Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

Les xiques de la rondalla

Les xiques de la rondalla Hi ha persones que ho donarien tot per tindre un carrer dedicat al seu poble. Crec que el cas de Don Germán Marí Esteller, metge i altres coses, és ben diferent. Va vindre a Eslida destinat com a metge de família abans de la guerra, i després d’aquella desgràcia col·lectiva que ara fa 70 anys, va continuar exercint ací. Era fill de Sant Jordi, poble del Baix Maestrat, i ben prompe va arrelar entre nosaltres.Ací va tindre temps per a cultivar algunes de les seues aficions: el teatre i la música. I fou tanta la intensitat que hi posà que moltes xiques i xics amb inquietud van passar pel seu saló per aprendre de solfa. L’any 1944, unes quantes xiques s’iniciaren en l’art de la musa Euterpe; entre elles, Pepica Galindo i Amelia Molina, a les quals després s’unirien Carmen Doñate, Gloria Lauterio, Carmen Galindo, Tadea Doñate, Vicentica Sanchis, María Silvestre, Natalia Manzana i altres de més esporàdiques. L’any 1948 ja les trobem reunides en la Rondalla de Niñas «Las Flores», quan tenien entre 11 i 15 anys, però el grup havia començat a gestar-se cap al 1946, és a dir, 60 anys arrere.Amb un ampli repertori compost per més de 50 peces clàssiques i modernes, totes elegants, arreglades per a instruments de corda (bandúrria, mandolina, llaüt i guitarra), i d’altres melodies creades per D. Germán o pel seu amic Joaquín Galindo, la Rondalla «Las Flores» assajava quasi totes les nits al saló de ca Don Germán, i solien oferir vetlades a les amistats del metge (Paco el Sastre, D. Francisco Mondragón, el Señorito, etc.). El saló de D. Germán era com una sala d’art: allà ballaven, tocaven, cantaven, jugaven amb la seua filla Pilarín, feien teatre... Me l’imagine com un dels pocs oasis d’entreteniment i de formació extraescolar en aquell temps.Però no acaba ací l’activitat d’aquelles xiques: també van anar a Betxí a fer un concert, a Xova, feien cantades pel poble, i a l’estiu solien tocar de vespradeta a l’escola, o fins i tot en algun acte de les festes del Crist.Cap a 1951-1952 es va disoldre el grup. Diuen algunes de les xiques –entre vergonyetes, però amb sinceritat– que era perquè començaven a festejar, i això a poc a poc les anà apartant dels assajos. Les ensenyances de D. Germán, però, no van caure en terra erma: algunes d’elles van continuar cultivant la música en el cor parroquial, i per festes han cantat moltes de les misses solemnes que celebrem, des de fa molts anys. I encara, algunes com Pepica toquen el piano a casa i han ensenyat de solfa a molts xiquets que volien iniciar-se per a passar després al conservatori. Sens dubte, un exemple d’aquella màxima que diu: «dóna debades allò que has rebut debades». I elles ho han fet.

Totes les integrants de «Las Flores» amb qui he parlat m’han dit que eren unes afortunades de poder aprendre i de passar-ho molt bé; que era un dels millors entreteniments dins de les precarietats típiques de l’època. Heus ací un precedent d’altres iniciatives musicals a Eslida: uns anys més tard, Mn. Salvador Pastor crearia la Rondalla Parroquial, que ja va poder arreplegar una gran quantitat de jóvens i de col·laboradors.

Oscar Pérez Silvestre

0 comentarios