LA COOPERATIVA AGRÍCOLA

Actualment, les últimes generacions identifiquem la Cooperativa Agrícola «Santísimo Cristo del Calvario» com un solar enrunat a la carretera de Xova (carrer de Francisco Mondragón), davant de la fàbrica de suro. Però, en una època no molt llunyana, la multifuncionalitat d’este edifici era valorada per molta gent que encara hui recorden totes les hores passades i el que han aprés dins d’aquells murs. 

En les primeres dècades del segle XX, els nostres  pobles de forta tradició agrícola, es troben en la necessitat d’organitzar-se en un tipus de societats econòmiques de producció, comercialització o consum  i que pertanyen als propis usuaris del servici, anomenades cooperatives. Amb esta denominació, els socis legalment agrupats, es beneficien d’una sèrie d’avantatges econòmics, administratius i educatius impossibles d’obtindre individualment.

Fundada en 1947, prompte comença a ser el centre agrícola de la localitat. Als seus locals es reunien els llauradors per a comprar llavors, adobs, eines i utensilis de treball, etc., o per a intercanviar informació i coneixement. També s’impartien cursets preparatoris de cultius, noves tècniques agrícoles d’esporgar o empeltar, etc. Un dels cursos que més es recorda pel seu interés, duració i desplegament de maquinària: és el d’ebenisteria, del PPO (Promoció Professional Obrera), en què van participar i es formaren una gran quantitat de joves, actualment grans professionals. A principis dels 70 comença la decadència de la cooperativa i els motius són diversos: són ja unes quantes les temporades que l’agricultura va perdent força, la terra no és rendible com havia sigut abans; el progrés i, com no, l’increment de vehicles particulars ajuden a una preparació i a una formació superior que facilita  als joves buscar una professió, quasi sempre fora del poble. Per tant, és en este moment quan, a poc a poc, la cooperativa deixa de tindre protagonisme i funcionalitat.

Ara fa uns deu anys que, a conseqüència del gran interés suscitat per la propietat de l’edifici i del seu preocupant estat de conservació, des de l’oficina de Ruralcaixa (Credicoop en aquells moments) es pren la iniciativa d’intentar saber quin és l’estat legal de la Cooperativa com a societat, la quantitat i el nom dels socis, l’última Junta Directiva, possibles deutes fiscals i cooperatius, inventaris, propietats... Amb la poca documentació que es conserva, els advocats de Ruralcaixa contacten amb  l’Ajuntament per a informar-los que hi ha possibilitats d’aconseguir l’edifici per al poble.  Ha sigut un procés llarg, però durant els últims dos anys s’ha fet una tasca important per part de l’Ajuntament, tramitant tota la documentació a través d’Intercoop, documentació que actualment està en mans del Consell Valencià de Cooperativisme a l’espera de la dissolució, liquidació de la Cooperativa i posterior Escriptura Pública amb la nova titularitat. Esperem informar pròximament de la conclusió del procés i de la nova utilitat de l’edifici.

Alex Gimeno