Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

Poble

Homenatge a les dones

En este mes, l'Associació d'Ames de Casa ha celebrat el 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, dia per a fer present el treball per aconseguir la igualtat de les dones i el reconeixement a les dones que treballen dins i fora de la casa. La Junta va aprofitar per a informar de la disponibilitat del local per a les festes de Pasqua.

La passió fotogràfica de Mario Guillamón Vidal

La passió fotogràfica de Mario Guillamón Vidal

Òscar Pérez Silvestre

 

Amb este breu article volem fer un homenatge a un home que va tindre la fotografia com a principal afició del temps lliure. Mario Guillamón Vidal (València, 1924-1990) és un exemple de l’excursionista que sent la passió per deixar constància dels llocs per on passa, en uns anys en què posseir una càmera fotogràfica era un luxe que no estava a l’abast de tots.


Gràcies a un article redactat per l’amiga historiadora Conxa Ridaura, sabem que a sa casa es va respirar sempre un ambient literari i artístic. La família mantenia relació amb el pintor Julio Peris Brell (que també va visitar Eslida i la va pintar), els músics José Serrano i Juan Martínez Báguena, els literats Ricard Sanmartín, Jesús Morante Borràs, Francesc Almela i Vives i Beatriu Civera, a més dels valencianistes Ignasi Villalonga, Joaquim Reig i Adolf Pizcueta. Ell es va llicenciar en Dret a la Universitat de València (1948), on va conéixer els escriptors Llorenç Millo (conegut pels llibres de viatge i de gastronomia) i el periodista i polític Vicent Ventura. Una altra relació molt important en la seua biografia és Emili Beüt i Belenguer, excursionista incansable i fundador del Moviment Scout valencià.


La seua passió per la fotografia apareix amb força a partir de 1953, quan es casa. La quantitat aproximada de 30.000 fotografies (entre negatius i positius) dóna una idea de la immensa labor que va realitzar Mario Guillamón entre els anys 1953-1990, quan els mitjans fotogràfics eren més limitats que els d’ara. El seu projecte personalíssim, no subjecte a cap institució, el va portar durant aquells anys a visitar i fotografiar els monuments, edificis i racons naturals de tots els pobles valencians, sense excepció. Ho feia, segurament, per una satisfacció íntima de visitar aquell País Valencià que tant s’estimava...


Per al cas d’Eslida, Mario Guillamón va realitzar 62 fotografies en blanc i negre en les 8 visites que va fer al poble els dies 21 de juny de 1964, 19 de setembre de 1965, 3 d’octubre de 1965, 6 de juliol de 1969, 6 de març de 1977, 27 de març de 1977, 26 de juny de 1977 i 11 de febrer de 1978.
Actualment, el Fons Gràfic de la Biblioteca Valenciana custodia este tresor fotogràfic tan immens i el posa a la disposició de la ciutadania. Fa uns mesos el vaig consultar i vaig poder apreciar l’orde de treball i la meticulositat que Mario posava en este projecte global. Vaig poder contemplar un àlbum dels anys 1964-1969 (el més antic que dedica a Eslida) que encara no està digitalitzat. Este àlbum, ben planificat, conté textos acuradament mecanografiats o retallats de la premsa sobre la història, la geografia, l’estadística, la demografia i l’economia de la zona que visita. Més en concret, en l’àlbum trobem diverses panoràmiques del poble d’aquells anys 60, de la carretera de Xova, de la frontera del temple parroquial, del carrer de Sant Roc des de la plaça, del castell, 4 fotos de la font de Fosques, del caminet de Berissanda i de la rambla i aqüeducte del camí d’Aín.


En el fons digitalitzat, corresponent als anys 1977-1978, hi ha també algunes panoràmiques frontals del poble des de la carretera d’Artana o més elevades des de la carretera de Xova, vistes parcials des del Calvari, la façana del temple i el campanar, el carrer del Salvador, l’ermita del Calvari i el camí de les creus, el castell, el Molí d’Aire, l’aqüeducte gran de la rambla del camí d’Aín, la font de Fosques i la de Ferro. Ací en reproduïm unes miniatures, gentilesa de la Biblioteca Valenciana, que poden ser contemplades des del seu catàleg en línia: http://bval.cult.gva.es/screens/opacbv_val.html

 

ospesil@gmail.com

El meu llibre sobre l’evolució

El meu llibre sobre l’evolució

Rafael Mondragón

 

L’ésser humà sempre ha estat esclau d’un pensament que no sols l’ha mortificat, sinó que a més ha sigut la base de les seues creences religioses i dels esdeveniments socials. Em referisc a la famosa frase: ¿D’on venim? ¿Per a què estem ací? i ¿Cap a on anem?
No és que jo tinga la resposta a estes inquietuds, però, com deia Descartes en La crítica de la raó pura, hi ha coses que mai no podrem respondre, però pel mateix motiu no podem deixar de preguntar-nos-les. De les tres preguntes, n’hi ha una que mai no podrem contestar. Respecte de les dos primeres, cada persona pot pensar el que vulga, però cert és que la ciència ens apropa cada vegada més cap a eixa veritat a la qual tan difícil pareix arribar.
El llibre que he escrit és un assaig sobre la teoria de l’evolució. Les bases són completament científiques, i a partir d’elles em permet donar la meua explicació de com ha pogut donar-se l’aparició de les diferents espècies d’éssers vius que han existit i que existeixen.
La ciència ortodoxa continua mantenint una visió sobre l’evolució que, a la llum dels descobriments actuals sobre biologia molecular i genètica, cal canviar. Però, si no és com hem pensat durant 150 anys, com és? Esta és la qüestió de per què de moment no es canvia la teoria. Allò que jo expose en l’assaig és precisament una nova visió sobre els mecanismes que han pogut promoure la variabilitat de les formes de vida. La idea central que manté la ciència es basa en l’atzar, i jo crec que l’atzar només existeix en la ment.
És com el zero, com el conjunt buit o com «el no-res»; no existeixen, però fan falta per a comprendre algunes coses. És més, si alguna cosa ocorre per atzar, no cal que ens esforcem per entendre-la.

Una escola molt activa

Una escola molt activa

Al mes de febrer, a l’escola han fet diverses celebracions, entre elles el Dia de la Pau, el Dia de l’Arbre i també Carnestoltes, activitats que promouen la responsabilitat, el respecte i la participació dels xiquets, professorat i pares en la comunitat i en el futur del poble.

Santa Àgueda

Ja és costum que l’Associació d’Ames de Casa del nostre poble celebren la festa de la seua patrona, santa Àgueda. Així estava previst, però enguany les circumstàncies (la pèrdua d’una jove molt estimada per tots) han fet que se suspengueren tots els actes previstos i que s’hagen ajornat per al dia de la Dona Treballadora. Des de la Parròquia, enviem una abraçada de suport a la família d’Ana.

Música a Eslida

La Banda de Música d’Eslida, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el patrocini de la Diputació de Castelló, estan organitzant i preparant per al dissabte 10 d’abril, a les 17.00 h, vespra de la festa del patró Sant Lleó, la XVI Trobada de Bandes de Música de la Comarca de la Plana Baixa, en la qual participaran diverses bandes amb cercaviles i un acte central.

Aplicació de la Llei de dependència a Eslida

Rosa Doñate

A finals del 2006 es va aprovar la Llei d’autonomia personal, coneguda com la Llei de dependència. L’objectiu d’esta llei és reconéixer el dret de les persones que necessiten ajuda per a realitzar les funcions bàsiques de la vida que tinguen els recursos necessaris per a tindre una vida digna. El fet que es reconega com un dret ho posa al mateix nivell que el dret d’accés a la sanitat o a l’educació bàsica per a tota la població.
Així, l’any 2007 es van posar en funcionament els Serveis Municipals d’Atenció a la Dependència per tal d’aplicar la llei i atendre la població per zones. Eslida forma part de la zona de Nules, on podem disposar de dos professionals per a atendre també Nules, les Alqueries, Betxí, la Vilavella i Artana.
La gestió es realitza amb la col·laboració de la treballadora social de l’Equip Base, que trasmet la informació de la documentació necessària als usuaris i pot tramitar la sol·licitud. L’equip de la dependència tramita les sol·licituds, realitza les visites domiciliaries i manté informats els usuaris a través del telèfon 964 67 47 56 o en atenció directa als despatxos situats a Nules, a l’edifici de Serveis Social (C/ Marc Antoni Ortí, núm. 3-3r) en horari de dilluns de 16.00 a 18.00 h i dimecres i divendres d’11.00 a 13.00 h.
El resultats que coneixem d’aplicació a Eslida es resumeixen en 21 sol·licituds presentades, de les quals s’han completat 6 expedients amb 5 resolucions de prestació econòmica per a la cuidadora no professional i 1 en espera d’assignar recursos. La resta dels 11 expedients estan en espera de valoració, d’elaboració del PIA (Pla Individual d’Atenció) o no entren en el calendari d’aplicació de la llei fins al 2011 o 2013.
Cal insistir en la importància d’esta llei per a atendre les persones, per a reconéixer la labor desinteressada i poc reconeguda, sobretot de les dones en el medi rural, de dedicació a l’atenció dels majors i discapacitats així com dels llocs de treball que es poden crear per a tindre ateses estes necessitats d’estes persones i famílies en els pobles i fer possible l’elecció de poder viure al poble mateix amb una qualitat de vida i una atenció digna.

ADR: una nova associació per al poble

José M. Iriepa

Durant el passat any 2009, es va constituir L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL D’ESLIDA. Esta associació, que en la seua fundació compta amb 10 associats, intenta aglutinar totes les empreses d’Eslida que estiguen involucrades o que la seua activitat comercial estiga directament relacionada amb el turisme rural, ja siga d’allotjament o d’activitats complementàries, com poden ser artesans, restaurants, les que desenvolupen programes d’oci i aventura i qualsevol altra interessada en el desenvolupament rural i sostenible del nostre poble.
Eslida compta en l’actualitat amb una quantitat important d’artesans dedicats a diferents oficis, i l’apicultura és l’ofici més representatiu. D’altra banda, durant els últims deu anys s’han creat un gran nombre de places d’allotjament, repartides en diferents cases rurals i altres que en l’actualitat estan en projecte.
Açò, unit a la riquesa paisatgística, a la posada en marxa per part de l’Ajuntament de diferents projectes encaminats a impulsar el senderisme i la ubicació del Centre de Recursos de la Serra d’Espadà al nostre poble, juntament amb la seua proximitat als nuclis turístics i altres, amb grans poblacions, fan que Eslida compte amb molts recursos atractius per al desenvolupament del turisme rural en el present.
Actualment estem treballant en el desenvolupament d’una ruta urbana que identifique els diversos tallers artesans i les cases rurals i restaurants que integren l’associació, a més de diferents espais pintorescos i monuments d’interés. En este projecte, en el qual comptem amb l’ajuda de la Diputació de Castelló, estem dissenyant un fullet que pretén mostrar al visitant una ruta per diversos carrers del poble. La idea és que es puga oferir als visitants en les cases rurals, així com repartir-los en els centres turístics de la província. D’esta manera pretenem mostrar-nos com una alternativa ludicocultural al turisme que ens rodeja.
Esta ruta urbana es completaria amb la instal·lació d’uns panells informatius semblants als que ja s’han posat per a mostrar les rutes de sendes, de manera que els visitants podran identificar fàcilment on s’ubiquen els llocs del seu interés.
Per una altra banda, volem dir que som una associació oberta a qualsevol persona o empresa d’Eslida que estiga interessada a dur a terme els nostres objectius, que es resumeixen en el foment del DESENVOLUPAMENT RURAL D’ESLIDA seguint un model sostenible i conseqüent amb els recursos naturals i culturals que han format la seua cultura a través dels anys. És per això que des d’ací volem invitar totes aquelles persones i empreses que vulguen treballar amb nosaltres en l’èxit d’un poble més pròsper, desenvolupant els seus propis recursos.

Nou panell de rutes

Nou panell de rutes

Gràcies a l’Ajuntament, que ha col·locat un nou panell de la Xarxa de Senders d’Eslida a la porta de les oficines del Parc Natural, tothom, veïnat i visitants, podran fer els seus entrenaments per tal de millorar el resultat en properes edicions de la Volta a les Fonts d’Eslida que cada estiu s’organitza pel nostre terme.

Junta Rectora del Parc de la Serra

El 5 de novembre va tindre lloc al Centre de Visitants la reunió de la Junta Rectora del Parc. Van acudir 20 representants d’entitats per a parlar de les actuacions i dels projectes del 2009 que afecten els pobles i la població dels municipis que formen part del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Potser no ens adonem de les accions que fan, com per exemple la bassa d’aigua per a la prevenció d’incendis, la restauració de l’abocador de fem, la neteja que fan les brigades i els llocs de treball que hi ha al seu voltant.

El turisme i les noves tecnologies

Quan passem pel Centre de Visitants i portem el bluetooth activat, pot ser que ens avise d’una connexió amb informació disponible. No és cap alarma, sinó l’autoguia turística d’unes rutes que es descriuen per a conéixer el poble i la podem descarregar sense por. Això no obstant, seria interessant informar-ho de manera visual per tal que les persones que vulguen fer ús del servici ho sàpien.

Campanya de l’oli

Segons la informació facilitada per la Junta de l’almàssera, el molí s’ha obert el dia 21 de novembre. Ara bé, enguany s’arreplegaran les olives al molí, però la molturació es farà a la SAT d’Altura. Eixa és l’eixida que s’ha pensat per a solucionar momentàniament la campanya.

Una mostra nadalenca d’Eslida

Una mostra nadalenca d’Eslida

Grup de Danses El Raval (Vila-real)

 

El cicle nadalenc comença amb l’Advent i acaba amb la celebració de l’Epifania i l’Adoració dels Reis. Les dates festives més significatives en el nostre àmbit cultural són les següents:
• Santa Caterina (25 de novembre). Celebració de fira a Vila-real amb venda de figuretes i altres objectes per a fer el betlem. La tradició de la mocaorà coincideix amb la celebració d’aquesta fira i dóna peu al consum dels productes típics nadalencs com les fruites seques i els torrons. També es trasllada a aquesta data el costum nadalenc d’estrenar la roba d’abric i rebre les estrenes per part dels padrins i familiars (fer de fira).
• Sant Nicolau (6 de desembre). Tot i que en la comarca no tenim moltes dades sobre aquesta diada, sí que hi ha referències en el nostre àmbit cultural de celebracions de nicolauets i caterinetes amb obsequis als mestres, cants i berenars al camp de llonganisses i pa blanc. S’han conservat alguns fragments de cançons infantils associades a aquesta festa a Borriana.
• La Puríssima (8 de desembre). Celebració de la Concepció Immaculada de Maria. Gran festa de l’Advent prèvia a la celebració de la seua maternitat. Molt popular a tota la comarca. A partir d’aquesta festa s’inicia el muntatge dels betlems familiars.
• Santa Llúcia (13 de desembre). Festa celebrada amb major popularitat en temps més remots, que en l’actualitat ha perdut vigència.
• La nit i el dia de Nadal (24 i 25 de desembre). Celebració més important de tot el cicle: reunions familiars el dia de Nadal, i la nit del 24 s’acostumava a arreplegar els aguinaldos pels carrers i participar en la Missa del Gall. Dins de la celebració del dinar de Nadal s’acostumava a fer el besamans als patriarques familiars (els més vells), que donaven estrenes als fills i als néts.
• El segon dia de Nadal, o Sant Esteve (26 de desembre). Almenys a Vila-real, aquesta festa encara té una gran vigència i és una continuació de la del dia de Nadal, que se sol celebrar amb la part de la família amb qui no s’ha celebrat la diada de Nadal. Aquesta duplicació de la festa manifesta la seua importància en el nostre àmbit cultural, ja que juntament amb la Pasqua Florida i la Pasqua Granada necessiten dos dies festius. Els costums repeteixen els del dia de Nadal.
• Els Innocents (28 de desembre). Festa destacada a tota la comarca en temps més antics. Malgrat que en l’actualitat tan sols es recorde fent algunes bromes, abans se celebraven festes de bojos a molts pobles de la comarca: pregons, reis i colles de joves feien autèntiques barbaritats. Aquest dia regnava la disbauxa i s’invertien els rols socials per unes hores.
• Cap d’Any o l’home dels nassos (31 de desembre i 1 de gener). Celebració del dinar familiar el primer dia de l’any i presència de l’home dels nassos en l’imaginari infantil: acudits i bromes en referència a la presència d’un personatge que té tants nassos com dies li queden a l’any.
• Els Reis (6 de gener). La vespra de la festa s’espera l’arribada dels reis carregats de regals i d’il·lusions i els xiquets entonen distintes fórmules i recitatius per tal de guiar-los en el camí. S’han conservat cants de tirorí a molts pobles de la comarca: Vila-real, Borriana, Betxí, Onda, Alqueries, Suera... A Vila-real, la pervivència del cant s’ha d’agrair a l’acció de la Joventut Antoniana, que ha transformat un cant de l’àmbit familiar i privat en un cant col·lectiu i públic que totes les xiquetes i xiquets de la ciutat renoven cada any a la Plaça Major.
Totes aquestes festes donen lloc a reunions familiars, trobades amb els amics, celebracions religioses que contextualitzen i donen ocasió al cant de peces musicals específiques, al relat de romanços i altres gèneres que són les mostres que hem anat recollint en el nostre treball de camp al llarg dels darrers anys.

La mostra nadalenca d’Eslida
Poca cosa més es pot afirmar a propòsit de la nadala que ens ocupa, tret que no correspon a cap de les tipologies de música popular com podrien ser les albades o els aguinaldos, tampoc als romaços o a altres estructures melòdiques o literàries pròpies de la nostra música nadalenca. Per això, aquesta peça que ha estat recollida tan sols als pobles d’Eslida i d’Aín, ens fa pensar que fóra composta per algun capellà d’aquestes viles ja que, encara que el tema «Deixem-se els quefers» i l’adoració dels pastorets apareix en altres comarques i de manera freqüent, no hem trobat cap cançó que mantinga l’estructura i les estrofes d’aquesta. A més, algunes expressions i el lèxic s’aparten de les pròpies de la manera de parlar d’eixos pobles. A l’església d’Aín es conserva un manuscrit de l’any 1941 que transcriu la lletra següent, que és la de la versió enregistrada en el nostre disc Nadal a la Plana, gravat al desembre de 2008. No obstant això, aquestes mateixes estrofes les hem pogudes escoltar amb moltes variacions a diferents intèrprets, sempre conservant els temes però barrejant els versos de maneres diverses.

Anem-mo’ne tots,
deixem-se el burret (els quefers),
a vore a Maria
i al Maniuelet.

Jesús ve a este món
d’un modo pobret,
en molta paciència
però alegret.

En este moment
en el portalet,
acaba de nàixer
tiritant de fred.

Porteu-li camisa
i un faixadoret,
bateta de llana
i també un gorret.
Porteu-li carota,
també un gamboixet,
albarques, peücs
i un saragüellet.

Porteu-li formatge
i una poca llet,
i per a que jugue
també un corderet.

Porteu-li samarra
per tapar-li el fred,
i un tros de baieta
per a un bolqueret.

Novetats dels Servicis Socials

Rafael Sorribes Gómez*

Des de la inquietud d’este Ajuntament per millorar la qualitat de vida de tot el veïnat d’Eslida, tant en la millora de les infraestructures com en la prestació de servicis, i sent conscients de la importància i de les necessitats cada vegada majors dels Servicis Socials, amb la intenció d’informar els nostres veïns i usuaris del servici dels canvis produïts, comunique quines modificacions s’han produït i per què, sempre amb la pretensió de millorar-los i adequar-los a les noves i creixents necessitats.
El servici va començar a prestar-se al municipi d’Eslida fa uns vint anys, després de l’acord mantingut entre l’Ajuntament de les Alqueries, Aín i Eslida per a sufragar en comú el manteniment de l’equip base de Servicis Socials, quedant únicament les Alqueries i Eslida després de la incorporació d’Aín a la Mancomunitat Espadà-Millars.
Dia a dia des d’aleshores, els Servicis Socials han anat assumint progressivament competències noves. Els eixos principals que han portat este Ajuntament a decidir tals canvis poden resumir-se en dos: economia i millora en la qualitat del servici.
1) Economia: Després de l’increment del cost que representaven per a este ajuntament els Servicis Socials, durant el primer any d’esta legislatura vam decidir estudiar les possibilitats per a abaratir i millorar el servici. Abans el cost era superior a l’actual, per la qual cosa s’han reduït costos. Després de l’estudi de les possibilitats per a abaratir i millorar el servici es va decidir per part de l’Ajuntament conveniar amb l’Ajuntament de la Llosa, que es trobava en la mateixa situació i junts muntar un nou equip de Servicis Socials.
2) Millora en la qualitat del servici: Abans hi havia únicament un dia per setmana d’atenció al públic (dilluns), i ara n’hi ha dos (dimecres i divendres).
Els motius tant de qualitat en la prestació del servici com dels costos i la seua reducció comporten una millora substancial en la prestació.
Els últims èxits aconseguits en matèria de Servicis Socials han sigut la prestació del servici Menjar a casa, que any rere any amplia la quantitat d e persones usuàries del servici, la contractació d’una treballadora familiar per a portar el programa d’ajuda a domicili, l’obertura de la nova oficina d’atenció a l’immigrant Oficina Amics i, finalment, l’aprovació per part de Creu Roja del repartiment d’aliments.
Des d’estes línies vull agrair en nom de l’Ajuntament d’Eslida els servicis prestats a Encarna, que amb tant d’interés ha exercit el seu treball entre nosaltres durant els últims 20 anys, i també donar la benvinguda a Teresa, tot desitjant-li que es trobe còmoda entre nosaltres i que afronte amb èxit el nou repte que se li presenta. Finalment, vull moure el veïnat d’Eslida a fer ús d’este servici i que conega les possibilitats en les seues múltiples facetes, ja que per a tots està pensat.

* Alcalde d’Eslida

Un edifici per a ús públic

Un edifici per a ús públic

L’Ajuntament d’Eslida ha anunciat que es fa càrrec de l’edifici de l’antiga cooperativa fundada l’any 1947, de la qual ja hem informat en diverses ocasions des de les pàgines de L’Alé. Actualment s’està netejant este edifici, en estat ruïnós com sabeu, i encara no té una destinació aprovada pel consistori. Entre les diverses possibilitats que s’anomenen està la construcció d’un Museu del Suro.

Passejant per Internet

En els últims anys, Internet ha entrat en moltes cases i ha fet que les coses que estaven lluny les trobem ara més pròximes. La velocitat de difusió de la informació i l’accés immediat ha canviat la nostra manera d’informar-nos i de comunicar-nos.
Ningú no ha estudiat encara quina és la presència d’Eslida en Internet, però vos sorprendríeu gratament. Les més visitades ara mateix són:
-Ajuntament: www.eslida.es
-La Plana al Dia: http://www.laplanaaldia.com/eslida
-L’Alé: http://parroquiaeslida.blogia.com
Com a novetat, hem trobat esta: http://eslidaparla.blogia.com

Aplec de bandes

El passat dissabte 17 d’octubre va tindre lloc a Borriana la reunió de Bandes de la Plana Baixa i l’assemblea de la Federació de Bandes, amb la participació d’un grup de representants de la banda del nostre poble.

Sí que ha plogut!

Un any més donem com a notícia la gota freda. L’orografia del nostre terme ens permet una certa tranquil·litat a l’hora de rebre eixa gran quantitat de pluja recollida en pocs dies, a diferència d’altres pobles dels voltants, principalment costaners, que han suportat, un any més, les inundacions. Nosaltres podem parlar d’alguna gotera, d’alguna solsida, d’alguna fonteta que ha tornat a eixir... La quantitat de pluja registrada per un dels nostres veïns, que amablement ens ha passat la informació, és d’uns 240 litres/m2, recollits del 28 de setembre a l’1 d’octubre. Certament no som un dels pobles més afectats, ja que d’altres han arreplegat més de 130 litres en poques hores, però la gota freda és això.

Parc infantil

Si feu una ullada als voltants de la nau multiusos podreu vore que davant s’ha instal·lat el parc infantil. Segons la informació municipal, les obres d’este parc i de la nova pista de futbol sala s’emmarquen dins del Pla d’Infraestructures Esportives, en el qual la Diputació de Castelló aporta 35.000 € i la Generalitat Valenciana uns altres 35.000 €. Ara, fem-ne un bon ús.

Coneixent el poble

Este mes, els xiquets i xiquetes de l’escola han aprofitat el centre de visitants per a fer un recorregut de descoberta del poble. Han visitat l’aqüeducte, el llavador, el calvari, el molí, i han anat pels carrers del poble que no ara ja no estan massa xafats.