Ja ha passat l’estiu, i l’estiu és una època molt activa, i com no, nosaltres som partícips d’esta hiperactivitat: concerts, sopars, festes, bous... totes elles es porten a terme per una quantitat d’individus, més o menys gran, es fan per a un col·lectiu. Actes i activitats organitzades per una o diverses persones, o per entitats, que a la fi també les componen una o diferents persones (Clavaris, Parròquia, Ajuntament, Comissió de Festes, Penyes, Associacions...).Cada programació, des del seu plantejament inicial, està pensada per tal que un determinat públic la gaudisca; el resultat pot ser més o menys encertat (seran moltes les variables que condicionaran l’èxit), però cap programador no proposa una activitat si abans no ha valorat la seua repercussió en el grup al qual va dirigida i el grau d’acceptació. I ahí crec que està la clau.Recentment he sentit dir que som "un poble destructiu", i m’he sentit ofés, com no, encara que analitzant estes paraules he arribat a plantejar-me una qüestió: quin és el nostre sentit de poble? Som una localitat de poc més de 800 habitants, i tots ens coneixem, per tant en principi això ens uneix. El nom d’Eslida l’abanderem amb orgull i satisfacció per tot arreu. Però, i diàriament a les nostres cases, als nostres carrers, al bar, a l’escola, al llavador, tenim consciència de comunitat, o imposem la nostra individualitat? Tendim a parlar del que no ens agrada, no ho trobe malament, però no ho diem on hauríem de parlar.Ser crític no és negatiu, sinó que afavoreix el col·lectiu, però la crítica ha d’estar feta de manera constructiva i traslladada a qui correspon decidir, als programadors (no és una tasca fàcil ser el cap de res), i seran estos qui la valoraran i trauran profit dels arguments aportats; a més, amb estes crítiques ben analitzades, se sentiran recolzats, comprovaran que la seua faena és important per a la resta de la gent.Definitivament, no som destructius: explotem poc el sentit de col·lectivitat, això sí. Recordem que cada vegada que s’organitza un sopar (a festes, al casal...), un bou, un concert, una processó, una exposició, una representació, un concurs,... es programa amb bona voluntat, i, també amb bona voluntat s’agrairà la crítica.
Ja ha passat l’estiu, i l’estiu és una època molt activa, i com no, nosaltres som partícips d’esta hiperactivitat: concerts, sopars, festes, bous... totes elles es porten a terme per una quantitat d’individus, més o menys gran, es fan per a un col·lectiu. Actes i activitats organitzades per una o diverses persones, o per entitats, que a la fi també les componen una o diferents persones (Clavaris, Parròquia, Ajuntament, Comissió de Festes, Penyes, Associacions...).Cada programació, des del seu plantejament inicial, està pensada per tal que un determinat públic la gaudisca; el resultat pot ser més o menys encertat (seran moltes les variables que condicionaran l’èxit), però cap programador no proposa una activitat si abans no ha valorat la seua repercussió en el grup al qual va dirigida i el grau d’acceptació. I ahí crec que està la clau.Recentment he sentit dir que som "un poble destructiu", i m’he sentit ofés, com no, encara que analitzant estes paraules he arribat a plantejar-me una qüestió: quin és el nostre sentit de poble? Som una localitat de poc més de 800 habitants, i tots ens coneixem, per tant en principi això ens uneix. El nom d’Eslida l’abanderem amb orgull i satisfacció per tot arreu. Però, i diàriament a les nostres cases, als nostres carrers, al bar, a l’escola, al llavador, tenim consciència de comunitat, o imposem la nostra individualitat? Tendim a parlar del que no ens agrada, no ho trobe malament, però no ho diem on hauríem de parlar.Ser crític no és negatiu, sinó que afavoreix el col·lectiu, però la crítica ha d’estar feta de manera constructiva i traslladada a qui correspon decidir, als programadors (no és una tasca fàcil ser el cap de res), i seran estos qui la valoraran i trauran profit dels arguments aportats; a més, amb estes crítiques ben analitzades, se sentiran recolzats, comprovaran que la seua faena és important per a la resta de la gent.Definitivament, no som destructius: explotem poc el sentit de col·lectivitat, això sí. Recordem que cada vegada que s’organitza un sopar (a festes, al casal...), un bou, un concert, una processó, una exposició, una representació, un concurs,... es programa amb bona voluntat, i, també amb bona voluntat s’agrairà la crítica.
0 comentarios