Les xiques de la rondalla

Hi ha persones que ho donarien tot per tindre un carrer dedicat al seu poble. Crec que el cas de Don Germán Marí Esteller, metge i altres coses, és ben diferent. Va vindre a Eslida destinat com a metge de família abans de la guerra, i després d’aquella desgràcia col·lectiva que ara fa 70 anys, va continuar exercint ací. Era fill de Sant Jordi, poble del Baix Maestrat, i ben prompe va arrelar entre nosaltres.Ací va tindre temps per a cultivar algunes de les seues aficions: el teatre i la música. I fou tanta la intensitat que hi posà que moltes xiques i xics amb inquietud van passar pel seu saló per aprendre de solfa. L’any 1944, unes quantes xiques s’iniciaren en l’art de la musa Euterpe; entre elles, Pepica Galindo i Amelia Molina, a les quals després s’unirien Carmen Doñate, Gloria Lauterio, Carmen Galindo, Tadea Doñate, Vicentica Sanchis, María Silvestre, Natalia Manzana i altres de més esporàdiques. L’any 1948 ja les trobem reunides en la Rondalla de Niñas «Las Flores», quan tenien entre 11 i 15 anys, però el grup havia començat a gestar-se cap al 1946, és a dir, 60 anys arrere.Amb un ampli repertori compost per més de 50 peces clàssiques i modernes, totes elegants, arreglades per a instruments de corda (bandúrria, mandolina, llaüt i guitarra), i d’altres melodies creades per D. Germán o pel seu amic Joaquín Galindo, la Rondalla «Las Flores» assajava quasi totes les nits al saló de ca Don Germán, i solien oferir vetlades a les amistats del metge (Paco el Sastre, D. Francisco Mondragón, el Señorito, etc.). El saló de D. Germán era com una sala d’art: allà ballaven, tocaven, cantaven, jugaven amb la seua filla Pilarín, feien teatre... Me l’imagine com un dels pocs oasis d’entreteniment i de formació extraescolar en aquell temps.Però no acaba ací l’activitat d’aquelles xiques: també van anar a Betxí a fer un concert, a Xova, feien cantades pel poble, i a l’estiu solien tocar de vespradeta a l’escola, o fins i tot en algun acte de les festes del Crist.Cap a 1951-1952 es va disoldre el grup. Diuen algunes de les xiques –entre vergonyetes, però amb sinceritat– que era perquè començaven a festejar, i això a poc a poc les anà apartant dels assajos. Les ensenyances de D. Germán, però, no van caure en terra erma: algunes d’elles van continuar cultivant la música en el cor parroquial, i per festes han cantat moltes de les misses solemnes que celebrem, des de fa molts anys. I encara, algunes com Pepica toquen el piano a casa i han ensenyat de solfa a molts xiquets que volien iniciar-se per a passar després al conservatori. Sens dubte, un exemple d’aquella màxima que diu: «dóna debades allò que has rebut debades». I elles ho han fet.

Totes les integrants de «Las Flores» amb qui he parlat m’han dit que eren unes afortunades de poder aprendre i de passar-ho molt bé; que era un dels millors entreteniments dins de les precarietats típiques de l’època. Heus ací un precedent d’altres iniciatives musicals a Eslida: uns anys més tard, Mn. Salvador Pastor crearia la Rondalla Parroquial, que ja va poder arreplegar una gran quantitat de jóvens i de col·laboradors.

Oscar Pérez Silvestre