FESTES DE SETMANA SANTA I PASQUA

Ja ha passat un any més la Setmana Santa i cal fer-ne balanç. La participació en els diferents actes ha sigut més o menys l’habitual, encara que sembla un poc estrany que, omplint-se el poble de gent que ve a passar uns dies amb nosaltres, no acudisquen a l’església. Una primera constatació és que la Setmana Santa per a molts, que inclús es diuen cristians, s’han convertit en uns dies de vacances, la qual cosa és també curiosa, perquè anar a la platja o a la muntanya no està renyit amb l’esperit d’eixos dies (hi ha temps per a tot si es vol).

 

El Diumenge de Rams va encetar les celebracions, i si tots els actes de la Setmana Santa són importants, cal destacar la celebració del Dijous Sant, en la qual vàrem recordar la institució de l’Eucaristia i de l’Ordre Sacerdotal, amb l’Hora Santa, que ens va acostar més a Jesús. El Divendres Sant està marcat per l’austeritat dels actes. I finalment, l’esclat d’alegria que és la Vigília Pasqual, festa de la resurrecció del Senyor, amb l’encesa del ciri pasqual, el recorregut per la història de la salvació i la renovació de les promeses baptismals.

 

Una iniciativa nova: la projecció el Dissabte Sant de la pel·lícula La Passió de Crist del director Mel Gibson. Encara que l’assistència no va ser molt nombrosa i que algunes persones no varen poder suportar algunes escenes per la seua crudesa. L’any que ve, un altre títol.

 

I si cal criticar alguna cosa, perquè tot no pot ser perfecte, tal vegada siga la processó del Divendres Sant. Per falta de gent no va poder eixir la Mare de Déu dels Dolors i el Sepulcre a punt va estar també de quedar-se dins l’església. Una pregunta per a reflexionar: quin Crist és més autèntic, el del Divendres Sant o el de les festes d’estiu? Ahí deixem l’interrogant.