La veritat és que la vida ací a Roma és molt rutinària externament: hom s’alça a les 7, es desdejuna a 7.25, pren l’autobús a les 7.40, comença les classes a les 8.30, torna al col·legi a les 12.30, dina a les 13.30, fa la migdiada fins a les 15, estudi, un berenaret a les 17, estudi, pregària a les 19.15, missa a les 19.45, sopar a les 20.30, telediari a les 21, estudi a les 21.30, gitar-se a la 1.30.L’exercici és anar a peu des de la facultat, situada a la Piazza la Pilotta, fins a vora riu on hi ha una parada d’autobús, distància 20 minuts a peu lleuger. Solem conversar una monja del Brasil i jo que anem en la mateixa direcció tant de cames com de cap, pel camí de l’alliberament, a l’ombra de sostres més senyorials que eclesiàstics, o al revés.Per allargar-ho un poc més vos diré una mica l’itinerari dels meus desitjos:El lloc on estudie es diu així: "Pontificio Istituto Biblico". Està situat a la plaça de la Pilota núm. 25 (on també està situada la Gregoriana), a Roma, no lluny de la Fontana de Trevi (on es tiren monedetes; per cert, hi ha un espavilat que s’ha comprat un imant potent i de nit va a pescar monedes com si foren peixos! Res a dir si no fóra que eixes monedes són per a una organització benèfica, segons diuen) o de la plaça Navona (on els cafés valen 80 cèntims si et quedes dret i tres euros si t’asseus). Tots els dies prenc l’autobús fins a una fermata (parada) que s’anomena Via Paola, més enllà del riu Tíber o més ací, segon d’on vingues, clar, i des d’allí vaig a peu a la facultat, travessant uns carrers estrets típics romans, sense voreres, on ens confonem les persones i les "màquines" (cotxes), que voregen la plaça Navona, després el Panteó i l’església Sopraminerva, on està el cos sense el cap de Catalina de Siena (el cap el tenen a Siena, em sembla). També jo, Àlvar de Xilxes, no sant, però viu encara, tinc el cos a Roma, però el cor a Castelló!), i arribe a la plaça dels 12 apòstols, que ja fa cap per fi a la plaça de la Pilota, lloc del meu desideri matinal.Per a poder estudiar en este lloc de la Roma veduta (fede perduta?) has de tindre almenys el "grado accademico de Baccalaureato in Teologia" i saber grec i hebreu; però com jo d’això "niente da niente", ho dovuto fare un any propedèutic per a imparare els tals idiomes, que diuen que són morts, però que donen molta faena! Xe quin any! El dia que escriga les meues memòries titularé este any així: "L’any que vaig estar en cap lloc". En efecte, de Roma sols vaig conéixer els carrers que he dit abans i la meua estança al Col·legi Espanyol. I és que ací es diu una "brazaleta" (un acudit) que "si non é vera, é bene trovata". Diu així: "Los que estudian Espitualidad, al año de estar en Roma ya conocen toda Italia; los que estudian Dogmática conocen toda Roma; pero los que estudian Biblia sólo conocen... su habitación!".Per cert, ací hi havem de tot: gent que anem sense fer-nos el monyo i amb la camisa per fora, i gent que va amb sotana i amb hàbits tremends de caputxins, carmelitans, agustins, monges... i gent de tot color: africans d’Angola, del Congo, del Camerun; de Corea; de l’Índia, el Japó... de molts països de Llatinoamèrica. D’Europa no n’hi ha tants (deu ser que a Alemanya, França, Anglaterra, hi ha bones facultats...). També al Col·legi Espanyol hi ha una representació de l’església espanyola, i guanyen per golejada els del vestit amb clergyman i color foscant. Jo, com sempre, de poble i xicotet.Solen visitar-nos alguns bisbes que vénen per Roma a fer les seues coses vaticanes, i tremole quan han de predicar, perquè normalment (llevat d’alguns) no s’ho preparen i s’enrotllen que fa llàstima. U veu que els bisbes espanyols han estat triats a pols del muntó de la mediocritat, en general. Al contrari, en va vindre un de Cuba que ho va fer molt bé, molt pròxim i dient coses amb substància. Bé, al Papa el veia l’any passat tots els dimecres i el saludava (de lluny estant), encara que ell no em contestava; coses de la vida.Per acabar, que ja estic dient tonteries, vos diré que és una gràcia poder estudiar exegesi i llegir la Bíblia en els textos originals, etc. Almenys u s’adona de quantes barbaritats li fem dir a l’evangeli moltes voltes. I l’evangeli és una meravella, que té una potència tremenda si t’aplega veritablement el seu significat vertader. Quan acabe d’estudiar espere poder portar este evangeli a casa nostra perquè tots puguem fruir-ne.
Una forta abraçada. Vos deixe que me n’he d’anar a sopar. Arrivederci!
Alvar Miralles
