VACANCES A AFRICA

Sóc a Dedougou, la capital de la província de Mouhoun, a Burkina Faso. Són un poc més de les sis de la vesprada (les 8 a Espanya) i el Sol va ponent-se.

Fa tres dies que vaig arribar a este fantàstic país de l’Àfrica occidental i són moltes les impressions que hem rebut durant estes jornades. La primera seria el calor. Només eixir de l’avió et colpeja avisant-te que ja estàs a l’Àfrica. En eixir de l’aeroport, t’adones que estàs en una altra cultura, en un altre món. La frenètica vida de les grans ciutats mesclada amb la tranquil·litat dels africans. Per a ells les presses no existeixen, per això diuen que «els blancs tenen els rellotges i els africans el temps». En certa manera, això és qualitat de vida, perquè ací, d’estrés, n’hi ha poc.

Després de passar la primera nit a Ouagadougou (a veure si sabeu pronunciar-lo d’un colp?), ens n’anem cap a la nostra destinació. Són uns 240 km fins a Safané per a dinar. No vos ho podeu imaginar, però dinem una paella que ens prepara Víctor, l’antic cuiner de la Missió. Passem per primera vegada per damunt del pont que s’ha anat construint enguany. Sembla sòlid. Passem també per la Missió a saludar els capellans i les monges de la Consolació. Una altra vegada al cotxe per a aplegar a Dedougou. Seixanta quilòmetres més de pista plena de pols i forats. Els dos dies que estem ací els hem passats fent visites al bisbe, missioners, amics…

Hi ha xiquets per tot arreu. Ací no s’acaben. Són l’alegria de l’Àfrica. Ens acompanya Carlos, un amic d’Albacete que està ací des de fa uns mesos. Ell diu que si l’Àfrica està plena de xiquets i els xiquets plens d’alegria, això vol dir que l’Àfrica està plena d’alegria. Bonic sil·logisme!

El temps ací discorre a poc a poc. Seria la vida perfecta si no fóra per la calor i pels mosquits.

No vos podeu imaginar com són de bona gent els africans. Sempre somrients… i mira que tenen motius per a queixar-se, no com altres…

Quant hem d’aprendre d’ells! I com necessiten la nostra ajuda. No ens cansem de ser solidaris. És la manera de continuar sent persones.

Bon estiu a tots.

Mossén Salvador Prades