RESURREXIT...

Regirant per l’arxiu parroquial he trobat i rellegit el número 48 de L’Alé, amb el qual es tancava una llarga i fructífera etapa de la nostra revista, la de tots, la d’Eslida. I llegir aquell exemplar m’ha portat inexorablement a repassar el número 49, el primer de la segona època. Cinc anys varen passar entre els dos exemplars: de l’especial de Nadal de 1998 al Nadal del 2003.Les coses van i vénen. Res, excepte Déu, és etern. I el temps de L’Alé també pareixia que acabava després d’una llarga temporada de fidelitat als seus lectors contant coses de la parròquia i del poble, reflexionant sobre la nostra realitat fins que en l’esmentat número 48 s’anunciava la fatídica notícia:«Este mes, després de quatre anys seguits d’eixir al carrer i entrar a les cases, L’Alé se’n va de vacances..., fins no sabem quan».Sobre els motius, el consell de redacció feia una vaga referència, però qui vulguera llegir entre línies segur que trobaria raons molt clares:«La decisió ve forçada per diversos motius: som una parròquia "pobreta" que ha d’afrontar el que costa mantindre unes instal·lacions amb molts anys, i tots sabem quanta gent es considera parroquiana i com col·labora; hi ha també, unes altres prioritats pastorals, i això cal respectar-ho».A continuació es llançava una amenaça:«L’Alé desapareix, sí, no tornarà de moment a eixir. Tornarem, si Déu vol, amb forces renovades, amb més ganes si cal, quan siga possible».I vaja si ha sigut possible! El dia de la festa del Crist del 2003 ens vàrem ajuntar per a dinar els membres de la Junta Directiva de l’Associació del Santíssim Crist del Calvari i entre cullerada de paella i traguet de cervesa o de vi, el nostre estimat Fernando va llançar el repte: per què no reprendre l’edició de L’Alé? He de reconéixer que jo sols coneixia la revista per comentaris, però vist l’entusiasme comú vàrem prendre el compromís immedia­ tament. Podia ser una bona ocasió per a tornar a reunir aquell grupet que configurava el consell de redacció; una plataforma immillorable per a posar en comunicació la Parròquia amb el poble; un altaveu per a donar a conéixer la vida cultural i social d’Eslida; potenciar l’ús del valencià...Em vaig posar en contacte amb Rosa i Àlex i sense dubtar-ho es varen comprometre a prosseguir la tasca que es veren obligats a deixar quatre anys abans.I així és com va renàixer de nou este full, com a fruit de la benedicció del Crist, tal com jo ho assenyalava en un article aparegut en aquell número 49:«Esta iniciativa de la revista L’Alé no és nova; ja fa uns anys que va sorgir animant la vida eclesial i cultural d’Eslida, i ara torna de nou, amb humilitat però amb il·lusió.(...) esta nova etapa de la revista és un do del Crist perquè va ser precisament el dia de la seua festa quan es va plantejar la possibilitat de reprendre de nou esta iniciativa. Animats per la fe, per l’estima al poble, un xicotet grup de joves es va comprometre a portar endavant el projecte».En este punt podríem tornar a parlar de prioritats pastorals...Comparant les dos etapes en la vida de L’Alé voldria destacar les coincidències: vàrem respectar l’estructura de la revista: en la portada, notícies; en les pàgines interiors articles diversos; l’última dedicada a la informació parroquial: calendari de celebracions, el record als batejats, matrimonis celebrats i defuncions; breus reflexions sobre la fe... i també un apartat ple de curiositats, «L’Objectiu», que pretén fer una mirada entre crítica i divertida d’algun fet molt concret.De diferències també en podeu trobar: la capçalera es va renovar gràcies a la col·laboració de Sergi Pérez. Les noves tecnologies ens han facilitat el treball. Com que, per raons familiars i personals, Òscar no viu al poble, el correu electrònic ens ha possibilitat fer-li l’enviament dels materials per tal que ell els revisara en l’aspecte lingüístic i fera la maquetació.Un gran salt qualitatiu ha sigut crear el nostre propi lloc a Internet (http://parroquiaeslida.blogia.com) al qual es pot accedir directament o des d’enllaços que podeu trobar al web de l’Ajuntament d’Eslida o del Bisbat de Segorbe-Castelló. Encara que no segueix l’estructura del full imprés, sí que hi apareixen els articles, les notícies i les imatges més significatives.Normalment ens hem reunit Rosa, Àlex i un servidor el primer divendres de cada mes de nit per a fer la programació del número següent i distribuir el treball, així com les distintes col·laboracions que hem demanat. Òscar ha estat molt present encara que fóra a través del telèfon.He fet menció de les reunions en què decidíem quin era el contingut de la revista, però no vulguera que ningú pensara que la revista és propietat nostra, un negoci que ens hem muntat, un espai perquè una xicoteta camarilla en faça de les seues... L’Alé no hauria pogut ser el que és sense la col·laboració de tantes persones que han escrit en les seues pàgines. Moltes ho han fet perquè els ho hem demanat, altres s’han oferit lliurement, sempre des de la llibertat. L’única línia que hem intentat que no es traspassara és la de la fidelitat a l’evangeli i a la doctrina de l’Església. Però podem estar orgullosos perquè L’Alé ha estat obert a tots des de la independència de grups polítics o de qualsevol altre ideari.Seria molt llarg citar ací el nom de tots els qui han col·laborat, perquè em podria oblidar d’algú, però ahí està l’arxiu, per a guardar la memòria de tots ells.

Esperem continuar sent durant molt de temps més la paraula oberta d’Eslida i donant la paraula a tot aquell que tinga alguna cosa a dir i, sobretot, que continuem fent-lo amb més alé.

Mossén Salvador Prades