EL TURISME, LES PERSONES...

L’Alé em demana que escriga un article sobre el turisme rural i les seues ajudes. Això està bé, però en primer lloc cal preguntar-se: quina Eslida volem? És una qüestió que em preocupa: què faig jo (cada un de nosaltres) pel poble que estimem?

Jo crec que si Eslida ha de fer algun canvi, és cap a allò que volem que siga. Això està en les nostres mans. Em dol sentir d’algunes persones, de manera despectiva, que el poble està ple de gent de fora, immigrants o forasters. I jo em pregunte: ¿en quines cases viuen? Això és fàcil de contestar: viuen en les cases que els lloguem. ¿Com és que no volem gent de fora i els lloguem les cases? No serà que els seus diners són bons, però ells ens molesten? Eslida ha passat de 800 habitants a 900 i no ha sigut per la nostra natalitat. Això és bo o és roín? És això el que volem? Em costa entendre per què ho critiquem i ho rebutgem, si és el que nosaltres propiciem amb els lloguers econòmics de les nostres cases velles.

Bé, açò són reflexions que cadascú ha de pensar abans de parlar de la gent que ha decidit vindre a viure al nostre poble, i fer que este poble siga també un poc d’ells: per un arrendament més econòmic, per un treball que altres no volem fer, o per la il·lusió de tindre una casa en un poble com el nostre, i gaudir quan poden de coses que nosaltres tenim la sort de tindre tots els dies.

Lucía Doñate

Eslida ha sigut un poble que té estiuejants des de principi del segle XX. Progressivament, molta gent ha anat venint a passar l’estiu i sempre hem sigut acollidors i oberts als de fora. Ara hi ha persones que aposten per posar les seues cases a disposició del turisme rural; no les lloga per a tot l’any, sinó només per setmanes o caps de setmana, i això suposa més ingressos i també més faena. De retruc, possibilita que el nostre poble siga més visitat i que més gent puga disfrutar de passar uns dies a Eslida i al seu entorn.

En estos moments està La Pallissa, Casa Estel, El Forn, la Casa de la Serra d’Espadà, Ca Abril. Estes persones aposten i han invertit en la millora de la qualitat de les seues cases per un turisme rural. Saben que Eslida té atractius que es poden oferir i el turisme de natura i tranquil·litat és també un producte amb bona acceptació social.

Tots els anys, pel gener, el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publica unes ajudes per a arreglar les cases per a turisme rural. El 28 de febrer era l’últim dia per a poder sol·licitar-les. A més, també hi ha unes ajudes per a rehabilitar cases velles. Per tal de dinamitzar totes estes possibilitats, des de fa uns pocs mesos l’Ajuntament disposa d’una agent de desenvolupament local que pot facilitar-nos la sol·licitud d’ajudes a les diferents administracions.

Jo recorde que, quan era menuda, en tots els carrers vivia gent, vivíem en un poble arreglat, net i bonic, i ara hi ha moltes cases buides i descuidades. Com que som 900 habitants i estan les cases buides, alguns carrers estan deixats, sense flors, plens d’excrements dels nostres gossos. Em fa l’efecte que cadascú viu a sa casa i el carrer ja no ens importa, i torne a preguntar-me: quina Eslida vull? Quina Eslida volem? Què faig jo per millorar el poble que estime? Què faig jo per canviar allò que no m’agrada del meu poble? La resposta està en les nostres mans, i passa sense dubte per estimar el poble i per ser constructius en els nostres fets i opinions de cada dia.