LA DEVOCIÓ A SANT ANTONI
La pietat popular té trets veritablement curiosos: a sant Antoni Abat se li ha unit ja per sempre amb els animals. No falten, de fet, el dia de la seua festa, llargues fileres de persones que acudeixen amb els animals als temples on es beneeix estos companys domèstics.
Però qui va ser en realitat sant Antoni Abat? Va ser un jove que va nàixer a Coma (lactual Keman), a lEgipte mitjà, prop del riu Nil, de família cristiana molt rica. Als 20 anys van morir els seus pares i ell va assumir la responsabilitat de la casa. A penes sis mesos després de la mort dels seus progenitors, un dia va escoltar en una església les paraules de levangeli de sant Mateu: «Si vols ser perfecte, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres» i un altre versicle del mateix evangeli que diu: «Així que no vos inquieteu pel demà...». De seguida va posar en pràctica la paraula del Senyor, va vendre les seues possessions, les va distribuir entre els pobres i es va retirar al desert a dedicar-se a loració i contemplació.
A la vora de la seua pobra cabanya es van anar edificant una infinitat de cabanyes individuals ocupades per fidels desitjosos de santedat, atrets per aquell nou mode de vida, i moltes persones acudien a ell buscant consell. Sant Antoni va morir molt ancià, als 105 anys.
Però quin és el missatge de sant Antoni, a banda deixe afecte cap a tots els éssers que li han procurat la fama de protector dels animals? Sobretot és un: la santedat cal buscar-la, cal procurar-la. La santedat és un do, un regal que Déu ens dóna, però també és una cosa que saconsegueix com a fruit del nostre treball i del nostre esforç.
Mirem els sants, fixem-nos en persones com sant Antoni, que tenint una vida fàcil, ho va deixar tot per a seguir Crist. Clar, que no es tracta imitar-lo anant-nos-en també al desert. Es tracta dimitar la seua actitud, el seu desig de santedat i de perfecció, en el món en què vivim.
La festa del nostre poble en el seu honor és un exemple de fraternitat i de desig danar compartint estos valors evangèlics que sant Antoni va viure. Que la celebració de la seua festa servisca per a anar enfortint els llaços de comunió, pau, alegria i ganes de construir un poble que no oblide mai les seues arrels nobles i cristianes que els nostres avantpassats tan bé ens van saber transmetre, i que tots puguem sentir la protecció del gran Antoni Abat.
Mossén Salvador Prades
Però qui va ser en realitat sant Antoni Abat? Va ser un jove que va nàixer a Coma (lactual Keman), a lEgipte mitjà, prop del riu Nil, de família cristiana molt rica. Als 20 anys van morir els seus pares i ell va assumir la responsabilitat de la casa. A penes sis mesos després de la mort dels seus progenitors, un dia va escoltar en una església les paraules de levangeli de sant Mateu: «Si vols ser perfecte, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres» i un altre versicle del mateix evangeli que diu: «Així que no vos inquieteu pel demà...». De seguida va posar en pràctica la paraula del Senyor, va vendre les seues possessions, les va distribuir entre els pobres i es va retirar al desert a dedicar-se a loració i contemplació.
A la vora de la seua pobra cabanya es van anar edificant una infinitat de cabanyes individuals ocupades per fidels desitjosos de santedat, atrets per aquell nou mode de vida, i moltes persones acudien a ell buscant consell. Sant Antoni va morir molt ancià, als 105 anys.
Però quin és el missatge de sant Antoni, a banda deixe afecte cap a tots els éssers que li han procurat la fama de protector dels animals? Sobretot és un: la santedat cal buscar-la, cal procurar-la. La santedat és un do, un regal que Déu ens dóna, però també és una cosa que saconsegueix com a fruit del nostre treball i del nostre esforç.
Mirem els sants, fixem-nos en persones com sant Antoni, que tenint una vida fàcil, ho va deixar tot per a seguir Crist. Clar, que no es tracta imitar-lo anant-nos-en també al desert. Es tracta dimitar la seua actitud, el seu desig de santedat i de perfecció, en el món en què vivim.
La festa del nostre poble en el seu honor és un exemple de fraternitat i de desig danar compartint estos valors evangèlics que sant Antoni va viure. Que la celebració de la seua festa servisca per a anar enfortint els llaços de comunió, pau, alegria i ganes de construir un poble que no oblide mai les seues arrels nobles i cristianes que els nostres avantpassats tan bé ens van saber transmetre, i que tots puguem sentir la protecció del gran Antoni Abat.
Mossén Salvador Prades
0 comentarios