Santa Cecília, i música per tot arreu

La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seua mort, que diu que mentre ella moria a causa del martiri, anava pregant a Déu tot cantant-li. Cap al segle XV, se la va començar a relacionar amb la música i es va fer popular molt prompte, i el 1594, el papa Gregori XIII la va proclamar patrona de la música. Quan, en el 1599, varen restaurar l’església de Santa Cecília in Trastevere, es va trobar el sarcòfag amb el cos de la santa, en bon estat de conservació, i es va vore que tenia tres dits estesos i, a l’altra mà, un sol dit, cosa que es va interpretar com a demostració de la seva creença en la Santíssima Trinitat, i així va ser representada en una escultura, que es troba sota l’altar major de l’església, i que reprodueix l’aspecte i la posició del seu cos dins del sarcòfag. I, novament, celebrem la seua memòria, amb concerts, cercaviles, processons, misses d’acció de gràcies i àpats de germanor entre els qui la commemoren. Que la nostra vida, com la de Cecília, siga una partitura en la qual, cadascú, interprete les seues millors melodies cantant les lloances del Senyor, ara i per tota l’eternitat.