REMEMORAR, ACTUALITZAR

Celebrar la festa, cada fita del cicle festiu d’un poble, implica rememorar (‘fer memòria de’)  i, alhora, actualitzar (‘fer actual, portar al present’) els motius comunitaris de la celebració.

Però, ¿de què volem fer memòria i què volem fer actual? Esta pregunta és complicada, i té tantes respostes com persones se la vulguen fer. Sense voler, estic repetint una paraula massa vegades en esta frase: el verb VOLER. Efectivament, les persones fem les coses perquè volem i per necessitat. Necessitat de què? Reflexionem-ho. L’article de Ramon Minoves que publiquem ens donarà moltes pistes.

El pas del temps, a vegades, no és un bon aliat de la memòria. Tot depén de la voluntat que hi posa la persona i el grup humà, que van fent camí en el calendari de la vida. La festa és la màxima expressió de la personalitat col·lectiva d’un poble i de la celebració del «voler ser» de la comunitat; per a nosaltres, les Festes del Crist són un dels màxims exponents per a saber com hem sigut, com som i com volem ser.

Per això, els Clavaris i Clavariesses del Crist de 2007 han volgut dirigir el seu esforç també cap a la recuperació de la nostra història, i han resseguit amb tenacitat el rastre que han deixat els llibrets de festes i les fotografies dels qui van ser els clavaris entre 1947 i el moment actual. En total són 60 anys de la història festiva i humana d’Eslida, cinc generacions de persones que l’han viscuda i la vivim, una bona porció de la vida de la comunitat, sens dubte. La xifra ha resultat ben redona, 60 anys: l’exposició no comença ací per casualitat. La data ens l’ha determinada l’any del qual conservem el primer llibre de festes i la fotografia d’un acte d’aquelles celebracions ja remotes. Per imperatius ben evidents, hi ha alguns buits en la mostra que no hem pogut omplir: o bé falta algun llibret, o la foto, o les dos coses, sobretot en els anys 50. Per això, cal continuar treballant per rescatar estes efimeritats de paper, que sense cap dubte són el depòsit dels anhels d’un poble que vol viure, i viure si pot ser en pau, tractant de saber d’on ve i intentant albirar cap a on va, vivint el present i traçant projectes de futur en comú.

He de dir-vos que he treballat molt a gust en un projecte que, de veres, val la pena, i he aprés molt. El resultat es podrà visitar a partir del dia 15 d’agost, a les escoles noves, i entre tots tornarem a fer memòria fins i tot de les coses que no hem viscut. Perquè una cadena és cadena des de la primera anella fins a l’última, i les anelles només formen cadena quan estan totes enganxades una rere l’altra. El calendari festiu de l’any és cíclic, circular, va i torna, però cada celebració concreta és lineal, acumulativa, com el pas dels anys, i les últimes no tenen sentit si no van ben agarrades a les anteriors, i estes a les anterios, i tot així successivament.

Una mostra com la que els Clavaris presenten enguany no hauria estat possible sense la col·laboració de moltes famílies, que han rescatat eixos documents gràfics, culturals i devocionals per a tots. Els ho agraïm ben sincerament, i vos animem a continuar revalorant Eslida com ben bé es mereix. Enhorabona a tots, i bona festa!

Oscar Pérez