CONCURS DE BETLEMS
HISTÒRIA DEL BETLEM
L’any 1223, tres anys abans de la seua mort, amb el permís del papa Honori III, sant Francesc d’Assís va celebrar una missa al poble de Greccio. Amb una imatge de l’Infant Jesús, el bou i la mula va formar un emotiu quadre que va acompanyar amb cançons i poesies populars. A este acte van ser invitats religiosos de diversos llocs, així com hòmens i dones del lloc que amb llums i atxes es van disposar a il·luminar aquella Nit amb gran claror.
Això va emocionar la gent, i va fer que este costum s’estenguera en els anys successius per altres pobles i ciutats. Els franciscans són els qui comencen a commemorar plàsticament l’aniversari del Naixement de Jesús.
Van ser les monges clarisses les que van propagar la tradició d’adorar l’Infant Jesús representat en una imatge en el bressol i abillat amb rics vestits brodats. Es van afegint altres personatges al Betlem, i l’any 1330 l’església de Santa Clara de Nàpols instal·là un autèntic Betlem.
Fins al segle IV, els detalls del succés de la Nativitat es comuniquen en secret, a causa de les persecucions de què eren objecte els cristians, i amb l’emperador Constantí apareixen l’any 313 les primeres representacions gràfiques del naixement de Jesús.
No obstant això, a les catacumbes, on es reunien els primers cristians per a la celebració dels seus actes funeraris, s’han trobat vestigis de representacions del Nadal. A les catacumbes de Priscil·la apareix la Mare de Déu amb el Xiquet al braç, i al seu costat el profeta Isaïes assenyala cap a una estrella. S’estima que esta pintura pot datar dels anys 180 o 200.
A partir del segle IV les representacions del Naixement i l’Epifania són molt més nombroses que les de la Passió, i en el segle VII el papa Teodor mana construir a l’interior de l’església de Santa Maria la Major de Roma un oratori reproducció de la cova de Betlem.
És en el segle XIII quan sorgeix la forma iconogràfica de representar el Betlem, amb estàtues independents agrupades per a formar una escena. Amb anterioritat, l’art romànic va produir una gran varietat de motius nadalencs que ornamentaven capitells, portades de claustres, monestirs, etc. I és que l’escultura romànica religiosa complia dos fins, ja que a més del motiu ornamental comportava un verdader sistema didàctic pel qual es tracta d’ensenyar al poble a través de la imatge.
A partir del Concili de Trento, el tema del Nadal pren un nou impuls i s’instal·len gradualment en totes les esglésies betlems en l’època nadalenca, alguns representant únicament la Sagrada Família, altres afigen els Mags i pastors i altres una gran quantitat de personatges que simbolitzen l’adhesió de la població local.
Les distintes revolucions fan que es frene el procés del Betlem, i l’any 1787 són prohibits els pessebres a Magúncia, per decret; a França desapareixen en clausurar-se les esglésies, i a Marsella es qualifiquen d’indecents les figuracions de pastors.
És en el segle XIX quan, tímidament, les parròquies tornen a muntar els seus betlems complets, començant a divulgar-se entre el poble les figuretes populars de fang cuit, o de cartó pedra i amb materials barats que permet en totes les llars el muntatge d’un Betlem.
Esta afició pels Betlems ha donat lloc a l’agrupació de les persones en associacions, amb un desig de perfeccionament en la construcció dels naixements i en l’extensió de la tradicción. La primera associació naix en 1855, i a Espanya la primera es funda a Barcelona el 1863, encara que desapareix poc després, per a ressorgir en 1912. Posteriorment s’han anat fundant en pràcticament totes les capitals de província, i estan agrupades en la Federació Espanyola de Betlemisme.
BASES DEL CONCURS DE BETLEMS A ESLIDA
1. El concurs de Betlems està organitzat per l’Associació Cultural «El Puntal de l’Aljub».
2. El termini d’inscripció finalitza el 21 de desembre i es podrà realitzar en els llocs en què estiga exposat el cartell anunciador.
3. El diumenge 23, a partir de les 18 h, el jurat passarà per les cases per a vore’ls.
4. La decisió del jurat és inapel·lable.
Animeu-vos a participar!
0 comentarios