Qui perd els orígens, perd la identitat

Mn. Vicent J. Paulo

 

Esta frase, que va pronunciar un gran pensador, ens pot ajudar a entendre per què hi ha tantes persones que a l’estiu tornen al poble, especialment durant les festes.
Són/som moltes les persones que per distintes circumstàncies, treball, casament o qualsevol altra raó, no vivim al poble, però ací estan les nostres arrels: moltes de les amistats de quan érem menuts i que han marcat la nostra vida, la nostra família, els records dels nostres orígens, etc. En definitiva, una gran quantitat de coses que han fet que siguem el que som.
A les festes, podem dir que ens troben molta de la gent "amiga", amb qui recordar coses del passat, amb persones que ens han ajudat en els moments bons i en els roïns. És, per tant, un moment de retrobament. En les festes són importants els sopars, sobretot si es fan entre tots, perquè això fa créixer i madurar l’amistat; és important la música, que és en definitiva una part de la nostra cultura, i totes aquelles coses que ens ajuden a mantindre la identitat com a poble.
Però, cal recordar que ens trobem quasi tots al voltant de la festa del Crist, al voltant d’un dels símbols del poble. Sempre s’ha dit entre la gent, tant creient com no, que el Crist està per damunt de totes les diferències i és una festa motiu d’orgull per tots els esliders, forma part de la nostra identitat com a persones i com a poble i per això tots procurem vindre. Quan veiem una imatge del crucificat en alguna església, sempre ens recorda la nostra, la del Crist del Calvari, i ens porta el record del que som.
Totes les persones en la vida prenen decisions que superen allò racional, formen part de la seua identitat i prenen eixes decisions perquè senten que això és important, perquè forma part del que som, i és per això que són importants les festes. Són el que hem viscut des de sempre i no volem perdre-ho.
En definitiva, venim a les festes a respirar el nostre ambient, la nostra cultura, el que som, les nostres arrels, és d’on venim i marca el que som, la nostra identitat i és per això que quan no es pot vindre, sembla que ens falta alguna cosa.