i des d’allí vaig a peu a la facultat, travessant uns carrers estrets típics romans, sense voreres, on ens confonem les persones i les "màquines" (cotxes), que voregen la plaça Navona, després el Panteó i l’església Sopraminerva, on està el cos sense el cap de Catalina de Siena (el cap el tenen a Siena, em sembla). També jo, Àlvar de Xilxes, no sant, però viu encara, tinc el cos a Roma, però el cor a Castelló!), i arribe a la plaça dels 12 apòstols, que ja fa cap per fi a la plaça de la Pilota, lloc del meu desideri matinal.Per a poder estudiar en este lloc de la Roma veduta (fede perduta?) has de tindre almenys el "grado accademico de Baccalaureato in Teologia" i saber grec i hebreu; però com jo d’això "niente da niente", ho dovuto fare un any propedèutic per a imparare els tals idiomes, que diuen que són morts, però que donen molta faena! Xe quin any! El dia que escriga les meues memòries titularé este any així: "L’any que vaig estar en cap lloc". En efecte, de Roma sols vaig conéixer els carrers que he dit abans i la meua estança al Col·legi Espanyol. I és que ací es diu una "brazaleta" (un acudit) que "si non é vera, é bene trovata". Diu així: "Los que estudian Espitualidad, al año de estar en Roma ya conocen toda Italia; los que estudian Dogmática conocen toda Roma; pero los que estudian Biblia sólo conocen... su habitación!".Per cert, ací hi havem de tot: gent que anem sense fer-nos el monyo i amb la camisa per fora, i gent que va amb sotana i amb hàbits tremends de caputxins, carmelitans, agustins, monges... i gent de tot color: africans d’Angola, del Congo, del Camerun; de Corea; de l’Índia, el Japó... de molts països de Llatinoamèrica. D’Europa no n’hi ha tants (deu ser que a Alemanya, França, Anglaterra, hi ha bones facultats...). També al Col·legi Espanyol hi ha una representació de l’església espanyola, i guanyen per golejada els del vestit amb clergyman i color foscant. Jo, com sempre, de poble i xicotet.Solen visitar-nos alguns bisbes que vénen per Roma a fer les seues coses vaticanes, i tremole quan han de predicar, perquè normalment (llevat d’alguns) no s’ho preparen i s’enrotllen que fa llàstima. U veu que els bisbes espanyols han estat triats a pols del muntó de la mediocritat, en general. Al contrari, en va vindre un de Cuba que ho va fer molt bé, molt pròxim i dient coses amb substància. Bé, al Papa el veia l’any passat tots els dimecres i el saludava (de lluny estant), encara que ell no em contestava; coses de la vida.Per acabar, que ja estic dient tonteries, vos diré que és una gràcia poder estudiar exegesi i llegir la Bíblia en els textos originals, etc. Almenys u s’adona de quantes barbaritats li fem dir a l’evangeli moltes voltes. I l’evangeli és una meravella, que té una potència tremenda si t’aplega veritablement el seu significat vertader. Quan acabe d’estudiar espere poder portar este evangeli a casa nostra perquè tots puguem fruir-ne.

Una forta abraçada. Vos deixe que me n’he d’anar a sopar. Arrivederci!

Alvar Miralles

PASTANT EL NADAL

PASTANT EL NADAL

Em sembla curiós que en els últims dies de novembre encara no trobem massa anuncis de Nadal, millor dit, de productes nadalencs. Estem en un país econòmicament fort; de fet, estem entre els quinze països més rics del planeta, i per tant, el consumisme ens controla des del moment que ens despertem fins que tornem a dormir (podríem dir que també mentre somniem? Possiblement sí: regals, jocs, joguets, cartes al Pare Noel, cartes als Reis Mags, cava, perfums, bombons, torrons... Que bonic!, o no és tan bonic? Alguns recordareu altres paraules que també les identificàvem amb el Nadal: llibrell, llanda, mesura, onça, lliura, torrons de gat... i que les heu utilitzades tantes vegades. Certament, era un altre temps.S’apropava el Nadal i com tots els anys les dones volien tindre pastes per a celebrar la festa amb la família, amics i veïns, i la millor i única manera era fent les pastes a casa, pastant. Es trencaven ametles arreplegades acabat l’estiu, s’escaldaven i fins i tot es molien; s’utilitzava l’oli recollit de la campanya anterior, perquè l’oliva de l’any encara estava als arbres o s’estava molent, i farina i sucre i carabassa i moniato torrat... i ganes de treballar.Típics d’estes festes eren, i són, els pastissos de moniato. Per a elaborar-los es reunien algunes veïnes llibrell en mà ("abans els veïns eren més que família") i feien una "pasterà", la treballaven, la premsaven individualment, la farcien de moniato i, pastís a pastís, els distribuïen per les llandes, que portaven al forn de llenya per a coure’ls i després repartir-se’ls. Convivència i treball efectiu en equip.

També s’elaboraven torrons de gat fets amb ametla pelada i sucre cremat, magdalenes (7 ous, 1 lliura d’oli, 12 onces de sucre, 12 de farina i 2 llimonades de paperet) fetes amb motles de metall, o la coca malfeta (14 onces de sucre, 14 de farina, 4 ous, mitja lliura d’oli, mitja d’aigua o llet i 2 llimonades de paperet i pell de llima ratllada). Eren dies molt freds, sense abundància però amb calor familiar. Segurament en esta època no érem una primera potència mundial, tampoc no ho sabien ni ho pretenien ser, però el Nadal tenia un sentit especial que ara costa trobar. Reflexionem-ho

Alex Gimeno

QUIN ÉS...? QUINA ÉS?

El dia més bell? Hui.

La cosa més fàcil? Equivocar-se.

L’obstacle més gran? La por.

El major error? Abandonar-se.

L’arrel de tots els mals? L’egoisme.

La distracció més bella? El treball.

La pitjor derrota? El desànim.

La primera necessitat? Comunicar-se.

El que fa feliç? Ser útil als altres.

El misteri més gran? La mort.

El pitjor defecte? El mal humor.

La persona més perillosa? L’envejosa.

El sentiment més roín? El rancor.

El regal més bell? El perdó.

El més imprescindible? La llar.

La ruta més ràpida? El camí correcte.

La sensació més grata? La pau interior.

El protecció més eficaç? El somriure.

El millor remei? L’optimisme.

La major satisfacció? El deure complit.

La força més potent del món? La fe.

La cosa més bella de totes? L’amor.

Teresa de Calcuta

CONFIAR PER A CREIXER

CONFIAR PER A CREIXER

Moltes vegades pensem, o diem en veu alta sense pensar-ho, que els jóvens no són capaços de fer res important; que no volen assumir compromisos; que això de les responsabilitats està renyit amb ser jove. Moltes vegades també hem sentit dir que les Festes de la Joventut estan a punt de desaparéixer perquè...

Això no passarà enguany, perquè un grup de gent jove, molt jove, ha pres la decisió de continuar treballant per tot el poble. Ells i elles seran la cara visible de la responsabilitat i del compromís que han adquirit amb tot Eslida, però necessiten la nostra col·laboració, i sobretot la nostra confiança. Ja ho sabeu: els diners no ho paguen tot...

INTERCANVI MUSICAL

INTERCANVI MUSICAL

La Banda de Villahermosa del Río ens va delectar amb un concert, juntament amb la nostra banda (UME) el dissabte 14 d’octubre a la nau multifuncional del poliesportiu.  Es tractava de tornar la visita que la Unió Musical Eslidense va realitzar el 23 de setembre a este poble de l’Alt Millars, complint amb els intercanvis de bandes i gràcies a un conveni entre la Federació de Bandes de Música i l’Institut Valencià de la Música. L’afluència a l’acte per part del públic va ser considerable, tot i que ja no és estiu; la jornada es va concloure amb un berenar de germanor obert a la seu de la UME. Enhorabona, músics!

JO, RELI...!

El 28 d’octubre va tindre lloc a la Ciutat Esportiva del Vila-real una trobada familiar festiva organitzada per la Delegació Diocesana d’Ensenyança i Catequesi, amb la col·laboració de tots els mestres de Religió. Les famílies arribaven en autobusos i en cotxes propis fins als voltants; després cada col·legi amb la seua pancarta va desfilar fins a la ciutat esportiva. En primer lloc va haver-hi un acte al camp de futbol durant el qual el Bisbe es va dirigir als assistents i, en acabant, es va donar a cada xiquet en edat escolar una motxilla. A continuació els col·legis van disputar un torneig de futbol i altres jocs.

Al final del matí vam partir amb els autobusos al Termet on vam compartir una paella monumental. Se li va fer un homenatge a la Mare de Déu de Gràcia i, cap a les 5 de la vesprada, vam tornar a casa contents per la jornada que havíem viscut. En la pròxima trobada assistiran els alumnes de Religió d’Eslida?

COMENÇA LA CATEQUESI

L’última setmana d’octubre ha començat la catequesi parroquial per als xiquets i xiquetes que es preparen per a rebre el sagrament de l’Eucaristia. És una tasca molt important a la qual moltes vegades no se li dóna la importància que realment té. Malauradament sembla que no és una prioritat en la formació dels nostres xiquets. La formació religiosa ha de recolzar en tres pilars: la catequesi parroquial, l’ensenyament de la religió a l’escola i el testimoni i vivència cristians en la família.

Cal agrair als catequistes l’esforç personal -tan poc reconegut- que fan per assegurar este servici i animar altres persones per tal que s’oferisquen voluntàries per a garantir la catequesi en el futur. Enguany els més menuts no podran gaudir d’esta formació, però els pares teniu la paraula: ¿no podeu ensenyar-los vosaltres a casa els primers passets de la nostra fe (les pregàries, el senyal de la creu, etc.)?

UN SERVICI MÉS PER A LES FAMÍLIES

UN SERVICI MÉS PER A LES FAMÍLIES

Un curs més es pot mantindre el menjador a l’escola. Amb la inscripció de 18 xiquets i xiquetes, les famílies que necessiten anar a treballar poden accedir al servici de menjador. Hem de tindre en compte que estos servicis tan necessaris només es poden mantindre si hi ha un mínim d’apuntats al llarb de tot el curs. Pot ser que les famílies no l’utilitzen de forma contínua, però per assegurar la continuïtat tots s’han d’implicar per a garantir l’assistència dels xiquets i xiquetes.

COMENÇA UN NOU CURS ESCOLAR

El dia 11 de setembre vam començar el nou curs escolar 2006-2007 a l’escola d’Eslida. Ja fa 3 cursos que la vam estrenar i que tractem de cuidar-la i millorar-la amb les reestructuracions necessàries que, gràcies a l’Ajuntament, es van fent realitat,  per a tindre cada curs una escola millor i més adaptada a les necessitats del nostre alumnat..

Un exemple clar d’estos canvis s’ha produït en este principi de curs habilitant una nova aula d’Infantil que necessitava l’escola a causa de l’augment de matrícula que està produint-se a Eslida en els últims anys. Este curs han entrat 11 alumnes nous a l’aula d’Infantil de 3 anys, i uns altres 6 alumnes nous s’han incorporat als seus respectius nivells educatius. En total comptem, de moment, amb un total de 67 alumnes per al curs 2006-2007.

El Claustre es compon de 5 mestres: 2 d’Infantil i 3 de Primària,  4 mestres especialistes en les àrees d’anglés, educació física, música i religió, a més d’una mestra de pedagogia terapèutica, una logopeda i una psicopedagoga.

Després d’esta breu descripció del centre volem aprofitar l’ocasió per a donar les gràcies a totes les persones que treballen i col·laboren en l’escola. A l’AMPA, que sempre ens reforça i ens ajuda en les activitats proposades. A l’Ajuntament, que atén les nostres peticions i necessitats. Al personal de neteja i manteniment que fan possible que dia a dia l’escola es mantinga en bon estat.

Ens acomiadem amb el desig que el curs que ara comencem transcórrega amb il·lusió i harmonia entre tots/es els/les membres de la Comunitat Educativa.

L'Equip Docent

INVENTARI DE LA PARRÒQUIA

INVENTARI DE LA PARRÒQUIA

Unes treballadores de la Conselleria de Cultura ens han visitat per a inventariar el patrimoni de la parròquia, amb la qual cosa hem descobert que tenim peces dels segles XVII, XVIII i XIX, la major part d’elles de plata.

A més dels ornaments litúrgics, també varen catalogar el cap de la imatge de sant Lleó, el Crist de la sagristia i la decoració que conserva el temple del segle XVIII, a més de la barana i la finestra del cor.

De l’ermita del Crist catalogaren els retaules del Crist i de la Dolorosa, la porta de l’ermita i el Guió de l’any 1939 de seda natural i pintura del Crist, possiblement antiga. Cal dir que tenim constància documental de l’existència, fins a l’any 1936, d’un reliquiari de plata de sant Lleó del qual a hores d’ara no en sabem més, per la qual cosa hem començat a investigar i estem oberts a tota informació que ens puguen fer arribar, amb la finalitat d’anar recuperant el patrimoni de la parròquia.

José Vicente Manzana

QUO VADIS, ESLIDA?

QUO VADIS, ESLIDA?

En els últims anys, tant en L’Alé com en el llibret de festes del Crist han aparegut diversos articles i altres textos literaris que tenen un denominador comú: parlen de la gent d’Eslida, però no des d’un punt de vista històric, sinó des del present més immediat. Estos textos parlen a voltes de coses etèries, difícils de concretar, però són fruit de la intuïció personal, de la inquietud que crea en algunes ànimes sensibles un interrogant de resposta complexa: la identitat (actual) dels esliders i de les eslideres. Cap a on vas, Eslida?

Per si no queda clar el que he dit fins ara, i encara que no ho puguen o no ho sàpien expressar, estes persones es pregunten sobre com han sigut els esliders en el passat, com som en el present i com volem que siga la nostra identitat en el futur. Certament, no hi haurà un futur plausible i digne sense un present normal. Vos en posaré un exemple: ara que hi ha prou sensibilitat sobre el manteniment del territori en condicions de dignitat, tal com ens agrada (justament quan més atemptats urbanístics s’estan cometent i l’ànsia de construcció és més ferotge) sabem que la conservació i la promoció d’eixe territori només serà possible si treballem des del present amb un nord ben marcat que ens porte a eixa dignitat. La falta de visió de futur, juntament amb l’espera de la recompensa ràpida, fa que aguardem els rèdits de la nostra actuació ara i ací. Això és un símptoma de persones que pensen que no hi ha futur i que, per tant, val més folgar-se’n ara que esperar al temps que dirigiran altres, o que fins i tot potser no vorem.

Quan parlem d’identitats, passa una cosa pareguda. La identitat és el producte i el resultat d’una evolució cultural; és prou estable quan està assentada fermament i defineix, bàsicament, un poble. No està escrit en cap lloc quins fonaments té eixa identitat, però els individus que hi pertanyen saben que la tenen i si tremola un pilar saben que poden perdre alguna cosa essencial. He dit que la identitat és prou estable, però no del tot. L’evolució dels pobles continua, i hi ha factors desequilibradors que introdueixen variacions que no actuen de seguida, sinó al llarg del temps. Per això he parlat més amunt de la successió temporal passat-present-futur.

Els esliders, ¿sabem què i com hem sigut en el passat? Sabem com som ara? Sabem com serem en el futur? Cada una d’estes preguntes té una dificultat de resposta diferent. El passat i el present són més fàcils de conéixer, però... i el futur? Si heu seguit el meu raonament, voreu que el present es construeix per successió temporal del passat, i per tant el futur ha de ser el resultat del passat actualitzat i viscut en el present que es projecta cap a davant.

Per tot això, siguen benvingudes totes les reflexions des del present que es facen en veu alta, perquè ens estan assenyalant els nostres punts forts i, sobretot, els dèbils. Al mateix temps, estes reflexions són l’indici d’algun fenomen. En el cas d’Eslida (si tenim en compte també els enfrontaments estèrils al voltant de qüestions centrals de la identitat, ja siguen les festes o la crítica sistemàtica dels qui són diferents d’u mateix) indiquen que moltes vegades sacrifiquem la unió i la unitat (per tant, la cohesió, la concòrdia i la felicitat col·lectiva) per l’individualisme, que és l’enemic número 1 de la identitat.

No deixeu d’escriure sobre estes qüestions, i feu-ho sempre des d’un punt de vista constructiu. No vos oblideu de firmar amb el vostre nom, per tal d’alimentar el debat entre persones reals. L’individualisme, el menfotisme, la irracionalitat i l’oblit ja han guanyat massa terreny, i hem de recuperar-lo... encara.

Òscar Pérez Silvestre

FEM CAS DELS BANS?

FEM CAS DELS BANS?

Este estiu, especialment durant la setmana de festes del Crist, ens ha sorprès que contínuament pels altaveus del campanar es repetien els mateixos bans: «Els propietaris dels cotxes que estan aparcats al carrer tal que facen el favor de llevar-los...». Al moment una altra vegada la mateixa cançoneta... i al final amenaces: «Pujarà la Guàrdia Civil...». Que pesats! Damunt amenaçant!No serà més bé que hi ha gent que no pensa en el altres?, que per tal que hi haja festes cal que sacrifiquem un poquet la nostra comoditat?, que pensem que no vivim a soles en el món? O el problema serà d'audició i que n'hi ha qui es fa el sord? Pel bé de tots, estiguem atents als bans.

INTERNET RURAL

L’aula d’accés a Internet situada al segon pis de la cambra agrària finalitza en l’horari actual per motiu d’haver acabat la contractació de la persona responsable. Esperem que es trobe alguna forma alternativa per a continuar oferint el servici a la població.

TURISME D'INTERIOR

TURISME D'INTERIOR

Este estiu ha obert un nou establiment hostaler dins de l’oferta del que s’anomena "turisme rural", al carrer de Sant Ramon. Es tracta d’una casa antiga totalment reformada que, sense renunciar a totes les comoditats, manté un ambient d’allò més tradicional. Esperem que "Casa Estel" servisca per a donar a conéixer millor el nostre poble.